Novembre
Novembre - del llibre del "Big Bang Amor"
Feia fred. Els vidres de les finestres reflectien
l’escalf de l’ambient que es respirava a l’interior de la casa.
Ara et diria que ens coneixíem poc i no sabíem
com definir la nostra relació. De tot plegat ja en fa un temps, era novembre i
en una casa perduda a la muntanya més prominent de la serralada del litoral, ens
trobàvem els dos amants, doncs era així com, més endavant, ens proposaríem anomenar-nos
l’un a l’altra. No érem ni amics, ni una parella estable. Feia tan
poc de tot plegat que, decidirem anar pas a pas i amb el temps, si calia, cercaríem
la manera de posar nom a la nostra relació.
“Il·lusió”. Com cap altra dia abans.
Una porta s’obrí lentament i sense fer cap
soroll.
Et recordo. Els ulls et brillaven com estels.
Il·luminaven el teu rostre. Tot i la por, havies imaginat com podia ser aquell
moment i encara que abans, em creies brut, fort, valent, ara em trobaves nu,
voluble, mimós.
Davant teu, l’estança aspra i
desvestida d’un tot. La llum del foc dibuixava formes i colors damunt els
cairats d’un sostre orgullós, xulesc. Aquell dormitori tenia tant caràcter
que quasi no ens deixava sentir els petits desitjos de tots dos.
De cua d’ull, vaig percebre la teva mirada i
sabent-te nua, vaig acostar-me cap a tu.
Entretallada, la respiració de tots dos agafà
ritme i so.
Les meves mans acaronaven els teus cabells resseguint
la teva cara. Llavis entre oberts. Ulls encesos recorrent la meva pell.
L’abraçada era el preludi de l’encontre més
roent. Mans que s’atansen al teu nu, descobreixen els teus pits i acaronen
l’entrecuix.
Un pessic albirava el dolor que t’ofereixo
com a amant. Un sospir acaba en crit de plaer que s’escapa dels teus
llavis.
Giraves la teva boca cap a mi, oferint-me
el petó més humit. El passat no existia i en un futur, no sabies que esperar.
Allà, en una estança àrida, esquerpa, calenta, nua, intuïes que la
vesprada era plena dels misteriosos plaers ocults.
Les cames es doblegaven com filferros. Les meves
mans descobrien, lentament, els paisatges secrets del teu cos. No és així
com ho esperaves i en aquesta manera de fer, descobries un nou plaer. El bes
més dolç es converteix en fort, rabiós, desesperat. En demanaves més i sabies
com obtenir-ho tot.
Sentiments en mig dels plaers que ens desperten
als nins que duem dins.
Si el teu cos, abans erm, avui jo el tornés
a descobrir, el cercaria com a un oasi al desert. Final d’una llarga
travessia.
No se sap com va ser l’inici, encara que sí em sé
el final. Havíem desitjat que el nostre
bagatge quedés arraconat, no oblidat. Polsós.
Si aquesta nit somiessis, m’agradaria saber-me
dins dels teus somnis.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
Cap comentari
Desa el teu comentari