dissabte

S'ha acabat la festa


la democràcia s'exerceix amb el vot de tots (SÍ-NO)


Posem-nos seriosos. La festa s'ha acabat. Els qui volem votar, els que no, els qui creuen que no és legal, qui creu que el vot és democràcia. Qui participa, qui mira, qui guarda, qui espera. Tots sabem que hi ha un abans i un després de l'u d'octubre.

He callat molts dies davant les injúries dels qui ens anomenen independentistes sediciosos i ens menyspreen com si fóssim quatre gats. Entenc que han estat víctimes de la informació tendenciosa. Els mitjans partidistes, no els han mostrat la realitat del procés i la transformació experimentada pel poble català. Qui vulgui reflexionar i pensar per un mateix li donaré paraules clau utilitzades en els mitjans de comunicació referint-se a la "cuestión/problema/caso catalan". Divisió. Confrontació. Dos bàndols.

Doncs bé, en el suposat que sigui cert, què ha dut a un 50% de la societat catalana a desitjar amb el seu vot sortir d'Espanya? S'ha de menysprear, fer callar, prohibir, reprimir, perseguir, injuriar a 4 milions de persones que volen expressar els seus anhels en una urna? Creieu que deixarem de pensar i defensar la "idea" de construir un país nou, més just, democràtic i avançat, només perquè ens diguin no. Votar en referèndum és il·legal?

Davant d'un poble que vol exercir el dret d'autodeterminació i l'impossibilitat de reformar les lleis d'un Estat que incompleix les lleis internacionals subscrites, què ha de fer el govern català si li ha estat encarregada aquesta consulta vinculant? És el poble qui ho demana i ells només s'encarreguen de fer-ho possible.

Qui està disposat a renunciar al que creu millor per un mateix i els seus fills?

Esteu d'acord que la democràcia s'exerceix votant?

Entenent-ho així, tots tenim el deure, dret i obligació a expressar-nos lliurement i fer públic els resultats expressats en vots.

Sigui quin sigui el teu vot, no callis. VOTA

Etiquetes de comentaris: , ,

La sensualitat d'En Pitu Roca

La sensualitat d'En Pitu Roca

El terratrèmol l'ha sacsejat. Allunyat de la família i gent estimada, sense temps de reacció per adonar-se de la magnitud de la tragèdia, ha baixat corrent escales avall des de la setena planta de l'hotel on s'allotjava per situar-se, tal com fos que anés vestit, enmig del carrer i prou allunyat dels edificis que el semblava, podia amenaçar-los i caure.

Ambaixador de la cuina d'avantguarda, cambrer dels millors vins d'arreu del món, còmplice dels dolços més suggerents, en Pitu, com l'anomenen els seus amics, es sent colpit per la tragèdia viscuda lluny de casa. Emocionalment ferit, torna de Mèxic amb un trist record de la seva estada a DF.

La magnitud de la tragèdia ha estat proporcional a la intensitat del terratrèmol, envers la pobresa del país. Un minut, temps incalculable, ha provocat la pèrdua de centenars de vides humanes. Ningú en surt sense ferides, sinó físiques, emocionals.

Acostumat a saltar entre continents, una aturada a casa donen forces per continuar. El proper viatge el durà al continent africà, més necessitat i preocupat per qüestions bàsiques de nutrició que per la cuina de renom que ell representa. L'estatus guanyat a força de treball i geni familiar col.lectiu, li ha permès participar en projectes humanitaris i en la mesura que el temps li ho permet, en activitats a favor de diferents col·lectius com per exemple, els malalts d'ELA.

Recorda, de petit, jugar entre cassoles o darrere la barra del bar dels seus pares, de la mateixa manera que també recorda, estudiar i jugar amb els amics a l'Escola Pública Joan Bruguera de Girona. Obligat a conviure amb la fama que representa el títol de millor restaurant del món, en Pitu del Celler de Can Roca continua tocant de peus a terra.

Dic això doncs, tot i ser un dels millors sommeliers del món, malgrat la manca de temps que disposa, les obligacions que comporta la seva feina o qualsevol altra excusa que el pogués justificar per no venir, ha volgut acompanyar-nos i tornar a ser un més de nosaltres en les trobades d'antics alumnes.

Quan en petit comitè, li demano un personatge i una situació per tal que formin part d'un o altre dels meus relats, en veu baixa, em confessa, quin és per ell un dels millors restaurants del món: Le Baratin, situat al districte 19 de París on la cuinera, de nacionalitat Argentina, disposa d'una carta gastronòmica excel.lent i una bodega, amb alguns dels millors vins que ell ha tastat. Estirant-lo de la llengua em suggereix un gran vi: Chambolle-Musigny, Les amoureuses. El Pinot Noir de la denominació d'origen Borgonya. Com el definiries? - li he preguntat - Amb una paraula: Sensualitat.





Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dimecres

Babaus al jutjat


L'Alcaldesa de Girona, Marta Madrenas és a dins i 2000 ciutadans som a fora.


Dues mil persones acompanyem Marta Madrenas, des de l'Ajuntament fins als jutjats de Girona. Segons es llegeix a la façana l'edifici ha estat batejat com a Palau de Justícia. En Català. Només faltaria, tot i que allà s'hi exerceix la suposada justícia espanyola.

Dos funcionaris babaus, rere els vidres de les finestres del seu despatx, ens observen. No sé què en pensaran de tot plegat, però sí que sé, que aquesta és la concentració pacífica més important que han trobat a les portes del seu centre de treball. Em fan pensar que a banda de perdre el temps, potser els agradaria ser amb tots nosaltres ocupant la Plaça.

Fent servir el símil dels pares separats, a qui haurien de fer cas les criatures: al pare o a la mare?

Un estat espanyol que reprimeix la voluntat del seu poble per expressar a les urnes la seva voluntat, no és un pare afectuós. És un pare amb trets dictatorials.

Una mare que ens representa i ens defensa amb fermesa davant de tothom, es mereix rebre l'amor dels seus fills, del poble o de tot el món.

La conservadora societat gironina ha sortit a la plaça per donar-nos a conèixer el seu canvi d'actitud. Aquells qui abans titllaven d'antisistema als republicans, als comunistes o bé, a qui defensava el dret a decidir d'un poble, ara titlla d'antisistema a aquells qui els són contraris al dret que tenen com a part del poble a votar el seu futur.

Els gironins, tan acostumats a quedar-se a casa, observant i sense badar boca, avui han sortit a reclamar el dret del poble sobirà a votar. Una concentració de iaies, aturats, empresaris, autònoms, treballadors públics i joves universitaris, han cridat les frases recurrents: Independència, Votarem, Lluitarem.

Els mitjans de comunicació hi han estat presents. A qui li toqui informar de la concentració, hauria de fer-ho prenent perspectiva i fent ús d'un llenguatge respectuós. I aquell qui no és present a cap acte de contingut polític independentista i perverteix la notícia expressant només la seva opinió, si us plau, que se la guardi.

És excepcional veure polítics de tots els partits donant suport a l'actual alcaldessa. És excepcional la resposta donada per tots els ciutadans, d'edats, creences i condicions socials ben diferents. És excepcional la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya per expressar democràticament el nostre dret a independitzar-nos d'una Espanya que ens maltracta. La reclamació d'independència ha quedat segellada en els nostres cors i ens ha convertit a tots en un sol poble, amb una única ambició: construir l'Estat Republicà de Catalunya.

Visca Catalunya

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts

Camins


De Sant Feliu a S'Agaró


Algú em va dir un dia que no li agradaven els meus escrits quan, s'adonava que, la seva finalitat era, ser llegits. És veritat, no cada dia em visiten les musses, encara que avui, he estat jo qui les ha visitat.

Darrerament estic afegint pols a les meves sabates. Ho dic en sentit literal. Duc les piles tan carregades que començo a semblar una central nuclear d'alt voltatge. Camino i caminaré. Ho faig convidat pels amics que sovint em suggereixen fer un camí de ronda. No els puc dir no, doncs, no hi ha res plagui més els meus sentits que la Costa Brava i el Mediterrani.

És un fet. Està de moda sortir a caminar. Amb vambes, xiruques, espardenyes o el que faci falta. Les botigues de roba d'esport com Decathlon han vestit a la meitat de la població. Trobes la marca francesa arran i arreu.

Pantalons cenyits, curts o llargs, marcant les natges i malucs. Samarretes ajustades, sense mànigues o prou curtes per fer-nos veure la tibantor dels músculs que formen els braços. Els més avesats, corren. No en tenen prou d'omplir-se el sentit de la vista amb els colors del mar que, encara els fa falta dur els auriculars connectats amb la música emmagatzemada en el telèfon.

Per arribar a l'infinit, només has de desitjar-ho. Tothom ha començat de la mateixa manera. Un peu al davant i l'altre el segueix. Així una vegada i una altra i fins on el camí s'atura...

Avui ha estat diferent. Les variables de cada destí converteixen els camins coneguts en nous camins. Per començar algú l'ha batejat amb el sobrenom del "trenca-culs". Lletja la paraula, oi? Doncs Segons sembla, el té ben guanyat. Un munt de graons per posar-te el cul ben dur.

Comença el camí de ronda per la banda de la darrera del Club Nàutic de Sant Feliu i s'enfila cap al primer dels seus penya-segats per una filera de graons, ben formats, deixant darrere la fantàstica vista del port, la platja i les cases del Passeig.

Fumo. Ho he de deixar. Cada vegada que començo una travessia m'adono de com esbufego. Cinc minuts més tard, no puc explicar-ho, la màquina s'engega i no té aturador. Entenc que deu ser el meu generador d'energia que comença a carregar bateries. Les passes s'allargassen i el ritme creix per moments. Si m'aturo, la cago, però avui, pagava la pena. No ho he dit, hi he anat ben acompanyat. Dues mosses que sortint de casa o el treball, s'han calçat les esportives i m'han convidat a passeig.

Les agulles del rellotge no s'aturen i després d'haver arribat a S'Agaró, passejat per Sant Pol i continuat camí de ronda, cap a Sa Conca, a la segona de les "Glorietes" hem aturat les passes per fer una inusual fotografia. Assegudes a les escales que ens duran fins a la urbanització de Sa Gavina, hem reproduït la fotografia d'un altre instant, on un vespre, al seu darrere aparegué  en el retrat un rostre misteriós i fantasmagòric. Potser era prou d'hora per sortir a passejar la pena. Avui, no ha sorgit.

Camina que ja has caminat prou i en acabat, no hi ha res millor que la cervesa en bona companyia. Conèixer als companys de viatge i gaudir de la conversa. Hi hauré de tornar.

Vés a saber, si continuo caminant, hauré de pensar a escriure un annex a la història del Forrest Gump. Val a dir-vos, encara que m'agradi, el metge no em deixa córrer. Potser millor així. Rar, boig i complet.

Etiquetes de comentaris: , , ,

diumenge

La Diada a Girona


Ajuntamet de Girona



Aquest any, no puc anar a Barcelona però no vull deixar de celebrar la Diada. M'agradaria que aquesta fos l'última reivindicativa. Vull votar i res m'agradaria més que l'opció del SÍ, guanyi.

He pensat quedar amb els amics a les 5 a plaça del Vi. Davant de l'Ajuntament de Girona. No sé si serem molts o pocs, en tot cas, una colla d'amics i amics dels meus amics, segur que hi farem cap.

Probablement com cada any, duré l'estelada. M'acompanya al meu cor i a voltes, a les espatlles.

He enviat un missatge a la colla. M'ha semblat que ells també podien convidar als seus amics. En tot cas, si per la diada no pots anar a Barcelona, quina excusa tenim per no trobar-nos tots a Girona?

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Etiquetes de comentaris: , , ,

Humida


Relats curts eròtics del carrer dels petons


Jeia a l'herba humida, damunt la tovallola de bany, al costat de la seva parella i envoltada de nanos que jugant, l'esquitxaven d'aigua quan saltaven a la piscina. Ella resseguia fil per randa cada un dels mots escrits, negre sobre blanc, d'un tractat d'amor i sexe. Pertorbada, aixecava el cap i es preguntava, què li provocava tal neguit. Un sol ardent eixugava la seva pell.

Canvià de posició, panxa enlaire, amb l'esquena a terra i les cames obertes i doblegades, desà que el sol s'endinsés per l'entrecuix fins a les calcetes mullades en el primer bany del matí. No semblaven eixugar-se a la mateixa velocitat que la seva pell i cabells. Notava com el sol s'hi endinsava escalfant el seu sexe i provocant que traspués la seva excitació.

En el gir d'una plana notà com s'eriçaren els mugrons, seguint la seqüència del relat i amb el mateix ordre doncs, qui ho escrigué, tingué l'habilitat de despullar a la protagonista amb la mirada, el tacte per seduir la seva ment i la picardia per transportar a qui ho llegís, al desig de protagonitzar la seva pròpia novel·la. Involuntàriament, acte reflex, estirà les calcetes del Bikini cap amunt, passant la mà vora el seu sexe. Es llepà un dit per passar a la següent plana del llibre i en els llavis hi reconegué un cert gust de sexe. Girà lleugerament el cap en direcció al seu amant i, emmudida, els seus ulls li parlaren sobre l'excitació en què es trobava immergida.

Excitada per les paraules on el sexe en resultava explícit, transportada al llit del protagonista, lligada i amb els ulls clucs, es sentia observada i desitjosa del tacte de qui, involuntàriament estava fent de voyeur sense saber-ne res. Al seu costat, resultava aliè als seus pensaments.

Percebé el sol més fort i com la seva pell s'amarava de gotetes de suor quan, desà caure el llibre damunt del seu ventre i tancà els ulls. Li semblà notar una mà càlida, propera, desitjada, resseguint el seu ventre i a la recerca de la seva atenció. Es tombà altra vegada cap a ell, mirant-lo dolçament i, amb una aclucada d'ullet, li demanà un petó. - Vine, acompanya'm. He d'anar un moment als vestidors. On són? -

En veure la porta oberta, ella l'estirà del braç i, amb un dit als llavis en senyal de silenci, el seduí per fer-lo entrar al vestidor de les noies. Havia imaginat l'escenari amb l'aigua temperada de la dutxa caient entremig dels seus nus, abraçats i amb llurs pells escalfades pel sol, deixar lliscar fins al desaigua, la por a ser descoberts.

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte

T'agradaria viure un amor de pel.lícula ?


Una opinió sobre temes d'amor, d'en Pep Cassany


Cada cop som més els que formem part d'una colla de solters i solteres. Gent amb més de quaranta anys que encara un dia vàrem creure que el matrimoni ens unia per sempre amb una persona. Teníem present la dita "contigo, pan y cebolla" que venia a dir el mateix que el capellà de la parròquia: En la salut i en la malaltia i fins que la mort us separi.

Els anys ens han demostrat que els tòpics no són sempre certs. Hi ha vida després de l'amor. Res és per sempre i, sempre hi ha qui ens tornarà a fer creure en els seus valors, demostrant-nos estimació, amistat i confiança.

La ruptura ha representat el fracàs de les nostres fantasies."A nosaltres no ens passarà". Hem fet servir l'amor de pel·lícula com a referent i comparant-lo amb el que hem viscut, hem perdut.

El matrimoni, la parella de fet o qualsevol de les fórmules d'unió existents, portades al cinema haurien de desenvolupar-se en dues, tres o més seqüeles. La primera, aquella que hauria d'enganxar, la romàntica. La segona, la de suspens, no se sap com pot acabar. La tercera el drama, on normalment tots vessem llàgrimes amb un final fatal. En acabat, ningú té ganes de continuar amb la saga però ens caldria no quedar-nos amb el regust de la tragèdia. Una última pel·lícula d'aventures, abans no comenci un nou projecte i encetem una nova saga. Molts de nosaltres, encasellats en el personatge de la nostra primera peli, ens agradaria anar de pressa i tornar a ser protagonistes pensant, "d'altres finals són possibles".

Les productores de cinema exploten les sagues de tres en tres. Èxit assegurat. Deixen passar uns anys abans no tornen a munyir la mateixa mamella. Els protagonistes són més grans i ja no hi són tots. Desapareixen alguns dels actors principals i secundaris, no tots s'avenen a tornar a protagonitzar la mateixa saga. Els escenaris canvien i les trames, malauradament, s'emboliquen i rebusquen per intentar atraure a tota mena de públic.

En acabar la primera trilogia amb drama i tragèdia, els protagonistes resten ferits. Ploren solitaris pels racons de la casa i més tard, davant d'amics i família per acabar, fent públic el seu estat al mur de Facebook. Els cal suport. Si convé el d'un estrany. En la transformació ja no s'agraden ni ells mateixos. Vinc a dir, igual que un cuc de seda dins una caixa de sabates, primer troben fulles tan verdes que no paren de menjar. Més tard, el verd es marceix i amarga. En l'apatia, es troben a ells mateixos i es protegeixen en un capoll de fil de seda per més tard, transformar-se i aconseguir el somni de volar.

De més jovenet, un amic em va dir un dia que, amb vint anys em podia equivocar, però amb quaranta, ja no tocava. Tria bé el gènere de la pel·lícula que vols protagonitzar i en un cas, si és d'amor, si no vols acabar plorant, no l'encasellis altre cop en el gènere romàntic. Viu-ne una d'aventures, fes una porno o si convé, escriu un llibre. Deixa d'emmirallar-te en el cinema i recorda que la vida, supera a la ficció.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres

Carta oberta al President Rajoy


Puigdemont i Rajoy, actors de la política catalana i espanyola

Avui, els espanyols necessiten de vostè, President del Govern Espanyol, per tal que intervingui davant el que es creu és, un nou atac a la seva pàtria: La independència de Catalunya.

Poques coses ens pot argumentar als catalans que creiem en la independència, de la nostra, envers la seva pàtria. En un gran exercici de concreció vostè ha argumentat: El que no és legal, no és democràtic. Superació i unitat.

En resposta a la seva roda de premsa i per tal de fer-li entendre de manera senzilla, li explicaré en forma de conte, com estem vivint aquest procés els catalans. Espanya i Catalunya és i ha estat, un matrimoni convingut i mal avingut. Ens hem aguantat mútuament per conveniència i amb constant desunió. Un ha imposat a l'altra la seva forma de ser i de fer, envers el patiment de l'altra. Espanya ha dictat què, com i quan Catalunya pot fer o deixar de fer. No ha estat una relació entre iguals, tot i que la història ens explica que ambdós països provenen dels millors llinatges.

De la mateixa manera que la història ha permès que políticament homes i dones fossi'm iguals amb el pas dels segles, amb els mateixos drets, deures i obligacions, i les dones, abans oprimides, se sàpiguen ara emparades per les lleis, avui Catalunya diu prou i demana el divorci d'aquell que sent, l'ha maltractada.

No ens cal escoltar més arguments ni demandes de perdó. No cal fer-nos sentir la por al desconegut. No cal que ens recordeu que no coneixem el camí, ni atemorir-nos de no deixar-nos tornar, ni ens cal saber que ja no comptarem més amb la vostra protecció.

President Rajoy, els ciutadans de Catalunya votarem per decidir el divorci amb Espanya.

Els catalans som un poble demòcrata. Sabem el que volem. Sabem el que no volem. Estem tips que feu sentir-nos malament per ser com som. Ens agrada la nostra cultura, la nostra tradició, la nostra llengua, la nostra pàtria, la nostra manera de fer, de ser i d'actuar. Tenim il·lusió per fundar una nova república.

Feu tard en la vostra pretensió d'imposar-nos per la força la unitat de l'Estat Espanyol. La sobirania rau en la veu del poble. Acatarem el resultat del referèndum i del dret intrínsec de les persones a decidir el seu propi futur. No volem, ni volíem sentir-nos propietat de ningú.

Així doncs els catalans, reconeguts per tothom com a una nació, decidirem per nosaltres mateixos com a homes i dones lliures: No ens imposeu, ni amenaceu, ni tan sols intenteu persuadir-nos.

Ara ens toca a nosaltres, decidir.

Molt atentament,

Etiquetes de comentaris: , , , ,

dimarts

Entrevista a Televisió de Girona - Big Bang amor


Georgina Arnau entrevista a Pep Cassany en el seu programa TDT TÉ DE TOT a Televisió de Girona

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , , ,

Contraportada del Diari de Girona

Pep Cassany i el Big Bang Amor al Diari de Girona
Contraportada del Diari de Girona, 5 de setembre de 2017


Entrevista feta per l'Albert Soler del Diari de Girona, amb motiu de la presentació del llibre Big Bang Amor.

Etiquetes de comentaris: , ,

Entrevista de ràdio - FeM Girona


Amb motiu de la presentació del llibre Big Bang Amor, en Carles Baldellou es fa ressó de la notícia i m'entrevista en el seu programa No tanquem per Vacances, FeM Girona.

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,