dimecres

On resten amagades les oportunitats perdudes?


relats curts de fets quotidians.  d'en Pep Cassany


Caminava feixuc, atordit per l'última onada de calor d'aquest estiu, camí cap a la ràdio on l'endemà, en el programa matinal, volien entrevistar-me per parlar del meu nou llibre. Per dins meu pensava que aquesta, era una manera més de promocionar el Big bang amor. Fins ara, escriure i editar-lo, ha estat la part més senzilla de l'equació. L'èxit o el fracàs, és incert o previsible segons com m'ho miri. Així doncs, tot i disposar d'un títol suggeridor, en els 30 relats d'amor no tracto de cap ciència i per tant, em tocaria parlar de sexe.

Absort en el meu diàleg interior, cercava l'ombra dels edificis que em fessin més lleuger el meu caminar. Del carrer Nou fins a la Rambla, el Pont de Pedra lluïa insolent un sol aclaparador. Començava a notar com traspuava la meva pell i xopava la camisa.

A la porta de l'edifici, una noia esperava per entrar. D'esquena i amb l'orella clavada a l'intèrfon, semblava esperar escoltar la resposta de qui havia vingut a visitar. A la mà, una carpeta de treball o d'estudi. Era jove. Una comercial?
  • - Hola
  • - Bon dia. Quina calor que fa!, vaig dirigir-me a ella tot esperant l'ascensor.
  • - I tant. És la que toca. Encara que la prefereixo al fred i a l'abric i a la bufanda de l'hivern.
  • - A quin pis vas? - vaig preguntar-li mentre s'obrien les portes d'aquella diminuta caixa -
  • - Al tercer.
  • - Jo també vaig a la ràdio.
Tot recordant aquesta, m'adono que vaig protagonitzar la típica conversa d'ascensor. Quina decepció. En una primera impressió em va semblar educada. Propera. Ella es va trobar obligada a compartir un espai reduït amb un desconegut com jo i, una situació on només et pots amagar en paraules buides d'emocions. Com m'hauria agradat saber-ho tot d'aquella dóna.

Sense cap altra lloc a on dirigir la mirada, el mirall reflectia la imatge de la meva casual companya de viatge. Una dóna menuda de bellesa senzilla. Irradiava emoció. Una veu dolça i sensual omplia de contingut l'absurd diàleg del temps.

Com qui és i ha estat educat en les formes, en aturar i obrir les portes de l'ascensor, vaig demanar-li que passés al meu davant. Un altre gest senzill, prémer el timbre, va semblar-me emocionant. Duia un vestit amb els colors de l'estiu. Verd, groc, blanc. Allunyada de modes extremades. Còmode de vestir i restar en l'anonimat provocat per la personalitat que jo intuïa en ella.

En  obrir la porta, la salutació de tots dos cap a qui ens estava atenent en aquells instants. – Aneu junts - va preguntar-nos – i en girar-nos i mirar-nos mútuament, vam contestar amb veu entretallada amb un no arrossegat. Jo anava a veure a en Carles i ella a parlar amb una noia de l'equip del programa. Em va semblar un instant màgic.

A voltes, deixar el llibre, convenir l'hora de l'entrevista d'avui i girar cua altra vegada cap a l'ascensor. Ella va restar asseguda a les cadires de l'entrada. Allà on esperen i descansen els convidats. El trànsit de gent amunt i avall, la situació i el moment, no eren propicis per acomiadar-me de cap altra manera. Un senzill adéu.

En la baixada, la marxa de l'ascensor va ser prou lenta per permetre al meu cervell una fuetada. Com m'agradaria tornar-la a trobar. L'endemà, o sigui avui. Que fos ella també una convidada o algú amb qui hi hagués de parlar.

Dos instants no es repeteixen en tota una vida i per tant, una oportunitat perduda o deixada escapar. A voltes què en saps d'aquella dóna? - he hagut de preguntar-me abans d'escriure.

On resten amagades les oportunitats perdudes? Conèixer, saber, desitjar, viure.

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts

Qui ha fet i difós la foto de Younes Abouyaaqoub mort ?


La part morbosa de la notícia de la mort del terrorista de la rambla de Barcelona
La Vanguardia, Diari de Girona, El Periodico i Diari Ara han publicat l'article"No deixaré de ramblejar per Barcelona"

La notícia de l'atemptat (Rambles de Barcelona, 17 d'agost de 2017) em va arribar per la xarxa de missatgeria de WhatsApp. Des del primer moment, vaig cercar informació als mitjans de comunicació habituals, en el meu cas a les televisions públiques i a l'edició digital dels diaris de Barcelona,

Quan els diaris a la xarxa ja donaven per fet que es tractava d'un atemptat terrorista, la televisió catalana continuava parlant d'un atropellament massiu i d'un presumpte atemptat. Per part meva, intentava contrastar unes informacions amb les altres i posar ordre a la confusió provocada per les imatges, piulades, testimonis i informacions arribades per tots els mitjans.

Mentre Twitter feia bullir l'olla, per WhatsApp, sense demanar-ho, estava rebent les imatges virals de les víctimes de les rambles. Morts i ferits estirats a terra enmig de Barcelona. Missatges d'àudio - suposadament des del lloc dels fets - on afirmaven haver escoltat trets a El Corte Inglés. Quan per respecte es demanava no difondre aquest tipus d'imatges, continuava rebent vídeos com el de l'atropellament de la Diagonal on, estesa a la carretera, restava una agent suposadament abatuda a trets.

Amb la mateixa immediatesa, a les xarxes socials públiques i als grups de WhatsApp privats (amics i coneguts), ja es podien llegir els primers comentaris de suport a les víctimes o d'altres amb contingut islamofòbic. Són molts els que per bé o per mal han quedat retratats.

Vaig continuar rebent d'altres vídeos com el de la mort del terrorista de cambrils i ja patia per rebre alguna imatge de les restes humanes d'Alcanar, encara que per sort, ningú les va enviar.

Ahir a la tarda, acabat d'abatre per part dels mossos en l'àmbit de les seves competències policials, els grups emmudiren al veure la imatge de Younes Abouyaaqoub mort. Una imatge presa per part d'algun dels participants en l'operatiu policial i que transmesa, tot i suposadament de manera confidencial, en la cadena viral ha acabat per ser difosa mundialment. Aquest fet, emmascara la imatge modèlica de tot el col·lectiu implicat.

Encara que no m'agradin les imatges de les víctimes captades per vianants i difoses a la xarxa, puc reprovar però no criminalitzar la seva manera de fer. Ara bé, si aquestes provenen de l'àmbit dels cossos de seguretat, m'agradaria saber que en la seva disciplina interna, s'obre la investigació que permeti esbrinar qui ha estat tan macabre per prendre o difondre la imatge del mort. No sé si hauria de comportar cap sanció, però en tot cas, al contrari dels herois que han volgut restar en l'anonimat, a la persona que ha difós la imatge d'aquest èxit policial, li caldria un escarni públic.






Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte

Pep Cassany publica Big bang amor






Entrevista publicada a El Punt Avui el 16-8-2017

Pep Cassany publica 30 relats d’amor i sexe

 L’autor gironí debuta amb ‘Big Bang Amor’, un llibre en el qual “Girona és l’escenari de moltes de les històries”


Pep Cassany (Girona, 1966) escriu des de fa cinc anys en el seu blog Opinió amb accent relats curts i articles d’opinió de tot tipus. “No escric sempre de sexe, ni molt menys, però un dia em vaig adonar que tenia un bon grapat de relats relacionats amb l’amor i el sexe i vaig decidir reunir-los en un llibre”, explica Cassany. El resultat és el seu primer llibre, un volum autoeditat titulat Big Bang Amor, que inclou, com ja s’especifica a la portada, 30 relats curts d’amor i sexe, per llegir-ne “un al dia durant un mes”, com proposa l’autor.
“No tots els relats tenen la mateixa dimensió ni el mateix format, i s’hi poden trobar punts de vista molt diferents. L’únic nexe d’unió és que tots giren al voltant de l’amor i el sexe, però tant pot ser un amor d’amics, un amor de parella o un amor idíl·lic, relacions entre dues persones o més, i sensacions molt diverses que poden incloure el plaer o fins i tot el fàstic, de manera que cada lector pugui descobrir-hi la seva”, afirma Cassany, que ha escrit “històries factibles, que li poden passar a qualsevol i amb les quals gairebé tothom es pot sentir identificat”. A més, hi ha un element de proximitat: “Girona és l’escenari de molts dels relats, amb personatges secundaris i locals que són reals, com ara l’antiga seu del bar Can Vidal al carrer Anselm Clavé.”
El llenguatge adient
“El cervell, el múscul sexual més potent de l’humà, és estimulat de manera suggeridora a fi d’identificar-se amb el personatge que relata l’acció”, s’afirma a la contraportada del llibre, on també s’afegeix que “Big Bang Amor és el resultat de descriure com pots viure l’amor i el sexe amb una extraordinària naturalitat”. Pep Cassany ha aconseguit aquest objectiu, però abans ha hagut de buscar el llenguatge més adient en cada relat, “en algun cas més vulgar o explícit que en un altre, en funció de la història”. I remarca que no és fàcil escriure sobre sexe quan un és “un gironí format en un col·legi de l’Opus”.
Els tres primers relats, amb títols que no deixen cap dubte sobre el seu propòsit –DesigLuxúria i Plaer– donen pas a altres com ara La meva teoria del Big BangDel meu llavi brollava una gota de sangDescalç, m’acosto al teu llit i Tres homes. Tots per ella.Mentre anava difonent aquests relats mitjançant el seu blog, rebia sovint opinions dels seus lectors –entre 1.000 i 3.000 per cada nou escrit al blog–, que li feien suggeriments d’aquest tipus: “Els teus relats m’agraden però hi trobo a faltar una mica de canya.”
Pep Cassany continua escrivint en el seu blog i ja té “tres llibres en preparació, entre els quals hi ha una novel·la ambientada a la Girona dels anys vuitanta i noranta, i també un recull de relats sobre els grups de solters”.
El llibre Big Bang Amor, de 146 pàgines i tapa tova –de color blau, per desmarcar-se explícitament del “vermell del sexe” i altres tòpics sobre el tema en qüestió–, es pot comprar per 15 euros aLulu.com i Amazon .

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1217639-pep-cassany-publica-30-relats-d-amor-i-sexe.html

Etiquetes de comentaris: , , , , , , , ,

divendres

No deixaré de ramblejar per Barcelona


No deixaré de ramblejar, per Pep Cassany

Passejar pels Camps Elisis a París, Bond Street a Londres o la 5a Avinguda a Nova York és una activitat obligada per qualsevol turista. Deixaré de ramblejar per Barcelona? No. Sóc dels qui agrada el passeig, aturar-me a les parades de llibres, a les de flors o entrar a la Boqueria. Arribar-me fins al Museu de Cera o visitar el Liceu. M'agrada veure passar als turistes, als barcelonins o als passavolants. Asseure'm a la terrassa d'aquell bar que em clavarà una clatellada per una canya. Mirar i mirar, veure'ls passar. Joves, grans, guapos, lletjos, baixets, alts, rosses, punkies, catalans o africans. Sigui qui sigui i vingui d'on vingui. M'agradin o no, tots formem part, jo inclòs, del paisatge urbà d'una ciutat oberta al mar i per tant, oberta al món.

No deixaré de pensar, era inevitable. Barcelona com qualsevol altra ciutat o destí turístic mundial, és un objectiu mediàtic per amplificar el missatge del terrorisme. Ho sabem. Ho hem patit d'altres vegades. Els diem, no us en sortireu, encara que som conscients què un home sol, un petit grup armat o un exèrcit terrorista pot atemptar aquí o allà sense que ningú ho pugui evitar.

La policia i els serveis d'intel·ligència de tots els països destinen persones i recursos a preveure i evitar aquests crims i, encara que ho sospitin i ens alertin, no podem de deixar de viure amb normalitat. Si deixéssim de fer-ho, ells guanyen.

Hi haurà temps per analitzar i debatre de tots els fets succeïts. Si estàvem en alerta i coneixien als sospitosos, si una rambla com la de Barcelona no hauria de disposar de pilones per impedir el pas de qualsevol vehicle pel mig del passeig o, sí la ciutat ha estat víctima del seu èxit turístic. De ben segur, tothom n'extraurà les seves pròpies conclusions.

Malauradament a hores d'ara, tretze persones han perdut la vida, una centena han estat ferides i milers han estat colpides per la tragèdia familiar. Un País, Catalunya, plora la tragèdia humana. La notícia s'ha escampat pels cinc continents. El missatge s'ha difós. El terrorisme, mata.

M'afegeixo al condol dels familiars i amics de les víctimes per la pèrdua que han sofert. Agraeixo a les forces de seguretat, equips sanitaris, institucions i persones anònimes que han treballat per ajudar a qui ha patit aquest atemptat.

Ara més que mai, no deixaré de ramblejar per Barcelona.

Publicada al Diari Ara: http://www.ara.cat/cartes/Cartes-Directora_0_1853814655.html
Publicada al Periodico de Catalunya: http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/deixare-ramblejar-per-barcelona-137657
Publicada a La vanguardia: http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20170820/43685046247/no-deixare-de-ramblejar.html
Publicada al Diari de Girona: http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/08/20/cartes/862969.html

Pep Cassany publica Cartes al director en els diaris catalans

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dimarts

Malsón

Psicologia de carrer d'en Pep Cassany


Podria dir-vos que tot esdeveniment resta prèviament escrit i que, fins ara, no m'havia arribat el moment.  Els monstres tenen la seva hora d'arribada.

Prou gran per saber i,encara petit, per no voler reconèixer les veritats que un defuig.

Creixen les pors i alimenten als monstres que es fan grans, vells, savis. En ells també rauen la cura de tots els mals quan, sense saber-ho som nosaltres qui els patim. Cal ser valent per escoltar i mirar-los als seus ulls, ensangonats, malaltissos, profunds, febles. 

Monstres que ens rescaten fent-nos forts, invencibles. La seva és la nostra ira i ben dirigida aixafa, destrueix i aniquila als nostres adversaris, tot i que malauradament, encara no ens hem adonat que, el nostre enemic, som nosaltres mateixos. Les nostres pors. La soledat. Les responsabilitats. Les mancances.

Només guanya qui està disposat a perdre. Emmirallar-se amb ulls d'infant. Reconèixer la veritat. Reconèixer la por a l'esdevenir. Aixecar-se, recomençar.

Construir una nova casa amb els fonaments de l'antiga. Recuperar de la desfeta les restes que es poden aprofitar. Treballar per aconseguir aixecar una casa on resguardar-te i fer créixer la família amb l'amor.

Just al moment. Ni més tard ni més d'hora. Vessar llàgrimes i deixar marxar.

Fer-te gran, fort, savi. Aprendre a guarir ferides.

Somiar.

Etiquetes de comentaris: ,

Senzillament, romàntica

A Banyoles, un relat de El carrer dels petons


El crepuscle els convidà a aturar les seves passes a final d'un corriol de fusta, damunt l'aigua somera de l'Estany i així, contemplar com s'amagava el sol darrere les muntanyes que envolten Banyoles. Les ombres prenien el relleu a la claror i abans no es fes fosc, la llum de les espelmes que engalanaven els Banys vells, començaven a fer pampallugues.

S'assegueren al final del moll amb els peus dins de l'aigua, sense saber-ho, connectaven les seves ànimes. Rere seu, sense dir-los res, la cambrera desà una espelma encesa i els convidà a una copa de cava.

No els calia parlar. Un sentiment de pau els envaïa.

Les notes d'un contrabaix i una veu de vellut, entonaren sons a ritme de bossa nova i boleros. Encreuaren les mirades i entengueren que en cap cas, voldrien estar en un altra lloc o amb un altre persona.

La mà d'ell s'atansà a la comissura del llavi de la Núria i ella, desà que la seva galta hi trobés recer. Una mirada dolça sorgí dels seus ulls i sospirà. Se'n feia creus del senzill que resultava estar al seu costat.

Més tard, en el camí de tornada, s'abraçaren i compassaren el ritme i la llargada de les seves passes. Els arbres del camí, passada la caseta de fusta, els emparaven i aturant-se en la penombra de les fulles que amagaven la llum de la lluna d'estiu, no els quedava res més que fer-se un petó.

Enjogassats, corrents un darrere l'altra, arribaren altra vegada davant l'aigua de l'Estany que, reflectint la llum de la lluna els convidà a capbussar-se. Nus, davant l'un, l'altra, se submergiren en les ombres de l'amor.

Si t'agraden els relats curts d'amor i sexe, gaudeix del meu recull de relats: Big bang amor, 30 relats curts d'amor i sexe. Segueix l'enllaç d'Amazon.

Etiquetes de comentaris: , , ,

dissabte

Musses


En Pep Cassany i les seves musses, relats curts d'amor


Ahir la vaig veure com s'acostava cap a mi. Jo estava expectant, aturat, esperant, a la porta d'una botiga. Vaig quedar fava girat en mirar-la. Vestia un conjunt de color negre, pantalons i brusa de tires, roba de fil, transparent, deixant entreveure les calcetes, cenyides, en forma de tanga brasiler. Calçava espardenyes catalanes de roba negra amb taló. Duia els cabells estirats i solts, pentinats del davant cap al darrere, d'aspecte moll o engominats. Un rostre net, sense cap altre color que el morè agafat en la coberta de la barca. Mirant-la per la darrera, els talons alçaven unes cames estilitzades, rematades per unes natges rodones i prou separades per intuir el pont format pels engonals i rematat per un suposat pubis pelat.

Vaig girar-me dues vegades per comprovar on era la trampa. Bellesa, classe i innocència unides per fuetejar-me el cervell i obligar-me a desitjar-la, encara prou, un moment.

Una dóna així, no està mai sola, vaig pensar sense por a errar. Acompanyada d'una amiga em va obligar a comptar fins a deu per tal de no cridar: Caram. Llamp de dones!

Rossa, no més alta, prima, vestia amb sandàlies obertes i un xic de taló. Obligada a tensar lleugerament bessons, abductors, bíceps i glutis, dotant-los d'una forma pronunciada que obligava als seus shorts a adoptar les formes del seu cos. Val a dir que mirant el conjunt, intuïa un tanga de fils sota un pantaló curt, del color de la sorra del desert i sota una samarreta blanca, de tires, ajustada, deixava entreveure la perfecció dels seus pits. En una pell més clara, en girar-se cap a mi, els seus ulls pintats m'emocionaren.

Set arts sublims: Arquitectura, escultura, pintura, música, dansa, literatura o cinema. Tots ells necessaris per dissenyar, tocar, lluir, cantar, ballar, descriure o mostrar la bellesa d'una dóna. Mou les neurones, vaig pensar. Escriu, descriu, assenyala, la bellesa d'una dona,no rau només en la fisonomia però, caram!, la bellesa es llueix i la bonhomia d'una persona resta en el seu interior fins que et permet acostar-te i descobrir.

Si t'agraden els relats curts d'amor i sexe, gaudeix del meu recull de relats: Big bang amor i El carrer dels petons.


Etiquetes de comentaris: ,