Senzillament, romàntica
El crepuscle els convidà a aturar les seves passes a final d'un corriol de fusta, damunt l'aigua somera de l'Estany i així, contemplar com s'amagava el sol darrere les muntanyes que envolten Banyoles. Les ombres prenien el relleu a la claror i abans no es fes fosc, la llum de les espelmes que engalanaven els Banys vells, començaven a fer pampallugues.
S'assegueren al final del moll amb els peus dins de l'aigua, sense saber-ho, connectaven les seves ànimes. Rere seu, sense dir-los res, la cambrera desà una espelma encesa i els convidà a una copa de cava.
No els calia parlar. Un sentiment de pau els envaïa.
Les notes d'un contrabaix i una veu de vellut, entonaren sons a ritme de bossa nova i boleros. Encreuaren les mirades i entengueren que en cap cas, voldrien estar en un altra lloc o amb un altre persona.
La mà d'ell s'atansà a la comissura del llavi de la Núria i ella, desà que la seva galta hi trobés recer. Una mirada dolça sorgí dels seus ulls i sospirà. Se'n feia creus del senzill que resultava estar al seu costat.
Més tard, en el camí de tornada, s'abraçaren i compassaren el ritme i la llargada de les seves passes. Els arbres del camí, passada la caseta de fusta, els emparaven i aturant-se en la penombra de les fulles que amagaven la llum de la lluna d'estiu, no els quedava res més que fer-se un petó.
Enjogassats, corrents un darrere l'altra, arribaren altra vegada davant l'aigua de l'Estany que, reflectint la llum de la lluna els convidà a capbussar-se. Nus, davant l'un, l'altra, se submergiren en les ombres de l'amor.
Cap comentari
Que t'ha semblat ? Dona'm la teva opinió i descobreix què en pensen els altres. Escriu el teu comentari aquí