Salvataggio

Passejava mig nua i descalça per la platja. El seu texà de tirants, ample, sobrant, l’obligava contínuament a tornar a posar la maleïda peça de roba al seu lloc, de mig braç cap a l’espatlla. En cada moviment m'ensenyava el pit i jo, sense res més a fer que, asseure a la cadira de vigília de la platja.

No podia deixar de mirar, de la sorra, mar endins, on un dia com aquell, sense onades, m’avorria. La gent es banyava lluny de cap perill i jo, m’entretenia tot mirant com passejava la morena. Encara no li havia posat nom a la italiana.

Sovint, quan les noies venien a la platja cada dia, a la mateixa hora i al mateix lloc, imaginava els seus noms i les seves procedències. Secretament, deixava volar la meva imaginació.

A voltes ho pensava d’una o altra -Tant de bo, la morena avui em miri i em somrigui. -

Totes nues, amb pells blanques o brunes, desitjables i soles com estel al vent, talment com jo mateix, encara que, cremat i calent, treballant, restava assegut en una cadira de vigília a tres metres d’alçada de la sorra.

De nits tot és diferent. Pels volts de Sant Joan, quan el sol guanya hores de dia, la lluna fa el seu ple, el mar es tenyeix de color plata i a voltes, resta quiet i mort, com aigua embassada.

I era així que m'agradava. En algunes nits d’estiu, m'estirava damunt la sorra, despullat, mirant enllà els reflexos de la lluna damunt l'aigua calmada. Després em capbussava i cercava amb ajut del llum de la lluna, curculles enterrades enmig la sorra i arran de l'aigua.

No vaig sentir-la arribar, ni vaig veure com es quedava nua. Mentre badava dret, arran d’aigua, vaig sentir una abraçada, per darrere, a traïció, sense que pogués valer-me, llançant-se al meu damunt i cap al mar, capbussant-me i ofegant-me, mentre jo em regirava i cercava com desfer-me de la meva agressora, doncs era dona i coneguda.

Emergí esbufegant a la recerca d’aire per tornar a omplir els pulmons i així continuar amb vida. Mentre intentava recuperar-me, un petó em va tapar la boca.

Li vaig seguir el joc, la vaig abraçar, la desitjava però, tot d’una revolada, decidí aixecar-la per damunt del meu cap, deixant-la caure cap enrere i tornar-li a la primera aquella capbussada traïdora.

Ara ja estàvem igualats i en sortir de sota l'aigua em clavava la seva mirada per hipnotitzar-me, tornant-se a llançar al meu damunt, abraçant-me i enganxant-se a la meva orella. Xiuxiuejar-me: bagnino di salvataggio, stasera sei mio,

Per:

Pep Cassany.

Escriptor

@josepcassany

pepgirona66@gmail.com