dimecres

Llum a les ombres de Grey

opinió crítica de Grey


Ben pensat, si algú creu que el personatge de Grey és real, millor començar a creure que tu mateix ets una persona il·lusa. Creure que un noi de vint-i-sis anys, orfe, adoptat, s'ha convertit per experiència pròpia en amo d'una multinacional i d'una habitació farcida de joguines sexuals, hauries de començar a pensar que Grey, abans de sortir de l'escola, ja havia començat en els negocis i acumulava experiències sexuals decebedores i per això, la necessitat de cercar noves experiències i nous camins. Si a tot plegat, el títol de pilot privat d'helicòpters del que disposa el personatge, hauràs de creure que els seus dies tenen més de vint-i-quatre hores o que aquest home no ha sortit mai a fer la cervesa amb els amics.

No puc explicar-vos el final. Aquesta vegada no em vaig adormir. Ho faig per no sostreure les ganes que teniu d'anar a veure la pel·lícula.

Si Corin Tellado aixequés el cap, no es creuria quantes novel·les podria arribar a vendre ara. En tot cas, ella no m'hauria decebut. Sabria exactament quin tipus de pel·lícula aniria a veure. Una pel·lícula romàntica, d'aquelles tan ensucrades que fins i tot en surts empatxat.

Creure que Grey és un mestre en el Sexe Sado, després d'haver vist les dues primeres entregues de la saga, seria igual que creure que un porc és un animal de companyia.

Un parell de consells gratuïts i fora de lloc, tant per homes com per a dones. Les cinquanta ombres més fosques de Grey és una pel·lícula romàntica de ciència-ficció, on l'acció i el sexe esdevé estrella per la seva absència i en tot cas, no cal esperar ni cent anys, ni cinc minuts per a practicar un sexe imaginatiu i creatiu amb la persona a qui estimes.

Friso per veure al cinema la tercera part de la trilogia. L'esperança no es perd mai i en tot cas, segurament podria trobar per la xarxa o en algun Sex Shop alguna història més semblant a la que ha escrit l'autora.

Continuo pensant que és més poderosa la imaginació que cap imatge explicita. En aquest cas, mil paraules han desbocat els desitjos de milions de lectores i dues pel·lícules deceben a molts altres aprenents de Grey.

Vés a saber. Potser encara n'hi haurà algun que s'ho creurà.

Etiquetes de comentaris: , , ,

diumenge

Si en dubtes, no és amor.


Una opinió d'en Pep


Em diuen que per comprendre les cinquanta ombres més fosques de Grey no en faig prou mirant la pel·lícula. Bàsicament, cal llegir la trilogia i així, descobrir els plaers ocults que imposa el personatge a la seva estimada Anastàsia.

I jo em pregunto doncs, perquè anar al cinema a veure un succedani ensucrat d'una història de Sado? En el meu cas, per veure la cara d'il·lusió de les dones que desitgen que aquesta segona part de la història no les decebi com la primera.

No deixaré d'explicar-vos que em calia una llibreta per prendre apunts dels comentaris que feien entre elles, en veu alta, igual com fèiem tots de jovenets, en anar al cinema amb els amics. Ara bé, en aquest cas, no podrem comentar l'acció, la por que ens fa o si aquest és el futur de ciència-ficció que ens espera d'ací a cent anys.

Un bon amic, ha compartit en el seu mur de Facebook un article anomenat "¿ Que me ocurre, porqué ninguna pareja me dura ?". Crec, que el títol li va cridar l'atenció i després d'una lectura ràpida en diagonal, vaig encetar el debat que ens proposava. Quina és la nostra opinió?

Vint-i-quatre hores després de publicar aquest post, no ha generat debat. O bé, tothom es guarda la seva opinió o la resposta és tan complex que es fa impossible fer-ne un resum de quatre ratlles. En el meu cas, vaig creure que el tema era prou rellevant per a dedicar-li una estona i escriure aquesta rèplica.

Bàsicament, el seu autor "Javier Muro" ens proposa fer canvis en la nostra manera d'actuar una vegada ja tenim parella. Ve a dir, estem més interessats a trobar-ne una de nova que no mantenir la que tenim i entre d'altres, es basa en nombre de resultats d'entrades que ens ofereix Google a les preguntes, com trobar parella, com mantenir-la o què fer si perdem la parella.

En un primer moment, el que més em va cridar l'atenció va ser la pregunta. Era tan evident la resposta que no em vaig poder estar de contestar. Si una parella no et dura, és obvi que no n'estàs enamorat o no te l'estimes o bé, la parella que has triat no està enamorada de tu i no t'estima. Encara que sigui evident, valdria recordar el tòpic 50/50. El grau d'implicació ha de ser el mateix en els dos membres de la parella.

Quan estimes a algú i tens la sort de ser correspost en el mateix grau, et sents segur i saps que en part, l'amor consisteix en aquests pilars confiança, respecte, estimació, etc.., per això mai et faràs aquesta pregunta i molt menys, preguntaràs a Google per tal de cercar respostes estúpides.

Qui serà el boig que sentint-se ple d'amor, correspost, no se sent satisfet i continua pensant en el perquè no li duren les parelles? Entenc que només hi ha una resposta evident, és aquell que s'autoenganya i vol creure que estima i és estimat quan en realitat, només és un desig.

Quan creus que el camp del veí és més verd o creus que potser existeixen camps més verds, senzillament, aquests dubtes, només tenen una interpretació. La persona que has triat com a parella no és l'adequada.

L'amor és incondicional. És irracional. No fa mal. Et complementa. La teva parella forma part indissoluble de tu, de la teva vida, del teu camí. No t'anul·la sinó que et fa millor persona, millor company, millor pare, millor amic.

Quan canviem l'incondicional pel condicional i vinc a dir, si fa això, si té això, si diu... és quan els dubtes acaben per generar preguntes com l'article que ha generat aquest post. Només pregunta qui cerca resposta i per tant, qui s'ho està preguntant vol dir que té aquest problema.




Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres

Les quatre estacions.

Les quatre estacions per en Pep Cassany


Llegeixo a la Wikipedia que existeixen quatre mètodes per dividir l'any en estacions.: L'astronòmic, el meteorològic, el fenològic i el tradicional irlandès/asiàtic. Bàsicament i seguint el mateix ordre, el primer es basa en esdeveniments astronòmics d'acord amb la posició de la terra respecte al sol, el segon, en esdeveniments climàtics, sobretot en la temperatura; L'enològic a partir dels esdeveniments relacionats amb els canvis a la natura en el pas del temps (fauna i flora) i finalment, el tradicional asiàtic/irlandès basat en la insolació o radiació solar.

Allò que ens resulta tan obvi al comú dels mortals, la divisió dels anys en estacions, Primavera, Estiu, Tardor i Hivern, és resultat de l'observació científica. Val a dir, que cada mètode, com a resultat, dóna una data d'entrada i sortida diferent.

Coneixement és sinònim de Ciència i aquesta es qualifica així com a un sistema ordenat de coneixements estructurats que s'obtenen de l'observació i experimentació en un entorn i mètode científic.

Excepte les matemàtiques que són exactes, les altres branques de les Ciències disposen del principi de certesa amb la possibilitat de ser millorades o discutides dins l'entorn acadèmic.

Tot aquest preàmbul científic em serveix com a introducció d'aquest escrit que, vol parlar en termes col·loquials, d'una de les Ciències més discutides i discutibles. La que tracta de l'estudi i tractat de l'ànima. La Psicologia.

Els Psicòlegs estudien i treballen segons diferents teories i corrents i per postres, a cada cantonada els apareix una competència deslleial, sense estudis, coneixements i amb un gran perjudici per a la seva professió. Nosaltres.

Sembla que tots coneixem les raons de la conducta humana del veí i per tant, ens omplim la boca per parlar i dirigir la ment d'una amistat, família o coneixença, com si nosaltres, bruixots, disposéssim de totes les respostes.

Benvolgut lector, pren consciència i no facis com jo, sense saber-ne res de meteorologia, he gosat fer-ne un article. Doneu-li al Cèsar el que és del Cèsar i per tant, no us creieu amb capacitat de resoldre els problemes dels altres quan a casa vostra, segur que també en teniu.

Etiquetes de comentaris: ,

M'estimo


M'estimo - Pep Cassany



Tot un repte, estimar-se a un mateix. No de manera narcisista, ni egoista, si no per entendre que en l'estimació que pots tenir-te rau el respecte que has de mantenir per la teva persona, per acollir a la felicitat i cal aprendre i saber, rebre i donar, l'amor.

Donar-ho tot, sí, quan realment ets sents tant ple de felicitat i amor que, per més que en donis, mai s'acabarà.

Valorar l'estimació que un s'ha de tenir per un mateix. Entendre que un ha de posar-se guapo per sentir-se bé, preparar per menjar el plat que més t'agrada, fer i desfer essent amo i senyor de tu mateix i per tot plegat, obtenir felicitat.

Fa poc vaig llegir que la felicitat era el resultat de sumar les petites coses. Detalls. La felicitat no és pels que més coses materials acumulen, ans el contrari, la felicitat es troba en cada cosa que fas d'acord amb la teva manera pensar, creure i actuar coherentment.

Fer per fer, fer les coses de mala gana o bé, contra la teva manera de fer, creure o ser, només t'aporta indiferència, avorriment, disgust o emprenyades.

No fer, per no ferir, per no molestar, per creure's incapaç, per haver-hi d'altres que diuen ho fan molt més bé que tu, pot dur-te a creure que, no et sents valorat per un altre. Menyspreat. Quan en realitat és la teva pròpia inseguretat i estat d'ànim i estimació qui no planta cara, contesta, protesta i intenta, fer-ho, ser-ho o, creure, que si mai ho intentes, mai no ho sabràs.

Mirant cap al nostre interior, res podem comprar. No podrem comprar més memòria, ni adquirir més habilitats, més coneixements, més estimació si no treballem en cada una de les mancances que nosaltres mateixos ens reconeixem.

Estimar-nos com som i saber que, tot el que fem per nosaltres resulta beneficiós per qui ens envolti.

Estima't i fes-te feliç.

Etiquetes de comentaris:

dissabte

Un dissabte qualsevol


Un dissabte qualsevol - Pep Cassany


Tot va començar com qualsevol altre matí de dissabte. Aquest dia, s'havia aixecat núvol i les ombres guanyaven a la llum. Des de la finestra, l'horitzó fosc em va fer pensar a la gola d'un llop.

Les primeres gotes van caure dolçament en una constant xim-xim, tot i que encara desaven veure l'asfalt sec on tot just feia un moment, un cotxe havia sortit de l'aparcament. Vaig obrir el paraigua mentre la veia marxar. Jo tornava cap a casa i ella anava cap a la feina. Per moments, les gotes de pluja queien més gruixudes i començaven a precipitar-se de manera salvatge i violenta.

Els fenals no varen trigar massa a tornar a encendre els seus llums. El paraigua no era prou gran. La tramuntana bufava i feia caure la pluja de costat. Em semblava immers en un túnel de rentada de cotxes on l'aigua, sorgeix de totes bandes i no deixa res sense amarar. No era més lluny de quatre o cinc carrers de casa, una distància prou curta per no acabar xop.

Carrers molls, calaixos eixuts. Vaig pensar que amb aquell temps, no calia córrer per obrir cap botiga. Ningú sortiria al carrer a passejar. Em semblava un dia idoni per passar-lo davant la llar de foc, assegut a la meva butaca, amb un llibre a la mà esquerra i una cigarreta a l'altra. He de deixar de fumar.

A cada pas que feia, m'adonava que es formaven basses, cada cop més i més grans. Ocupaven tota la vorera i vessaven cap a la carretera, ara més semblant a un riu, travessat per conductors agosarats o imprudents, dubtosos del seu recorregut, pendents de netejar el baf dels vidres i llevar l'aigua, sense cap visibilitat.

Duia les sabates xopes. Els pantalons molls. Les mans humides. El fred es deixava tastar mentre un calfred em recorria l'esquena de dalt a baix. No vaig tenir temps de reaccionar i posar-me a l'esguard de l'onada d'aigua provocada pel conductor de l'autobús urbà. Per un moment vaig creure'm contemplant un temporal de llevant a la platja de Lloret, on a voltes, el mar, arriba fins a les pedres amagades on hi hauria la sorra de la platja i en el xoc, aixeca una cortina d'aigua fent del mal temps un espectacle.

A la primera reacció de sorpresa van seguir la indignació i els renecs. Ja no em calia dur paraigües ni córrer. La tramuntana, semblava bufar amb més força que mai i tot i caminar en posició d'atac, duent el paraigua agafat amb les dues mans, inclinat endavant i lluitant a cada pas, ella s'encarregava de girar-lo i trencar-li les barnilles.

Sota la pluja, moll com un ànec, amb els cabells regalimant aigua per la cara, les ulleres amarades, sense veure-hi tres dalt d'un burro - segurament com el conductor d'aquell vehicle -, vaig entomar la segona onada d'aigua. Aturat, obert de braços i mans, girat en direcció al cotxe que havia provocat en mi la sensació d'indefensió i resignació més potent que havia viscut en els darrers anys, vaig veure com s'aturava un cotxe blanc, posava els intermitents d'emergència i s'encenien les llums de marxa enrere.

T'has mullat? - va preguntar-me - Ho sento molt. Vinga va, puja!

Era ella, havia tornat a buscar-me. No volia que em mullés.



Etiquetes de comentaris: , ,