VIU LA VIDA

Sempre més preocupat pels altres que per un mateix. Les responsabilitats carreguen la motxilla que duus al damunt. Sempre pensant com millorar, en demà, en els compromisos contrets en el passat.

Alguns ens oblidem de viure el present. Marejats de tant mirar enrere i endavant, ens perdem el que està passant al nostre voltant. Equivoquem la nostra escala de valors i posicionem el material pel damunt de l'intrínsec. Les coses pel damunt de les persones. Ens estem perdent la vida.

Quan enyorem, oblidem que no tornarà. No hi ha màquina del temps que ens traslladi a aquell moment. Ens cal comprendre que si els recordem, és perquè els vàrem viure i sabíem gaudir del moment.

Idealitzem. Ens idiotitzem.

Què no pots fer ara? Qui o què t'ho impedeix?

Si vius i ets honrat amb tu mateix, t'adonaràs de tot el que t'has estat perdent fins ara. Seràs i faràs. Trobaràs tot allò que t'omple.

No es tracta d'escapar a una illa del Carib, que si vols, ho hauràs de fer. Explicar-ho. Compartir. Els teus fills, la teva parella, la teva família o els teus amics. Pots trobar-te amb la sorpresa que t'entenguin o que et facin costat.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany
pepgirona66@gmail.com