Serà avui el dia d'independència de Catalunya ?

Avui és el dia. Si no hi ha res de nou, el parlament votarà l'aixecament de la suspensió de l'aplicació dels resultats del referèndum de l'u d'octubre on, majoritàriament i malgrat la repressió política i policial per impedir als ciutadans exercir el seu dret a votar, més de dos milions de catalans responguérem SÍ a la pregunta: Vol que Catalunya esdevingui un Estat independent en forma de República.

Abans no emprenc el viatge cap a Barcelona fent cas a la crida per a la defensa del Parlament, em pregunto com tornaré cap a casa: Decebut pel darrer gir inesperat del President convocant eleccions a canvi de no sé quines promeses o, feliç per haver estat en els actes de proclamació de la República.

Llegint els diaris, escoltant els tertulians o consultant les xarxes socials, sóc conscient que aquesta no és la fórmula màgica per arreglar tots els nostres problemes. De la mateixa manera que sé, no és aquesta l'opció que tothom desitja. Entre els partidaris del Sí i els del No, l'opció política que més m'ha seduït aquests dies ha estat, la d'aquells que reconeixen ambdues opcions i es pregunten perquè no ens han deixat votar lliurement. De ben segur, els resultats haurien estat acceptats per ambdues parts democràticament.

A hores d'ara, les dues opcions, obren la caixa dels trons. Cap de les dues deixa satisfeta als partidaris de les dues propostes. Aquells qui no volen sentir a parlar de la declaració de la República no accepten els resultats doncs, ells no han participat en el referèndum i per tant, cerquen l'empara de la Constitució Espanyola i, malgrat que no els agradi l'aplicació de l'article 155 que manllevaria l'autogovern de Catalunya, no hi veuen cap altra solució al conflicte. Saben perfectament què, encara que Espanya guanyi, el sentiment nacionalista català no desapareixerà i per tant, continuarà existint el problemàtic encaix de Catalunya a Espanya. L'aplicació del 155 no és la solució. Amagar el problema no el fa desaparèixer.

L'opció Republicana tampoc ens assegura que demà, tot seran "flors i violes". Al contrari, ens promet un camí de rocs que haurem de recórrer tots plegats. Haurem de resistir, oposar-nos, cercar aliances, sortir al carrer, desobeir i defensar l'opció democràtica escollida arran i arreu. Venen dies difícils.

En tot cas, avui és el dia. Seguim.

Visca Catalunya