dimecres

La meva teoria del Big Bang

https://www.amazon.es/dp/1548242055?tag=cassany-21&camp=3598&creative=24794&linkCode=as1&creativeASIN=1548242055&adid=1T1V5X79WX8S4CNSY2XQ&




Gota a gota vessaven les llàgrimes dels seus ulls, entre penes i rialles, em contava de la seva vida i dels amors.

S'afanyava per eixugar-se les galtes amarades, mentre els seus ulls em somreien i en el seu gest, em mostrava les dents arrenglerades per ferros que rejovenien la boca i l'obligaven a parlar amb un to infantil que la feia encantadora.

Me la menjaria tota. Començant per la seva boca. Les seves penes em seduïen inconscientment, mentre la meva mà, s’atansava al seu rostre  acaronant-lo i pregant,  aturar aquella barbàrie que omplia de llàgrimes les meves mans.

Els meus dits s'esmunyien entre els seus cabells, tot jugant i fent-los córrer en totes direccions. Els dits polses es centraven en les sines del front mentre els altres dits, entremig dels seus cabells, aplicaven un suau massatge que l'obligava a tancar els ulls, la boca i així, concentrar-se en trobar la seva pròpia forma de relaxació.

Jo xiuxiuejava cançons mentre continuava resseguint el seu rostre amb la pretensió de desdibuixar la tensió acumulada de les seves galtes, ara rosades, per a la fi, suaument i dolçament bufar sobre els seus ulls clucs i la seva boca que, entreoberta, em suggeria fer-li un  petó.

Saltaven tantes espurnes d'aquell foc com per escalfar l'ambient, il·luminar l'estança i dotar-la de la màgia que fa especial a la persona amb qui comparteixes aquells instants.

Assegut al seu darrere per permetre a les meves mans passejar-se per la seva pell, des del coll fins a les espatlles, els braços, les mans, l'esquena i finalment, abraçar-la com un ós tancant les cames damunt seu i, amb els braços creuar els seus pits i, amb la meva boca arribar a mossegar-li el lòbul de l'orella.

Sospirava. Tota ella començava a moure’s, mentre es mullava els llavis desitjant l’instant que fossin els meus els que arribessin als seus llavis, mullant-los, besant-los i que d'aquest acte de desig en sorgís un amor.

Tancar els ulls, prémer les parpelles ben fort. Veure i sentir com esclata el Big Bang, s'expandeix l’univers conegut i es forma el que encara has de conèixer. De la foscor i l'absència del tot, a l’infinit on els colors i les llums fan pampallugues i  esclaten en tu  per descobrir-te un nou món..


Quan succeeix així, ja no em costa d’entendre la teoria. La meva. La meva pròpia teoria del Big Bang.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

pepgirona66@gmail.com


Etiquetes de comentaris: ,

diumenge

Els tòxics

Articles d'opinió i filosofia barata d'en Josep Cassany


No fa massa, algú em va regalar un llibre que parla de la gent tòxica i jo, poc amant dels llibres d'auto ajuda, creences, consells, horòscops i d'altres embolics semblants, per no deixar-lo a la lleixa de llibres no llegits, li vaig donar un cop d'ull ràpid. Una lectura en diagonal com alguns descriuen.

Em costa llegir sense voler donar importància al que l'autor li ha costat tant d'escriure. Des que vaig començar a escriure la meva pròpia novel·la, cada vegada que començo un llibre, sé la feinada que hi ha a darrere. Hores i hores davant cada mot i no perquè l'autor no en sàpiga prou, ans al contrari, perquè l'autor vol expressar-se, contar, relatar o novel·lar i oferir un context exacte de qui vol transmetre.

Mai m'havia passat pel cap que hi ha gent tòxica. Potser jo mateix puc haver-ho estat per algú altra. Creia que la gent era com era, uns feliços, els altres malhumorats, els altres setciències i jo mateix, un cumbaià que a hores d'ara encara està cercant la seva Ítaca. Il·lús, somiatruites.

Fent un incís en una descripció i altra dels tòxics descrits en aquell llibre, vaig començar a reconèixer persones que estaven al meu voltant. Gent que sembla gaudir imposant la seva manera de fer, menysprear els meus valors o senzillament, gaudint tot intentant enfonsar la teva manera de ser.

Certament, potser m'ha costat molt reconèixer i comprendre que cal deixar gent a banda del camí. Treure pes de la motxilla per alleugerir el pas. El meu sentit de responsabilitat malentès, em feia dir que tal faràs, tal trobaràs i per tant, si t'equivoques, has d'assumir les conseqüències, patir-les i conviure amb elles per sempre més.

Amb la pau d'esperit i la tranquil·litat que et dónes a tu mateix quan, honestament et jutges, reconeixes els teus mèrits i els teus fracassos, acabes per acostar-te a qui et vol el bé i allunyar-te de qui riu quan has caigut. Potser a tu, et fa feliç fer feliç a altres persones que tens al teu voltant i intentes, no repetir allò que et desagrada o senzillament, tornaràs a fer-ho corregint el que no t'ha agradat prou.

Començo a creure que potser no només són els altres que han estat tòxics sinó, jo mateix puc haver-ho estat i per tant, calia tornar a començar.

Fer camí, caure, aixecar-se recomençar. Aprendre dels errors i reconèixer el que de veritat t'ha fet feliç. Família. Amics. Amors. Compartir. Escriure. Llegir. Escoltar música. Crear. Emprendre de nou. Aixecar-se, tornar a començar.

A tu que em llegeixes no et puc donar cap consell, en tot cas, no et quedis al llit, darrere dels núvols sempre surt el sol.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris:

Un pagès a la Capital

Articles d'opinió - un pagès a la capital - d'en Josep Cassany



Tot just fa quatre dies que jo, un pobre pagès de Girona, havia decidit visitar aquest cap de setmana passat, el pati dels tarongers!

Anant cap a Barcelona, els contertulians de l'Oracle de Catalunya Ràdio deixaven anar la seva opinió, talment un globus sonda. Hi havia la possibilitat que Carles Puigdemont fos la persona de consens entre els partidaris de Junts pel Si i la CUP. No puc negar-ho, vaig esbossar un somriure mentre pensava que ràpidament havia escalat en política aquest Home.

Dissabte a la tarda, pobre pagès, lluny de la notícia política del moment, els meus grups de WhatsApp bullien sorpresos per l'acord in extremis d'ambdós partits independentistes. Després de tres mesos de pressió política, uns i altres sortien guanyant i perdent, alhora que molts de catalans, contents.

Els "mems" més ràpids van estar la cara de sorpresa d'En Rajoy i la coincidència del tall de cabell de la Gabriel i en Puigdemont. La crucifixió i martiri d'En Mas van ocupar el tercer lloc i en tot cas, la resta de posicions no em preocupen massa doncs, sincerament, altre cop la cara de sorpresa i el somriure sorneguer va tornar a esbossar-se en el meu rostre.

No m'ho podia creure! En política comencen a passar coses! Es mou, el més nou s'obre pas a cops de colze per posar-se a primera fila i deixar de costat, la vella política.

Darrerament, s'han mogut els Ajuntaments, les forces polítiques que conformen el Parlament de Catalunya i conclou el bipartidisme al País veí.

Aquell Alcalde que sense por i abans que d'altres companys i càrrecs de la Generalitat no gosaven dir obertament que eren independentistes, arriba a la Generalitat concloent el seu discurs d'investidura tot cridant, Visca Catalunya lliure!

Mentre l'opereta es componia, jo em passejava pel nostre país tot cofoi, intentant aportar el meu granet d'arena i explicar, a una persona vinguda de fora, la nostra història, el procés i finalment, els nostres sentiments.

Després de molts arguments i el seu respecte absolut per la meva manera de pensar, em va deixar tocat i enfonsat quan de sobte va comparar Espanya amb una mare a qui el fill que representava Catalunya, rebutja i li nega la seva condició materna. Vet aquí, no ha entès res!, ràpidament li contesto que Catalunya no ha estat mai filla d'Espanya i en tot cas, va ser presa com a esposa en casament convingut i mal avingut i en aquest cas, després de tants anys, potser també caldria legalitzar els divorcis i no continuar casats si un dels dos no vol seguir amb la relació.

Torno cap a casa mentre escolto el debat d'investidura. La primera part ha estat avorrida, opinen els tertulians però en canvi, l'alcalde gironí ha tret les urpes i l'enginy per replicar als seus opositors.

Alhora, Rajoy amb to i gest seriós, compareix en roda de premsa per advertir als Catalans i demostrar als Espanyols, que de pàtria només n'existeix una, "Grande y Libre" i que en tot cas, tothom resti tranquil davant la unitat dels partits espanyolistes que, fent front comú contra els secessionistes Catalans, esmerçaran tots els recursos necessaris perquè Espanya continuï unida.

Ara li tocaria al Rei, conegut de Puigdemont per la seva vinculació amb Girona, signar el vistiplau de la decisió pel Parlament Català que investint-lo President de la Generalitat ha promès, ser-ho i treballar per a tots i complint amb el programa polític i pactat dels dos partits independentistes, intentar deixar sense feina Felip a Catalunya.

President Puigdemont, faig un pas al costat i deixo d'opinar sobre la seva persona i la seva feina al capdavant de l'Ajuntament de Girona. Som molts els qui volem arribar fins al final del full de ruta. A voltes la incertesa ens fa sortir la por, les dificultats ens fan desanimar i fins i tot a molts, defallir en l'intent. Us prego que en la tasca de Govern que assumiu, representant-nos a tots els Catalans, actueu amb diligència, claredat i sense subterfugis que ens facin dubtar de la vostra manera d'actuar.

Enhorabona President. Visca Catalunya lliure!


--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dimarts

Carta d'un republicà a Ses Majestats els reis de l'Orient

Relats curts  i cartes en català d'en Pep Cassany


Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar,

De petit, no hi havia festa que m'agradés més, que la vigília del vostre dia de reis, doncs l'endemà, hi havia més il·lusió que no pas resultats doncs, pel que sembla, tot i viure al primer pis la vostra escala només era de tres graons. Sembla ser, que la llargada de les escales va per barris i en el nostre, us tocava fer escalada i per tant, poques coses podíeu dur al damunt.

Any rere any i ja en fan tota una colla, puntualment he estat dels primers a venir-vos a saludar. De lluny, com tothom. Apedregat pels vostres caramels, excepte aquells anys que l'ajuntament us va prohibir aquesta salvatjada de repartir càries per a tots els nens, això si, sense importar en aquest cas del barri on veníem.

Aquest ha estat un any especial, la pluja ha deslluït l'estada al vostre campament reial, encara que per primer cop, la gent espantada per les galletades d'aigua que llençava Sant Pere des del cel, he pogut saludar-vos en persona.

Renoi Majestats! jo, com li va dir la Rahola al presentar-se davant del Borbó Espanyol, la meva feina d'aquests anys ha estat deixar-vos sense feina, mal que em pesi, doncs seria millor que fóssiu vosaltres qui us hi deixéssiu la cartera en cada un dels "regalets".

Encens, or i mirra, tres presents de tres reis tot poderosos per honrar el naixement del Déu rei, s'ha traduït en consumisme desfasat, de tothom, per a tothom, excepte els tres que hagin nascut sota una estrella. Sembla doncs, que s'ha girat la truita, fins i tot pels catalans.

Tot i això, la il·lusió de cada any en veure-us passar en cavalcada, em fa cridar la vostra cançó tot esperant que aquest any si, us posareu les piles i arribareu a tot arreu. Ja no us calen escales de tres graons, tal com mana l'anunci de l'ascensor de l'escala de casa, el 24 era reservat per la vostra competència i avui, us l'hem reservat per a vosaltres.

Jo que he estat tan bon minyó i no deixo de creure en la màgia dels vostres actes, m'agradaria demanar-vos uns presents que ens facin contents als "nens grans" de les famílies: Salut i feina.

El meu dimoni interior crida i conscientment m'empeny a demanar-vos que feu, si podeu, una mica més de màgia: Podria ser un estat propi per Catalunya, sense polítics corruptes ni aprofitats que vulguin ocupar el lloc dels qui hem fet fora o enganxat robant?.

Finalment demanar-vos pau i joia a tot el món i sobretot, comenceu per casa vostra. Ja se sap, ningú es profeta a la seva terra.

Espero ser mereixedor dels vostres presents i amb tota la il·lusió i estimació que us professo, resto a la vostra disposició per si cal, resoldre qualsevol dubte o escoltar els vostres suggeriments.

Afectuosament,

Salut i República

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Etiquetes de comentaris:

divendres

Senyors i Senyores reputats i reputades lectores d'aquest bloc ...

Bon any nou, d'en Pep Cassany


Comença l'any un home nou que va ser, va caure i va aixecar-se de nou, per convertir-se en un home nou. Un reputat home de negocis.

Així ho explicava la reputada comptable, d'una reputada Empresa, qui cercant el talent en una reputada taula de celebració d'any nou, deixava enrere la felicitat per tornar-se casca rabies.

Eus aquí la màgia del darrer dia de l'any, que hores abans de les dotze campanades, fa esvair davant l'home dels nassos totes les sensacions dolentes acumulades i talment amb un pam de nas, com si es tractés d'un bon mentalista, neteja les aures, dóna ales a les noves energies i promet un futur brillant per a tots aquells reputats i reputades. Amics i amigues avinguts al joc.

Per a tots ells, reputats i reputades, amics i amigues que resten pendents de saber si el sopar d'ahir, va haver-hi prou teca per esmolar la punta al llapis i extreure'n un bon article d'opinió d'aquest humil i reputat bloguer, hauré de confessar-vos que, amb les vostres reputades converses tinc tema per escriure un relat curt.

Per cert, si quan acaba l'any deixem enrere les coses que no volem, em sap greu dir-vos que aquesta grip de Nadal no ha volgut marxar el primer dia de l'any. La caparrassa dels virus barrejats amb la ressaca del darrer gotet de Vodka amb regust de caramel, no em permet ni preveure que prepararé avui per dinar i molt menys, com acabarà l'article.

Reputada i retrobada amiga meva que no ens hem vist des de fa vint-i-cinc anys. Aquest any en farà vint-i-cinc que en tinc vint-i-cinc.

Noves coneixences en aquest costat final de la taula que em permeten escoltar, que a la reputada cursa de Sant Silvestre han participat i puntualment a l'hora de sopar, asseguts a la taula han cridat: Feliç Sant Joan, auguri que l'amistat que recomença, perdurarà en els dies i si més no, per tal data com aquella tornarem a brindar per desitjar-nos Bon Nadal i Feliç any nou.

A vosaltres, Senyors i Senyores reputats i reputades lectores d'aquest bloc, agrair-vos la paciència per arribar fins ací i empènyer, perquè aquest humil bloguer continuï amb els reputats articles d'opinió.

Bon Sant Joan !

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , ,