Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Cor Republicà, ovaris Cupaires i cervell Demòcrata




Val a dir, em va costar d'entendre. Vaig preguntar a un amic, que havia declarat el President: Assumeixo els resultats del referèndum per convertir-nos en un Estat independent en forma de República i, què més ha dit??, demana la suspensió de la declaració? Així ha proclamat la Independència de Catalunya o no?

La veritat, la política Catalana dels darrers deu anys no em deixa de sorprendre. Tan per la deriva com pels polítics que la manen. Val a dir, em fa feliç, molts voguen cap al destí que sempre he somiat: La República de Catalunya.

Altra vegada, l'actual govern d'En Carles Puigdemont ens ha deixat descol·locats a tots. Tan a partidaris com a contraris. Allò que un dia va mamar dels seus antecessors, fer la puta i la Ramoneta, deu haver quedat imprès a l'ADN i a hores d'ara, l'ha tret temporalment de l'atzucac on estava immers. Cert, sembla no tenir dubtes en el destí, però la ruta,  sembla un camí desconegut per a tothom. Podríem dir que s'obre pas per la jungla política apartant arbres amb el tractor.

Pensant vaig recordar la conversa d'anys enrere amb un altre amic. Al començar a treballar junts, em va proposar dividir-nos la feina. Ell seria el llenyataire que tomba arbres i obre camí i jo, hauria de recollir-los, esporgar-los i dur-los amb el remolc fins a les serres. Un treball en equip. Si després d'obrir camí ningú no el neteja, ell no podria tornar enrere i tots nosaltres no arribaríem a l'objectiu. Cap líder pot arribar enlloc sense els seus companys.

Havent escoltat les reaccions de tots els actors polítics de l'Estat, vaig remoure les neurones per distribuir-les correctament. Caldria entendre i acceptar el viratge sabent que el camí seria més llarg. Per un moment, vaig intentar posar-me a la pell del President: Què hauria fet jo?, arriscaria la meva llibertat i la de molts compatriotes, amistats, família, els béns personals per declarar la República?

Abans de tancar els ulls i fer la darrera piulada, vaig concloure que, per fer-ho, s'ha de tenir el cor Republicà, els ovaris Cupaires i el cervell Demòcrata.

Així doncs, companyes, companys, seguim endavant ! 


Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes