Dos petons i una abraçada
Tal dia com avui i ja en fa 49 anys, un nino, blanquet, grasset i preciós va treure el cap en aquest món.
De nom, em batejaren Josep, tot i que en el Registre Civil fins setze anys més tard, oficialment i per imperatiu legal, em van registrar com un tal José.
A comptar d'avui fins a tal dia, de vides n'he viscut moltes, totes viscudes i segurament, merescudes. Unes varen ser triades i d'altres varen ser fruit de les circumstàncies, encara que gràcies a totes elles, sóc com sóc. Ni el més guapo, ni el més alt, ni el més intel·ligent, ni el més simpàtic, en un cas, ja em coneixeu i si no, m'hauria i m'agradarà molt de conèixer-vos.
Vosaltres, que us heu pres un minut per llegir aquesta tirallonga i fins i tot, molts en haver-vos recordat de mi tal dia com avui, el meu aniversari, us faig arribar dos petons i una abraçada d'agraïment doncs, l'era de les xarxes socials ens ha acostat i allunyat als uns dels altres i hem substituït el contacte físic per quatre ratlles i una emoticona d'uns llavis vermells.
De petit, no m'agradava fer petons i de gran em pregunto, on van anar els petons que no vaig donar i vaig rebre? Millor obrir l'armari i regirar entre butxaques de pantalons antics, no fos cas, que en quedi algun d'amagat i perdut.
Deixeu-me donar-vos així les gràcies a tots plegats doncs, havent-me dedicat un minut del vostre temps d'avui, m'heu tornat a fer feliç.
De nom, em batejaren Josep, tot i que en el Registre Civil fins setze anys més tard, oficialment i per imperatiu legal, em van registrar com un tal José.
A comptar d'avui fins a tal dia, de vides n'he viscut moltes, totes viscudes i segurament, merescudes. Unes varen ser triades i d'altres varen ser fruit de les circumstàncies, encara que gràcies a totes elles, sóc com sóc. Ni el més guapo, ni el més alt, ni el més intel·ligent, ni el més simpàtic, en un cas, ja em coneixeu i si no, m'hauria i m'agradarà molt de conèixer-vos.
Vosaltres, que us heu pres un minut per llegir aquesta tirallonga i fins i tot, molts en haver-vos recordat de mi tal dia com avui, el meu aniversari, us faig arribar dos petons i una abraçada d'agraïment doncs, l'era de les xarxes socials ens ha acostat i allunyat als uns dels altres i hem substituït el contacte físic per quatre ratlles i una emoticona d'uns llavis vermells.
De petit, no m'agradava fer petons i de gran em pregunto, on van anar els petons que no vaig donar i vaig rebre? Millor obrir l'armari i regirar entre butxaques de pantalons antics, no fos cas, que en quedi algun d'amagat i perdut.
Deixeu-me donar-vos així les gràcies a tots plegats doncs, havent-me dedicat un minut del vostre temps d'avui, m'heu tornat a fer feliç.
Cap comentari
Que t'ha semblat ? Dona'm la teva opinió i descobreix què en pensen els altres. Escriu el teu comentari aquí