No és indignació i ràbia, és fàstic

A diferència dels titulars dels diaris i mitjans de comunicació que es referien ahir a la nit a l'estat anímic dels partidaris de l'independentisme com d'INDIGNACIÓ I RÀBIA, la resolució del jutge Llanera d'empresonar a tots els líders polítics catalans a mi em produeix fàstic.

Fàstic en observar com la interpretació de la llei provoca alegria en uns i frustració en els altres.

Fàstic en veure com un conflicte polític du a la presó als representants del poble i per contra, altres polítics i personatges de classe política que han robat, estafat i dilapidat, estan en llibertat i sense ordre de posar-los a la presó. No cal posar llista, és interminable. I no dic només espanyols doncs també n'hi ha de catalans.

Fàstic en veure a la policia catalana actuar a les ordres de l'espanyola, en contra del seu poble. Fins i tot, fent servir o ensenyant que pot fer servir les escopetes amb bales de goma, prohibides pel parlament Català.

Fàstic en llegir les declaracions dels polítics catalans, representants espanyols, alegrant-se de la situació que vivim i fent escarni del procés.

Fàstic de llegir com, altres ciutadans anònims com jo mateix, canvien o transformen la seva voluntat pacífica cap a un tarannà de confrontació oberta.

Fàstic de veure com Europa no és la unió de pobles i ciutadans sinó, un club d'Estats que es protegeixen entre ells dels seus propis ciutadans.

No estic indignat ni rabiós. He trigat vint-i-quatre hores a escriure i descriure com em sento i sense cap mena de dubte puc dir, em sento fastiguejat de pertànyer a una nacionalitat que no representa cap dels meus valors. Democràcia, pau, cultura, germanor.

Sense cap mena de dubte, el procés d'independència és un camí molt llarg. Fins i tot he de dir, de la mateixa manera que altres podeu pensar, no sé si mai l'arribarem a viure, ni nosaltres, ni els nostres fills. En tot cas, de ben segur, la llavor que ells s'han encarregat d'entaforar a la terra, la nostra terra, no ens enterra sinó que produirà arbres i flors.

Als nostres polítics i representants us demano, serenor, valentia i constància per defensar a Catalunya. Entenc tots els posicionaments i situacions personals en les quals us veieu immersos. Ningú de vosaltres mereix ser empresonat i per tant, els que sou a presó us hi esteu jugant la vida. Us volem a casa i haurem de fer el necessari per tornar-vos la llibertat.

A tots els polítics exiliats com a part de l'estratègia del procés i fins i tot, a aquells que ho heu fet per preservar la vostra llibertat individual i el dret dels vostres fills a gaudir de pare o mare, no deixeu de lluitar per Catalunya.

A vosaltres companys i companyes de procés, tips de manifestar-vos i complir amb tot allò que fins ara se'ns ha demanat, manifestant-nos a les portes d'arran i arreu d'Europa, encara que a hores d'ara ningú ens escolti, ens miri o millor dit, ens ignori, no deixem d'actuar com fins ara. En peu de Pau i tossudament alçats.