Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

T'agradaria viure un amor de pel.lícula ?




Cada cop som més els que formem part d'una colla de solters i solteres. Gent amb més de quaranta anys que encara un dia vàrem creure que el matrimoni ens unia per sempre amb una persona. Teníem present la dita "contigo, pan y cebolla" que venia a dir el mateix que el capellà de la parròquia: En la salut i en la malaltia i fins que la mort us separi.

Els anys ens han demostrat que els tòpics no són sempre certs. Hi ha vida després de l'amor. Res és per sempre i, sempre hi ha qui ens tornarà a fer creure en els seus valors, demostrant-nos estimació, amistat i confiança.

La ruptura ha representat el fracàs de les nostres fantasies."A nosaltres no ens passarà". Hem fet servir l'amor de pel·lícula com a referent i comparant-lo amb el que hem viscut, hem perdut.

El matrimoni, la parella de fet o qualsevol de les fórmules d'unió existents, portades al cinema haurien de desenvolupar-se en dues, tres o més seqüeles. La primera, aquella que hauria d'enganxar, la romàntica. La segona, la de suspens, no se sap com pot acabar. La tercera el drama, on normalment tots vessem llàgrimes amb un final fatal. En acabat, ningú té ganes de continuar amb la saga però ens caldria no quedar-nos amb el regust de la tragèdia. Una última pel·lícula d'aventures, abans no comenci un nou projecte i encetem una nova saga. Molts de nosaltres, encasellats en el personatge de la nostra primera peli, ens agradaria anar de pressa i tornar a ser protagonistes pensant, "d'altres finals són possibles".

Les productores de cinema exploten les sagues de tres en tres. Èxit assegurat. Deixen passar uns anys abans no tornen a munyir la mateixa mamella. Els protagonistes són més grans i ja no hi són tots. Desapareixen alguns dels actors principals i secundaris, no tots s'avenen a tornar a protagonitzar la mateixa saga. Els escenaris canvien i les trames, malauradament, s'emboliquen i rebusquen per intentar atraure a tota mena de públic.

En acabar la primera trilogia amb drama i tragèdia, els protagonistes resten ferits. Ploren solitaris pels racons de la casa i més tard, davant d'amics i família per acabar, fent públic el seu estat al mur de Facebook. Els cal suport. Si convé el d'un estrany. En la transformació ja no s'agraden ni ells mateixos. Vinc a dir, igual que un cuc de seda dins una caixa de sabates, primer troben fulles tan verdes que no paren de menjar. Més tard, el verd es marceix i amarga. En l'apatia, es troben a ells mateixos i es protegeixen en un capoll de fil de seda per més tard, transformar-se i aconseguir el somni de volar.

De més jovenet, un amic em va dir un dia que, amb vint anys em podia equivocar, però amb quaranta, ja no tocava. Tria bé el gènere de la pel·lícula que vols protagonitzar i en un cas, si és d'amor, si no vols acabar plorant, no l'encasellis altre cop en el gènere romàntic. Viu-ne una d'aventures, fes una porno o si convé, escriu un llibre. Deixa d'emmirallar-te en el cinema i recorda que la vida, supera a la ficció.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes