Les noies del contracte del gas: un cafè a porta freda

Foto: JC Gellidon / Unsplash

Relat del llibre Big Bang Amor (2017).

Altra vegada a porta freda. Premo un a un els timbres del porter automàtic d’un edifici fins que algú em deixi entrar. Començo pel pis de dalt i alterno amb el de baix. Així ningú sap a casa de qui truques. Aquesta vegada he estat de sort. No m’han demanat qui sóc ni per qui demano. Simplement, he escoltat la remor del pany automàtic donant-me l’accés que em permet entrar i començar la meva feina.

Miro els noms a les bústies i els apunto per tal de preguntar a cada casa pel nom del propietari. M’he fixat que fent-ho així és més senzill que em deixin explicar el motiu de la meva visita i l’aparença de professional que sap on va, sap què vol vendre i a qui visita expressament aquesta tarda. Mai s’ho esperen. Aprofito els darrers instants per comprovar en el mirall de l’ascensor el meu aspecte i, si cal, fer-me un repàs. Primer de tot cal correcció i serietat. Vesteixo amb americana, camisa i texans. No duc colors llampants. Tinc cura del meu aspecte físic per tal que sigui pulcre i desprengui confiança.

Obren les portes i començo la meva representació. La meva fita personal és aconseguir que tres de cada deu visites a porta freda, acabin per signar-me el contracte que duc a la cartera i que promet, estalvi i una atenció personalitzada.

Avui és la clienta qui em sorprèn. Normalment, quan m’obren una porta només em calen tres segons per analitzar la situació i desxifrar el resultat de la meva acció comercial. Ella vesteix barnús i mitjons i sembla que acabava de llevar-se. Em convida a entrar a casa seva.

- Endavant, passa. Treballo de nits i acabo d’aixecar-me. Fa dies que estava esperant que vinguéssiu un o altre i així, fer el canvi de companyia. Et fa res que em prepari un cafè mentre m’ho expliques ? te’n preparo un per tu ?

- Gràcies. Si no li és molèstia, em vindria de gust.

- Sucre ?

- Sí.

M’ha fet seure al sofà d’aquest apartament diminut. De ben segur, no té més de dos dormitoris. La cuina forma part del menjador i des d’ací, una vidriera obre pas cap a la terrassa d’aquest àtic que, benestant de la ciutat, gaudeix d’unes vistes privilegiades del camp i les muntanyes.

- Fantàstiques vistes

- Si, per això vaig llogar-lo. M’agrada estar un xic aïllada i poder mirar enllà sense veure només edificis i cases.

- No hi ha veïns que et molestin.

- A l’estiu m’hi passo el dia. Dino a fora, prenc el sol, aprofito per llegir i fins i tot m’hi he penjat una hamaca per a les nits que la calor no em deixa dormir, estirar-me a la fresca.

Em cal tenir tacte. No puc deixar escapar aquest contracte que, d’entrada, ja està a punt per signar. S’acaba de llevar i no li cal escoltar com li explico els avantatges de contractar els serveis de l’empresa del gas que represento.

- Fa molt que vius aquí ? perdona, em permets que et tracti de tu ?

- Clara, em dic així.

- Jo em dic Jan. Bé, t’ho havia d’haver dit abans d’entrar per la porta. Em presento sempre com a Joan encara que tots els amics em diuen Jan.

- Gaire llarg el cafè ?

No és gaire alta. Li costa arribar a la lleixa de dalt on guarda el sucre. Mentre estira el braç per agafar el pot de vidre on guarda els terrossos, al posar-se de puntetes ha obligat al barnús a estirar-se cap amunt. De resultes, la llaçada del cinturó que el tancava ha cedit deixant-la, per un moment, despullada.

- T’ajudo ? – m’he ofert –

- Em costa d’arribar-hi. No sóc tan alta

- Si que l’amagues enlaire. No prens sucre tu ?

- És la meva companya de pis. No se n’adona i el deixa a la seva alçada. Descordada, la meva mirada fugissera ha recorregut de dalt a baix l’escletxa del barnús. Només duia calces. Aquell moment m’ha provocat una erecció quasi instantània. Habitualment, les clientes són senyores velles i grasses que aquesta hora, miren la novel·la de la tele i no estan per la feina d’escoltar-me. Clara esmicola l’arquetip.

Clara no té més de trenta anys. Rossa, ulls clars, se li endevina una silueta escultural, marca pits i malucs i, el seu rostre de pell fina, reflecteix la innocència del moment. Sèu al meu costat mig despullada i m’escolta mentre es du la tassa de cafè a la boca, el bufa i xarrupa a poc a poc per tal de no cremar-se la panxa. Pren la tassa amb les dues mans per escalfar-les. Potser ella estarà acostumada a asseure mig despullada al costat d’un Home vestit que la mira fit a fit i intenta, fer-li veure els avantatges de la seva Companyia envers altres.

Mentre parlo, el meu cor es dispara. Em noto taquicàrdic i amb por que se m’escapi el contracte. M’aturo i li demano, que cerqui entre els sobres tancats, la darrera factura que li ha arribat del gas. S’aixeca i em permeto el plaer de contemplar-la per darrere mentre, davant meu, s’ajup per obrir la porta del moble de la tele, deixant les seves corbes a tocar dels meus dits i de la meva boca.

- No sé on endrecem les factures.

Maria, pots venir un moment ? on guardem les factures

del gas ?

I la Maria també amb cara d’acabada de llevar, entra a la sala, vestida amb calces i una samarreta que només deu fer servir per dormir. Descalça, s’asseu al meu costat i es cargola sota la manteta del sofà.

- Quin fred que fa!

- Maria, Jan. - Jan, Maria. Fetes les presentacions, en Jan és aquí per fer el contracte de canvi de companyia de gas.

Jo no bado boca. Assegut en el sofà, amb una dona mig nua que sembla posar-me el cul a la boca mentre cercava factures i l’altra, a tocar de dits, despullada sota la manteta del sofà.

- Algú em prepara un cafè ?, ha preguntat la Maria

- Si us sembla bé, el preparo jo mateix – els he dit per sortir d’aquella situació. Ja sé on guardeu el sucre. La Maria ha aprofitat per mirar-me descaradament de dalt a baix. He notat els seus ulls clavats al meu cul mentre em moc per la cuina i, el cafè, apareix sorollosament per la boca de la màquina. Escolto rialletes curtes i nervioses.

No puc girar-me. Mirant cap avall és evident que m’estic empalmant. Si al matí al llevar-me m’haguéssiu explicat la situació que viuria aquest migdia, per més que m’ho juréssiu us hauria titllat de bojos. Estic tip de tocar timbres i que em tanquin les portes als nassos. La porta freda és un ofici dels més difícils i frustrants. Només un de cada cent comercials resisteix al primer any de treball.

- El vols amb llet ?, he preguntat a la Maria.

- Fes-lo sol. Potser li poso llet més tard. Elles riuen i l’ambient es caldeja per moments. Em sembla que a les dues els passa el mateix que a mi als matins. Després de matinades amb somnis eròtics, m’aixeco cada dia amb trempera.

Clara ha estirat d’un puf arraconat per situar-se al meu davant i asseure’s. El barnús descordat badant en cada un dels seus moviments, em permet discretament mirar cap a dins i veure les seves sines. Intueixo uns mugrons arrodonits i rosats.

Encreua les cames una al damunt de l’altra i novament, les situa de costat. Amb cada moviment, ha de posar-se bé el barnús i cada vegada, de forma insinuant o descuidada, em deixa contemplar una mica més de pell.

- Talla’t ! – Li ha dit la Maria a la Clara. - L’estàs posant nerviós i així és impossible que acabi d’omplir els formularis. Fins i tot a mi m’estàs posant nerviosa.

Una fuetada amb la mirada de cua d’ull, m’ha permès veure com la Maria deixava caure la manta i s’incorporava per atansar-se una mica més al meu costat. Agenollada damunt del sofà ha pres la mateixa postura inclinada que jo per poder veure els gràfics que, innocentment, jo he intentat que la Clara entengués.

He notat com la Maria s’acostava més i mentre amb un dit assenyalava els papers, ella ha aprofitat per a deixar-me notar els seus pits a la meva esquena i al meu braç.

- Talla’t – Li ha dit la Clara a la Maria. Això no acabarà així. Maria ha omplert el buit que entre una i altra provocaven els papers que jo duc a les meves mans, ha acostat la seva, a la boca de la Clara, per passar-hi la llengua pels seus llavis, mullar-los i murmurar - signem ?

Clara m’ha mirat, mossegant-se el llavi gruixut, els seus ulls desprenen espurnes i es mengen els meus ulls encara perplexos. De forma natural, ha estat la meva que s’ha acostat a la seva boca, substituint-la en la mossegada del seu llavi i, clavant la llengua fins al fons.

- Espereu-vos, jo també en vull – ha dit la Maria

I unint la seva a les nostres boques, són tres llengües que es llepen i mengen mútuament.

He caigut al seu coll i la Clara, s’ha lliurat als plaers de la meva boca mentre la Maria, estirava de la meva americana que en la situació en la que ens trobem ha caigut pel seu propi pes. Em cal prestar atenció i no deixar-la de banda. Amb un braç l’acosto cap a nosaltres i deixo que sigui la Clara qui li faci els petons a la Maria mentre jo, deslliuro un pit de la seva samarreta del pijama i em poso a llepar-li el mugró.

Una dona a cada braç i les dues menjant-se les boques com segur, ho hauran fet d’altres vegades sense mi. M’alço per deslliurar-me de la camisa i en el ritual de descordar-me lentament cada botó, ha estat la Clara que amb la mà recorre l’excitació del meu membre. Somrient a la Maria comença a descordar-me el botó dels pantalons, extreure’n el membre i tastar-ne la punteta. L’oferta del dia és entre elles, oferint-se l’una a l’altra el privilegi de ser la primera a posar-se-la sencera a la boca.

Si la Clara la llepa lentament i té cura en posar-la i treure de la seva boca a poc a poc, Maria l’aguanta per ajudar-la i mirar-la fent créixer la seva excitació.

Una mà s’endinsa en l’entrecuix de la Clara. La Maria li frega per damunt de les calces mentre jo em mantinc ferm amb la polla a la seva boca. A poc a poc cauen les peces de roba que encara tapen part dels nostres nus. Ara és la Maria qui està rebent l’atenció de la llengua de la Clara que, aparta les calces per llepar-li el cony, depilat, de llavis petits i clítoris sortit, decorat per un fil de pèl de color fosc que ens descobreix el veritable color dels seus cabells.

Despullat i disposat a ser part activa en aquest joc, agenollat al costat de la Clara que encara li llepa el cony a la Maria, frego els meus dits en el seu sexe, comprovant el seu grau d’excitació i notant com es mulla la meva mà al introduir dos dits en el forat.

Ella ha aixecat el cap i gemegat. S’ha obert de cames permetent-me que cada cop jo en tingui més fàcil accés. En el sexe no hi ha res escrit prèviament. Igual que en una munta a cavall, estic al seu damunt i prenc les regnes de Maria, estirant-la per acostar-la cap a mi i tornar-me a follar la seva boca. Se l’està menjant tota deixant els meus ous solitaris.

De la seva boca la trec, fent una passa enrere. Acostant-me cap al cul de la Clara, que excitada i molla, engolirà amb el seu cony tot el que en quedi després de la mamada. Situat al seu darrere, aixecant-la i agenollats tots dos, l’estiro cap a mi i permeto que la Maria pugui llepar-li els pits, jugar amb la seva pell i posar-se a sota les seves cames per menjar-li el cony mentre jo, me la follo.

Mans, boques i sexes, es toquen, mengen i s’engoleixen els uns als altres. Res ni ningú queda fora de l’atenció dels altres dos, procurant-nos tots plegats que l’experiència sigui plaent.

Ha estat la Maria qui ens demanava de seguir-la cap al llit. Hi estarem més amples i còmodes, m’ha assegurat. A l’entrar, he vist un gran llit ocupant el centre d’un dormitori més gran que la cuina i la sala on ens hem conegut.

El llit és alt, d’aspecte robust i, tapat per una molsuda funda nòrdica de colors. Una llarga tira de coixins s’encarrega de protegir els nostres caps dels barrots de ferro del capçal, alt i esvelt, que amb un aspecte antiquat, dóna a entendre la provinença d’aquesta antigalla, amb més anys que tots tres plegats i per tant, propietat de la Madame d’aquest antre.

Als peus del llit, una altra fila de barrots metàl·lics endrecen el matalàs, situat a una alçada més alta del normal i on la dita de caure del llit, en aquest cas, prendria sentit.

Maria s’ha assegut en una cadira de vímet prop del jaç, semblant a la trona d’una actriu de revista, restant com a voyeur de les carícies dels amants. Primer asseguda encreuant les cames i amb el tors ben recte emulant la postura d’una dama. Més tard, deixant caure les cames per estirassar-se i amanyagar-se el cony. Ens mira amb desig i aliena per un moment al nostre joc, comença una partida en solitari.

- No et quedis sola, vine amb nosaltres – li demano. Clara ha baixat del llit per portar-la de retorn a la partida. L’empeny mentre l’agafa per l’esquena, fent-la caure damunt del matalàs i obligant-la a quedar immòbil en aquella postura.

- Agafa-la dels braços – m’ha demanat mentre Maria li suplica.

- Clara, no et passis. Clara per favor, avui no !!

La Clara ressegueix, amb la seva llengua mullada, l’esquena de la Maria, ajaguda al llit. S’atura a cada plec del seu cos per fer-li petons, resseguint el seu contorn fins a arribar a les galtes del seu cul. Li ha clavat mossegada, deixant-li les dents ben marcades i assenyalant-li amb el dit, on ho farà la pròxima vegada. La Maria ha xisclat en senyal de dolor i quan la Clara ha arribat amb la llengua al seu cul, introduint-li en el cony el vibrador que guardava sota el seu coixí, el gemec ha estat alt i concís fent-nos témer a tots dos de ser escoltada pels veïns.

Mig cos damunt del llit i les cames ben obertes, tocant de peus en el terra, Clara li introdueix l’aparell altra vegada. El mulla amb els dits i la saliva de la seva boca. Encaixa. a poc a poc, la punteta i abans fos ella que li demani d’aturar-se, ha estat la Clara qui li ha tret del forat.

- Ara tu – m’ha demanat la Clara - Folla-te-la així. Jo li aguanto els braços mentre tu li poses pel cul. La punta del meu penis erecte juga amb el forat del seu cony. Pico al seu clítoris deixant que la punta es mulli. Moure’m lentament, sense presses, la Maria s’excita més i la Clara per no quedar-se fora de joc, s’estira damunt del llit oferint el seu cony. Clavant-li la llengua, tot jugant amb els forats, també té temps per demanar-me que no pari. Continua agafada pels braços i mentre jeu oberta de cames, mirant com d’obert em queda el forat del seu cul, aprofito per entrar-hi i clavar-li fins al fons.

He sentit com esclatàvem tots tres en un sol crit. Clara s’ha corregut a la boca de la Maria i nosaltres, incapaços d’esperar-nos l’hem acompanyat al moment.

Hem caigut tots tres estirats damunt del seu llit i la Clara, estirant la mà cap a la tauleta, ha pres una cigarreta i en ha fet una calada. La segona em toca a mi, situat en mig de les dues companyes de pis. La tercera, la sé preparada per signar el contracte de gas o en tot cas, per deixar-me les seves dades i telèfon i tornar a quedar plegats en una nova visita. Escales avall, lluny de les mirades indiscretes dels veïns de cada planta, noto com encara no baixava la duresa del meu membre. Estic pensant com explicar a les noies de l’oficina que, aquesta tarda, només he fet una visita i he acabat, sense signar el contracte i per tant, potser demà hi hauré de tornar.

Així és la vida. Viure-la és obrir portes i no creure que tot el destí està escrit.