Babaus al jutjat
Dues mil persones acompanyem Marta Madrenas, des de l'Ajuntament fins als jutjats de Girona. Segons es llegeix a la façana l'edifici ha estat batejat com a Palau de Justícia. En Català. Només faltaria, tot i que allà s'hi exerceix la suposada justícia espanyola.
Dos funcionaris babaus, rere els vidres de les finestres del seu despatx, ens observen. No sé què en pensaran de tot plegat, però sí que sé, que aquesta és la concentració pacífica més important que han trobat a les portes del seu centre de treball. Em fan pensar que a banda de perdre el temps, potser els agradaria ser amb tots nosaltres ocupant la Plaça.
Fent servir el símil dels pares separats, a qui haurien de fer cas les criatures: al pare o a la mare?
Un estat espanyol que reprimeix la voluntat del seu poble per expressar a les urnes la seva voluntat, no és un pare afectuós. És un pare amb trets dictatorials.
Una mare que ens representa i ens defensa amb fermesa davant de tothom, es mereix rebre l'amor dels seus fills, del poble o de tot el món.
La conservadora societat gironina ha sortit a la plaça per donar-nos a conèixer el seu canvi d'actitud. Aquells qui abans titllaven d'antisistema als republicans, als comunistes o bé, a qui defensava el dret a decidir d'un poble, ara titlla d'antisistema a aquells qui els són contraris al dret que tenen com a part del poble a votar el seu futur.
Els gironins, tan acostumats a quedar-se a casa, observant i sense badar boca, avui han sortit a reclamar el dret del poble sobirà a votar. Una concentració de iaies, aturats, empresaris, autònoms, treballadors públics i joves universitaris, han cridat les frases recurrents: Independència, Votarem, Lluitarem.
Els mitjans de comunicació hi han estat presents. A qui li toqui informar de la concentració, hauria de fer-ho prenent perspectiva i fent ús d'un llenguatge respectuós. I aquell qui no és present a cap acte de contingut polític independentista i perverteix la notícia expressant només la seva opinió, si us plau, que se la guardi.
És excepcional veure polítics de tots els partits donant suport a l'actual alcaldessa. És excepcional la resposta donada per tots els ciutadans, d'edats, creences i condicions socials ben diferents. És excepcional la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya per expressar democràticament el nostre dret a independitzar-nos d'una Espanya que ens maltracta. La reclamació d'independència ha quedat segellada en els nostres cors i ens ha convertit a tots en un sol poble, amb una única ambició: construir l'Estat Republicà de Catalunya.
Visca Catalunya
Dos funcionaris babaus, rere els vidres de les finestres del seu despatx, ens observen. No sé què en pensaran de tot plegat, però sí que sé, que aquesta és la concentració pacífica més important que han trobat a les portes del seu centre de treball. Em fan pensar que a banda de perdre el temps, potser els agradaria ser amb tots nosaltres ocupant la Plaça.
Fent servir el símil dels pares separats, a qui haurien de fer cas les criatures: al pare o a la mare?
Un estat espanyol que reprimeix la voluntat del seu poble per expressar a les urnes la seva voluntat, no és un pare afectuós. És un pare amb trets dictatorials.
Una mare que ens representa i ens defensa amb fermesa davant de tothom, es mereix rebre l'amor dels seus fills, del poble o de tot el món.
La conservadora societat gironina ha sortit a la plaça per donar-nos a conèixer el seu canvi d'actitud. Aquells qui abans titllaven d'antisistema als republicans, als comunistes o bé, a qui defensava el dret a decidir d'un poble, ara titlla d'antisistema a aquells qui els són contraris al dret que tenen com a part del poble a votar el seu futur.
Els gironins, tan acostumats a quedar-se a casa, observant i sense badar boca, avui han sortit a reclamar el dret del poble sobirà a votar. Una concentració de iaies, aturats, empresaris, autònoms, treballadors públics i joves universitaris, han cridat les frases recurrents: Independència, Votarem, Lluitarem.
Els mitjans de comunicació hi han estat presents. A qui li toqui informar de la concentració, hauria de fer-ho prenent perspectiva i fent ús d'un llenguatge respectuós. I aquell qui no és present a cap acte de contingut polític independentista i perverteix la notícia expressant només la seva opinió, si us plau, que se la guardi.
És excepcional veure polítics de tots els partits donant suport a l'actual alcaldessa. És excepcional la resposta donada per tots els ciutadans, d'edats, creences i condicions socials ben diferents. És excepcional la voluntat de la majoria dels ciutadans de Catalunya per expressar democràticament el nostre dret a independitzar-nos d'una Espanya que ens maltracta. La reclamació d'independència ha quedat segellada en els nostres cors i ens ha convertit a tots en un sol poble, amb una única ambició: construir l'Estat Republicà de Catalunya.
Visca Catalunya
Cap comentari
Desa el teu comentari