Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Un pagès a la Capital

Articles d'opinió - un pagès a la capital - d'en Josep Cassany



Tot just fa quatre dies que jo, un pobre pagès de Girona, havia decidit visitar aquest cap de setmana passat, el pati dels tarongers!

Anant cap a Barcelona, els contertulians de l'Oracle de Catalunya Ràdio deixaven anar la seva opinió, talment un globus sonda. Hi havia la possibilitat que Carles Puigdemont fos la persona de consens entre els partidaris de Junts pel Si i la CUP. No puc negar-ho, vaig esbossar un somriure mentre pensava que ràpidament havia escalat en política aquest Home.

Dissabte a la tarda, pobre pagès, lluny de la notícia política del moment, els meus grups de WhatsApp bullien sorpresos per l'acord in extremis d'ambdós partits independentistes. Després de tres mesos de pressió política, uns i altres sortien guanyant i perdent, alhora que molts de catalans, contents.

Els "mems" més ràpids van estar la cara de sorpresa d'En Rajoy i la coincidència del tall de cabell de la Gabriel i en Puigdemont. La crucifixió i martiri d'En Mas van ocupar el tercer lloc i en tot cas, la resta de posicions no em preocupen massa doncs, sincerament, altre cop la cara de sorpresa i el somriure sorneguer va tornar a esbossar-se en el meu rostre.

No m'ho podia creure! En política comencen a passar coses! Es mou, el més nou s'obre pas a cops de colze per posar-se a primera fila i deixar de costat, la vella política.

Darrerament, s'han mogut els Ajuntaments, les forces polítiques que conformen el Parlament de Catalunya i conclou el bipartidisme al País veí.

Aquell Alcalde que sense por i abans que d'altres companys i càrrecs de la Generalitat no gosaven dir obertament que eren independentistes, arriba a la Generalitat concloent el seu discurs d'investidura tot cridant, Visca Catalunya lliure!

Mentre l'opereta es componia, jo em passejava pel nostre país tot cofoi, intentant aportar el meu granet d'arena i explicar, a una persona vinguda de fora, la nostra història, el procés i finalment, els nostres sentiments.

Després de molts arguments i el seu respecte absolut per la meva manera de pensar, em va deixar tocat i enfonsat quan de sobte va comparar Espanya amb una mare a qui el fill que representava Catalunya, rebutja i li nega la seva condició materna. Vet aquí, no ha entès res!, ràpidament li contesto que Catalunya no ha estat mai filla d'Espanya i en tot cas, va ser presa com a esposa en casament convingut i mal avingut i en aquest cas, després de tants anys, potser també caldria legalitzar els divorcis i no continuar casats si un dels dos no vol seguir amb la relació.

Torno cap a casa mentre escolto el debat d'investidura. La primera part ha estat avorrida, opinen els tertulians però en canvi, l'alcalde gironí ha tret les urpes i l'enginy per replicar als seus opositors.

Alhora, Rajoy amb to i gest seriós, compareix en roda de premsa per advertir als Catalans i demostrar als Espanyols, que de pàtria només n'existeix una, "Grande y Libre" i que en tot cas, tothom resti tranquil davant la unitat dels partits espanyolistes que, fent front comú contra els secessionistes Catalans, esmerçaran tots els recursos necessaris perquè Espanya continuï unida.

Ara li tocaria al Rei, conegut de Puigdemont per la seva vinculació amb Girona, signar el vistiplau de la decisió pel Parlament Català que investint-lo President de la Generalitat ha promès, ser-ho i treballar per a tots i complint amb el programa polític i pactat dels dos partits independentistes, intentar deixar sense feina Felip a Catalunya.

President Puigdemont, faig un pas al costat i deixo d'opinar sobre la seva persona i la seva feina al capdavant de l'Ajuntament de Girona. Som molts els qui volem arribar fins al final del full de ruta. A voltes la incertesa ens fa sortir la por, les dificultats ens fan desanimar i fins i tot a molts, defallir en l'intent. Us prego que en la tasca de Govern que assumiu, representant-nos a tots els Catalans, actueu amb diligència, claredat i sense subterfugis que ens facin dubtar de la vostra manera d'actuar.

Enhorabona President. Visca Catalunya lliure!


--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Cap comentari

Desa el teu comentari