dimarts

L'altaveu de Brussel·les: Escolta Europa


Escolta Europa


Són a Brussel·les, capital d'Europa, per denunciar davant del món la persecució de la política espanyola a la demanda catalana d'independència. Ho fan com a homes i dones lliures. Europeus amb llibertat de moviment i circulació pel territori. Ho fan, conscients que allà disposaran de més seguretat i llibertat per exercir legítimament com a govern escollit democràticament a Catalunya.

S'hi estaran mentre no se'ls garanteixi el dret a tenir un judici just. Un judici d'altra banda, polític. Un judici que el govern espanyol pretén sigui el final del projecte independentista i Republicà Català. Empresonar idees i tallar els caps polítics dels nostres partits.

Desplaçar-se a Brussel·les significa cercar l'empara d'Europa i fer visible l'amenaça del Govern Espanyol contra el poble de Catalunya. Evitar l'extrema violència de la qual ja en tinguérem l'exemple l'1 d'octubre.

Votarem. Ho farem per contestar al bloc unionista a favor del 155. Resistirem i impedirem la seva aplicació i farem guarda i cura de les Institucions Catalanes.

Pel poble i pel nostre autogovern, Visca Catalunya,

Etiquetes de comentaris: , , ,

Bèlgica pot guanyar 2.300.000 votants

Un article d'anàlisi de la situació política del procés
Puigdemont i el Govern de la República
No em pregunteu pel viatge del President Puigdemont a Bèlgica. Pendents de la seva compareixença als mitjans de comunicació internacionals, tot el que es digui ara mateix són especulacions. En tot cas, jo m'apunto al carro. Talment un mag, el President de la República de Catalunya ha desaparegut davant dels ulls incrèduls de tothom.

El passeig mediàtic pels carrers de Girona, avant acte del número principal, deixava clara la tranquil·litat amb la qual afrontava el repte i en tot cas, amb l'escalf i suport de la família i la seva ciutat. Puigdemont, amenaçat per la prenunciada querella de la fiscalia Espanyola per sedició i rebel·lia, amb penes de presó de 30 anys, responia la demanda del públic per conèixer el seu parer sobre l'aplicació del 155 i la dissolució del parlament i cessament del seu govern. Sense saber-ho, hem assistit i presenciat una jugada mestra.

Confesso, ningú de nosaltres era conscient de l'abast de la màgia d'En Carles. Mentre tots l'hem prejutjat de mil i una maneres diferents, ell i el seu govern ens han deixat bocabadats pel resultat de la seva estratègia. Sortir del país i entrevistar-se amb un advocat defensor de Drets Humans, en un país Europeu, és digna de la millor trama política del millor Best-seller.

Tuits com els del conseller incorporant-se a la feina diària o, el mateix Carles, mostrant el cel des del Palau de la Generalitat, ens obligaven a fixar-nos en el dit quan en realitat, assenyalaven la lluna. Gràcies als tuits de Llach o Rahola fent-nos adonar de la desaparició del Gran Mag, el públic, seguidors o escèptics, només ens quedava l'opció d'aplaudir fins a enrogir de mans.

De ben segur, en aquesta hora greu, ni Puigdemont ni el seu govern dirà avui res que desvetlli el proper pas. A nosaltres, ens toca esperar i en confiança, seguir-lo fins on ens demani per continuar defensant la República guanyada l'1 d'octubre, proclamada el 27 d'octubre i a defensar, el 21 de Desembre d'enguany.

Si fem cas als rumors sobre una possible sol·licitud d'asil polític de Puigdemont i el govern Republicà a Bèlgica i, aquest país finalment els hi atorgués, els belgues s'hauran guanyat el cor de més de dos milions de demòcrates catalans disposats a anar a votar a on faci falta.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

divendres

Ja sóc aquí. Ja he arribat.

Ja sóc aquí. Ja he arribat - Benvinguda - Pep Cassany

Sí. Ja sóc aquí. Ja he arribat !

El Parlament de Catalunya ha proclamat la República.

Finalment, els grups parlamentaris de Junts x Sí i la Cup, han presentat les seves propostes al Parlament de Catalunya per fer efectius els resultats obtinguts en el Referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'Octubre.

El vot dels demòcrates, tant dels partidaris com dels contraris a l'opció independentista, ens permet als catalans fer el primer pas per construir un nou Estat. Un país de trobada, integrador, social i democràtic on, ciutadans de tots els pensaments polítics i llocs de procedència hi han estat històricament acollits, respectats i benvinguts.

Davant la manca de diàleg democràtic del Govern Espanyol i sota l'amenaça política, judicial i política militar manifestada, no ens ha quedat cap altra remei que emprendre el nostre propi camí. Ho fem, amb voluntat de continuar agermanats amb el poble Espanyol amb qui ens uneixen llaços de família, costums, tradicions, economia i cultura, però amb la convicció que els nostres futurs recorren camins divergents.

La nostra Declaració d'Independència no es manifesta contrària a ningú sinó, amb la nostra convicció de fer i donar resposta als nostres anhels de governar-nos nosaltres mateixos. Desitgem formar part dels organismes internacionals i per això, respectarem els tractats subscrits en el nostre nom pel Regne d'Espanya encara que, a partir d'ara serem nosaltres mateixos qui aportarem directament la nostra personalitat política i jurídica.

Catalunya és dels Catalans i som un sol poble, ben avingut, unit i responsable en la nostra manera de ser i de fer. Davant de la discrepància, respecte i tolerància. Junts ens hem fet forts.

Avui hem de felicitar-nos pel camí que comencem i animar-nos per entomar i respondre, pacíficament i democràticament, l'embat d'aquells qui no els agrada la decisió presa. Resistirem, lluitarem i tornarem a vèncer. El poble de Catalunya ha decidit i el Parlament de Catalunya ha fet seu, esdevenir un Estat Independent en forma de República.

Benvolguts i benvolgudes, benvinguts a la República de Catalunya.




Etiquetes de comentaris: , , ,

Serà avui el dia d'independència de Catalunya ?


Serà avui el dia de l'independència de Catalunya ? Pep Cassany


Avui és el dia. Si no hi ha res de nou, el parlament votarà l'aixecament de la suspensió de l'aplicació dels resultats del referèndum de l'u d'octubre on, majoritàriament i malgrat la repressió política i policial per impedir als ciutadans exercir el seu dret a votar, més de dos milions de catalans responguérem SÍ a la pregunta: Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de República.

Abans no emprenc el viatge cap a Barcelona fent cas a la crida per a la defensa del Parlament, em pregunto com tornaré cap a casa: Decebut pel darrer gir inesperat del President convocant eleccions a canvi de no sé quines promeses o, feliç per haver estat en els actes de proclamació de la República.

Llegint els diaris, escoltant els tertulians o consultant les xarxes socials, sóc conscient que aquesta no és la fórmula màgica per arreglar tots els nostres problemes. De la mateixa manera que sé, no és aquesta l'opció que tothom desitja. Entre els partidaris del Sí i els del No, l'opció política que més m'ha seduït aquests dies ha estat, la d'aquells que reconeixen ambdues opcions i es pregunten perquè no ens han deixat votar lliurement. De ben segur, els resultats haurien estat acceptats per ambdues parts democràticament.

A hores d'ara, les dues opcions, obren la caixa dels trons. Cap de les dues deixa satisfeta als partidaris de les dues propostes. Aquells qui no volen sentir a parlar de la declaració de la República no accepten els resultats doncs, ells no han participat en el referèndum i per tant, cerquen l'empara de la Constitució Espanyola i, malgrat que no els agradi l'aplicació de l'article 155 que manllevaria l'autogovern de Catalunya, no hi veuen cap altra solució al conflicte. Saben perfectament què, encara que Espanya guanyi, el sentiment nacionalista català no desapareixerà i per tant, continuarà existint el problemàtic encaix de Catalunya a Espanya. L'aplicació del 155 no és la solució. Amagar el problema no el fa desaparèixer.

L'opció Republicana tampoc ens assegura que demà, tot seran "flors i violes". Al contrari, ens promet un camí de rocs que haurem de recórrer tots plegats. Haurem de resistir, oposar-nos, cercar aliances, sortir al carrer, desobeir i defensar l'opció democràtica escollida arran i arreu. Venen dies difícils.

En tot cas, avui és el dia. Seguim.

Visca Catalunya

Etiquetes de comentaris: ,

dijous

Nosaltres, els independentistes dolents


Una opinió més d'en Pep Cassany


Prou d'argumentar a favor nostre i en contra de la història escrita pels guanyadors, ens ho mereixíem, el 1714 Barcelona va capitular i per tant, Felip V tenia tot el dret d'imposar el decret de nova planta i esclafar el sentiment catalanista dels resistents.

Prou de fer-nos víctimes del nacionalisme republicà espanyol del 34. És normal que un estat empresoni a qui fa una proclama en contra de la pàtria. Un poble no pot trair les lleis aprovades pel Cap d'Estat. La llei, malgrat que no ens agradi, s'ha d'imposar encara que sigui per la força.

Ho hem d'assumir, és just que vulguin educar-nos en els valors patriòtics dels qui dicten les noves lleis. No tenim cap dret a protestar. No ens hem de resistir, ens hem de sotmetre i acceptar, rebre i malgrat que ens atonyinin, somriure a tots els dictats imposats. Si ho fem així, per la festa major, podrem escoltar sardanes a la plaça.

Si en la seva magnificència, un dia, ens retornen les institucions i permeten tornar de l'exili al representant de la Generalitat, malgrat que ens siguin imposades les condicions de l'hereu del vencedor, hem d'agrair el seu gest doncs, és una mostra de respecte.

Si un dia ens permeteren votar democràticament les lleis de la Constitució de l'Estat Espanyol i fins i tot, permeteren a un parell de catalans participar en la seva redacció, encara que aquesta sigui de mínims, atès que renunciem directament a drets bàsics com, el dret a decidir, hem d'estar molt contents i felicitar-nos. Si quaranta anys després no ens agrada, no ens podem queixar. Aquestes són les regles del joc, votades pels nostres avis o pares i, encara que es pugui, hem d'entendre als nets i fills dels vencedors que ara, no les volen canviar. Tenen tot el dret a fer el que vulguin, per majoria democràtica, amb les seves lleis i amb tots nosaltres.

Si som rics, és gràcies a ells. El nostre esforç, dins el marc constitucional, ens fa mereixedors de la nostra sort i és normal, contribuir molt més que d'altres, a la caixa comuna. Si fins ara ens ha anat tan bé, no cal demanar més. Apedaçant el que es faci malbé podem continuar treballant. A tot arreu sempre n'hi ha algun que es queixa però, recordeu que abans no teníem democràcia i ara, el què ens manen, ens ho deixen votar.

Ja tornem a aixecar Castells. A ningú li interessen les sardanes. En un món global no calen identitats minoritàries. La llengua que serà comú a tot el món serà la Castellana i l'Anglesa. L'amenaça comunista estesa a la Xina, Rússia o Veneçuela és dolenta per tothom. Els països Occidentals desenvolupats hem de lluitar plegats contra els règims totalitaris com el que pretenem ara quatre catalanets. Europa és la nostra gran nació i tots junts, són més forts. Marxant d'Espanya, quedarem aïllats i ningú voldrà saber mai més res de nosaltres.

El dia u d'octubre ningú va votar. Els qui tenien la llei del seu bàndol, no podien fer res més que complir-la. Els vàrem voler impedir imposar-la i fins i tot, en el compliment del seu deure, alguns prengueren mal. Ara els tenim embarcats en condicions inhumanes i quan surten del vaixell, ens comportem com uns mal educats. Els parlem Català.

Per sort, hi ha qui té seny i pren, engarjola i lleva la paraula dels tumultuosos. Cap mitjà nacional o internacional es pot creure com ens comportem amb l'Estat. No hi ha més remei per tornar a la legalitat, acceptar ens imposin l'article 155, aquell que democràticament vàrem votar. Cal silenciar les veus dels mitjans catalans, líders d'opinió dels independentistes. Cal desmuntar l'amenaça de la policia política catalana. Cal tornar a la normalitat educativa i dir-los als nens, la llengua castellana és la cristiana i sense ella no ens podem dirigir ni a Déu.

Si ara els catalans ens sotmetem a les seves imposicions, mai més tornarem a tenir aquesta amenaça independentista. El Rei tornarà a fer de rei i, una vegada l'any, tornarà a visitar-nos per anar a dinar al millor restaurant del món. A casa, ja no hi haurà cap debat per triar el canal de les notícies. Si convé, que ens tornin a l'UHF.

Els espanyols de bé, ens estimen. Saben que els som imprescindibles per a tirar endavant el país. Si ens deixem de bestieses i tornem a fer el que volen, podrem de tant en tant, tornar a escoltar una sardana i si un cas, encara que sigui d'amagat, podrem llegir un TBO en Català.

Fem acte de contrició cristiana, tornem al seny i matem la rauxa. Desempolseguem a la puta i la Ramoneta. Abandonem les institucions catalanes i posem-les en mans de la gent de bé espanyola que sap, què és el millor per nosaltres. Nosaltres hem de fer allò que sabem fer, treballar i callar i, si hi ha algú al vostre entorn protestant o parlant malament de l'Estat, apliqueu-li un 155 i no el deixeu treballar. Segadors, a treballar.

És això el que volem, oi?

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimecres

Un pagès a la capital (d'Espanya) en època de transició democràtica

Un, dos, tres, botifarra de pagès

Trenta anys enrere, la cua de passatgers era habitual en el Pont Aeri Barcelona-Madrid. Com faria un bon pagès, mudat i clenxinat i poc acostumat a viatjar, dues hores abans em disposava a fer cua per pujar a l'avió d'Ibèria. M'acompanyava el meu soci, tant o més mudat que jo mateix, amb la seva corbata del Mickey Mouse i, disposat a trencar amb els tòpics dels catalanets provincians. Calia demostrar als col·legues de professió, haver trencat amb els tòpics de la gent de províncies. Nosaltres ja havíem deixat de vestir faixa i barretina.

Just a la sortida de la terminal, abans de pujar a l'avió, entremig d'homes i dones de negoci, mudats amb trajos i vestits de negoci, maletí i abric a les mans, les hostesses de vol, oferien als passatgers la premsa del dia. No era ni dos quarts de set del matí i a les mans, caigué el meu primer ABC. No sabia si fullejar-lo o guardar-lo per un cas d'urgència. Vés a saber si trobaria paper en el lavabo de l'avió.

Quelcom estava succeint. En un castellà accentuadament xulesc, tres noietes uniformades, vestides amb faldilla de tub i una camisa de ratlles adornada amb un llacet de color negre, executaven la coreografia representada abans de cada vol per fer-nos saber, en cas d'accident, on disposàvem de les armilles salvavides i on se situaven les portes d'emergència. Alçant un xic el cul del seient per mirar endavant i girar-me cap enrere, vaig adonar-me que ningú se les mirava, excepte el soci. Segons va confessar-me, les noies amb uniformes li agradaven i els guants que encaixaven gairebé fins al colze, li suggerien marranades al cervell.

Entre l'enlairament i l'aterratge, a banda del suc de préssec, vessat per l'hostessa accidentalment damunt del cap del meu soci, no va haver-hi res rellevant, tret d'un article del Francisco Umbral al diari. Per uns minuts, vaig viatjar enrere a l'Espanya grisa i fosca. No estàvem tots d'acord per avançar cap a l'Europa de progrés?, estava clar, l'ABC era un diari per mantenir viu l'ideari de la dreta falangista.

Ens va fer gràcia agafar un taxi i patir l'embós de cada matí a l'entrada de Madrid. Tot fos per immergir-nos i posar-nos en situació. El taxista, segons va explicar, provenia de províncies com gairebé tothom a la Capital. Un home com ell, acostumat a dur homes de negocis catalans als barris financers de la ciutat, estava acostumat a sentir parlar el Català i per tant, "lo entiendo pero no lo hablo" va explicar-nos. A mi em semblava més un viatge turístic i ell, un taxista disposat a fer-nos de guia i mostrar-nos les meravelles de la Capital.

No us enganyaré, la conferència d'empresaris, em va fer venir son. La dóna, ja m'ho havia dit el dia abans, queda't a dormir a la Capital. L'Hotel, un cinc estrelles més atrotinat que qualsevol dels nostres tres estrelles de la Costa Brava, era vell, polsós i car. Molt car. Tan o gairebé més car del que em semblaven aquelles "Senyoretes" desconegudes que sortien de bracet dels participants a la reunió. No n'havia vist cap a la sala.

Per sopar al bar de l'hotel vaig demanar, com sovint menjo a casa, un "Bikini acompanyat d'una estrella". La seva resposta em va descol·locar: "Bikinis en la playa y estrellas en el cielo" - Hòsties - vaig pensar com ho hauré de demanar, "un sandwitx y para beber, un quinto". El cambrer va cridar "un mixto" y para beber Señor, ¿que serà?, los quintos estan en la mili. - Quin patiment! ¿una canya?, doncs res, ni així. Continuant la gracieta em va tornar a contestar, "que líquido quiere sorber? Collons!, una cervesa!

Quina nit més llarga. De local en local per fer-me empassar l'emprenyada. Vaig acabar per entendre que un "cubata" no és res més que rom amb coca-cola i per tant, no podia demanar-lo de whisky, en tot cas, d'allò n'havia de dir combinat.

De matinada, mort i cansat, endormiscat i mig begut, ens va passar pel cap fer el mateix que faríem a casa. Anar a esmorzar xocolata i un tall de pa. A hores d'ara, quan hi repenso, la memòria em traeix i em juga males passades. Em fa recordar l'olor d'un bar de Vallecas on, segons el taxista de torn, era dels únics en obrir a les cinc de la matinada. A banda de l'olor d'oli refregit que impregnava el local i més tard, la meva americana, no servien res més que no fos "cafelitos con leche o bocatas de calamares". De ben segur, hi ha res millor per la resaca?

De tornada, en arribar al rètol que assenyala on comença Girona, vaig escoltar un esbufec estereofònic. A tots dos ens semblava haver salvat la vida en sortir de la jungla d'asfalt. Si més no, arribats a casa, podríem parlar amb tothom en Català sense que ningú es girés a mirar-nos. No us puc dir el que va menjar per sopar el meu soci, però en tot cas, jo vaig fer-me una amanida i un pa amb tomàquet amb fuet, formatge i altres menges que potser jo no sabria com demanar als Madrilenys i ells no sabrien contestar-me de cap altra manera: Que-es-eso? Collons! Formatge.

Etiquetes de comentaris:

diumenge

Sentiments Independentistes


l'opinió editorial d'en Pep Cassany


Darrerament m'he sentit maltractat, atemorit, enrabiat, vexat, humiliat, trist, incomprès, frustrat, sobrepassat, saturat. M'he sentit més català que mai.

Per més català de la ceba que jo m'hagi qualificat davant d'altres, per més desig d'independència que mai els hagi expressat, fet meu i demostrat, mai, mai, havia somiat un dia viure aquest moment on molts, molts, molts i moltes, moltes, moltes, units, reclaméssim plegats el dret a decidir i, votant, constituir-nos en República.

Mai vaig creure les veus dels qui, vint anys enrere, em varen dir que els polítics Democristians estaven canviant. Jo els veia fent la puta ramoneta i xuclant de la mamella de qui en treien més profit. Em vaig sorprendre en escoltar la veu del poc honrat President Pujol dient que ell, en aquell moment, votaria independència. Quelcom estava canviant. Les vaques volaven.

Sóc dels catalanets de la ceba més escèptics que us pugueu imaginar. Com el famós tribuneru del Camp Nou. Sempre tinc algun però o quelcom a dir perquè no m'acabo de refiar de ningú. He dit i defensat més d'una vegada que, els convergents s'arronsarien a l'hora de la veritat.

Quan en Mas va demanar "feu-me confiança", jo un catalanet Republicà fins al moll de l'ós, a contracor, vaig donar-li el meu vot. Des del començament del procés fins aleshores, semblava haver fet tot el promès. Sé que no vaig ser l'únic i en tot cas, res m'identifica amb aquest home i el seu partit, val a dir, amb històrics dirigents i afiliats corruptes i falsos fins a la mort.

Al rebre publicitat dels Cupaires, d'altra banda titllats de radicals, em vaig sentir proper a ells, em semblaven gent de carrer. Un relleu generacional a l'encotillada política Catalana. Gent capaç de defensar els seus ideals i posar l'interès comú per sobre el particular. Passavolants de la política a qui no els agrada ni el poder ni la poltrona. A més, amb pit i collons per demanar i fer-se valer, per complir amb el seu programa.

Quan l'experiment de Junts pel Sí va agrupar partits i persones no adscrites davant d'un programa polític independentista, vaig tornar a canviar el vot cap als cupaires. Sense "combregar amb rodes de molí", vaig entendre que garantien un procés amb "seny i rauxa".

Ja ho he dit i compartit a les xarxes, tinc el cor republicà, els collons cupaires i el cervell demòcrata. Sóc Català.

Aquests dies, els partits polítics espanyols, el Gobierno, el poder Judicial, les forces policials, els mitjans de comunicació i el feixisme més ranci, han afectat el meu estat d'ànim. A cada cop de poder, una garrotada a la meva ànima. Així no. Això no es fa. No ho aconseguireu. Ens voleu vençuts i ens trobareu en peu. Per cada notícia esbiaixada i per tant, falsa, replicaré amb la veritat. A cada decisió de Govern que pretengui malmenar als representants escollits o les Institucions Catalanes, em trobareu a la força, pacíficament, impedint el vostre pas. Per cada comentari que llegeixi a les xarxes on aboqueu la vostra ràbia sobre qualsevol de nosaltres, us respondré amb fermesa i us deixaré en evidència. Quan vosaltres, polítics maldestres, deixeu de banda la democràcia i us carregueu de raons de llei en contra del poble català, seduiré amb la raó a tants espanyols com em sigui possible perquè abracin i desitgin la República. A preu d'una, n'aconseguireu dues. La Catalana i l'Espanyola.

Si em maltracteu, jo us parlaré d'esperances. Si em volíeu atemorir, heu aconseguit fer-me valent. La meva ràbia me l'empasso i la transformo en energia positiva per a construir un nou país. Em sé orgullós de defensar la democràcia i la llibertat com a poble per a decidir el nostre futur. El meu poble m'omple el cor d'il·lusions i en el meu rostre podreu trobar-hi somriures. Ara quan els mitjans internacionals ens escolten em sento més comprès que mai. Animat per fer camí i aconseguir la República. Si em volíeu vèncer, tossudament em trobareu alçat.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte

Presentació del Big Bang Amor

En Pep i el Big Bang Amor


Presentació del Big Bang Amor
























Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres

Periodisme de manipulació


Un altre article editorial d'en Pep Cassany.

Si no ho tinc mal entès, el periodista no s'hauria de convertir en notícia. Vindria a dir que, hauria d'informar de forma rigorosa i veraç dels fets que succeeixen.

Interpretar una veritat sovint es converteix en una mentida.

Tots els mitjans de comunicació tenen una línia editorial, encara que els més seriosos, incorporen a periodistes o col·laboradors que no comparteixen el mateix pensament polític. Si són pocs o molts, cadascú jutjarà a la seva manera. Fer-los fora del mitjà per no compartir l'editorial és caciquisme.

Quan es tracta de parlar de política, alguns periodistes editen la notícia des de la seva ideologia personal. Vinc a dir, el contingut d'una notícia llegida en un diari o l'altre, escoltada en una o altra radio, o vista a una televisió o l'altra, resulta tan diferent que ens obligaria a preguntar-nos si aquests periodistes han cobert el mateix fet. Potser els titulars tendenciosos són triats pel cap de departament o la Direcció del programa o mitjà. Pretenen captar l'atenció del seu públic i si convé, fer-los empassar bou per bèstia grossa. Aquesta és l'estratègia de màrqueting i per tant, en la llibertat d'expressió que els empara, no puc dir-hi massa res.

Quan un periodista o col·laborador d'un programa escriu o parla des de la seva opinió, encara que no la comparteixi, la respecto. Si aquesta persona és capaç de dialogar i respectar l'opinió dels seus lectors, radiooients o tele-espectadors, generalment es troba recompensat per l'audiència, tant dels que comparteixen o subscriuen les seves paraules com també d'aquells que en són radicalment oposats. Per contra, el periodista que replica, menysprea, burla o es mofa dels qui no pensen com ell i en la seva defensa, ataca a tort i a dret per imposar el seu pensament, esdevé notícia i perd la condició d'imparcialitat sotmetent-se a l'esclavitud del seu bàndol.

Entenc que sobre gustos no hi ha res escrit i, els formats televisius que tracten de política, en la seva hora de màxima audiència, deuen ser a gust d'aquesta. En un estat plurinacional, plurilingüístic, pluricultural i de lliurepensament polític, tothom hauria d'estar-hi representat. La direcció del programa és la que tria el format i porta al plató als personatges de diverses ideologies i pensaments, amb diferents tarannàs personals. La tria de predicadors és la que m'esgarrifa. Tot pel showtime, Particularment em repugna doncs, em costa molt d'escoltar i entendre a tots aquests personatges que s'escridassen entre ells sense escoltar ni dialogar. Sempre volen tenir la raó. La seva actitud prepotent i de menyspreu als qui no comparteixen les seves idees em fa fàstic i siguin quines siguin les seves ideologies polítiques, aquestes desapareixen o perden l'essència.

Aquests dies de procés on els mitjans de comunicació catalans i espanyols estan sotmesos a tot tipus de pressió, en general, els periodistes han perdut l'oportunitat de convertir-se en eficaços observadors i transmissors de les notícies. Tots s'han fet forts en les seves línies editorials i per tant, difonen les notícies a gust dels seus parroquians. La informació veraç, l'hem de cercar als mitjans internacionals.

Ara ens hem de fixar com tracten els nostres afers els periodistes d'arreu del món. Ens cal llegir els diaris i veure les televisions de tot el món per adonar-nos que ells informen dels fets i no de les seves opinions personals. Ara bé, davant del desconeixement dels idiomes i del llenguatge emprat tractant la notícia, tornarem a caure en el parany de llegir els titulars afins amb la nostra manera de pensar?

Caldria disposar de periodistes microcirurgians. Capaços de reconèixer l'arrel del conflicte i entendre l'abast de les seves intervencions per no provocar danys per la seva mala praxi. Malauradament, només cal observar, disposem de pocs professionals objectius i sobren opinions.

Malauradament la classe política espanyola tampoc és un bon exemple per a ells. Els periodistes, com els nens petits, actuen de la mateixa manera que ho fan els seus líders. Malauradament, tots hi perdem.

Etiquetes de comentaris: , ,

dimarts

L'Estat Espanyol ens obliga a marxar


Por una España independiente, vota si.


És difícil interpretar els seus actes, sembla que l'Estat Espanyol ens obliga. Els poders ja han decidit que volen Catalunya sigui independent. Ens empenyen cap a la DUI sense diàleg. Bé de dia o, de nit, amb una suposada nocturnitat i traïdoria, actuen en contra nostra per tal que ens sublevem i prenguem la decisió de declarar la independència d'una vegada.

No ens deixen dormir. A uns, els qui més han fet per organitzar-nos i unir-nos en un moviment unitari i pacífic, els engarjolen per un suposat delicte de sedició. Els qui els aprecien, respecten i segueixen hem sortit espontàniament als balcons perquè s'escolti el vergonyant soroll de les cassoles, senyals de protesta, ràbia i indignació. Aquells qui no són seguidors del procés, n'estan en contra o bé, els sembla que, no els hi va ni els hi ve, se'ls trenca el són en recordar-los que, darrere l'empresonament de les idees polítiques perseguides, els ciutadans d'un país demòcrata no haurien d'adormir-se doncs, tenir presos polítics és un malson.

El poder, polític, judicial i mediàtic espanyol, situat a 600 quilòmetres de distància de Barcelona, es creu prou fort per donar resposta als seus, a casa seva. Menysprea la ferma voluntat dels ciutadans de Catalunya per decidir lliurement el nostre futur. Se serveix de la manipulació de la veritat i per tant, la mentida. Ho fa sense vergonya. Al congrés, al senat, als jutjats o a la premsa. Una veritat dita a mitges és una mentida.

Per història, cultura o economia, tenim raons suficients per desitjar construir el nostre propi Estat. La política, la policia, la judicatura espanyola, l'afogament de l'economia, de la llengua i cultura catalana, la repressió de les nostres idees, el menyspreu de tot allò que ens proposem els ciutadans de Catalunya, ens empenyen a sortir d'aquest Estat.

Al conjunt de la societat Espanyola els demano reflexió: "si us creieu lliures, potser a hores d'ara no heu volat prou alt per arribar a tocar les reixes".

Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres

Cor Republicà, ovaris Cupaires i cervell Demòcrata


Opinió política catalana


Val a dir, em va costar d'entendre. Vaig preguntar a un amic, que havia declarat el President: Assumeixo els resultats del referèndum per convertir-nos en un Estat independent en forma de República i, què més ha dit??, demana la suspensió de la declaració? Així ha proclamat la Independència de Catalunya o no?

La veritat, la política Catalana dels darrers deu anys no em deixa de sorprendre. Tant per la deriva com pels polítics que la manen. Val a dir, em fa feliç, molts voguen cap al destí que sempre he somiat: La República de Catalunya.

Altra vegada, l'actual govern d'En Carles Puigdemont ens ha deixat descol·locats a tots. Tant a partidaris com a contraris. Allò que un dia va mamar dels seus antecessors, fer la puta i la Ramoneta, deu haver quedat imprès a l'ADN i a hores d'ara, l'ha tret temporalment de l'atzucac on estava immers. Cert, sembla no tenir dubtes en el destí, però la ruta, sembla un camí desconegut per a tothom. Podríem dir que s'obre pas per la jungla política apartant arbres amb el tractor.

Pensant vaig recordar la conversa d'anys enrere amb un altre amic. En començar a treballar junts, em va proposar dividir-nos la feina. Ell seria el llenyataire que tomba arbres i obre camí i jo, hauria de recollir-los, esporgar-los i dur-los amb el remolc fins a les serres. Un treball en equip. Si després d'obrir camí ningú no el neteja, ell no podria tornar enrere i tots nosaltres no arribaríem a l'objectiu. Cap líder pot arribar enlloc sense els seus companys.

Havent escoltat les reaccions de tots els actors polítics de l'Estat, vaig remoure les neurones per distribuir-les correctament. Caldria entendre i acceptar el viratge sabent que el camí seria més llarg. Per un moment, vaig intentar posar-me a la pell del President: Què hauria fet jo?, arriscaria la meva llibertat i la de molts compatriotes, amistats, família, els béns personals per declarar la República?

Abans de tancar els ulls i fer la darrera piulada, vaig concloure que, per fer-ho, s'ha de tenir el cor Republicà, els ovaris Cupaires i el cervell Demòcrata.

Així doncs, companyes, companys, seguim endavant!

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dilluns

Hi haurà d'haver diàleg després de la ruptura

Un article editorial sobre el procés sobiranista català. D'en Pep Cassany


Recuperem el seny, parlem, dialoguem, busquem solucions. Es multipliquen les veus d'aquells que s'ofereixen a moderar el diàleg per posar-nos d'acord. Arriben tard. El poble català ha parlat en referèndum i, a la pregunta, vol que Catalunya es constitueixi com un Estat Independent en forma de República, majoritàriament hem respost Sí.

Les posicions d'ambdós governs (Català i Espanyol) estan enrocades. Cap dels dos pot moure's del seu raonament. El Parlament ha de proclamar la Independència de Catalunya i l'estat Espanyol, ha d'oposar-s'hi fent prevaldre la Constitució. Així doncs, la confrontació està servida.

Desconeixent tots plegats com actuarà el Govern Espanyol, com a mínim hi ha tres escenaris possibles: El policial, el militar o bé una oferta de modificació de la Constitució incorporant el dret a decidir.

Proclamada la República Catalana, el Govern d'Espanya pot aplicar el famós Article 155, alhora que el Poder Judicial Espanyol, demanarà la detenció de tots els membres del Govern Català. Res podrà fer en cas que el poble de Catalunya defensi de manera massiva i pacífica les seves Institucions i conseqüentment, als líders Catalans, ara sí, comptant amb el suport dels Mossos d'esquadra sota les ordres i a l'empara de les Lleis de la República.

Si la repressió policial no aporta els resultats desitjats, és possible veure tropes militars als carrers de Catalunya, encara que, serà més una mesura de coacció que una amenaça real doncs, aquells estats que utilitzin la força militar en contra del seu poble seran expulsats immediatament de la Unió Europea.

Davant de la resistència de possibles atacs i la fermesa dels catalans en mantenir-se fidels a la nostra voluntat d'independència, la comunitat internacional i part dels ciutadans espanyols, pressionaran al Govern de Mariano Rajoy a negociar una solució al conflicte. Aquesta via implicarà passar novament per les urnes.

Ara mateix, quin diàleg reclamen les parts en conflicte?, què es vol negociar? Espanya no té res a dialogar ni negociar fora de la Constitució i per contra, els catalans, quan els espanyols vulguin, ens asseurem a parlar, negociar i pactar els termes de la separació amistosa.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

diumenge

El dia que la majoria silenciosa es va convertir en minoria

El dia que la majoria silenciosa es va convertir en minoria


Avui, 8 d'octubre, els catalans de bé, "ellos" i la resta de l'Estat i el món, si no s'autoenganya, veurà per la tele que, malgrat el suport de gent vinguda d'arreu d'Espanya, s'han convertit en minoria.

Novament els polítics espanyolistes han mesurat malament els seus actes. És molt millor proclamar-se la veu d'una majoria silenciosa que despertar de cop, malgrat ser molts, del seu malson. Els catalans que han demanat la Declaració d'Independència sumen més de dos milions, sense comptar les paperetes segrestades i la dels qui la por a la brutalitat policial els va impedir exercir lliurement el dret a votar.

He parlat de la tele i si voleu, de la xifra resultant segons els organitzadors, la guàrdia urbana o el govern a qui li pertoqui. No hi ha comparació possible entre la manifestació d'avui en vers cap altra manifestació dels catalans demanant la independència.

Diran que no han tingut temps. Que la maquinària del Govern de la Generalitat i els mitjans de comunicació que domina han donat tot el seu suport a l'organització de l'ANC o Òmnium. Només cal mirar el Twitter del President del Govern Espanyol i de tota la classe política Espanyola recolzant l'assistència als actes de l'Assemblea Civil Catalana. Ah!, i en tot cas, que ningú es despisti, tots els mitjans nacionals públics i privats també els estan recolzant.

Després de la borratxera d'afecte, de suport i de força a tots els dirigents dels partits polítics constitucionalistes, en la ressaca, serà un bon moment per rumiar i adonar-se de la seva posició minoritària. Un èxit, malgrat tot. Ara la seva veu serà escoltada per la resta del món, encara que potser no els agradaran els comentaris que escoltin fent palès els insults contra el President Puigdemont, els mossos d'esquadra o bé, la quantitat de banderes espanyoles amb simbologia preconstitucional i de caràcter feixista. És probable que els mitjans es facin ressò de l'actitud agressiva de molts manifestants i en les odioses comparacions, les manifestacions dels independentistes amb somriures, flors i esperances que, malgrat la violència policial intentant impedir el dret de votar, vàrem tornar a omplir totes les places i carrers del centre de les nostres ciutats i pobles el dia 3 d'octubre.

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte

Oli fregit


Després de la visita a casa seva, Paco, has de tornar a pintar!
Paco Torralbo

La pudor em fa fora de la cuina. M'esmunyo cap a la sala on la pedra, la fusta i les pintures, em transporten cap d'altres destins. Edificis de Manhattan, el Bronx o una imatge ensangonada d'un heroi. Em deixo seduir i transportar pels paisatges endinsant-me al món d'un Màgic

Pinzells aturats, a l'espera. Cal tornar a sacsejar a l'artista. Quelcom l'ha d'obligar a prendre un nou rumb, una nova imatge, una mussa a qui pintar. En l'impàs, els anys s'escapen. Sense mussa, l'artista no pinta.

Em sedueix un altre paisatge. Un sol ixent, ara punyent que ens obliga a resguardar-nos sota el sostre d'una masia gairebé solitària, al capdamunt d'un turó des d'on s'albira la plana, la vida i l'amor.

Resta tancat. Entestat a reviure el recent i dolorós passat.

M'obligo a escriure i descriure les sensacions del moment. Allò que em passa pel cap. M'aturo i demano per asseure allà on ell refà paisatges del seu imaginari. Respiro l'aire que respira. Em deixo dur per la inspiració que orfe, volta l'estudi.

Quelcom m'uneix amb les seves pintures. Respostes a la necessitat d'expressar emocions. Percebo en les ombres dels seus paisatges urbanites, instants de vida. A cada edifici i cotxe amb les llums enceses, altres vides. Passavolants silenciosos. Una ciutat emmudida.

L'artista conclou la seva tasca. Resta esperant. El dinar és a taula i em crida. M'adono dels pinzells endreçats. Aiguarràs a la taula i oli fregit a les teles. Es fa tard. Pensa, parla, crida... Però pinta.


Etiquetes de comentaris: , , ,

dilluns

¿qué hiciste tu para proteger la democracia?




Lo sucedido el uno de octubre en Catalunya dejó de ser una cuestión meramente nacional española  sino que, interpela a todos los demócratas del mundo para saber: ¿qué hiciste tu para proteger la democracia?

El significado de democracia es: sistema político que defiende la soberanía del pueblo a elegir y controlar a sus gobernantes. El gobierno lo conforma la mayoría aunque  esta no puede silenciar a la minoría.

El Parlament de Catalunya, representante del pueblo Catalán, aprobó el encargo y la celebración del Referéndum de Autodeterminación. Fue la soberanía del pueblo quien eligió a sus gobernantes y ellos, acataron las ordenes dadas por sus votantes.

Reza la Declaración de Derechos Humanos de la ONU suscrita por el Reino de España que, todo pueblo o nación está asistido por el derecho internacional de Autodeterminación.  El gobierno del Estado Español  se ha opuesto en innumerables ocasiones a las solicitudes de dialogo del Govern de Catalunya para formular un referéndum pactado y sin ninguna otra opción, el Parlament de Catalunya aprobó la Ley de Referéndum y la Ley de Transitoriedad a fin de preveer la aplicación de los resultados resultantes de la votación.

A pesar del intento del Gobierno Español de judicializar los asuntos políticos que lo relacionan con Catalunya, su intento de impedir que el pueblo catalán ejerciera su derecho a decidir, fracasó. La ordenes del Ministerio de Interior a las fuerzas de seguridad del estado a fin de evitar la celebración del referéndum fueron claras: "Estamos obligados a actuar de la forma que no deseamos"

A pesar de la repugnante represión y violencia del gobierno del Estado en contra del Referéndum de autodeterminación Catalán, dos millones doscientas mil personas ejercieron su derecho a voto. Setecientos mil votos fueron secuestrados en las urnas requisadas violentamente por la Policia y Guardia Civil. Nadie puede conocer la opción de aquellos que no han votado, por lo que nadie puede atribuirse su opción a favor o en contra. En democracia sólo se cuentan votos. 

Ante el delito de ejercer la democracia votando en un referéndum donde fuimos llamados todos los catalanes a participar, nuestros representantes políticos actuaron de las siguientes formas: El Govern Català usó los medios a su alcance para garantizar la celebración de la consulta y el Gobierno Español, coaccionó al pueblo catalán violando su derecho de reunión, la libertad de información y expresión, requisando urnas con el uso de toda la fuerza, brutalidad y violencia policial en su cometido.

No medió diálogo sino, prepotencia de un Estado hacia una Nación que aun formando parte de él, cometió el delito de votar y auto-determinarse.

Las únicas armas empleadas por los catalanes ante la brutalidad y violencia policial del Gobierno de Mariano Rajoy fueron las papeletas de voto.

Más aún, conociendo los hechos sucedidos en algunos colegios electorales, los catalanes permanecieron en sus colegios a la espera de la llegada de las fuerzas policiales, protegiendo las urnas y oponiéndose pacíficamente a la actuación policial. A quienes protegieron la democracia les cayó los golpes y agresiones policiales. Mil personas fueron heridas de diferente consideración y siete millones y medio de catalanes fuimos víctimas del maltrato.

Nosotros defendimos nuestro derecho a voto, y tu ¿A qué estarías dispuesto para defender la democracia ?