El dia que la majoria silenciosa es va convertir en minoria
Avui, 8 d'octubre, els catalans de bé, "ellos" i la resta de l'Estat i el món, si no s'autoenganya, veurà per la tele que, malgrat el suport de gent vinguda d'arreu d'Espanya, s'han convertit en minoria.
Novament els polítics espanyolistes han mesurat malament els seus actes. És molt millor proclamar-se la veu d'una majoria silenciosa que despertar de cop, malgrat ser molts, del seu malson. Els catalans que han demanat la Declaració d'Independència sumen més de dos milions, sense comptar les paperetes segrestades i la dels qui la por a la brutalitat policial els va impedir exercir lliurement el dret a votar.
He parlat de la tele i si voleu, de la xifra resultant segons els organitzadors, la guàrdia urbana o el govern a qui li pertoqui. No hi ha comparació possible entre la manifestació d'avui en vers cap altra manifestació dels catalans demanant la independència.
Diran que no han tingut temps. Que la maquinària del Govern de la Generalitat i els mitjans de comunicació que domina han donat tot el seu suport a l'organització de l'ANC o Òmnium. Només cal mirar el Twitter del President del Govern Espanyol i de tota la classe política Espanyola recolzant l'assistència als actes de l'Assemblea Civil Catalana. Ah!, i en tot cas, que ningú es despisti, tots els mitjans nacionals públics i privats també els estan recolzant.
Després de la borratxera d'afecte, de suport i de força a tots els dirigents dels partits polítics constitucionalistes, en la ressaca, serà un bon moment per rumiar i adonar-se de la seva posició minoritària. Un èxit, malgrat tot. Ara la seva veu serà escoltada per la resta del món, encara que potser no els agradaran els comentaris que escoltin fent palès els insults contra el President Puigdemont, els mossos d'esquadra o bé, la quantitat de banderes espanyoles amb simbologia preconstitucional i de caràcter feixista. És probable que els mitjans es facin ressò de l'actitud agressiva de molts manifestants i en les odioses comparacions, les manifestacions dels independentistes amb somriures, flors i esperances que, malgrat la violència policial intentant impedir el dret de votar, vàrem tornar a omplir totes les places i carrers del centre de les nostres ciutats i pobles el dia 3 d'octubre.
Novament els polítics espanyolistes han mesurat malament els seus actes. És molt millor proclamar-se la veu d'una majoria silenciosa que despertar de cop, malgrat ser molts, del seu malson. Els catalans que han demanat la Declaració d'Independència sumen més de dos milions, sense comptar les paperetes segrestades i la dels qui la por a la brutalitat policial els va impedir exercir lliurement el dret a votar.
He parlat de la tele i si voleu, de la xifra resultant segons els organitzadors, la guàrdia urbana o el govern a qui li pertoqui. No hi ha comparació possible entre la manifestació d'avui en vers cap altra manifestació dels catalans demanant la independència.
Diran que no han tingut temps. Que la maquinària del Govern de la Generalitat i els mitjans de comunicació que domina han donat tot el seu suport a l'organització de l'ANC o Òmnium. Només cal mirar el Twitter del President del Govern Espanyol i de tota la classe política Espanyola recolzant l'assistència als actes de l'Assemblea Civil Catalana. Ah!, i en tot cas, que ningú es despisti, tots els mitjans nacionals públics i privats també els estan recolzant.
Després de la borratxera d'afecte, de suport i de força a tots els dirigents dels partits polítics constitucionalistes, en la ressaca, serà un bon moment per rumiar i adonar-se de la seva posició minoritària. Un èxit, malgrat tot. Ara la seva veu serà escoltada per la resta del món, encara que potser no els agradaran els comentaris que escoltin fent palès els insults contra el President Puigdemont, els mossos d'esquadra o bé, la quantitat de banderes espanyoles amb simbologia preconstitucional i de caràcter feixista. És probable que els mitjans es facin ressò de l'actitud agressiva de molts manifestants i en les odioses comparacions, les manifestacions dels independentistes amb somriures, flors i esperances que, malgrat la violència policial intentant impedir el dret de votar, vàrem tornar a omplir totes les places i carrers del centre de les nostres ciutats i pobles el dia 3 d'octubre.
Cap comentari
Desa el teu comentari