Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Boig per tu



Hi ha qui en tenen i no en volen, hi ha qui en volen i no en tenen ... i nosaltres que en tenim i, nosaltres que en volem... ara flipem.

Vinc a dir, després d'un munt d'anys divorciat, recuperar la vida familiar normal, a mi se'm fa estrany.

Rar de nassos, aixecar-te amb algú al costat amb qui et ve de gust compartir el matí del diumenge. Algú amb qui escoltar com, abans de fer-ho nosaltres, els nostres fills s'aixequen del seu llit i comencen a córrer amunt i avall de casa, preparar-se els esmorzars i connectar-se a les pantalles sense dir-nos ni ase ni bèstia. Calla, deixa'ls dormir!

Com nosaltres, també estan contents de compartir jocs i complicitats entre ells. Beure's la llet amb cereals i pensar -  quina una en podem fer ara? -

Cafè i torrades amb mantega i melmelada. Una cigarreta en acabat. Un repàs als diaris digitals, un cop d'ull a les xarxes socials i, de passada, quatre frases mal escrites en el blog per deixar constància de l'estranya situació que estic vivint. Més que res, pel temps que fa que no l'he viscuda.

Segurament era aquest l'objectiu. Trobar a algú amb qui compartir el llit un matí de diumenge, sense haver de pensar si aquesta és la setmana que estem sols i podem fer el que volem, o la setmana que tenim fills i per tant, tenim la responsabilitat de fer i deixar de fer de tot, per ells.

En general, tots hem tingut els nostres fills perquè els hem desitjat. Els volem gaudir, alhora patir. En separar-nos de les nostres parelles, assumim els dos papers (pare i mare) i per tant, tot recau en un. Ens adaptem, ho assumim i ho superem tots junts, fins que un dia, l'excepcionalitat de ser pares o mares solteres, és acceptada d'una manera natural. Com aquell qui no vol, ens sembla el més normal del món.

Tornar a trobar parella a partir dels quaranta, comença a ser semblant a "Missió Impossible". Amb el caràcter fet i format a la nostra manera, és complicat trobar qui s'adapti a nosaltres sense dificultat. Suposo que quan deixes de tenir expectatives, és quan comences a percebre que en aquest món, tot és possible.

Estar escrivint, amb tres "pinguinos" al sofà de casa, callats, sense baralles i compartint el seu propi matí de diumenge, em deixa sense arguments per dir, quina sort, avui no tenim criatures i podem fer el que vulguem.

Sembla fins i tot què, un matí de diumenge qualsevol, gris i plujós, envoltat de família, pot resultar ser un diumenge divertit. Ho dic ara, a les onze del matí, doncs a les onze del vespre, vés a saber que en podré dir. Si més no, vinc a dir, no he estat jo qui s'ha llevat amb la cançó dels enamorats, encara que sí, en aquest canvi d'humor, he deixat d'obrir el llum i dir bon dia des de l'entrada del dormitori, per saltar damunt del llit de la meva filla i cantar-li la cançó. Boig per tu

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes