Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Els tòxics

Articles d'opinió i filosofia barata d'en Josep Cassany


No fa massa, algú em va regalar un llibre que parla de la gent tòxica i jo, poc amant dels llibres d'auto ajuda, creences, consells, horòscops i d'altres embolics semblants, per no deixar-lo a la lleixa de llibres no llegits, li vaig donar un cop d'ull ràpid. Una lectura en diagonal com alguns descriuen.

Em costa llegir sense voler donar importància al que l'autor li ha costat tant d'escriure. Des que vaig començar a escriure la meva pròpia novel·la, cada vegada que començo un llibre, sé la feinada que hi ha a darrere. Hores i hores davant cada mot i no perquè l'autor no en sàpiga prou, ans al contrari, perquè l'autor vol expressar-se, contar, relatar o novel·lar i oferir un context exacte de qui vol transmetre.

Mai m'havia passat pel cap que hi ha gent tòxica. Potser jo mateix puc haver-ho estat per algú altra. Creia que la gent era com era, uns feliços, els altres malhumorats, els altres setciències i jo mateix, un cumbaià que a hores d'ara encara està cercant la seva Ítaca. Il·lús, somiatruites.

Fent un incís en una descripció i altra dels tòxics descrits en aquell llibre, vaig començar a reconèixer persones que estaven al meu voltant. Gent que sembla gaudir imposant la seva manera de fer, menysprear els meus valors o senzillament, gaudint tot intentant enfonsar la teva manera de ser.

Certament, potser m'ha costat molt reconèixer i comprendre que cal deixar gent a banda del camí. Treure pes de la motxilla per alleugerir el pas. El meu sentit de responsabilitat malentès, em feia dir que tal faràs, tal trobaràs i per tant, si t'equivoques, has d'assumir les conseqüències, patir-les i conviure amb elles per sempre més.

Amb la pau d'esperit i la tranquil·litat que et dónes a tu mateix quan, honestament et jutges, reconeixes els teus mèrits i els teus fracassos, acabes per acostar-te a qui et vol el bé i allunyar-te de qui riu quan has caigut. Potser a tu, et fa feliç fer feliç a altres persones que tens al teu voltant i intentes, no repetir allò que et desagrada o senzillament, tornaràs a fer-ho corregint el que no t'ha agradat prou.

Començo a creure que potser no només són els altres que han estat tòxics sinó, jo mateix puc haver-ho estat i per tant, calia tornar a començar.

Fer camí, caure, aixecar-se recomençar. Aprendre dels errors i reconèixer el que de veritat t'ha fet feliç. Família. Amics. Amors. Compartir. Escriure. Llegir. Escoltar música. Crear. Emprendre de nou. Aixecar-se, tornar a començar.

A tu que em llegeixes no et puc donar cap consell, en tot cas, no et quedis al llit, darrere dels núvols sempre surt el sol.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Cap comentari

Desa el teu comentari