dilluns

Dos petons i una abraçada

Agraït a totes i tots per les vostres mostres d'afecte en un dia com avui
Tal dia com avui i ja en fa 49 anys, un nino, blanquet, grasset i preciós va treure el cap en aquest món.

De nom, em batejaren Josep, tot i que en el Registre Civil fins setze anys més tard, oficialment i per imperatiu legal, em van registrar com un tal José.

A comptar d'avui fins a tal dia, de vides n'he viscut moltes, totes viscudes i segurament, merescudes. Unes varen ser triades i d'altres varen ser fruit de les circumstàncies, encara que gràcies a totes elles, sóc com sóc. Ni el més guapo, ni el més alt, ni el més intel·ligent, ni el més simpàtic, en un cas, ja em coneixeu i si no, m'hauria i m'agradarà molt de conèixer-vos.

Vosaltres, que us heu pres un minut per llegir aquesta tirallonga i fins i tot, molts en haver-vos recordat de mi tal dia com avui, el meu aniversari, us faig arribar dos petons i una abraçada d'agraïment doncs, l'era de les xarxes socials ens ha acostat i allunyat als uns dels altres i hem substituït el contacte físic per quatre ratlles i una emoticona d'uns llavis vermells.

De petit, no m'agradava fer petons i de gran em pregunto, on van anar els petons que no vaig donar i vaig rebre? Millor obrir l'armari i regirar entre butxaques de pantalons antics, no fos cas, que en quedi algun d'amagat i perdut.

Deixeu-me donar-vos així les gràcies a tots plegats doncs, havent-me dedicat un minut del vostre temps d'avui, m'heu tornat a fer feliç.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte

El llop innocent i la capuxeta exigent.

Pròleg del Big Bang Amor - 30 relats d'amor i sexe d'en Pep Cassany



Com ha canviat el conte del llop!!

Si abans la caputxeta anava pel bosc i el llop ferotge la temptava per canviar de camí, ara és la caputxeta qui demana al llop que vagi cap a casa i es fiqui dins el llit.

Es busca, llop amb cert nivell cultural, ben plantat (negociable), econòmicament solvent (indispensable), amb ganes de viure la vida plena, estones sol i estones amb la caputxeta. Amb capacitat de sorprendre, no perquè surti de l'armari sinó, capaç de despullar-la amb la mirada, jugar amb la intenció de convertir-la en objecte de desig i complir rigorosament amb les promeses contretes en qüestió de sexe.

Abstenir-vos llops que creieu que la caputxeta és una noia innocent, puix sap molt bé el que no vol i encara més tot allò que desitja.

En cas que la caputxeta cregui interessant a algun llop que trobi pel carrer, ja sol·licitarà currículum i mèrits directament. Després d'una breu entrevista de cafè, d'acord amb els resultats obtinguts permetrà al candidat saber-se mereixedor de continuar inclòs en el procés de selecció.

Recordar a tots aquells que creguin disposar de mèrits suficients per complaure a la caputxeta que, cal ser simpàtic de mena, disposar de gran sentit de l'humor, do de llengües, ser afectuós, mimós, bon amant, fidel, sincer, capacitat per sorprendre en el detall, disposat a viatjar i finalment, paciència per esperar que la caputxeta valori d'altres candidats abans no es decideixi per l'un o altra.

La publicació dels resultats del procés de selecció es faran públics al taulell d'anuncis de la Biblioteca.

Els candidats que optin a una segona entrevista, consulteu el nou plec de condicions.

Interessats adreceu-vos al Departament de RRHH de la colla de solteres més proper a casa vostra.

Sort i si pot ser, no us amagueu tant que la caputxeta es desespera!!

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: ,

dilluns

Calcetes

Les relacions entre homes i dones de més de quaranta. Relats curts en català d'en Josep Cassany


No et posis al meu llit en calcetes si em demanes que et respecti, mentre el que vols és, que et foti canya!!

Així m'explicaven com són de complexos les relacions de parella als quaranta. Mentre que uns ja vénen de tornada, en la pujada dels altres, amb ganes d'emportar-s'ho tot pel davant, asseguren que la relació entre home i dona no pot ser cap altra que la de parella. Entre home i dona, no hi ha amistat que valgui.

Si convides a una dona a sopar, sempre que accepti, és de suposar que també accepta la possibilitat que hi hagi postres, mentre que tu, inconscient dels pensaments d'una dona, encara creus que el fet d'haver acceptat sopar amb tu és perquè ella et valori i es decideixi o accepti a ser festejada.

Perds el temps i els hi fas perdre. Encantat, asexuat o amanerat. No saben bé com qualificar-te doncs, si no els proposes una nit de sexe vici i perdició, el teu comportament no té sentit dins els seus paràmetres i per tant, cal buscar etiquetes envellides i antiquades per a intentar trobar com qualificar aquesta situació de nou.

Els hi has perdut el respecte. Acabes de donar un cop baix a la seva línia de flotació. Serà que no t'agraden, no les trobes atractives o senzillament, no et provoquen el suficient perquè paguis un sopar amb final feliç?

Classes de sopar:

1) L'hamburguesa del Mac Donalds, inqualificable i per tant, no apte per tornar a quedar amb aquella persona que t'hi ha convidat.

2) Sopar de tapes, perquè realment el que vols és desfer-te del personatge que et dóna opció a marxar després de la cervesa i abans no els deixis pitjor del que ha arribat. Acceptaràs compartir un platet que acabarà pagant ell, no sigui que a sobre que no vols res amb ell, et toqui pagar a mitges el sopar.

3) Sopar informal que toca pagar a tots dos per igual. Vés a saber, poca cosa li interessa de mi, per tal que em toqui pagar la meva part, quan en realitat, ha estat ell qui m'ha convidat i encara gràcies que jo he acceptat i potser, m'hauria agradat acabar amb cafè i postres. Encara gràcies, vés a saber, potser hi haurà una segona versió del sopar, que si resulta la número 4, acceptaré. Però si proposa la 1 o a la 2, aquest és un encantat i no m'interessa.

4) M'he vestit i arreglat, perfumat i depilat. Avui triomfo com la Coca Cola. Paga ell i m'ha convidat. Al restaurant d'avui es menja amb forquilla i gabinet. Hi ha cambrers, atents, primer, segon i postres. Cafè, copa i propina. Avui sí. Què vol aquest home de mi? Què s'ha pensat?

De situacions en trobem moltes. Algunes més divertides que d'altres, en tot cas, tants caps tants barrets. També hauria pogut parlar de dormir al llit de l'amiga, que ho fa en calcetes, amb la prohibició expressa aquesta nit, de passar a l'acció. La respectes i com a home de seny, et repenses si per una nit, et vols perdre les dues-centes que poden venir més endavant.

Si finalment no hi ha una seqüela, una segona part on les calcetes ja no arribin del sofà al llit, quedes de la mateixa manera que quedaries amb l'opció 1) d'hamburguesa. Ni per ella, ni per cap d'altra, doncs la teva reputació queda per terra i no cal que t'hi esforcis doncs no hi haurà recompensa en cap d'altra dona d'aquell grup i, si et descuides, de cap altra noia del mateix grup de la xarxa.

O sigui, homes dels quaranta als cinquanta, tallats encara per la manera de fer l'EGB. Si convides a una dona a sopar i accepta, recorda que espera postres. En tot cas, no són a la carta i per tant, fes el que hagis de fer. Insinua't, esforça't i si et diu que sí, sense calcetes del sofà al llit!!

Bona nit i tapa't!

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte

Infiltrat: A Lloret de Mar, encara hi ha qui vol viure del passat

Els dinarets d'en barba i l'infiltrat. d'en Josep Cassany


En un dels dinarets d'En Barba, seiem a la taula disset comensals. Tots amb gana i expectants per posar en comú els nostres pensaments i opinions. Talment com si fos el saló de plens de l'Ajuntament, seiem en una taula en forma de U. Ens veiem les cares i més o menys ens coneixem tots plegats. Bé, potser jo no conec a tothom i molt menys, tots em coneixen a mi. Sóc l'infiltrat.

Reconec l'afiliació política dels ganuts. Hi ha present tots els partits municipals. Des del govern a l'últim partit de l'oposició. Fins i tot, trobem membres actius a la recerca de la participació ciutadana, gent del poble i nouvinguts. De bon grat, fins i tot jo  sóc benvingut, encara que qui no sap del meu passat lloretenc em demana credencials. Sóc de Girona, ara mateix l'infiltrat del grup.

Les meves arrels gironines i el meu cor lloretenc, conviuen i presentant-me, les faig evidents. Als qui no em coneixen, tenen referències directes del meu passat. Quant Lloret només tenia divuit mil habitants censats i el turisme de sol i platja estava en els seus màxims.

D'aquell moment gloriós pel sector del Turisme, no en tinc cap altra record que no sigui el de l'alegria de tota la seva gent, que encara que sempre es deia que l'any passat va ser millor, acumulaven beneficis a cabassos sense comptar que aquell model de turisme tenia data de caducitat.

Certament, no és aquest el meu millor record doncs, és just el contrari. El poble, la seva gent i les seves tradicions. Santa Cristina, El ball de plaça, els llaguts, la tirada l'art, l'aplec dels perdons, l'aplec de la sardana, Santa Clotilde, les Alegries, Sant Pere del Bosc, el museu del mar i un munt de tresors més.

La gent de Girona no coneix Lloret. No dic res de nou. Tots ho sabem. Com molts d'altres que coneixen Lloret pel turisme de borratxera i d'aglomeracions, els lloretencs hem estat incapaços de poder ensenyar les nostres virtuts. Segurament, gelosos que no ens fossin robades o malmeses pel turisme.

És un altre el model de turisme cultural. Bé, de fet no hi ha tant de turista en el món per omplir totes les places hoteleres de Lloret. Des de fa uns anys, s'ha volgut potenciar la qualitat de l'oferta i canviar el turista jove, interessat pel sol i platja, discoteca, borratxera i sexe fàcil, pel turisme de famílies. Voleu dir que és possible que puguin conviure ambdós alhora ? Mentre uns continuaran apostant pel de sempre, els pocs que s'atreveixin a promoure el turisme familiar, com podran explicar als seus hostes el comportament massiu del grup més important?

Normes. Hi ha qui davant la imprudència dels banyistes morts, voldria preveure per properes vegades actituds perilloses. Multar a qui no faci cas dels senyals o avisos que impedeixen banyar-se determinat dia de mala mar. "L'home proposa i Déu disposa".

I entre cafès i cigarretes al balcó del Romaní, es formen grupets per furgar en ferides obertes entre el primer i segon plat. Cal posar-me al dia dels qui han compartit tan suculent menjar, que si bé el títol del plat era llarg per recordar, el seu gust encara em queda en el record i em vénen ganes de tornar a participar.

Finalment em fa concloure, d'acord amb les exposicions dels comensals, que Lloret va estar present en el món gràcies a Sorolla, quan certament no sabia ni el nom del poble. Cal recordar, és important, fer xerrades i ponències des de l'àmbit privat o institucional, però també cal concloure, fer aportacions positives i que aquestes, es facin realitat.

Els petits canvis són poderosos, va concloure el Capità Enciam i passat el temps dels divuit mil, havent arribat als quaranta mil, els canvis de fons no els he vist.

Salut Companys!

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

VIU LA VIDA


Viu la vida - Articles d'opinió d'en Josep Cassany



Sempre més preocupat pels altres que per un mateix. Les responsabilitats carreguen la motxilla que duus al damunt. Sempre pensant com millorar, en demà, en els compromisos contrets en el passat.

Alguns ens oblidem de viure el present. Marejats de tant mirar enrere i endavant, ens perdem el que està passant al nostre voltant. Equivoquem la nostra escala de valors i posicionem el material pel damunt de l'intrínsec. Les coses pel damunt de les persones. Ens estem perdent la vida.

Quan enyorem, oblidem que no tornarà. No hi ha màquina del temps que ens traslladi a aquell moment. Ens cal comprendre que si els recordem, és perquè els vàrem viure i sabíem gaudir del moment.

Idealitzem. Ens idiotitzem.

Què no pots fer ara? Qui o què t'ho impedeix?

Si vius i ets honrat amb tu mateix, t'adonaràs de tot el que t'has estat perdent fins ara. Seràs i faràs. Trobaràs tot allò que t'omple.

No es tracta d'escapar a una illa del Carib, que si vols, ho hauràs de fer. Explicar-ho. Compartir. Els teus fills, la teva parella, la teva família o els teus amics. Pots trobar-te amb la sorpresa que t'entenguin o que et facin costat.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

pepgirona66@gmail.com

Etiquetes de comentaris: ,

dijous

Salvataggio - un relat eròtic del Big Bang Amor


Salvataggio - Big Bang Amor - Pep Cassany

Salvataggio

Passejava mig nua i descalça per la platja. El seu texà de tirants, ample, sobrant, l’obligava contínuament  a tornar a posar la maleïda peça de roba  al seu lloc, de mig braç cap a l’espatlla. En cada moviment m'ensenyava el pit i jo, sense res més a fer que, asseure a la cadira de vigília de la platja.

No podia deixar de mirar, de la sorra, mar endins, on un dia com aquell, sense onades, m’avorria. La gent es banyava lluny de cap perill i jo, m’entretenia tot mirant com passejava la morena. Encara no li havia posat nom a la italiana.

Sovint, quan les noies venien a la platja cada dia, a la mateixa hora i al mateix lloc, imaginava els seus noms i les seves procedències. Secretament, deixava volar la meva imaginació.

A voltes ho pensava d’una o altra -Tant de bo, la morena avui em miri i em somrigui. -

Totes nues, amb pells blanques o brunes, desitjables i soles com estel al vent, talment com jo mateix, encara que, cremat i calent, treballant, restava assegut en una cadira de vigília a  tres metres d’alçada de la sorra.

De nits tot és diferent. Pels volts de Sant Joan, quan el sol guanya hores de dia, la lluna fa el seu ple, el mar es tenyeix de color plata i a voltes, resta quiet i mort, com aigua embassada.

I era així que m'agradava. En algunes nits d’estiu, m'estirava damunt la sorra, despullat, mirant enllà els reflexos de la lluna damunt l'aigua calmada. Després em capbussava i cercava amb ajut del llum de la lluna, curculles enterrades enmig la sorra i arran de l'aigua.

No vaig sentir-la arribar, ni  vaig veure com  es quedava nua. Mentre badava dret, arran d’aigua, vaig sentir una abraçada, per darrere, a traïció, sense que pogués valer-me, llançant-se al meu damunt i cap al mar, capbussant-me i ofegant-me, mentre jo em regirava i cercava com desfer-me de la meva agressora, doncs era dona  i coneguda.

Emergí esbufegant a la recerca d’aire per tornar a omplir els pulmons i així continuar amb vida. Mentre intentava recuperar-me, un petó em va tapar la boca.

Li vaig seguir el joc, la vaig abraçar, la desitjava però, tot d’una revolada, decidí aixecar-la per damunt del meu cap, deixant-la caure cap enrere i tornar-li a la primera aquella capbussada traïdora.

Ara ja estàvem igualats i en sortir de sota l'aigua em clavava la seva mirada per hipnotitzar-me,  tornant-se a llançar al meu damunt, abraçant-me i enganxant-se a la meva orella. Xiuxiuejar-me: bagnino di salvataggio, stasera sei mio, 


--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , ,