tag:blogger.com,1999:blog-77128106130383874782024-03-13T20:56:39.984+01:00Relats i opinió - Pep CassanyRelats i opinió és el blog de l'escriptor Català Pep Cassany.
Autor de llibres de contes i relats eròtics recents com El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017)
En aquest blog hi descobriràs tot tipus de relats curts, eròtics i articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor. Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.comBlogger324125tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-72255922394058681732024-02-26T11:06:00.000+01:002024-02-26T11:06:08.749+01:00ORFES
<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgbTLCkbcY4hE0E_SjJvwzQrigXPh905kgJswWvRh5Smxc64krYpxAA3-24VqAbv4DUej8TbfpqHbHh85oxM6ZbDs4lVi9obGJ_OGR_cZzYjYUuUEI23TnktjywJ6XiiQ9JZApyBKcmu9voUkgEVldKxk0Smm2BvyTpeKc_v-MnjKF9LsRS6ZZIW9ZQJ3dK" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="En Vidal i l'Eva" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgbTLCkbcY4hE0E_SjJvwzQrigXPh905kgJswWvRh5Smxc64krYpxAA3-24VqAbv4DUej8TbfpqHbHh85oxM6ZbDs4lVi9obGJ_OGR_cZzYjYUuUEI23TnktjywJ6XiiQ9JZApyBKcmu9voUkgEVldKxk0Smm2BvyTpeKc_v-MnjKF9LsRS6ZZIW9ZQJ3dK=w640-h360" title="Can Vidal" width="640" /></a></div><br /><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Quaranta anys darrera una barra o una cuina són més que suficients per pensar que poden estar més que cansats. Es fan grans, o no tant. Igual que els parroquians que dia a dia han omplert Can Vidal.</span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">D'ençà que varen obrir el petit local del Carrer Anselm Clavé, en Vidal i l'Eva varen ser ells mateixos. L'un amb el seu inconfusible humor irònic i l'altra, refugiant-se en aquell forat que en deien cuina i que treia tapes excepcionals.</span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Qui s'hagi perdut el "lacón", el pop, els "pimientos del Padrón", tigres, braves o els vins d'origen Gallec com el Turbio o el Ribeiro, ja no hi són a temps.</span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">D'aquell localet, amb lloc per cinc tamborets a la barra i quinze golafres a l'entresolat, puc explicar que els divendres al vespre acabàvem sent quinze a la barra i vint o vint-i-cinc a dalt. Tots plegats, coneguts parroquians i senyors amb un aparent èxit social. Periodistes, pintors, empresaris o carters, tots junts, o més ben dit, gairebé uns damunt dels altres, arreglàvem el món a la nostra manera de comprendre'l. D'allà sortien converses interessants per a reflexionar l'endemà si encara les recordaves, o riures d'acudits i personatges únics.</span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Recordo el dia en què l'Eva i en Vidal van comentar-nos que havien comprat un local a la devesa per canviar una mica el seu dia a dia. Més menús i menys vespres bojos. Un local on la gent no hagués d'estar barrejats, amb més comoditats, més taules, lavabos nous, una barra a mida de la panxa d'en Vidal, que dia a dia va anar creixent i una cuina com deu mana perquè l'Eva pogués cuinar com Déu mana.</span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Encara que tot era nou, els parroquians més o menys els mateixos, aquella nova proposta ens deixava una mica descol.locats, ara ja no sempre èrem els mateixos i amb les nostres bestieses ens semblava ser observats. Gràcies al merder que es feia a la barra, tant davant com darrera, encara més d'un divendres nit es va acabar d'abaixar la persiana amb els cridaners a dins.</span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Com gairebé tots els negocis, la pandèmia també va passar factura a Can Vidal. Sortides sense ingressos equival a rosegar el roc a la faixa. També la cardiopatia que va patir en Vidal i que va obligar l'Eva a fer les tasques de la barra. Al final, entre una cosa i l'altra, un comença a pensar que ja no és tan jove com per estar al peu del canó dia a dia.</span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Per ells ara comença una nova etapa, i per nosaltres també. Un referent de la restauració gironina, distingida per la seva elaboració de tapes i menús, pels seus parroquians incondicionals i per tots aquells passavolants que varen quedar-se enamorats, ens quedem orfes.</span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Se'm farà estrany passar per sota els porxos i no veure en Vidal darrere la barra pelant patates o rentant gots, a l'Eva, escombrant i recollint o, els parroquians més veterans asseguts a la barra de Can Vidal.</span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Ben segur, a molts gironins i gironines només ens quedaria donar-vos les gràcies per haver compartit amb tots nosaltres la vostra manera de ser i fer, desitjar-vos salut i una llarga i amable jubilació.</span></div></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;">Per:</div>
<span itemprop="name"><div style="text-align: justify;"><strong>Pep Cassany.</strong></div></span></span><a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0Girona, Espanya41.9794005 2.821426413.669166663821152 -32.3348236 70.289634336178835 37.9776764tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-30747461175447589912023-05-05T22:12:00.000+02:002023-05-05T22:12:01.938+02:00dgtv - de Girona de tota la vida<div><div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjqH-m2AzK8tVsJO6pHB4SAz4JvSxbqPZwsZ7bV7WsAjO4unvZBma2328b_XXBivkDdG4R1dKwk_IuEu02NiCgYG2gzIbo8eqhpcZzJBE-xvKWP5-S4sOwkB1Ym7doiCRnh37fVx3SMy07tZAf6D-_j6EIrPT0L0gMGHAY6y74cSOwmXpCiRpKsV8JOtg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="533" data-original-width="800" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjqH-m2AzK8tVsJO6pHB4SAz4JvSxbqPZwsZ7bV7WsAjO4unvZBma2328b_XXBivkDdG4R1dKwk_IuEu02NiCgYG2gzIbo8eqhpcZzJBE-xvKWP5-S4sOwkB1Ym7doiCRnh37fVx3SMy07tZAf6D-_j6EIrPT0L0gMGHAY6y74cSOwmXpCiRpKsV8JOtg=w400-h266" width="400" /></a></div><br /><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div>M'agradaria pensar, tot i algunes absències, que soc un gironí de soca-rel, o com m'han dit, etiquetar-me amb l'hashtag #dgtv #degironadetotalavida.</div><div><br /></div><div>Cert, vaig néixer a la Clínica Girona i els primers anys, vaig ser veí del barri vell, o com alguns s'entestaven a anomenar, del "barri xino". Aquell mateix barri on la pel·lícula basada en la novel·la d'en Cercas no aconsegueix retratar. També és cert que convivíem parroquians, putes, macarres i policies. Ara bé, la gran majoria érem famílies amb escassetat de recursos, ara anomenades famílies en risc de pobresa i exclusió social.</div><div><br /></div><div>He de dir que n'estava orgullós del meu barri, dels meus veïns i dels amics. Segurament, una població econòmicament molt homogènia, encara que amb conductes molt diferents. Ves a saber si, més d'un, aprofitava l'excusa d'anar a missa i tot acabat, fer el vermut al bar Pepe amb alguna pepeta.</div><div><br /></div><div>Més endavant, vaig viure al barri de la devesa, als anomenats pisos de la Caixa, venuts als antics llogaters i revenuts per a fer un bon negoci. Seguint la meva singladura nòmada, amb els anys, vaig anar a parar al barri de Santa Eugènia de Ter, on queden pocs autòctons, tanquen esglésies i obren mesquites. La veritat, se m'en refot! Soc ateu de qualsevol religió, creença, energia o la qualificació que li vulgueu donar a la necessitat de creure en un Déu o força superior. Això sí, ho respecto tot i tothom, menys aquells que se'n beneficien de les creences dels altres.</div><div><br /></div><div>Qui ho havia de dir, deu anys després torno a la devesa. Amb unes vistes de Girona, fantàstiques. Podia veure els focs artificials, la mainada jugant a les places, la gent passejant els gossos, els serveis municipals fent la neteja i recollida d'escombraries, els jardiners podant arbres, tallant la gespa i mantenint la ciutat neta. De tot i més. Un balcó fantàstic per a qualsevol badoc.</div><div><br /></div><div>Per circumstàncies personals, recentment he anat a viure als Salesians. Aquell barri de Pont Major que els Gironins passem de llarg amb el cotxe perquè hi ha la presó, o perquè hi vivien els immigrants, o perquè potser no és un bon barri per passejar o, perquè ... Tants caps, tants barrets, tothom té els seus motius o senzillament, ni el coneixen, ni el volen conèixer. Aquí no se'ls hi ha perdut res.</div><div><br /></div><div>Amb només un parell de mesos, sorprès per la bona convivència amb els veïns i comerciants d'aquest barri, m'he adonat que fins i tot, l'Ajuntament de Girona el té oblidat. Hauríem de salvar l'excepció de l'edifici Aurora, en tan mal estat que l'Ajuntament es proposa fer les obres de sanejament i repercutir-ho més tard als propietaris, però com bé he dit, sembla l'excepció que confirmaria la regla si és que un dia es decideixen a portar-ho endavant. No sigui cas que els caigui una pedra al cap a algun veí i acabi l'Ajuntament al banc dels acusats.</div><div><br /></div><div>Passejant per aquest bonic barri, m'he adonat que, cap dgtv (gironins de tota la vida) es plantejaria veure els jardinets de la Plaça Miquel de Palol al barri de la devesa, o el parc Migdia, per donar només dos exemples, els trobéssim descuidats, ple d'herba alta, brut, plens de caques, sense flors o amb els camins malmesos. Ni pensar a trobar herbes a les voreres dels carrers Joan Maragall, Jaume I o qualsevol altra del barri vell. Ningú entendria veure l'Onyar, el Ter, o el Galligants amb una vegetació de canyes, herbes i sense accessos d'entrada a les deveses.</div><div><br /></div><div>Així doncs, jo em pregunto: Per què succeeix tot això al barri dels Salesians i Pont Major? Per descuit dels seus veïns o, per una falta imperdonable dels responsables municipals que només recorden aquest barri quan arriben les eleccions municipals?</div><div><br /></div><div>Manca neteja, manteniment, protecció, agents cívics i un munt de coses més. A l'Ajuntament, els hi proposo canviar el pressupost de qualsevol dels barris del centre de Girona pel pressupost del barri de Pont Major. No? En pocs dies haurien de dimitir per la pressió dels influents veïns que hi rauen, que a diferència dels de Pont Major que no aixequen la veu, es limiten a treballar i acceptar les condicions de vida que ja tenen assumida. Som ciutadans de tercera.</div><div><br /></div><div>Si els dies que venen, algun candidat a la poltrona municipal vol veure els barris perifèrics, amb ulls d'un dels seus conciutadans, els hi demano que triïn a persones que hagin viscut en diferents barris de la ciutat, així de segur, aquests els explicaran les diferències positives i negatives entre uns i altres barris i conciutadans i potser, els farà entendre la necessitat que tenim els veïns per saber-nos tots iguals. És molt bonic disposar d'un barri vell de postal, amb pocs veïns i molt de turisme, però, a tots ens agradaria disposar d'uns serveis mínims indispensables.</div><div><br /></div><div>Si per mi fos, als responsables municipals actuals, els hi diria: A cagar a la via!!, i fins i tot, que us voti la iaia (al cel sia).</div></div></div>Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-50625329726471832712022-01-07T11:00:00.001+01:002022-01-08T10:03:09.384+01:00Carrosses, regals i carbó
<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEic1lBikv9AHVH9-1ffnVXuAgmhK0-AJPUH9t4wh4oGgMQU0VErXmr8u4H2YJp4Yf4fxmvL7YT_r2314HLH3bQpaFWkAXCKBdG6sR5xJ5ZK8fDGjPnI8qYfgQrnqm6gOQ03o-QEznUFxYOtOdN6B4MrSGzrbxHNjLqsuLRvTQa_DpRHU_hA7EhSamUHAg=s2048" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEic1lBikv9AHVH9-1ffnVXuAgmhK0-AJPUH9t4wh4oGgMQU0VErXmr8u4H2YJp4Yf4fxmvL7YT_r2314HLH3bQpaFWkAXCKBdG6sR5xJ5ZK8fDGjPnI8qYfgQrnqm6gOQ03o-QEznUFxYOtOdN6B4MrSGzrbxHNjLqsuLRvTQa_DpRHU_hA7EhSamUHAg=w640-h426" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Pere Masó Castro - Comitiva de la Ciutat</td></tr></tbody></table><br /><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Surto del meu ostracisme literari per tal de fer costat als Manaies de Girona i de tots els participants de la cavalcada de reis d'enguany.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Des de fa mesos, un munt de gent ha treballat a dissenyar, organitzar i posar a punt tota la logística que comporta un nou recorregut i sobretot, obligats pel resultat de la queixa al Defensor del Poble, d'un ciutadà Gironí, que va denunciar el maltractament d'un cavall què, en trobar-se envoltat de públic, es va posar nerviós i els seus cuidadors varen subministrar-li un tranquil·litzant en el decurs de la cavalcada del 2020. Tal com vaig escoltar de primera veu, els representants dels Manaies varen respondre als requeriments del Defensor del poble, però no els responsables de l'Ajuntament de Girona que, nou mesos després de ser requerits, contestaven no haver disposat de prou temps per presentar les al·legacions de la ciutat. Així doncs, una cavalcada sense animals.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><b><blockquote>Repensar les tradicions i portar-les a nous escenaris, és complex. Mai plourà a gust de tothom. Prendre decisions és de valents. Hi ha el risc de no encertar, ara bé, una cavalcada pensada pels més petits és un encert.</blockquote></b></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">La comitiva de la cavalcada està formada aproximadament per 360 persones, al marge de totes aquelles altres persones que col·laboren rere en la foscor, com ara modistes, perruqueres, maquilladores, conductors, coordinadors, productors, coreògrafs, etc. És impossible no deixar-se a ningú. Tots plegats, hem format part d'una màquina ben engreixada, jo mateix n'he estat una peça nova i en cap moment m'he sentit desplaçat ni fora de lloc.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Molts dies abans, tothom ha fet proves de vestuari per tal que cada un de nosaltres mostrés la millor versió d'un mateix. Hem assajat i conegut el nou recorregut, rebut instruccions particulars depenent del nostre personatge i vist com interactuaríem els uns amb els altres.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Com a Carter Reial, he visitat els barris del Carme i Germans Sàbat. Vaig pensar haver estat de sort, a altres companys i companyes els va tocar llocs més desagraïts com la Font de la Pólvora. No vaig escoltar cap queixa, ans el contrari, contents de la rebuda que els varen oferir els nens.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Nens que potser són més conscients que els pares. Amb mascaretes, complint el distanciament social i lliurant cartes on, les seves peticions eren mesurades. Tres o quatre regals. Sorprenent després d'haver vist com de sobre regalats n'estaven molts infants.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">El campament de fora muralles va morir d'èxit i en el nou emplaçament, la Devesa, l'espai ens ha permès apropar-nos i gaudir d'espai suficient per a tots.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Si tinguéssiu la sort de veure per un forat com es prepara la cavalcada, hauríeu d'aixecar-vos ben d'hora, a les set del matí ja hi ha qui estava convocat per començar la seva feina, que en tot cas, més que feina és una afició, fer somriure als infants. Amb tant de personal, sempre hi haurà qui pensa que no tot són bones cares. Doncs no, cap mala cara, ni una paraula fora de to. Tothom content, il·lusionat i col·laborant, amatents a la seva hora de sortida per donar-ho tot i fruir de la rebuda dels nens i nenes de la Ciutat.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">A qui digui que no hi havia música, balls o coreografia, només fer-los saber que al llarg de tres hores o més, no es va deixar de tocar, cantar i ballar la cançó dels tres reis. Una cadència infinita. Si per mi fos, jo us hauria dut carbó. Tots els regals per la mainada, com així ha de ser.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Ves a saber si totes aquestes explicacions són necessàries però, en aquest article, venen motivades per les crítiques llegides en les xarxes socials on, sense pensar, tothom i diu la seva perdent de vista l'objectiu pretès, fer feliç als més petits de la casa. A qui no els agrada el canvi, jo els diria Carrosses.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">N'estic convençut, que tots aquells que hem format part de la cavalcada i, tots aquells que per la Covid han estat de baixa, l'any vinent i tornarem. Com els he ensenyat a contestar als meus fills quan algú els escridassa, hem de donar-los la raó i proposar-los, l'any vinent ho farem més bé.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Felicito a tots aquells que, d'una o altra manera, han col.laborat amb la cavalcada. Us mereixeu els millors regals del món, com són els somriures i rialles rebudes de tota la canalla de Girona.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Visca els tres reis!</div></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-33580656749752331792021-02-20T11:19:00.002+01:002021-02-20T11:38:44.242+01:00TEATRE en la intimitat, Tennessee Williams al menjador de Martí Peraferrer
<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-kZ4V8R7N9wM/YDDgRJ__zRI/AAAAAAACRSM/gFCIp_Vi90Am2LGkPZyIjyYXQKuJOd7QgCLcBGAsYHQ/image.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="758" data-original-width="1010" height="300" src="https://lh3.googleusercontent.com/-kZ4V8R7N9wM/YDDgRJ__zRI/AAAAAAACRSM/gFCIp_Vi90Am2LGkPZyIjyYXQKuJOd7QgCLcBGAsYHQ/w400-h300/image.png" width="400" /></a></div><br />Tant es val, si la pandèmia a aturat el normal desenvolupament de la cultura. Tant es val, si la butaca de la platea d'un teatre s'ha convertit en un record llunyà. Tant es val, si t'agraden o no els monòlegs, els personatges rellevants de la història o, si tens encasellat a l'actor en papers secundaris. En Martí, tan a prop i tan lluny, de les estrelles, a guanyat coneixements, experiència i bagatge. Hi has d'anar, Tennessee Williams viu al barri vell de Girona.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">La veu d'en Martí, a l'intèrfon que connecta casa seva amb el carrer, és l'únic detall que et recordarà que comparteix habitatge amb en Tennessee.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">La rebuda d'un vell Senyor Williams convidant-nos a entrar al menjador de casa seva i compartir les seves memòries, ens endinsa en un escenari propi de la seva època. Mobiliari, decoració i attrezzo, conviuen amb còmodes cadires del segle XXI. La introducció o interactuació d'En Martí amb el reduït públic, cinc afortunats voyeurs encuriosits en com es pot desenvolupar un gran muntatge teatral al menjador de casa seva, resta com un acte formal de cortesia davant un Tennessee Williams preocupat per dictar en primera persona els passatges més rellevants de la seva rellevant carrera.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Tennessee recorda com va arribar el seu èxit, treballant o per sort, reconvertint-lo de poeta a autor de grans obres de teatre a l'Amèrica dels anys trenta i quaranta. Escriure i escoltar com el públic regala als actors els seus aplaudiments, l'empeny a continuar per aquest camí i a introduir esbossos de la seva personalitat en cada un dels personatges de les seves obres. En definitiva es redescobreix o reinventa, tal cas com l'actual, en pandèmia, on els actors i en general, el món cultural, ha de cercar nous camins, com ha fet en Martí, per subsistir i no deixar-nos orfes de Teatre.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Les memòries subratllen la personalitat del seu autor, homosexual enlairat a l'estatus de diva pels seus èxits teatrals i amb amics prou importants per protegir-lo d'una societat que no accepta, rebutja i castiga a les persones que fan pública la seva tendència sexual.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">L'escenari aporta l'olor de l'època. Pedres descobertes, antigament amagades sota la cal que les cobria i que ara redescobertes i a la llum, ens permeten recordar la senzillesa de la construcció i la bellesa d'un mestre picapedrer que va lliurar tot el seu coneixement i art per convertir els rocs en columnes i capitells que abans, igual que ara, embelleixen el cor del barri vell.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Tanmateix Tennessee no marxi del barri vell i ens permeti cada vespre compartir amb ell un bocí de la seva història.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Molt agraïts Mr. Tennessee Williams </div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br /><a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-79601900695993759852020-09-30T19:28:00.005+02:002020-10-25T10:54:25.711+01:00Escola segura: "Al meu fill, li han fet tres proves PCR i han passat deu dies per obtenir el resultat de la COVID."
<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://lh3.googleusercontent.com/-HlY51Mwa8O8/X3S-8a-icEI/AAAAAAACQUM/KXGIxCNGBBQL38HPUghI9zMt9lZDHTTqgCLcBGAsYHQ/image.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="537" data-original-width="1200" height="286" src="https://lh3.googleusercontent.com/-HlY51Mwa8O8/X3S-8a-icEI/AAAAAAACQUM/KXGIxCNGBBQL38HPUghI9zMt9lZDHTTqgCLcBGAsYHQ/w640-h286/image.png" width="640" /></a></div><br />Dijous dia 24 de setembre, des de l'Escola del meu fill (El Pla de Girona), ens va informar que dins el seu grup, hi havia un positiu de COVID. A partir d'aquell moment s'activava el protocol. Els nens no podien tornar a l'Escola fins a fer-los la PCR, previstes inicialment per divendres. Això sí, ens recomanaven molta calma i seguir el protocol de confinament. Cap altra instrucció, excepte d'aïllar-los en una habitació sense cap contacte.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;">Dissabte passat al matí havia d'anar a l'Escola per tal de fer la prova i seguidament tornar a casa. En 48 o 72 hores disposaríem del resultat, o sigui, com a molt tard el dimarts. La veritat és que, una hora més tard, es posaven en contacte amb nosaltres per fer-nos tornar a l'escola i repetir la prova. No trobaven la documentació necessària per processar la mostra.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;">A tot arreu, ens varen explicar que la manera prevista per comunicar els resultats de les proves és mitjançant la web "La meva Salut". Allà es publiquen de forma immediata els resultats. El cert és que no tothom estava donat d'alta i fer-ho, no ha estat senzill per molts dels pares i mares dels nens afectats.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;">Amb l'angoixa que ens suposa a tots els pares i mares, hem fet servir tots els mitjans a l'abast per conèixer els resultats. Ens hem posat en contacte amb el CAP de referència, en el nostre cas el de Montilivi, hem trucat al 061 CatSalut respon, he contactat mitjançant correu electrònic amb la infermera pediàtrica, amb la meva metgessa de capçalera i finalment, amb les gestores del seguiment d'aquest cas de COVID.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;">Segons ens han fet saber, no comunicaran els resultats de les proves a tots els alumnes fins que no tinguin la totalitat dels resultats. Així doncs, fins quan hem d'esperar per conèixer si els nostres fills són o no positius de les proves del coronavirus ? Mentrestant, els contactes de contactes, o sigui nosaltres els pares, en cas que els nostres fills fossin positius, podríem estar escampant el virus a tot arreu on anem. Recordeu, que els contactes de contactes no han d'estar confinats.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;">A dia d'avui, una setmana després de la primera prova de PCR, tan sols han comunicat els resultats de les proves a una part dels companys de classe alhora que ens han fet saber que a dos d'ells, els han perdut les mostres i per tant, havien de tornar-les a repetir. Malgrat el nostre enuig, s'han tornat a prendre mostres (dijous dia 1 al Cap Montilivi). Tot just avui, 3 d'octubre, passats 10 dies des del primer avis, hem obtingut el resultats negatius.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">No tothom entén que comporta el confinament. Ni tan sols, qui ho entén, sap exactament el què comporta. Ni el protocol a dins a casa, ni els dies que ha de complir. Com sempre, tants caps tants barrets !!, un protocol que hauria de ser clar i estricte, és interpretat pels ciutadans de moltes maneres però, que el personal sanitari amb qui hem contactat no ho tingui clar, és com a mínim, alarmant.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Amb tanta informació que disposem hem quedat totalment desinformats. Ho afirmo després de passar una setmana llegint i rellegint els diferents documents de Salud, els enviats per els CAP i els enviats per la Direcció de l'Escola, així com després de parlar amb tots ells: "El confinament s'ha de fer, però tampoc ha de ser tan estricte." Per dues vegades he escoltat que cal aplicar el sentit comú, el menys comú dels sentits.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Des de l'inici de la pandèmia m'he anat informant pels mitjans públics de comunicació i en les webs institucionals. M'ha tocat riure, per no plorar, de les mesures de control adoptades per tot tipus d'institucions governamentals, tan sigui el Govern Espanyol, la Generalitat o els Ajuntaments. Fins i tot, del cas que en han fet les nacions a la OMS.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Queda clar, que les dades de transmissió són altes, però en tot cas ho són perquè els infectats desconeixen ser-ne portadors.</div></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;">Veient com actua el Departament d'Educació i com d'ineptes arriben a ser el Departament de Salud, no m'estranyaria que allò que Boris Jhonson va proposar en l'inici de la pandèmia "la infecció del grup per tal de disposar d'anticossos", no sigui res més que el que pretenen els governants Espanyols de forma amagada.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;">A hores d'ara, de la mateixa manera que vaig quedar trasbalsat al no haver-me pogut acomiadar de la meva mare afectada pel Covid, estic pensant que la pèrdua de mostres i el retard en el processament, no és un cas únic. Els nostres fills no han de passar deu dies aïllats sense conèixer si són o no positius d'una malaltia que acaba matant a centenars de milers de persones. Per a ells, és una situació angoixant i els provoca malestars emocionals.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person" style="text-align: justify;">Tot plegat és ridícul. Hem fa pensar que estem en una societat tercermundista.</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"> </div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Què tinguem sort !</div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">Publicat al Diari de Girona el 9/10/2020 <a href="https://www.diaridegirona.cat/comarques/2020/10/09/al-fill-li-han-fet/1066933.html">https://www.diaridegirona.cat/comarques/2020/10/09/al-fill-li-han-fet/1066933.html</a></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person"><br /></div><div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br /><a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-741899847912525252020-05-07T14:05:00.000+02:002020-05-07T14:05:03.441+02:00El món ha embogit i els gironins ens mirem el melic<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-DPx_a3CbxcE/XrP469rNF8I/AAAAAAACJiY/AXP0qvUdWKo7zFiUvhYh4ID1AWKOYUweQCLcBGAsYHQ/s1600/el%2Bm%25C3%25B3n%2Bs%2527ha%2Btornat%2Bboig.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="819" data-original-width="1200" height="272" src="https://1.bp.blogspot.com/-DPx_a3CbxcE/XrP469rNF8I/AAAAAAACJiY/AXP0qvUdWKo7zFiUvhYh4ID1AWKOYUweQCLcBGAsYHQ/s400/el%2Bm%25C3%25B3n%2Bs%2527ha%2Btornat%2Bboig.jpeg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre el món ha embogit els gironins continuem mirant-nos el melic. En sabem més que ningú i sobretot, comparant-nos amb els altres per dir-los el que fan malament. Per descomptat, tots hem obtingut un màster en malalties respiratòries contagioses i sabem que hem de fer per erradicar el coronavirus de la nostra ciutat. Tots aquells que se salten les normes establertes pels governs, són els culpables dels contagis actuals. A tots ells, se'ls ha de tancar a la presó.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per cert, no hi ha govern sinó, més aviat desgovern. Cap país ni lider està a l'altura del repte. Per més hipòtesis escrites en llibres de medicina sobre pandèmies mundials i virus, en el segle XXI, només es podia imaginar en les regions més pobres. Els rics, sempre trobem solució.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cap de nosaltres pot saber que passarà els pròxims anys. Tot pot canviar, seguir igual o, fer la "viu viu".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi haurà qui opinarà que aquestes línies les escriu algú a qui no ha afectat la Covid. Com sempre, la realitat supera la ficció. La mare ha mort i en endavant, no tinc feina. El meu futur, com el de moltíssima gent, és incert. Cal eixugar-nos les llàgrimes i continuar endavant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de casa, fent servir el seny i el mateix sentit comú, el menys comú dels sentits, he estat molt crític amb la gestió de la pandèmia. Primer de tot, les informacions que provenien de la Xina les vaig menystenir, difícilment podia arribar el virus a Catalunya i ja ho sabeu, el percentatge de morts supera amb escreix les dades oficials dels xinesos. Tampoc sabem si aquestes dades són reals. Segons amics de la comunitat Xinesa, el coronavirus ha matat a molta més gent del que reconeix el govern Xinès.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cert és que els catalans i espanyols tampoc som cap exemple. Cadascú compta els morts com els és més adient al seu discurs. Hi ha qui només vol comptar els casos hospitalaris, altres que hi sumen els morts a les residències d'avis i d'altres, els morts a casa sota sospita d'infecció. El ball de xifres diàries omple les portades dels mitjans de comunicació i cadascú de nosaltres les interpreta com vol. Amb espant, incredulitat, optimisme... tants caps, tants barrets.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els catalanets, d'origen catalanet, som molt bons minyons. Fem cas a tot els que se'ns diu i volem ser més papistes que el papa. La nostra manera de ser ens dóna superioritat moral per alliçonar als qui tenim al voltant i sobretot, a tots aquells que han arribat de fora i a hores d'ara no han entès el concepte d'integració a la comunitat. Els catalans en sabem més que tots i els nostres costums són i han de ser el pal de paller de Catalunya. Hem d'alliçonar i renyar a tothom i sobretot, a tots els catalanets que se saltin les normes. Per descomptat, quan som nosaltres qui ens saltem les normes, les amaguem i no les expliquem a ningú.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En tot aquest temps de confinament i pandèmia he llegit i escoltat de tot. A hores d'ara i tenint en compte que encara no hi ha proves de detecció per a tothom, medicaments eficaços per la cura ni, una vacuna per no contraure la infecció, només podem demanar-nos a nosaltres mateixos responsabilitat, per no contraure la malaltia o en un cas, transmetre-la. La suma de les responsabilitats individuals passa pel damunt de les crides a la responsabilitat col·lectiva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Obligar a respectar les normes ha conduït a un estat de segrest col·lectiu: L'estat d'alarma.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recordeu que en els primers dies de la pandèmia les autoritats sanitàries pretenien endarrerir al màxim el creixement massiu d'infectats de COVID, ja que no disposaven d'infraestructures, medicaments ni personal per fer-hi front. Es va treballar amb els recursos que teníem a mà, insuficients i en aquell moment es va fer bona la dita catalana: "qui fa el que pot no està obligat a més". A hores d'ara, hem d'exigir-los més encerts.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entenc les crítiques de tot aquell que treballa en la lluita contra la COVID. A banda de la por individual, el risc al contagi o a la propagació de la infecció, les condicions laborals actuals sobrepassen qualsevol experiència passada. Les seves crides al fet que tots seguim confinats fins al final són comprensibles. Ara bé, encara fa poc de tot plegat i no ens trobem encara en situació de resoldre el dilema que ens arribarà en poc temps, caldrà triar entre morir per la Covid o morir de gana. En qualsevol cas, la mort.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A tots ens agradaria que el confinament suposés una pausa a les nostres vides. Unes llargues vacances en confinament, per retornar a la feina amb il·lusió i les piles carregades però ja ho esteu veient, res serà igual. Preparem-nos per viure la crisi econòmica més important de la història.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hem de passar de la negació a l'acceptació el més ràpid possible. La ira, la negociació i la depressió no han de tenir temps d'instal·lar-se a les nostres vides. Quan abans ho acceptem, abans estarem preparats per superar-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Deixem de mirar als veïns i creure que els governs ens salvaran el cul. Quan abans comenceu a mirar per vosaltres mateixos més ràpidament us en podreu sortir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ànims, tot anirà bé... o així us ho desitjo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Salut</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-37814934044566048172020-04-30T12:08:00.003+02:002020-04-30T12:09:13.514+02:00Lolita<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-bAVsXRprBhI/XqqjMcIHDFI/AAAAAAACJbw/BfkpLhh6pzMOvmhPxHAoQ5ZQnn_m4cH-wCK4BGAYYCw/s1600/IMG_20180725_171952.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-bAVsXRprBhI/XqqjMcIHDFI/AAAAAAACJbw/BfkpLhh6pzMOvmhPxHAoQ5ZQnn_m4cH-wCK4BGAYYCw/s400/IMG_20180725_171952.jpg" width="400" /></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Diuen que quan l'Alzheimer arriba a casa te n'oblides de tot i de tothom. La mare, recordava cançons i alguna de les nostres cares. Al meu fill Joan li recordava a la meva cara de petit i per això li deia Josep, a mi em posava cara de "papa" sense saber si li recordava a l'avi Siset o bé a en Ramon, el meu pare. Segurament tot té una lògica, encara que per nosaltres és desconeguda. Les neurones deuen connectar-se d'alguna manera capriciosa i embolica que fa fort!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ja fa anys que reconec que vas marxar, encara que avui hem commemorat la teva vida i tristament t'hem acomiadat. Gairebé no hem pogut ni vessar llàgrimes. Els teus fills i joves hem vist com d'inhumana s'ha convertit la societat en una cerimònia de protocol i unes normatives absurdes que no permetien donar-te l'últim adéu tots junts. Als qui manen, tant els fa que siguem cinc o sis germans, les normes dicten que només són quatre els que poden entrar en el cementiri i ens obliguen a deixar-ne a un a fora. Imbècils, que i qui us dóna dret a barrar el pas dels fills en el comiat d'una mare?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Ens hem fet grans plegats. Jo ja en tinc cinquanta-tres i tu has arribat als noranta-un anys. Els teus néts ja són grans i t'han donat uns quants besnéts. Cadascun de nosaltres recordem coses teves diferents ara bé, tots recordem la teva figura asseguda a la cadira de balca mentre cosies al costat de la finestra del balcó; les teves cassoles; la bata; l'espardenya volant; i la teva bonhomia cap a tots nosaltres. Ep, clar que recordo com ens renyaves però, ara que ja m'he fet gran he reflexionat, amb sís criatures a casa, qui no perdria la paciència.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Segurament tots acabarem perdent la xaveta. O bé l'Alzheimer arribarà de nou a casa o bé la societat ens farà tornar bojos. Governs, pobles, persones, estem convertint-nos en individus sense empatia. Estem enriquint la societat i empobrint-nos com a persones. Allò que sempre ens deies Mare, fes bondat, un concepte inequívoc de què realment t'importava. Tant se te'n feia si teníem més o menys, ens n'acabaríem sortint, ara bé, el que volies és que ens convertíssim en bones persones.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Potser no t'he vingut a veure gaires cops. La vida a la residència d'avis és depriment i veure't absent com a persona, m'ha dolgut més del que em compensava veure'ns.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">No et diré adéu, fa temps que vas marxar i romans plena de vida en els meus records. Avui tornaré a fer servir les teves cassoles, el ganivet del pa que vas deixar a casa o qualsevol dels altres estris que tinc al meu abast. Menjarem macarrons, aquells tan bons que em vas ensenyar a fer i recordaré, com els amorosies.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Potser no t'ho vaig dir mai, o potser ja no ho recordo, de totes maneres ho sabies. T'estimo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Josep</span></div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-85154970806420934812020-04-13T12:57:00.001+02:002020-04-13T12:57:22.449+02:00Quantes morts calen per començar a ajudar als països més pobres<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: center;">
<img alt="COVID-19: Vitamin C, herd immunity the hope for India, Indian ..." src="https://imagevars.gulfnews.com/2020/04/06/Hyderabad-India-social-distancing-_1714ff1e693_medium.jpg" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Caldrà que passi el temps per saber fins on arriben els estralls propis de la Covid-19. De ben segur, el més important és la salut. L'actiu més important que disposem i que a hores d'ara, de forma inconscient, posem en perill.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre no ens afecti a cap de nosaltres ni al nostre entorn, continuarem mirant al virus de reüll per la televisió i tancant la porta de casa per tal que no entri. Per més que insisteixin que hem de quedar-nos a casa per no encomanar-nos o encomanar als altres, interiorment estem pensant com saltar-nos el confinament. Encara que siguin per cinc minuts. Per sort, ens permeten anar a llançar les escombraries i fem curses per ser els primers d'agafar la bossa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La nostra cultura ens demana empescar-nos fórmules imaginatives per saltar-nos les normes imposades. Hi ha qui ha sortit de casa a passejar amb el gos de peluix; d'altres que no fumen han anat a comprar-nos el tabac, o qui fa esport pujant i baixant les escales de l'edifici tantes vegades com la seva fortalesa els permeti.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat tot, sort en tenim de viure en l'anomenat primer món. Disposem d'aigua i sabó, hospitals i personal sanitari competent, institucions públiques compromeses i diners suficients per invertir en investigació sobre medicaments o en un cas, comprar-los al primer que hi posi remei.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre els països rics intenten aturar la pandèmia, els pobres en patiran totes les conseqüències. Quan el virus arribi a un camp de refugiats, un poblat de l'Àfrica o una fabel.la de Brasil, no hi haurà qui l'aturi. Els més febles restaran enllitats i els més forts, fugiran del confinament estenent més la malaltia. No estem fent res per canviar aquest destí i mirant-nos el melic, primer cal trobar la vacuna per nosaltres i després ja veurem quantes en podem produir gratuïtament i quantes persones queden al tercer món per ser vacunades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara mateix els nostres governants vetllen per nosaltres. Els objectius són molt clars: aturar l'avenç del virus (en el nostre territori) i salvar l'economia al més aviat possible. Malalts i pobres no ens sortirem. Sans i rics, ens podrem salvar nosaltres i després si es pot, salvar al món.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs com sempre, tants caps tants barrets. Tothom té la seva opinió. La meva és ben clara, o comencem ara mateix a ajudar als països pobres per posar-hi remei o d'aquí a un any quan disposem de la vacuna no quedarà ningú a salvar.</div>
<br />
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-40058155227446245672020-04-10T13:06:00.000+02:002020-04-10T13:18:43.620+02:00Bona gent, bons amics<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-tGeSgryozq0/XpBPK4GhenI/AAAAAAACJSc/XOXKhOQjjrMwZqneZXXbOL88i0-zos7dACLcBGAsYHQ/s1600/IMG_20180405_194748.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-tGeSgryozq0/XpBPK4GhenI/AAAAAAACJSc/XOXKhOQjjrMwZqneZXXbOL88i0-zos7dACLcBGAsYHQ/s320/IMG_20180405_194748.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Dies enrere, algú va gosar tocar el timbre de casa. - Baixa - em va esperonar - i en reconèixer la seva veu, vaig adonar-me que encara, malgrat el temps, la recordava.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l'altra banda del vidre de la porta, hi havia una capseta de cartó. - Sa i bo - resava l'eslògan. En Xavi, l'encarregat de la fleca de Can Boix, reclamava la meva atenció des de dins del seu cotxe. Badoc i astorat, sense obrir la capsa, vaig adonar-me que m'havia portat el tortell de Rams. - Gràcies Padrí - vaig cridar instintivament. - Com estàs? vaig preguntar - bes, quina pregunta més ridícula. A les onze del matí, en acabar el torn de nit de flequer, en plena pandèmia i treballant com un camàlic per abastir-nos a tots de pa, pastissos, xuixos i mones, com pot estar un home treballant més de dotze hores cada dia: Cansat, molt cansat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Molt bé, nosaltres estem bé. La meva filla gran ja l'ha passat i se n'ha sortit sense cap altra conseqüència - vaig cridar. Gràcies per recordar-te de mi.- I tot seguit, amb el tortell a una mà i el somriure a la cara, vaig enfilar les escales cap a casa tot pensant - Quin tio! - no hi ha com tenir bons amics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Coneixent la importància de les xarxes socials, abans no hi clavés queixalada, vaig fer la fotografia d'aquell torell farcit de cabell d'àngel. La dóna, encara no s'havia llevat i en obrir la capseta, l'olor dolç del tortell va arribar al meu nas tal perfum embriagador.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Montse es sorprendria molt en veure aquella menja. Segurament, encetaríem el tortell per esmorzar i malgrat que no m'ha agradat mai el cabell d'àngel, no en faria cap lleig. Era més important el detall d'en Xavi d'haver-nos recordat malgrat el confinament i la manca de contacte d'aquests darrers dies que, la meva estupidesa en prejutjar que no m'agradava el cabell d'àngel.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Que bó! - vaig dir en veu alta. - Boníssim! - va dir la Montse.- Quin detall! - És un bon jan.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentre ens anàvem cruspint el tortell vaig decidir no compartir la seva fotografia a les xarxes socials. No hi havia manera de traslladar les sensacions que acabàvem de viure. Un plaer a la vista, al gust, al tacte, a l'olfacte, i el més important, una sensació íntima, la d'amistat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tal com sóc jo, temps enrere, el més normal hauria estat esbombar la notícia a tot bombo. Ensenyar les fotos a Facebook, compartir-la en els grups de Whatsapp o fins i tot, escriure un petit conte per agrair el gest del pastisser. No sé si vaig pensar en la famosa frase d'en Pujol "ara no toca" però de ben segur, en un o altre moment ja sorgirà la forma més natural d'agrair el seu gest.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No havien passat dos dies i en Xavi ja en tornava a dur-ne alguna de cap. - Coneixes a algú de l'Hospital Santa Caterina? - Hem decidit fer-los arribar la Mona de Pasqua a tots els nens i nenes que estan ingressats. Caram !, aquest tio no para de sorprendre'm! - A tots, vaig preguntar retòricament? - Una mona per cada nano i uns bunyols pels metges, infermeres i personal del Centre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tanta generositat no m'estranyava provenint d'en Xavi. L'hi he vist fer amb altres persones i altres circumstàncies i com no podia ser d'altra manera, ara de forma desinteressada i generosa, havia decidit fer seu l'eslògan del gremi de pastissers. "Cap nen sense mona".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En un món com el nostre on tot just ara ens adonem de la importància que tenen els serveis públics i els essencials per tal de mantenir-nos a tots amb VIDA (en majúscules per tal que tothom comprengui la importància de la salut per damunt de tot), a banda del reconeixement als sanitaris, científics, bombers, policies, treballadors del camp, del mar, dels mercats, etc., etc., etc., no creieu que hauríem de fer un homenatge a tots aquells que s'hi estan deixant la VIDA per tal que tots plegats continuem endavant? Tan important és la salut física com la mental i per descomptat, els gestos d'amistat i afecte en són una prova evident.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tip d'escoltar, llegir i veure notícies sobre l'evolució de la pandèmia, la societat s'ha mobilitzat per desestressar-nos del confinament gràcies a les noves tecnologies i xarxes socials. És en aquest canal on les persones (les que no disposem d'un altaveu públic), compartim missatges per recordar-nos que no estem sols.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, els petits gestos, els de la bona gent, els gestos dels bons amics, he decidit que no poden passar desapercebuts per les persones del meu entorn. Per això, vull agrair el gest d'en Xavi Noguera i a les fleques i pastisseries que ell representa: Can Boix de Girona, les fleques de pa Sant Antoni i la marca "Sa i bo" que les uneix, per haver dut el missatge d'esperança a tots els nens. "Entre tots, ens en sortirem. Amb bona gent i bons amics com en Xavi, tot anirà bé"</div>
<br />
<br />
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-6SCOuVJjne0/XpBOAE9i-YI/AAAAAAACJR8/BpR_L6vaXkok5MMXidfbJgtCzXBi_jLnQCLcBGAsYHQ/s1600/92542535_2761709777217371_8346573816499011584_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="1298" height="157" src="https://1.bp.blogspot.com/-6SCOuVJjne0/XpBOAE9i-YI/AAAAAAACJR8/BpR_L6vaXkok5MMXidfbJgtCzXBi_jLnQCLcBGAsYHQ/s320/92542535_2761709777217371_8346573816499011584_o.jpg" width="320" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-NVOQjBR3wug/XpBOABUJyQI/AAAAAAACJSE/THaAre3K5uQIrLHBOf5hafl1xmxW5xqSQCLcBGAsYHQ/s1600/92578825_2760846937303655_5107644699758297088_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1038" data-original-width="1080" height="307" src="https://1.bp.blogspot.com/-NVOQjBR3wug/XpBOABUJyQI/AAAAAAACJSE/THaAre3K5uQIrLHBOf5hafl1xmxW5xqSQCLcBGAsYHQ/s320/92578825_2760846937303655_5107644699758297088_o.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-nTLcswlNCPk/XpBOAOcZLVI/AAAAAAACJSA/kVVlfWcmgJ8S7X2Ss6KxMtLpCpGfwuqPACLcBGAsYHQ/s1600/92583213_2761777990543883_3408183920926130176_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-nTLcswlNCPk/XpBOAOcZLVI/AAAAAAACJSA/kVVlfWcmgJ8S7X2Ss6KxMtLpCpGfwuqPACLcBGAsYHQ/s320/92583213_2761777990543883_3408183920926130176_o.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-72011582832869632592020-02-01T12:55:00.001+01:002020-02-01T12:55:12.063+01:00Llum i guia<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="Resultat d'imatges de estrella fugaz" height="331" src="https://www.roastbrief.com.mx/wp-content/uploads/2018/06/roastbrief-de-estrellas-fugaces-y-otros-objetos-voladores-780x405.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Com passa el temps.</div>
<div style="text-align: center;">
Com m'hauria agradat estar present entre vosaltres. Ja ho saps, en certa forma, hi sóc.</div>
<div style="text-align: center;">
Sóc dins teu, en els sentiments, la memòria i l'enyorança.</div>
<div style="text-align: center;">
No em ploris, <b>sóc la llum</b>, sóc energia. Sóc el teu àngel de la guarda.</div>
<div style="text-align: center;">
En tot moment em saps present.</div>
<div style="text-align: center;">
A vegades <b>guio el traç dels teus llapis</b> dibuixant cercles, flors i papallones.</div>
<div style="text-align: center;">
<b>Sóc</b> color, sóc dibuix, em transformo en paraula.</div>
<div style="text-align: center;">
Sóc orgullosa germana, amiga i confident dels teus pensaments més íntims.</div>
<div style="text-align: center;">
Sóc la <b>força</b> que t'empeny i t'esperona.</div>
<div style="text-align: center;">
Miro pels teus ulls i em transformo. A vegades em reconeixes en un paisatge, una flor o un arbre. Em sents abraçada, somrient i <b>esclatant a riure</b>. Quina bajanada!, les bestieses i foteses de la vida. A hores d'ara, s'encaparren. Si hi ha solució, no cal patir, doncs hi ha solució i si no en té, no cal patir més doncs, no en té hi caldrà posar un punt i tot seguit, tornar a començar.</div>
<div style="text-align: center;">
<b>Com passa el temps</b></div>
<div style="text-align: center;">
Sóc la llum, sóc energia. </div>
<div style="text-align: center;">
Sóc <b>part de tu</b> i del camí pel qual ens guies.</div>
<div style="text-align: center;">
Sóc l'estel i llum que<b> il.lumina l'horitzó.</b></div>
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-51336458600822644222020-01-05T11:54:00.000+01:002020-01-05T11:57:43.812+01:00A Ses Majestats, reis, reines o potser millor, als meus conciutadans <div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxh7ugvudEfystZc1ItnumxCf-ePfJlVWSSTN_spf7QrRQV_OAcXPqlm5KnFqJwXizqTXviuN1oyHFjvwn_Xw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<h3>
</h3>
<h3>
A Ses Majestats, reis, reines o als seus representants, </h3>
<div style="text-align: justify;">
Malament rai, si aquest any, i en fa cinquanta-tres, no continués amb la tradició d'escriure la meva carta del dia de reis. La màgia es pot produir en qualsevol moment i a hores d'ara, continuo pensant que si per les vostres arts, un dia us vàreu convertir en reis, qui sap si un dia a mi em pot tocar la loteria. Vés a saber, potser aquest any compraré un dècim.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A diferència d'altres anys, aquest any sí, he fet tanta bondat com he pogut. Fins i tot, potser massa!, ara bé, observant el món que ens envolta, no sabria dir-ho del cert doncs, el concepte i percepció de "bondat" canvia d'una persona a altre de manera espectacular. Hi ha qui assevera que "ull per ull" és qüestió de justícia, al contrari que d'altres que diuen que cal fer ulls clucs a les injustícies i si cal, posar-hi l'altra galta. No tothom és bo, ni quan es demostra el contrari.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests darrers dies he llegit que de camí a les nostres terres us heu aturat a Brussel·les. No sé si heu fet màgia o senzillament era just. No sé si la sentència ha estat un regal a la manera de fer dels catalans o bé, una amenaça a tota la judicatura d'Europa perquè actués com Déu mana o al contrari, no es mereixerien res més que carbó. Fins i tot, un tal Sassoli, ha sortit a defensar els eurodiputats catalans. Els regals arriben tard o arriben d'hora?, vinc a dir, aquest present pertany a la llista de desitjos de l'any passat o és una bestreta de la llista d'aquest any? En tot cas, gràcies.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No sé si la taula de diàleg entre governs pactada entre les esquerres espanyoles i les catalanes és un present o un regal enverinat. Per experiències passades, no me'n refio. Ja sabeu, sempre us he demanat un referèndum d'autodeterminació, de la mateixa manera que de petit us demanava una moto i em vau dur una bicicleta, ara sembla que em voleu vendre la "moto" per fer-me pensar que una consulta pactada (a hores d'ara no sé de què) és el millor regal que en podeu dur.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si accepteu "ull per ull" com a concepte de bondat, us demano que amplieu les presons espanyoles. Els demòcrates europeus haurien de demanar justícia i empresonar a bona part de la judicatura espanyola i als polítics i mitjans de comunicació que s'encarreguen d'atiar les masses contra els catalans i així, fer valdre les seves lleis per sotmetre'ns. Sí, aquest és un desig enverinat però, després de comprovar que feu més cas a les cartes als reis dels espanyols que us demanen just el contrari que nosaltres els catalans, ja és hora de la torna. Feu el possible perquè obtinguin els mateixos presents que hem obtingut els darrers anys els catalans. Si més no, poseu uns quants dels seus líders a la presó i a uns quants, feu-los fora de casa seva sense possibilitat de tornar en uns quants anys. No és això el que ells us demanen per nosaltres?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A casa tots hem fet bondat. Com diuen a la tele, som molt bona gent. Els nostres informes us diran que tots plegats ens estem fent més grans, més tolerants i més respectuosos els uns amb els altres. A poc a poc, tots estem recollint fruits dels nostres esforços a la feina i amb els estudis. Quin goig que fan els informes escolars!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No cal que repeteixi la meva llista dels desitjos de cada any: Autodeterminació, independència, salut, feina i unes quantes foteses materials. De fet, sempre heu fet el que us ha donat la "reial" gana. Així doncs, m'acomiado i aprofito l'avinentesa per saludar-vos afectuosament, treballant com fins ara per mantenir per llei a la família reial espanyola i en tot cas, desitjant que arribi el dia en què hom pugui veure com abdiquen tots els monarques del món per convertir-se en ciutadans i si ho desitgen, treballar per la igualtat, fraternitat, llibertat i la pau entre tots els pobles i persones.</div>
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a></div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-34436443115831153182019-12-31T12:35:00.000+01:002019-12-31T12:40:58.634+01:00Amb quin mètode ?<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="Resultat d'imatges de una pluma escribe con lagrimas" height="336" src="https://3.bp.blogspot.com/-nsr5RTgtt78/ULKGN3VN8zI/AAAAAAAAAKs/2Anmu4q9Nf8/s640/pluma.jpg" width="640" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El desembre del 2015 una dona gironina va llençar la seva vida, família i amics per la finestra i de retruc, va impactar a la societat gironina de tal manera que, a hores d'ara quan passo per davant d'aquell edifici, em miro la torre d'aigua on impactaren els cossos, talment un altar. D'aquella misèria, el meu record: "la torre de la vergonya" doncs, ni família, amics, companys o coneguts, vam ser capaços de preveure què es proposava fer aquella mare. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quatre anys més tard, una altra mare, gironina, amb una bona xarxa social, repeteix un parricidi amb signes d'estar afectada per una depressió. Pressuposo que, donar-li l'alta a mitjans d'aquest mes de desembre, és conseqüència de la seva bona evolució i per tant, a banda que els professionals que la tractaven no patien perquè s'autoinfligís cap mal a ella mateixa i molt menys, a cap persona del seu entorn. De ben segur s'haurà de revisar a fons el seu cas i corregir protocols si es conclou que es podia haver evitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La condició de mare, separada de la parella, no ha de ser cap detonant ni justificació d'una depressió. A vegades, un canvi de condició sentimental és producte d'una relació malaltissa. Sense una xarxa social de família, amics, companys i coneguts, que ens empari, vetlli i ens ajudi a reprendre una nova vida, és fàcil caure en l'aïllament i l'obsessió per recuperar la vida perduda. No puc comprendre com una malaltia impulsa a un pare o mare a prendre la vida dels seus fills. La reacció més humana i repetida conclou que, abans de manllevar la vida dels teus fills o la teva parella per tal de posar fi a la teva pròpia vida, podria haver començat pel final i deixar als altres malviure doncs, el seu suïcidi hauria impactat per sempre en la vida dels qui més s'estimava. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons l´@AlbertSoler, columnista del @diaridegirona, la mort d'una nena de deu anys li va ser comunicada per Messenger, la missatgeria de Facebook. Fidel a la seva personalitat, l'Albert va preguntar-li pel mètode emprat. Quin fàstic!. És ell qui ens fa saber que, a banda de la seva incredulitat inicial, la manca de coneixença personal amb l'autora dels fets, li va impedir comunicar a la Policia què és el que estava passant. No vull posar-me a la seva pell i en cap cas, fer llenya de l'arbre caigut, però certament, aquells qui formem part d'una àmplia xarxa social estem en risc de patir els efectes de la nostra identitat virtual i en cap cas, ni per un minut, podem dubtar de donar l'alerta a les autoritats del que està passant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He de creure que, la falta de paraules escrites del columnista, és conseqüència de la seva pròpia reflexió. No pot ser que res l'afecti. La manca d'empatia amb els altres, senyal de la identitat del columnista, el narcisisme, egocentrisme i menyspreu per les opinions dels altres, l'ha fet destacar com a redactor crític de la societat gironina, qui el critica, menysprea i adora en diferents percentatges. El periodista s'ha convertit en malaurada notícia, en contra de la seva pròpia voluntat, víctima de la seva pròpia xarxa social. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des del 2009, any que vaig ingressar a la xarxa social Facebook, la mort de coneguts i amics m'ha impactat més que abans. Les morts naturals o accidentals han deixat perfils oberts pel record. Algunes persones, aquelles a qui la malaltia se les ha endut a poc a poc, a voltes han deixat reflexions tan profundes que haurien de ser incloses en tractats filosòfics. Llegir i veure com dia a dia s'acomiada de la vida, provoca un canvi de valors en aquells qui volen prestar atenció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha qui ha estat salvat per la seva xarxa social, qui ha detectat les seves intencions, de la mateixa manera que d'altres s'han manllevat la vida sense que ningú hagi pogut fer res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les xarxes, ben emprades, afegeixen valors positius: Activitats, notícies, esdeveniments, agenda, reflexions, retrobaments, noves amistats, amors i un llarg etcètera; de la mateixa manera que també ens trobem amb valors negatius: control, revenja, falses notícies, insults, manca de respecte per les persones, col·lectius o idees. Des d'aquest article d'opinió demano públicament disculpes a l'Albert Soler si s'ha sentit ofès. No era la meva intenció. He volgut escriure d'una glopada, de la mateixa manera que crec que ho fa ell sense pensar en les conseqüències de les seves paraules. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h3 style="text-align: justify;">
Les paraules i opinions fereixen a aquelles persones que tenen la capacitat de posar-se en la pell dels altres.</h3>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pep Cassany.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-65456628296938529182019-10-19T13:11:00.000+02:002019-10-19T13:11:31.932+02:00I pel camí... declarem la independència<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-BzNIz0CMr-s/XarvJIVj9qI/AAAAAAACGX8/nviyqhNiQfM14JNrcqBNkYw0cQmAt9iSACLcBGAsYHQ/s1600/Catalunya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="339" data-original-width="799" height="268" src="https://1.bp.blogspot.com/-BzNIz0CMr-s/XarvJIVj9qI/AAAAAAACGX8/nviyqhNiQfM14JNrcqBNkYw0cQmAt9iSACLcBGAsYHQ/s640/Catalunya.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Escriu Lluís Llach a les xarxes "voleu dir que no estem declarant la independència?", és possible, o si més no, ja estic content només d'imaginar-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vull fixar-me en la nostra resposta a la infame sentència del procés. Malgrat que tots sabíem que les condemnes serien dures, també sabíem que la nostra resposta no seria fluixa. Les marxes, manifestacions, missatges i/o articles d'opinió dels independentistes, conflueixen en dir que no hi ha cap altra solució que declarar la independència. Un Estat no reconeixerà el dret a l'autodeterminació d'una part del seu territori i utilitzarà tot les eines que disposa, reconeixent-se capaç i carregat de les seves raons, per aixafar qualsevol revolució.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No ens deixarà votar. Perquè no pot i no vol. Prefereix esclafar la revolta amb la violència repressora que mostra a tot el món, que asseure's com a un estat democràtic i reconèixer que el 80% dels ciutadans d'una part del seu territori demana el dret a decidir lliurement el seu futur.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La violència per part de grups radicals no representa al moviment independentista, de la mateixa manera que dic, no tot aquell qui creu que ens mereixem el dret a decidir votaria Sí a la independència de Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els grups radicals, aquells qui construeixen barricades, cremen contenidors i fan malbé el mobiliari públic, no ens representen. Ara bé, he de dir que actuen amb la connivència d'una bona part de l'independentisme que si bé els critica, mira cap a una altra banda i no s'hi oposa frontalment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els radicals ens tenen atordits. Tots els independentistes que sortim al carrer una i una vegada per demostrar el nostre compromís amb Catalunya, mirem els disturbis per la televisió sense creure'ns el que estem veient. La violència, de cap classe, no ens representa. Obertament i en veu alta declarem el nostre rebuig, però és ben cert que veiem, com la Policia provoca i aquests nois responen. L'escalada de violència està servida. Què va ser primer, l'ou o la gallina?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Contra la sentència: Independència. Res farà canviar la forma de pensar dels polítics espanyols. Units per la unitat d'Espanya. Des de les esquerres més progressistes, fins a les dretes més radicals, tots junts, lluiten i ho continuaran fent, contra el dret d'autodeterminació del seu poble. Imposar la llei que un dia tots varen votar per convertir-se en un Estat Democràtic, els dóna el dret per actuar contra els fills d'aquells que la varen votar i que no s'hi senten adherits.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pot ser Espanya un estat democràtic quan el cap d'Estat és un Rei qui ningú ha escollit?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els darrers anys, hem vist com el descontentament ha fet créixer sentiments contraposats. Volem la independència, que no ens reconeixeran mai, de forma cívica, votant, i estem en contra de la violència que exerceixen els grups radicals. Alhora, sabem que si no ens la volen reconèixer cívicament, només la podem agafar violentant o desobeint les lleis i per tant, encara que no ens unim als grups radicals, no ens hi oposem. Acabem pensant, tot suma. Seguim. Potser sí, com diu en Lluís Llach, pel camí, declarem la independència sense haver-nos ni adonat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Visca Catalunya!</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-33362717163964288292019-07-20T17:00:00.001+02:002019-07-20T17:00:07.245+02:00L'hora del pati a l'escola dels adults<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: justify;">
<img alt="Resultat d'imatges de assetjament escolar" src="https://www.youmekids.com/wp-content/uploads/2017/02/bullying-678x381.jpg" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Trenta anys després de deixar l'escola d'infants, els adults continuen comportant-se de la mateixa manera. Allunyats d'antigues parelles o bé, sense cap parella reconeguda en aquests moments, com a individus adults, madurs i sense complexos, aprofitem l'hora d'esbarjo per compartir les experiències amb les noves amistats. Persones noves, coneixences recents, allunyades d'antics cercles de parelles. Gent a qui petonegem i abracem com si fossin parents o amics de tota la vida i que a voltes, tot just en sabem el seu nom o el poble on viuen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'hora d'esbarjo serveix per allunyar-nos de la realitat que ens envolta. La feina, la mainada, les males relacions amb les exparelles. Un lloc comú on tothom deixa anar merda o es nodreix de les converses banals dels altres per adonar-se que és possible sortir del seu propi entorn.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De la mateixa manera que la mare ens preparava l'esmorzar per devorar-lo en els primers cinc minuts després de sortir al pati, ara ens asseiem al voltant d'una taula, de menjar ràpid i preu econòmic per, de forma individual, igual que quan érem petits i no compartíem res, per demanar el nostre plat i el nostre beure, menjar-lo igual de ràpid i tenir temps per xerrar amb els companys i companyes de taula i posar-nos al dia de tot el que hem fet aquella darrera setmana o els projectes per als dies vinents. O sigui, un munt de xafarderies que no et duen a res.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A diferència dels intercanvis de cromos, jocs de ioió, pilotes o castells de sorra fina, el que més ens interessa ara és la informació. Saber qui, què, com i quan, nosaltres o algú de nosaltres o fins i tot, tercers que no comparteixen aquesta nit, aquesta taula, han fet, deixat de fer, amb qui, com i quan han volgut o deixat de fer. Putes enveges i poca cosa més. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No cal dir, igual que a classe, tothom és amic de tothom malgrat, a l'hora de la veritat, al pati de l'escola no tothom juga amb tothom i tampoc es comparteix opinió i conversa amb tothom. Sempre hi ha qui et cau millor i a qui no pots veure. El "mutis" i el "canvi de tema", és una pràctica ben apresa de petits. Allò que ara en diguem assetjament escolar, abans era percebut com una cosa ben normal entre els líders de la classe "els guais" contra els tontets. A hores d'ara, hi ha qui pretén continuar exercint la mateixa pressió sense adonar-se que tot ha canviat. Ells mateixos s'aïllen. Estan amargades i amarguen a qui tenen al voltant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les converses en veu alta i clara atrauen aquells qui no tenen conversa pròpia o bé, no reben res de la conversa dels companys de taula. De fet, les converses entre homes, i les converses entre dones abans se centraven en esports o bé mainada, quelcom ha canviat i ara són diferents. Les rotllanes són mixtes i els temes variats, en el meu cas, al voltant del sexe. Dels sexes més ben dit. O sigui, de les coses que ens succeeixen als homes i a les dones per igual. Allò que podríem dir, interessos comuns.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l'hora d'esbarjo, parlar de sexes és parlar de bones i males experiències passades, anhels futurs i condicions imposades per viure o deixar de viure noves aventures. En el meu cas, parlar de vides viscudes o de com podria ser jo mateix en una altra vida. Escoltar què tenen a dir i sobretot, fixar-me en tot allò que no ens expliquen. Reconèixer les mitges veritats, sinònim de mentides ensucrades. Percebre mancances i detectar figures quadrades que voldrien ser esfèriques. Formar conjunts on la interjecció sigui un espai comú de dos (MCD) i no un conjunt de cercles que representin al Mínim Comú Múltiple. O sigui, trobar parella o acabar al llit amb algú altra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el meu cas, pretenent fer un paral·lelisme, ja fa un temps que vaig sortir d'escola. Ara m'agrada de tant en tant anar a veure els antics companys de classe. Em trobo amb molts repetidors i amb noves incorporacions. Dels coneguts, saludo a tothom. Me n'alegro de trobar-los i compartir una estona i aprofito per fer noves coneixences. La rebuda a voltes és agredolça. L'emoció va per classes, ja se sap, no tothom et cau bé ni pots pretendre caure bé a tothom. I si és així, que es fotin!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El pas de l'adolescència a l'edat adulta i més endavant a la maduresa, independentment dels coneixements adquirits a l'escola, és resultat del cúmul d'experiències viscudes. Per tant, quants més anys tens, o això és el que l'antropologia ens explica de les tribus primitives, serveixen per acumular saviesa. Deixes de ser impulsiu i tossut per comprendre que no tothom disposa de la mateixa manera de veure i viure els fets. Hi ha qui arriba a vell sense haver viscut i per tant, disposa de pocs arguments per defensar determinades actituds. Mirar sempre el teu melic equival a perdre's tot el món que ens envolta i això, comporta moltes enveges d'altres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En resum, definitivament, m'agradava la meva escola, els meus companys i companyes i els meus mestres. Tinc un bon record de tots plegats, ara bé, m'adono que m'he fet gran i com és normal ja fa temps que vaig madurar. A hores d'ara, ja no aguanto segons quin tipus de comportaments i menys els infantils i preadolescents. Les males mirades, els mutis, el parlar en veu baixa, els menyspreus entre companys i la manca de maduresa de moltes persones.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A hores d'ara, voleu dir que no cal deixar l'escola, viure i deixar viure?</div>
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-17251544739275327662019-06-08T12:57:00.000+02:002019-06-08T12:57:01.213+02:00Ai, qui fos gat !<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-DhD0GrhsCTQ/XPuP17_xAxI/AAAAAAACC8A/YlNFmk2IaLYJJ1UrzP_ior6V1kDvjjlIgCKgBGAs/s1600/Painnt_190608123623.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="525" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-DhD0GrhsCTQ/XPuP17_xAxI/AAAAAAACC8A/YlNFmk2IaLYJJ1UrzP_ior6V1kDvjjlIgCKgBGAs/s320/Painnt_190608123623.jpg" width="240" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La rossa, ni en té ni n'espera. Si l'home arriba, avui no toca. Encreuada de cames i braços en una posició gestual que dóna a entendre explícitament la seva situació actual, la seva riallada es desboca quan se li proposa a un nou amant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De cua llarga, llengua rasposa i tacte fi, el seu gat és el substitut perfecte. A canvi d'una llauna de sardines, les nits se li fan més curtes i intenses. S'adorm amanyagant al gat mentre ell li retorna un senyal desesperat d'un marrameu desconsolat. Vols dir que no toca ?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Potser no fa tant, ni tant poc, un dia dormia amb un home al costat que li donava més maldecaps que alegries. Sabia que no era la persona amb qui envelliria i més ara, quan encara la crinera la té rossa, abans fosca, senyal de canvi de vida. Per una vegada, a casa del ferrer, cullera de ferro. No hi haurà ningú que no pugui dir que el seu color no queda perfecte en una pell tan fina.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De braços plegats, amb les mans obertes i mirant cap avall, damunt aquelles cames tan fines, creuades, no sigui que hi entri la pols, remata el seu look amb unes sandàlies que l'alcen al nivell del comú dels mortals. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquella a qui gairebé no se la sent piular, atenta a les converses dels altres, ens parla amb la seva conducta gestual i al final, escoltant el to d'un missatge de telèfon, s'obre de cames i s'incorpora, fa lliscar els dits per la pantalla i ens regala un somriu embriagador. Aquesta nit tot canvia, ha decidit anar a ballar.</div>
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-81512185195027888172019-05-15T10:15:00.001+02:002019-05-15T10:24:14.286+02:00Així votarem els catalans<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: justify;">
<img alt="Resultat d'imatges de voto robado" src="https://3.bp.blogspot.com/-GSk9eKCHIxI/U2ZXh57W-MI/AAAAAAAABME/GdnN6n4gi1w/s1600/iguales.jpg" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h3 style="text-align: justify;">
El nostre vot ja està decidit. Votarem amb el cor a la mà</h3>
<div style="text-align: justify;">
Ens fem grans i a hores d'ara, continuen preguntant-nos, a qui estimem més, al pare o a la mare ? o cosa que és el mateix, hem de votar polítics empresonats (presos polítics) o polítics exiliats (govern legítim de la Generalitat de Catalunya). Qui volem que ens representi a Europa ? Existeix la possibilitat real que hi siguin presents ? Estem disposats a lliurar una altra batalla legal amb l'Estat Espanyol a Europa per aconseguir un seient al parlament Europeu ?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I d'altra banda, ens toca triar el govern municipal. En clau d'afinitat de partits o bé, com d'altres vegades, en clau d'afinitat personal amb els candidats ?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La meva resposta a la primera qüestió és indiferent. Encara que tingui clar la meva afinitat cap a un partit, el més normal és creure que el pare i la mare es repartiran els vots a parts iguals. No hi haurà guanyador. En els dos casos, la veu independentista s'escolarà tímidament al parlament europeu. No pels seus discursos incendiaris sinó, per l'escàs interès dels altres països en escoltar-nos i voler prendre part en una qüestió que consideren interna de l'Estat Espanyol. No estan disposats a arriscar-se en prendre part en un conflicte internacional que de ben segur, acabaria per esquitxar-los a ells mateixos en afers interns propis de cada estat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sí. Hi haurà veus de grups minoritaris del parlament, siguin verds, regionalistes o d'esquerres en minoria que donaran suport a les veus independentistes catalanes, sense cap altra ressò mediàtic que el dels nostres mitjans de comunicació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sigui com sigui, David va encoratjar-nos a lluitar contra Goliat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Municipalment tenim d'altres baralles pròpies de pati d'escola. Encara que ens sembli important el vot de partit, tenim en compte la personalitat del candidat. La societat catalana, conservadora de mena, no li agraden massa els canvis. Tornarà a governar aquell qui actualment disposa del càrrec. Sigui en coalició o en minoria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les polítiques municipals queden eclipsades per les polítiques de país. És evident que la presència dels alcaldes en els mitjans de comunicació és més rellevant quan es posicionen a favor o en contra del procés independentista. Inaugurar les obres d'un pont o un nou servei ciutadà només té ressò local i per tant, contribueix feblement a la seva marca personal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l'hora de triar el vot local ens decidim a favor o en contra de l'alcalde. Per tant el desavantatge dels actuals partits de l'oposició és evident doncs, inicialment el 50 % dels vots estan posicionats a favor de la continuïtat del govern actual i, l'altra 50 % se'l repartiran la resta de partits a l'oposició.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si fem cas a les estadístiques de les votacions municipals, podríem comprovar com en els pobles i ciutats hi ha pocs canvis al capdavant dels municipis. A hores d'ara encara votem a la persona més coneguda o sigui, a l'alcalde. O algú recorda els noms i les cares dels caps de tots els partits de l'oposició ? Mentre que els alcaldes poden ensenyar la feina feta, la resta dels nostres representants no se'ls coneix per res més que la seva oposició a tot. Per tant, per posar-hi pals a les rodes i per tant, la seva imatge té un contingut subliminalment negativa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/20150517/girona-voto-local-mar-estelades-4190330" target="_blank">Cal rellegir l'article del Periódico de Catalunya del 2015 per comprovar que res ha canviat.</a></div>
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-41401970967316315272019-05-05T11:03:00.000+02:002019-05-05T11:03:30.975+02:00Un roser tan vell com jo<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<img alt="poesia de carrer d'en Pep Cassany" height="356" src="https://2.bp.blogspot.com/-ylpmuvTek4M/V075G-f-iuI/AAAAAAAAJjk/Nt5XmWOflh02MdiV0LdpsNQX24JCgltmgCLcB/s640/fachadas-con-flores-y-plantas-882300.jpg" title="Un roser tan vell com jo" width="640" /><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<h3 style="text-align: justify;">
Un roser tan vell com jo</h3>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Germinà la llavor.<br />
En el seu interior sentí créixer un roser,<br />
regat per llàgrimes de dolor i alegria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A hores d'ara la mare ja no el pot recordar,<br />
de ben segur,<br />
se l'estima.<br />
<br />
En néixer se'l mirava,<br />
el cuidava i l'esporgava quan calia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'aquella primera llavor,<br />
recollí la seva primera flor,<br />
la mirava,<br />
l'arreglava,<br />
li cantava.<br />
La planta creixia com ella volia.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins a sis rosers plens de flors i espines,<br />
li donaren mals de caps i alegries.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El primer,<br />
el més valent de tots,<br />
vermell,<br />
aquell qui la mare va parir gairebé sense saber d'on venia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguidament plantà un altre roser,<br />
on les fulles de les roses,<br />
empal·lidiren de color rosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Del tercer,<br />
blanc de blancs,<br />
nineta dels seus ulls,<br />
blanc amorós,<br />
un dia es marcí sense raó.<br />
Mai deixarà de recordar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan sorgí un altre brot,<br />
trasplantà la primera planta a un test més gros i,<br />
obrint els balcons,<br />
mostrà als vianants la seva tasca de mare amorosa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense massa temps per guarir la seva ànima,<br />
asseguda en una cadira de balca,<br />
davant el balcó del menjador,<br />
mentre cosia,<br />
rumiava,<br />
hauria de comprar un test més gros i fer espai en el balcó.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Soferta,<br />
atabalada,<br />
enfeinada,<br />
sense massa temps a perdre i rumiar,<br />
sense voler i amoïnada,<br />
la vida li regalava,<br />
sense voler reconèixer que li feia una mala passada,<br />
un roser no demanat ni comprat,<br />
tanmateix estimat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Flors blanques,<br />
roges o roses.<br />
Tiges de mata baixa farcides d'espines,<br />
més d'una vegada,<br />
ferides.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Barreja de llàgrimes de dolor,<br />
tristesa,<br />
angoixa o desesperació,<br />
mentre els rosers creixien.</div>
<div style="text-align: justify;">
Somriures i alegries, pau interior.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No recordes mare com ens cantaves i planyaves,<br />
renyaves i et felicitaves en veure sorgir cada flor?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El roser que amanyagaves,<br />
fruit de la darrera llavor,<br />
s'ha fet gran, vell i formós.<br />
<br />
No recordes qui sóc jo.<br />
En veure'm recordes al pare,<br />
tots dos,<br />
jardiners dels nostres cors.</div>
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-23564694360690054992019-04-08T08:28:00.001+02:002019-04-08T08:28:23.916+02:00Nit d'ART eròtic Girona<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<h2 style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-0-o-0VdE8Pw/XKroHfJ74OI/AAAAAAACBTQ/k5mdCxdXleMue02S7uv-DJpEbnTDircIwCLcBGAs/s1600/PEP%2BCASSANY.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Pep Cassany presenta "El carrer dels petons" i "La teoría del big bang amor y otros cuentos indecentes"" border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1254" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-0-o-0VdE8Pw/XKroHfJ74OI/AAAAAAACBTQ/k5mdCxdXleMue02S7uv-DJpEbnTDircIwCLcBGAs/s640/PEP%2BCASSANY.jpg" title="Nit d'art eròtic - 12 d'abril de 2019 - 22h Platea Girona" width="499" /></a></h2>
<h3>
<a href="http://www.nitarterotic.com/" target="_blank">El 12 d'abril de 2019, a les 22h , dins la Nit d'Art Eròtic, Platea Girona</a></h3>
Presentació dels meus darrers treballs, El carrer dels petons i "La teoría del big bang amor y otros cuentos indecentes" edició en castellà de la meva primera obra, reinterpretada i reescrita.<br />
<br />
Dos treballs madurs i amb ganes d'arribar a tothom. La imaginació i la suggestió dels relats premia als lectors d'aquestes dues obres, fent-los arribar allà on secretament han imaginat viure la seva pròpia història d'amor i sexe.<br />
<br />
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-6475443776388044252019-03-23T20:07:00.001+01:002019-03-29T07:30:58.929+01:00Altra vegada dansa la mort<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<br />
<div style="text-align: center;">
<img alt="Resultat d'imatges de la dansa de la mort" height="266" src="" width="400" /></div>
<br />
<br />
Dansa la mort al meu davant.<br />
se'n riu de la vida,<br />
de les esperances,<br />
dels somnis, desitjos i futurs.<br />
<br />
Maldestra presentant-se i<br />
malaurada despedida<br />
Dansa la mort i ens mira.<br />
<br />
Mai arriba prou d'hora per aquells qui hom desitja,<br />
camina a la vora d'aquells que si juguen la vida.<br />
Arrabassa la vida d'aquells a qui algú estima.<br />
<br />
Dansa la mort davant nosaltres,<br />
la mirem de reüll i no ens estima.<br />
<br />
Hi ha qui li canta i ella li dansa,<br />
cançons de lloances i mentides.<br />
<br />
Hi ha qui jeu a la caixa i la mort ja no dansa.<br />
S'asseu al darrer banc dirigint l'espectacle i somriu.<br />
<br />
Ningú ja no canta cançons de lloances,<br />
ara els toca cançons d'esperances,<br />
cançons de mentides i ella,<br />
la mort,<br />
somriu i s'enfila per veure a tothom.<br />
Encara no sap a qui triar per ballar-li la dansa.<br />
<br />
Ningú plora.<br />
L'estimen. L'enyoren. L'honoren i canten.<br />
S'esmunyen les veus, les notes i els acords cap enlaire,<br />
fent perdurar els records.<br />
<br />
Ja no dansa la mort,<br />
entristida,<br />
avergonyida,<br />
s'endú un bon home,<br />
<br />
A qui ballarà ara la mort ?<br />
Llei de vida.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-17980793511601652242019-03-21T10:03:00.004+01:002019-03-21T10:03:26.756+01:00Coincidències<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<br />
<div style="text-align: center;">
<img alt="Imatge relacionada" height="246" src="https://static.laverdad.es/www/multimedia/201802/01/media/cortadas/hilo-kG1C-U50846143343grF-624x385@La%20Verdad.jpg" width="400" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br /><div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">- En què penses ? - Em pregunta la malparida !</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">En la casualitat que jo estigui escrivint i tu llegint.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Milions de planetes, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">milions d'anys d'un univers encara en expansió, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">dit infinit o sense límits observats i,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">nosaltres,</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">hem coincidit a la terra.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Creure'ns tant i ser tan poc, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">gairebé res, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">sols, pols estellar.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Lletres lligades, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">frases fetes, </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">pensaments abocats.</span></div>
</div>
<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Quina importància té el que diràs?, cap</span></div>
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-38262722729632144842019-03-14T10:18:00.000+01:002019-03-14T10:18:42.463+01:00Així de senzill<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-HPixNvANFD0/XIoaMtUyB3I/AAAAAAACAuY/r_9GQLMQHKIDmz5-jdWSOpAyqM8clEyawCLcBGAs/s1600/Painnt_180318193113.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="664" data-original-width="700" height="303" src="https://2.bp.blogspot.com/-HPixNvANFD0/XIoaMtUyB3I/AAAAAAACAuY/r_9GQLMQHKIDmz5-jdWSOpAyqM8clEyawCLcBGAs/s320/Painnt_180318193113.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot just avui fa un any. Podríem dir que estem de celebració. Un any des d'aquell dia en què, tot i no posar-nos d'acord en com van succeir, esdevingué l'inici del nostre amor particular.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot es va precipitar i, segons com jo defenso, vestit i mudat encara que il·lusionat, desconeixedor de l'esdevenim de la primera trobada, tots dos sols, puntualment i sabedor que habitualment una dona sempre es fa esperar, vaig enviar el missatge més innocent: sóc a baix.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Suposo - doncs no ho recordo massa bé - vaig sortir del cotxe per encendre una cigarreta i fer una mica més lleugera l'espera. Dues calades més tard, o sigui en el temps que una persona pot trigar a baixar les escales de casa seva, aparegué ella a pas ferm i somrient. Dels seus ulls es desprenien espurnes o "chirivitas" - segons traducció convinguda al castellà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fins aquí, els fets. La interpretació del succeït a partir d'aquells instants, resulta contradictori en els records d'ambdós. Si feu cas a la meva manera d'explicar-ho, en format sarcàstic, divertit i enginyós, farcit d'interpretacions rocambolesques, farcides de mitges veritats i complicitats amb ella, resulta un relat del tot divertit i enginyós, encara que contradictori amb la versió més romàntica i empallegosa de la nostra història d'amor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Potser estant darrere els vidres de la finestra del menjador, o asseguda a la cadira del balcó de casa teva, guaitant i esperant la teva presa, amb una cigarreta en una mà i el mòbil en l'altra, et preguntaves en quin d'aquells cotxes que passaven pels carrers del davant de casa teva et duria a passejar. Al primer avís, havent llegit el meu missatge, vas saltar pel balcó obrint les teves ales i aterrant suaument al meu davant. No recordo ni mitja paraula, ni tan sols un sol mot ni un "bona tarda". Els teus ulls m'hipnotitzaren i en el meu son, m'abraçaves i estrenyies fortament per acabar robant-me un petó dels meus llavis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig trigar dos segons a reaccionar i abraçant-te i mirant de reüll la gent que passava per la vorera em vaig aturar a pensar: què en diran els veïns de la nostra actitud infantil? Ja estava fet i per tant, trenta segons més tard, desenganxant les nostres boques i mantinguen les nostres mirades lligades als nostres sentiments, segurament astorats, fava girats, sense saber massa bé què era això que acabava de passar, agafant-nos les mans i pujant al cotxe per recórrer la ciutat a la recerca d'un restaurant on començar a parlar, restàvem callats, perplexes i il·lusionats, sabedors d'haver començat la casa per la teulada doncs, si per un cas ho hagués planificat, començaria per dos petons a la galta, una conversa al voltant d'una taula amb dues copes de vi per ajudar-nos a teixir complicitats i esperances, seguit d'una breu passejada i en acabat, sense cap intenció d'acabar la vetllada i parlant d'acomiadar-nos fins a la pròxima trobada, oferir-li un petó de comiat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Temps enrere vaig escriure una frase que ara em sembla destacable: "els records s'endolceixen a la memòria". No deixo de subscriure aquesta afirmació i estar-hi més d'acord. Cada cop que tots dos parlem d'aquell vespre i la nostra primera trobada, els nostres ulls desprenen pampallugues i somrient-nos, ens contradiem en les nostres versions. Per la meva banda aprofundeixo en els detalls del meu relat més imaginatiu i graciós, entomat i pres de broma com així espero i desitjo que s'ho prengui, sense cap sentiment d'enuig per la meva falta de rigor a la veritat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un mateix fet pot ser contat segons la percepció de cadascú. Fins avui, en tot un any, se'm fa difícil per no dir impossible recordar cap altra qüestió en què no ens poséssim d'acord. Un diàleg continuat i fluït, intuïtivament comú, sincer, carinyós, atent, culturalment elevat, farcit de paraules, gestos i fets demostrables que refermen i apuntalen els fonaments d'aquesta casa que tot just comencem a construir de forma comuna.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense plànols, només amb la confiança dels coneixements que posseeix cadascú de nosaltres, aprenent a fer i deixar fer, esmenant les errades si un cas n'hem comès alguna, tolerants, oberts a noves propostes, sense pretendre saber on ens duran demà les nostres passes, continuem caminant, treballant i construint el nostre avui.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tal dia com avui, aquesta tarda farà un any, vaig començar-te a estimar. Tres-cents seixanta-cinc dies després puc dir-te amb paraules el que es desprèn dels meus sentiments. T'estimo i et vull estimar per molts anys.</div>
<br />
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-77411688212206320782019-03-07T19:50:00.000+01:002019-03-07T19:50:50.538+01:00Judici: El botxí acusa les víctimes<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="Resultat d'imatges de ens volen enterrar i no saben que som llavors" src="http://www.elstons.cat/Files/124455/Img/02/ENTERRAR-LLAVORS-mostra-negra-zoom.png" height="319" width="320" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan ets jutjat segons les lleis de l'Estat de qui et vols separar, qui es pot creure que obtindràs una sentència absolutòria?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Diuen que feta la llei feta la trampa i, de ben segur, tots els nostres representants varen buscar la fórmula per, arribada la situació actual, defensar-se de l'Estat Espanyol amb els subterfugis o les interpretacions de les lleis que ens permetessin a tots exercir el dret a decidir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Imputats per haver escoltat i executat el manament majoritari del seu poble, el dret a decidir, com a resultat obtingueren l'encàrrec d'impulsar la independència de Catalunya envers Espanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En defensa de la Constitució Espanyola i amb el dret que els assisteix i obliga, les institucions d'Espanya, polítiques, judicials i policials, impulsaren els mecanismes dels quals disposen per impedir-nos exercir el dret a decidir per nosaltres mateixos el nostre futur. D'acord a la Constitució del 78, el territori espanyol pertany a la totalitat dels espanyols i per tant, no existeix el dret d'un poble o part d'un territori a decidir per ell mateix el seu futur. Així doncs, si no ens agrada la Constitució actual, o bé impulsem una reforma on sigui acceptat aquest dret universal, amb l'obligació d'obtenir una majoria al Congrés dels Diputats d'Espanya on els catalans, bascos i altres partits sobiranistes estem representats en minoria, o bé marxem de casa nostra a la recerca d'un altre lloc on viure. En to burleta podrien dir-nos, si no ens agrada, fotem-nos !</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segueixo amb atenció el judici. Les preguntes de la fiscalia, la fiscalia de l'Estat i Vox estan dirigides a demostrar la culpabilitat dels encausats. Els advocats dels encausats només poden defensar-los. Tot i que clarament es tracta d'un conflicte polític no resolt, aquesta no és cap mesa de diàleg. Ells tenen les lleis a favor i els nostres representants només la legitimitat democràtica impulsada per bona part dels ciutadans de Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Encara que bona part de la ciutadania de Catalunya voldríem no veure'ls asseguts en el banc dels acusats, molts d'altres que viuen a Catalunya i als pobles d'Espanya, desitjarien veure'ls tancats a la presó de per vida i, fins i tot, si la llei els ho permetés, alguns demanarien la seva execució. Qui mana es creu amb la veritat absoluta i l'assistència del dret per dictar sentència quan es desobeeix la seva llei.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Defensar-se de les acusacions de rebel·lió i sedició, per haver-nos cridat a manifestar-nos en protesta a les actuacions judicials i policials davant les Institucions i representants del poble de Catalunya, segons volen fer-nos creure, és delicte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La concentració espontània davant les portes de la conselleria d'economia el 20 de setembre del 2017, assumida per les entitats socials més representatives de Catalunya, segons el relat de l'acusació, mai hauria estat possible. Caldrien 48 hores de preavís per manifestar la nostra indignació i protesta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si la concentració del 20 S, entre 40 i 60.000 ciutadans segons dades estimades de participació, demostrava l'estat dels nostres ànims, esperançats per exercir el nostre dret, dubtosos en no conèixer com es portaria a terme, atemorits pel trasllat dels efectius policials i Guàrdia Civil al crit de "a por ellos", escèptics de la política catalana, espanyola i europea, incapaç de reconèixer els nostres drets, els concentrats demostràvem aquest còctel d'emocions fent sentir les nostres veus demanant la independència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No hi veiem cap altra solució. No ens entenen ni volen fer l'esforç per entendre'ns. Creuen que el territori conquerit per les armes el 1714 els pertany i 300 anys després, mantenen els seus drets de conqueridors i ens volen sotmesos. No entenen, ni a hores d'ara, ni mai, fer l'esforç per entendre que som un poble amb cultura pròpia, llengua, costums, història, economia, drets i maneres de fer molt diferent de la resta de pobles de l'Estat Espanyol. Sabem que els drets no es conquereixen per les armes i que avui, no hi ha independència sense acords polítics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Som un poble pacífic i estem tips de demostrar-ho. Quan ens acusen de violència per haver demostrat el nostre enuig cridant davant l'actuació judicial, puc entendre que en aquell moment es sentin atemorides en desconèixer què pot passar, de la mateixa manera que nosaltres, els ciutadans què vàrem anar a votar, després de veure les notícies i vídeos de les actuacions policials en d'altres col·legis electorals, desconeixíem si seríem el següent objectiu de la policia per impedir-nos votar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si parlem de violència, des del punt de vista del qui defensa els seus drets, les nostres armes eren les nostres veus, els nostres cossos i la nostra decisió en exercir el dret a vot. Pacíficament i democràticament. Malgrat tot, en defensa de les urnes, ens mantinguérem ferms davant de les portes dels col·legis electorals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De la mateixa manera que d'altres moviments pacifistes, agredits amb pals per les autoritats, ningú es va moure. Coneixíem com havia actuat la policia i la violència emprada per aconseguir el seu objectiu: requisar urnes. La indignació i la por, barrejades amb el seny i la rauxa, ens obligava moralment a seguir el seu joc, ells ens atacaven i nosaltres ens protegíem. La nostra defensa passava únicament per demostrar el gran nombre de persones que ens interposàvem entre ells i les urnes. La massacre va estar servida quan ells, a qualsevol preu, varen actuar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les seves imatges han estat difoses arreu del món i aquells que són imparcials han dictat sentència. L'estat espanyol va actuar de botxí i els catalans vàrem ser les seves víctimes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La tragicomèdia està servida, el botxí jutja a les víctimes, quina sentència cal esperar ?</div>
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-28534216727653247122019-03-03T12:57:00.002+01:002019-03-03T13:01:44.631+01:00Curt i ras: la sentència al procés<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/-7qwDB_rmVM/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/-7qwDB_rmVM?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segueixo amb atenció les declaracions dels imputats per rebel·lió i sedició. Des de Catalunya i els sectors més progressistes de l'estat, ningú de nosaltres troba culpables als nou catalans empresonats. Encara que tots els volem en llibertat, potser ens caldria preguntar-nos si l'estratègia de Jordi Cuixart és la correcta. La prioritat ha canviat, no és hora de sortir de presó sinó de fer visible a la resta del món la manca de democràcia d'Espanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No em consta la violència per part dels catalans, muralles i escuts humans protegint el dret a votar i sí que he vist i patit la por a la violència policial. El clima de terror que ens va sotmetre l'Estat Espanyol mitjançant el poder judicial, polític i policial, no l'oblidarem ni perdonarem mai. Si algú a hores d'ara no entén que era el poble el que va manar als polítics permetre'ns posar urnes per votar i decidir per nosaltres mateixos, voldrà dir que no ha volgut entendre res. Una vegada per totes eren els polítics qui feien cas de la nostra voluntat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La percepció de cada una de les contestes dels testimonis del procés és interpretada a gust del qui les escolta. Allò que decideix Puigdemont, intentant no quedar amb el cul a l'aire, declarant i suspenent la declaració unilateral d'independència, per uns és una bogeria i per tant una acció que resulta de la por a les conseqüències de repressió estatals i per altres, un sense sentit on ens talla les ales i els anhels expressats en les urnes democràtiques més protegides de qualsevol consulta ciutadana feta mundialment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Marchena i els sis magistrats de la Sala del Suprem es troben amb la patata calenta. Jutgen uns actes polítics que no els pertoca i estan obligats a sentenciar d'acord a les lleis. Tot i que tenen ideals polítics clars, les proves i testimonis hauran de prevaldre o en tot cas, ells mateixos seran jutjats en tribunals superiors europeus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Admetre rebel·lió i sedició, malversació o altres càrrecs en contra dels imputats en el procés, serà perpetuar i ampliar el conflicte entre els nostres pobles. Als convençuts en el dret dels pobles a decidir el seu futur ens dóna més raons, a l'hora que als contraris els obliga a escoltar i intentar comprendre en quin nyap constitucional els varen col·locar els seus representants polítics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Creix l'extrema dreta, o més ben dit, aflora. Mai ha deixat d'existir. El sentiment espanyolista de propietat col·lectiva en contra d'una part del sentiment dels ciutadans del seu mateix estat, treu la part més visceral i agressiva del seu comportament. Les posicions i paraules dels líders dels partits espanyolistes accentuen i exciten als seus seguidors contra els independentistes catalans. Allò que regia en èpoques franquistes continuarà vigent. "una grande y libre".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Veurem quina solució política sentencia la justícia espanyola. El dilema institucional està servit, com podran demostrar la independència del poder judicial?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
#llibertatpresospolítics</div>
<div style="text-align: justify;">
--</div>
<div style="text-align: justify;">
Per:</div>
<div style="text-align: justify;">
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span></div>
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-7394156659582122972019-01-03T12:08:00.000+01:002019-01-03T12:08:41.274+01:00Carta als reis, certificada, urgent i esperant resposta positiva o el silènci administratiu<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img alt="foto de Miquel Ruiz Aviles." height="223" src="https://scontent.fbcn3-1.fna.fbcdn.net/v/t1.0-9/48394626_2250872291630142_9083429577010708480_o.jpg?_nc_cat=103&_nc_ht=scontent.fbcn3-1.fna&oh=2836932e411c55f138bd5a7172cf3452&oe=5C91FE35" width="400" /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Benvolguts,</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A hores d'ara, no entenc com un republicà, descregut, agnòstic, baixet, calbet i torrapipes com jo, continuo enviant-vos la meva carta de desitjos. Si fos pels vostres "regals", a hores d'ara, em resultaria millor demanar feina a qualsevol de les oficines de treball d'Andalusia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ja ho sé, els diners no fan la felicitat tot i que calmen els nervis. De fet mai us ho he demanat, per tal que et toqui la loteria, primer de tot, cal jugar-hi. Tampoc tinc cap oncle ric i sense hereus que al morir, em deixi la seva fortuna. De fet, si així fos, amb tanta família com som i després de passar per les mans d'Hisenda, probablement no podrem pagar la subscripció d'un any a cap plataforma de televisió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que m'entossudeixo a demanar-vos salut, tant per mi com per tots aquells qui m'envolten, us entossudiu en no fer cas. Ho hauré de demanar a algú de més amunt ?, potser sí que resultarà més senzill demanar al govern que redueixi les llistes d'esperes per fer proves, contractar personal qualificat o senzillament, contractar administradors de l'empresa privada per tal que regulin i controlin els horaris dels treballadors públics. Potser millor deixar-ho aquí i no explicar res del que en penso dels actuals treballadors i administradors dels diners públics. Segons les estadístiques, un de cada deu coneguts nostres, són funcionaris. No vull perdre a tantes amistats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si un dia us vaig demanar amor, no ho recordo i es fa estrany de creure, he de reconèixer haver-lo rebut. Escèptic com sóc, no sé si ella és el meu regal o bé, sóc jo el seu regal enverinat. Espero i desitjo, com tot bon minyó, no perdre'l o trencar-lo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De la República ja ni us en parlo. Ja veig que ni Déu pot fer-hi res. O ens tornem tots revolucionaris i la prenem a la Catalana (fent la puta i la Ramoneta, pacíficament i demanant-ho per favor, enèrgicament, afegint-hi el si-ús-plau) o res de res. Monarques com sou, no condemnareu al vostre col·lega a l'exili. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Encara que com sempre no em foteu ni cas, torno a demanar-vos per mi i per tothom, pau i amor per tot el món. Impossible, ja ho sé, però no em direu que no seria bonic ?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per demanar, no s'hi perd res. El no ja el tinc, tot i que aquest any pot ser que sí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara recordo una dita castellana: "contra el vicio de pedir, la virtud de no dar". Ostres tu, vet aquí. Potser és això el que ens passa. Demanem massa. Caldrà deixar de demanar i guanyar-ho tot amb sang, suor i llàgrimes.</div>
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7712810613038387478.post-24739943819327243752019-01-01T15:10:00.000+01:002019-01-01T15:10:33.054+01:00Fora tòpics: Salut i feina... i un forat per guardar l'eina !<div itemscope="" itemtype="http://schema.org/Person">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-RXwbIOd4-fs/XCt0RK6Y9zI/AAAAAAAB-hA/8Rfyhxp0ZkI6rCY7wCjkn6b7zyu_IDHoQCLcBGAs/s1600/pene_david_miguel_angel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="467" data-original-width="700" height="213" src="https://2.bp.blogspot.com/-RXwbIOd4-fs/XCt0RK6Y9zI/AAAAAAAB-hA/8Rfyhxp0ZkI6rCY7wCjkn6b7zyu_IDHoQCLcBGAs/s320/pene_david_miguel_angel.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cafè, ibuprofèn i teclat d'ordinador. Fóra tòpics, em dic a mi mateix, mentre el tòpic em persegueix i començo a escriure altra vegada el primer article de l'any.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hauria de dir, fer, pensar i acabar sense escriure. Una bona amiga sempre em diu,"m'agrada més quan escrius per no ser llegit". Encara que no l'acabo d'entendre, comprenc el que em vol dir. Les cròniques de les meves vivències personals no interessen a ningú. Ara bé, sembla estrany doncs, aquest tipus de crònica de coloraines "negre, rosa o groga", interessen a major nombre de gent que d'altres articles d'opinió, costums, política o relats. Malgrat tot, el tòpic en aquest cas es compleix: Els relats eròtics s'enduen la palma i encara que només són comentats i compartits en les xarxes femenines, l'estadística oculta em fa saber que són els homes qui consumeixen els meus contes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de Nadal fins avui, només en sis dies, he esborrat del meu mòbil 600 arxius fotogràfics i d'imatges rebudes pel WhatsApp. Qui a hores d'ara encara espera la meva contesta on us desitjo bon Nadal, bones festes o feliç 2019, doneu-vos per contestats. No és que no hi hagi pensat doncs, aquest any he volgut fugir dels tòpics.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui com d'altres anys, començo el dia a l'hora de dinar. No em veig en cor d'aixecar-me d'aquesta cadira per raure altre cop a la taula d'en Bernat. Potser tinc, la gran desgracia o la immensa sort, de tenir a prop als meus fills i la meva estimada parella. M'obligaran a aixecar-me i desar de dir bajanades en aquest blog.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em caldrà triar fotografia, posar títol a aquest escrit i provocar-vos per tal que em contesteu i compartiu aquest escrit. Així doncs, és hora que d'enviar-vos a tots a pastar fang:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fora el rei, en aquesta taula no hi entra ni Déu. Visca la República de Santa Eugènia. M'agraden les mitges de colors que no arriben fins a l'engonal, encara que a hores d'ara no sé si algú el du tapat. Panxacontents i fracassats, amics dels meus amics, gent estranya entra a casa i em fa sentir content. Vigilo els primers amors furtius de la pubilla, no sigui cas, es facin un petó. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Surto de casa per anar a comprar tabac. El Xino, servit per un àrab i amb clients de totes les races, nacionalitats i colors em fa canvi per tornar a comprar el meu vici. Aquest any tòpicament, tampoc m'he proposat desar de fumar, fer esport o ser més bon minyó.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, com diu un amic meu, us envio a prendre pel sac -tal com ja he esmentat abans- doncs, quan no us provoca rebuig i m'enteneu, he aconseguit el meu objectiu. La vostra amistat. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Salut i feina...i un forat per guardar l'eina!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
PD. Millor no llegir aquest post. Així potser serà dels bons!</div>
<br />
--<br />
Per:<br />
<span itemprop="name"><strong>Pep Cassany.</strong></span><br />
<span itemprop="jobTitle">Escriptor</span><br />
<a href="http://www.twitter.com/josepcassany" itemprop="url" rel="noopener" target="_blank">@josepcassany</a>
</div>
Pep Cassanyhttp://www.blogger.com/profile/00278988832377074048noreply@blogger.com0