Cor Republicà, ovaris Cupaires i cervell Demòcrata
Val a dir, em va costar d'entendre. Vaig preguntar a un amic, que havia declarat el President: Assumeixo els resultats del referèndum per convertir-nos en un Estat independent en forma de República i, què més ha dit??, demana la suspensió de la declaració? Així ha proclamat la Independència de Catalunya o no?
La veritat, la política Catalana dels darrers deu anys no em deixa de sorprendre. Tant per la deriva com pels polítics que la manen. Val a dir, em fa feliç, molts voguen cap al destí que sempre he somiat: La República de Catalunya.
Altra vegada, l'actual govern d'En Carles Puigdemont ens ha deixat descol·locats a tots. Tant a partidaris com a contraris. Allò que un dia va mamar dels seus antecessors, fer la puta i la Ramoneta, deu haver quedat imprès a l'ADN i a hores d'ara, l'ha tret temporalment de l'atzucac on estava immers. Cert, sembla no tenir dubtes en el destí, però la ruta, sembla un camí desconegut per a tothom. Podríem dir que s'obre pas per la jungla política apartant arbres amb el tractor.
Pensant vaig recordar la conversa d'anys enrere amb un altre amic. En començar a treballar junts, em va proposar dividir-nos la feina. Ell seria el llenyataire que tomba arbres i obre camí i jo, hauria de recollir-los, esporgar-los i dur-los amb el remolc fins a les serres. Un treball en equip. Si després d'obrir camí ningú no el neteja, ell no podria tornar enrere i tots nosaltres no arribaríem a l'objectiu. Cap líder pot arribar enlloc sense els seus companys.
Havent escoltat les reaccions de tots els actors polítics de l'Estat, vaig remoure les neurones per distribuir-les correctament. Caldria entendre i acceptar el viratge sabent que el camí seria més llarg. Per un moment, vaig intentar posar-me a la pell del President: Què hauria fet jo?, arriscaria la meva llibertat i la de molts compatriotes, amistats, família, els béns personals per declarar la República?
Abans de tancar els ulls i fer la darrera piulada, vaig concloure que, per fer-ho, s'ha de tenir el cor Republicà, els ovaris Cupaires i el cervell Demòcrata.
Així doncs, companyes, companys, seguim endavant!
La veritat, la política Catalana dels darrers deu anys no em deixa de sorprendre. Tant per la deriva com pels polítics que la manen. Val a dir, em fa feliç, molts voguen cap al destí que sempre he somiat: La República de Catalunya.
Altra vegada, l'actual govern d'En Carles Puigdemont ens ha deixat descol·locats a tots. Tant a partidaris com a contraris. Allò que un dia va mamar dels seus antecessors, fer la puta i la Ramoneta, deu haver quedat imprès a l'ADN i a hores d'ara, l'ha tret temporalment de l'atzucac on estava immers. Cert, sembla no tenir dubtes en el destí, però la ruta, sembla un camí desconegut per a tothom. Podríem dir que s'obre pas per la jungla política apartant arbres amb el tractor.
Pensant vaig recordar la conversa d'anys enrere amb un altre amic. En començar a treballar junts, em va proposar dividir-nos la feina. Ell seria el llenyataire que tomba arbres i obre camí i jo, hauria de recollir-los, esporgar-los i dur-los amb el remolc fins a les serres. Un treball en equip. Si després d'obrir camí ningú no el neteja, ell no podria tornar enrere i tots nosaltres no arribaríem a l'objectiu. Cap líder pot arribar enlloc sense els seus companys.
Havent escoltat les reaccions de tots els actors polítics de l'Estat, vaig remoure les neurones per distribuir-les correctament. Caldria entendre i acceptar el viratge sabent que el camí seria més llarg. Per un moment, vaig intentar posar-me a la pell del President: Què hauria fet jo?, arriscaria la meva llibertat i la de molts compatriotes, amistats, família, els béns personals per declarar la República?
Abans de tancar els ulls i fer la darrera piulada, vaig concloure que, per fer-ho, s'ha de tenir el cor Republicà, els ovaris Cupaires i el cervell Demòcrata.
Així doncs, companyes, companys, seguim endavant!
Cap comentari
Desa el teu comentari