divendres

Murmuri - Relats curts


Relats curts  - Josep Cassany


Passes curtes. Compassades. Ralentí el pas i s'aturava. Juraria que les comptava. Es quedava embadalida davant l'aparador de cada botiga de roba, sabates, bosses o qualsevol tipus de complement. El centre comercial de la ciutat era el seu hàbitat natural de la mateixa manera que una fera es passeja per la selva mentre decideix a qui emportar-se a casa per sopar.

Mirava els maniquins de dalt a baix. Es fixava en la combinació que havien triat els dissenyadors per cridar-li l'atenció. Malgrat ser hivern, la nina vestia de primavera amb una samarreta de ratlles marineres, un gerseiet de punt de color blau cel amb un detallet en els botons per fer-los diferent d'aquell que tots havíem comprat temporades enrere. Li agradaven les faldilles texanes curtes que lluïa la maniquí del seu davant però, en abaixar la vista fins al llistat de preus, va deixar anar un sonor "collons" senyal d'esglai, en veure que equivalia a dues setmanes de feina. Ja calia que fos el mateix dissenyador el que hagués cosit cada una de les puntades de fil d'aquella faldilla!

Quinze passes més enllà, un nou aparador, una marca diferent i uns preus més adequats a la seva butxaca. No li agradava res de la roba que veia i sempre explicava a qui la volgués escoltar, que tampoc es reconeixeria lluïn el mateix modelet que tothom. En qualsevol cas, de la marca i la botiga només li interessaven els complements i els d'aquest any, tampoc, encara que a l'aparador, hi havia unes sabates obertes amb una mica de taló que li agradaven prou. Si quan arribin les rebaixes encara hi són, entrarà a emprovar-se-les i en el cas que li agradin com li queden, s'ho començarà a pensar.

Quelcom la diferenciava de totes les altres dones que com ella, murmuraven davant dels aparadors. Sabia que moltes persones la reconeixien com a una de les habituals d'aquells carrers, un espai que qualificava de llar. Hi ha qui pensava que vivia emprenyada amb el món i importunava expressament a la gent que s'aturava davant la caixa màgica que representava l'aparador de cada botiga. També hi havia d'altres, caminants que no s'aturaven, a ella li semblava que quasi tots la miraven amb indiferència o malament. És que potser tenia el Rímel corregut?

D'una manera o l'altra cridava l'atenció. Bé sigui pels comentaris que feia o per la roba que duia. Més d'un cop li havien demanat amablement que marxés de davant la botiga i alguna vegada fins i tot l'amenaçaven en avisar a la policia pels aldarulls provocats escridassant a les dependentes.

En aquestes dates de Nadal on els comerços bullien de gent comprant, observava com homes i dones buidaven les carteres i despullaven els maniquins. Li costava d'entendre, asseguda en un banc davant l'aparador que contenia les sabates que tant li agradaven, perquè no havien vingut dies abans, quan hi havia totes les talles i colors. Per un moment desava les seves bosses a un costat i mentre contemplava a la gent passar, els seguia les seves passes imaginant, per a qui seria el regal que estaven comprant. L'home, la mainada, un amic, un amant?

Ara murmurava en veu alta, mentre la gent passava pel seu costat, els feia girar. Vençuda, asseguda, somiant, avui ha estat un Senyor qui l'havia despertat. Li ha portat un entrepà acabat de comprar a la fleca de la cantonada. Murmurant, agraint-li el seu gest, s'ha aixecat d'aquell banc sense deixar-se cap d'aquelles bosses de plàstic que contenen totes les seves pertinences, una pinta, un llapis d'ulls gastat, un jersei d'abric, un tall de pa i un ganivet. Avui no li caldrà tornar a demanar una almoina per menjar.

Ha murmurat o així m'ho ha semblat, Bones festes.

Etiquetes de comentaris: , ,

dijous

Senyoreta felicitat

Un relat curt d'en Pep Cassany per la Senyoreta Felicitat


Amb tantes coses que du a la bossa de mà, no hi ha manera de trobar les claus de casa. Carregada amb la compra del supermercat, la bossa de l'escola i la jaqueta de la nena, una ampolla d'aigua buida que havia quedat en el cotxe i a sobre, la nena té pressa per entrar doncs crida que se li escapa el pipí. Per a acabar-ho d'adobar, atabalada per la darrera trucada de telèfon on s'ha hagut de sentir que és una fresca. Aquest cap de setmana ha decidit marxar i la seva exparella no pot quedar-se amb la nena perquè no té calefacció a casa seva.

No serà la primera ni l'última vegada que li tocarà portar a la nena i donar-li diners al seu pare perquè li compri el menjar del cap de setmana.

Els deutes ja no l'angoixen. La casa és el primer que li va prendre el banc i no gaire més tard, el cotxe. Ara cada mes, a poc a poc, li embarguen una quantitat del seu sou per així anar tornant el que tots dos s'havien compromès a pagar.

En prou feines, el sou li arriba per a tot. Dóna gràcies al fet que ho viu en salut i davant del que d'altres qualifiquen de problemes greus, ella somriu i hi planta cara.

La seva filosofia li aporta felicitat. No és cap eixelebrada. Tampoc una inconscient. Ella va decidir que no ha de patir per tot allò que té solució, ja que hi ha solució. Tampoc lluita contra el que no té solució, ja que no en té. Amb aquestes pautes, ha plantat cara a la vida i la vida li ha regalat l'alegria de viure al dia.

Desarà de vestir a la moda. De prendre gintònics o sopar fora de casa. Passejarà i farà activitats on pugui dur la nevera de casa amb aigua i entrepans. Farà servir roba que li han regalat per la nena. Escalfarà la cuina amb butà i el menjador, amb la llenya que cremarà a la llar de foc.

Ho sap. Ho té molt clar. Qui té amics té un tresor i per descomptat, quan els demana ajut amb un somriure als llavis, no hi ha qui s'hi pugui negar. És feliç. Viu amb el poc que té, acostumada a haver viscut amb el millor de cada botiga. Tant li'n fa. Té el millor que li ha pogut regalar la vida. Una filla a qui s'estima.

Rep amor, estima i reconeixement, encara que no ho demana. Reclama el mateix que ella està disposada a donar i ella, ho dóna tot. En qüestió d'amor, se la juga al 100%. No tanca la porta, ni una finestra. Sap que li cal tornar-lo a trobar i encara que no hagi tingut la sort desitjada, tard o d'hora li arribarà.

Juga a la loteria. Cerca les oportunitats al Walapop. Sempre hi ha algú disposat a regalar i ella, ho accepta. Troba les millors ofertes. Creu en l'impossible. Déu proveirà.

Viatja pel preu d'un bon dinar. Sempre hi haurà qui l'acompanyi. No li calen idiomes, practica amb els nadius l'art de la mímica i així, s'entén amb tothom. Riu. Riu molt. Tot li fa gràcia, encara que com qualsevol dona, té mala llet per donar i per vendre.

Resulta difícil d'enfadadar i es desenfada amb facilitat. No cal ser tossuda i quedar-se la mala hòstia per ella sola. A qui li ho faria pagar?

I les claus?, hauran quedat en el cotxe i ara li tornarà a tocar baixar. Desar la compra, les bosses i els estris davant la porta de casa. Baixar corrents per les escales. La nena a coll. Obrir la porta del carrer i mentre li baixa les calces per fer en pipí d'amagat entre dos cotxes mal aparcats al damunt de la vorera, cercarà els mocadors de paper de la butxaca del darrere. No sigui que es mulli la nena i afegim una altra feina a la tarda.

La seva vida és aquesta i la viu amb felicitat. El seu somriure ens recompensa, Senyoreta Felicitat.

Etiquetes de comentaris:

dimecres

Per Nadal, cada ovella al seu corral !


un relat curt del carrer dels petons


Tot just acabava d'arribar de la feina i ja tenia ganes de tornar-los a trobar. Fa dies que espera el moment per lluir el vestit comprat especialment per la festa, encara que abans, ha de passar per la dutxa, córrer fins a la perruqueria i mentre la pentinen, aprofitar que li facin les ungles. Una vegada a l'any, es pot permetre el luxe de mimar-se i encara que sigui per una estona, que algú li proporcioni tota l'atenció i estigui per ella.

Els nervis la fan parlar més que de costum. Habitualment a aquesta hora la perruqueria ja ha tancat la porta i creu que si li'n dóna els detalls, la perruquera se'n farà càrrec de la importància de l'esdeveniment i acabarà per fer-li un recollit de cabell digne de la portada de qualsevol d'aquelles revistes de moda.

A casa, mirant-se al mirall, creu veure el rostre d'una nina, perfectament pentinada i despullada de dalt a baix. Damunt del llit hi ha desat el conjunt de roba interior de color negre amb puntes de blonda, la lligacama i unes mitges del mateix color que, un cop calçades li arribaran no més amunt de les cuixes.

L'esteticién cada any l'ensenya com maquillar-se i l'aconsella, d'acord al color del seu vestit, els tons que haurà de fer servir per sentir-se objecte de totes les mirades. La cirereta que faci desitjable el pastís.

Només li resta triar la bossa de mà que amb tantes coses per fer, ha desat per decidir en el darrer moment i mentre obre l'armari per cercar-ne una, es mira de dalt a baix al mirall i comprova que a hores d'ara, encara és una dona desitjable i per tant, a més d'un li hauria de caure la bava quan la vegin entrar per la porta del restaurant.

Coqueta, durà les ulleres a la bossa de mà doncs, si cal triar un plat, no llegiria ni un borrall de la carta. Barra de llavis, llapis d'ulls, coloret i un mirallet que li permeti retocar si calgués, les pintures de guerra doncs, una nit de cada any, li agrada compartir taula amb la seva segona família. Ja se sap, quant més cosins més endins.

No ha estat una entrada estel·lar, ningú l'esperava, excepte el cambrer que li ha desitjat una bona nit mentre li preguntava, que voldria prendre abans no arribessin els companys de feina. Amb aquell vestit, no es podia permetre el luxe de seure en un tamboret alt sense ensenyar cap detall de la seva roba interior i en el got, si arribés a demanar un aperitiu mentre espera, desaria el color dels seus llavis, tan finament perfilats i per tant, restaria glamur al moment esperat que tots els companys quedessin seduïts per tanta bellesa, mentre les noies, mortes d'enveja, li preguntessin per tots els detalls de la darrera gestió administrativa de l'any.

Voldria triar a on i amb qui seure en el sopar de Nadal. Prop dels caps per deixar-se veure i amb les companyes del Departament de comptabilitat de l'Empresa, ja que és amb elles amb qui més temps passa tot l'any i per tant, apreciaran el canvi realitzat en quatre hores de descans i resultat de tot un mes de preparatius.

Pendent de la conversa de tothom, resta a la taula assignada esperant que arribin els plats. Observa, somriu, retorna les mirades que li duen guapa i menysprea les dels altres que la veuen com a un objecte del passat. Escolta els parlaments i s'emociona. L'amic invisible li ha lliurat, l'únic regal que rebrà per Nadal, una bufanda i uns guants de llana amb la imatge del pare Noel, que a banda de la prova de rigor, desarà en el calaix dels records, farcit d'amics invisibles d'altres anys.

La música l'anima i es desfrena. Surt a ballar i no para de riure, cantar i buscar la complicitat dels companys. Es desa dur pel compàs de la Salsa i remena els malucs movent el cul davant del bidell, que a hores d'ara, ja li ha fet saber dues vegades que avui la veu molt guapa.

La nit s'escurça i tot s'acaba. Ha arribat a casa i du les sabates de taló a les mans, no sigui cas que desperti als nens dels veïns del primer, cansats i morts de tot un dia d'escola abans no arribin les desitjades festes de Nadal. Ha begut més del que esperava o això creu, li roda el cap i no aconsegueix fixar la imatge indigna que li retorna el mirall mentre es desmaquilla, es despulla i renta abans de posar-se al llit.

Un llit fred, on ningúresta esperant-la, encara que per un dia, abans de sortir de casa havia canviat els llençols sabent que, encara que d'això en faci un munt de temps, algun company de festa havia acabat per escalfar-li els peus i complert el seu desig de Nadal.

Abans no s'adorm, té temps per repassar la llista d'assistència i comprovar, quants imbècils han volgut aixafar-li la festa. Hipòcrites, tot l'any sense dirigir-li ni una paraula i avui, han acabat per tirar-li la canya. No entenen la importància que té per a ella aquest, l'únic sopar on vol estar per celebrar el Nadal, amb la seva, l'única família que l'aguanta tot l'any.

Per Nadal, cada ovella al seu corral!

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns

Per què els nous singles tenen pànic a les festes del Nadal i com superar les pors


Pànic dels Single's

Quan s'acosten les festes de Nadal on les celebracions familiars tradicionals omplen de joia i alegria moltes llars, els sentiments de soledat o fracàs envaeixen a moltes persones que acaben l'any sense parella.

En general, es podria dir que el grau de pànic al qual es veuen sotmesos, és proporcional als valors de família heretats. És a dir, com més importància hagi tingut per al single la celebració familiar tradicional d'aquestes festes, més alt és el grau de frustració i fracàs que s'atribueix un mateix.

Saber-se estimat i estimar. Preparar-se per donar i rebre mostres d'amor i estimació de la família i els amics, provoca angoixa a qui per primera vegada afronta les festes sense resoldre una part de l'equació. Com afrontar unes festes familiars amb la teva pròpia família trencada.

Les incògnites plantejades són diverses, tantes com hipotètics resultats. Per exemple, quin sentiment d'alegria pots compartir amb els altres quan la contrastes amb la tristesa que provoca la melangia d'altres Nadal viscuts en parella i família? Com et sentiràs en deixar de compartir les dates assenyalades amb els fills per estar celebrant-les amb la família de la teva exparella? Com et sentiràs sense la comprensió de la teva família per la situació que vius o les decisions que has pres o acatat?

Com més s'acosten les dates, més angoixa et provoca la incògnita del resultat.

El mestre del cinema de suspens Sir Alfred Hitchcock explicava que, l'èxit de les seves pel·lícules estava basat a ensenyar a l'espectador el que estava a punt de patir el protagonista i per tant, el convertia en còmplice del crim per no impedir que succeís. Se servia de l'angoixa abans que un ensurt doncs, l'angoixa es pot fer interminable i l'ensurt es produeix i s'acaba en un instant.

Per superar la por al desconegut no hi ha millor remei que conèixer el final de la pel·lícula.

En general, et pot semblar que la teva família estarà més pendent de tu, encara que bàsicament, tothom evitarà parlar de la separació i centrar-se en la celebració familiar. Encara que ara et creguis sol/a, t'adonaràs que no ho estàs i pots comptar amb la família doncs tots t'estimen i et fan costat. Quan s'acabi la festa, no entendràs totes les pors que tenies doncs no ets culpable de res i cap catàstrofe ha succeït, a banda que, les festes només han durat unes hores i ja formen part del passat. Després del teu primer Nadal sol/a, creuràs haver superat la teva separació.

A tothom que té un nou single entre les seves amistats o famílies us proposo que aquests dies previs a les festes de Nadal us trobeu amb ells per compartir amistat i mostres d'afecte. No hi ha millor regal per lliurar i rebre.

Als nous singles fer-vos saber que a banda de les famílies també teniu a l'abast a nous i vells amics. Molts, singles com vosaltres, ens reunim en cafès, sopars i dinars per compartir les nostres alegries i les nostres noves vides, igual que si estiguéssim en família. Si no t'hi ha convidat ningú, pregunta, segur que em trobaràs molt a prop teu.

Feliç any nou!!


Etiquetes de comentaris: , , ,

Es dispara el nombre de singles

Les xarxes socials - Josep Cassany


Creix el nombre de singles apuntats a les llistes d'espera per a trobar un nou amor.

Segons dades inventades i que atribuiré a l'OMS, la xifra interanual creix en més d'un deu per cent i sosté la corba a l'alça observada en els darrers vint anys. Els experts preveuen que l'any 2050, mig mon estarà cercant l'altra mig sense trobar-lo.

En el darrer congrés d'experts mundials celebrat a Girona aquest darrer cap de setmana, dos de cada quatre singles reconeixia que li agradaria trobar parella estable. El 27 % s'hauria conformat amb un polvo d'una nit, mentre un 32 % intentava recordar, per a què havia sortit de casa aquella nit amb el fred que feia.

Entre les dones, el grup més sol·licitat és el dels homes solters, sense fills i amb ingressos mitjans. Emocionalment estables, sense la Síndrome de Peter Pan, afectuosos amb la parella i els fills, atents, servicials i físicament agradables. Sense ferides traumàtiques d'antigues relacions. Poc amants del futbol, que sàpiguen cuinar i a ser possible planxar. Una mena de personatge semblant al que resultaria barrejar els sentiments del protagonista del "Diari de Noa" i el físic de Brad Pitt a la pel·lícula "Ulisses".

D'acord al nivell etílic marcat a determinades hores de la nit, el nivell d'exigència disminueix per tal d'adonar-se que en aquest país, no hem produït cap dels dos films i que els nostres actors, han protagonitzat films com "El Rey Pasmado" o "Jamón Jamón" i per tant la barreja dóna un resultat semblant al personatge protagonitzat per Imanol Arias a la sèrie "Cuéntame como pasó".

Perquè en tot cas, a hores d'ara encara s'ho pregunten. Com els va poder agradar un dia el seu ex?

Amb ànims de no recaure en l'error, mantenen la guàrdia en alt i prometen no negociar el grau d'exigència. Ara bé, per tal de justificar-se en properes decisions, es reserven el dret a contradir-se i acceptar a qui els prometi amor etern.

Entre les ponències presentades al congrés, vull destacar l'estudi realitzat per experts i reputats solters que, després d'haver acotat un grup d'homes i dones representatius i significatius del grup de singles local, han conclòs que el polígraf emprat per validar científicament l'estudi, està ben calibrat i per tant, es diuen més mentides que veritats.

A la primera pregunta, busques parella? un 39'9 % ha contestat que Sí, un 41 % No i el 19'1 % ha contestat que No sabia o no volia contestar. El polígraf va determinar, que fins i tot aquest darrer grup mentia.

Com a dada anecdòtica, fins i tot un 26,4 % dels enquestats van mentir a la pregunta de control emprada per a calibrar la màquina i que no els demanava res més que contestar amb un SÍ o NO el seu nom.

Així doncs, creixen i es formen llargues cues i llistes d'espera per a trobar parella, on tothom no s'hi vol veure apuntat i molts dels que hi són, no volen formar-ne part.

"No hi ha res millor que ser el borni en el país dels cecs"

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte

Carícies emocionals

Psicologia de carrer d'en Pep Cassany


He sentit a dir que l'ésser humà té quatre necessitats bàsiques. Aliments, aigua, oxigen i carícies. Les tres primeres les reconeixem tots, però la carícia, qui la qualificaria de necessitat bàsica? La carícia no és només el contacte físic plaent sinó la complicitat d'una mirada, un gest o una sintonia amb una altra persona en senyal d'aprovació o ànim. Tots necessitem tothom.

Preferim el dolor a la indiferència. Ens rebel·lem descaradament contra ella a fi de cridar l'atenció i obtenir un suport positiu o negatiu.

Tots necessitem carícies positives. Ningú vol tenir al seu voltant persones que tinguin influències i comportaments tòxics. L'egoisme, la mentida, el menyspreu, la humiliació pot aconseguir enfonsar a una persona i a tu, no t'aporta cap valor positiu en la competició que t'has creat tu mateix per a superar-la.

La cooperació en lloc de la competició contra un altre, us farà créixer com a equip. Quan et compares amb algú altra, perds.

Per tant, tracta als altres com voldries ser tractat. Fes-los saber el teu oferiment de compromís i confiança. Si el tractes pel que creus que és, seguirà essent el que és. Si el tractes com el que pot arribar a ser, aportant-los la teva confiança i esperit de cooperació, es convertirà en allò que estava cridat a ser.





Etiquetes de comentaris: ,

dijous

Sapiosexual: Un monstre al teu llit


Sapiosexual, es diu de la pesona que es sent atreta per l'intel.ligència d'una altra persona


Sapiosexual: Es diu de la persona que se sent atret/a per la intel·ligència d'una altra.

És a dir, sentir-te atret per algú que t'aporta nous coneixements, dóna arguments i nous punts de vista sobre coses ja apreses o parla de temes del teu interès de maneres poc habituals.

Així doncs, qui no és Sapiosexual?

En general, els homes ens activem pels estímuls visuals mentre que les dones, cerquen d'altres valors afegits en la parella. Vinc a dir, els homes ens tirem al damunt d'una dona guapa i les dones, volen saber-ne més abans no facin un pas.

Hi ha tants homes com dones que, cercant un símil culinari, dirien, "si no m'entra pels ulls, no m'entra per la boca", però tot seguit, "d'allà on no n'hi ha, no en raja" i per tant, es descarten candidats i candidates ràpidament. Els homes a diferència de les dones, en un primer moment es deixaran seduir, mentre que una dona, abans no la sedueixis, li hauràs de prometre complir un reguitzell de condicions. O sigui, atractiu físic i com a complement, carinyo, bonhomia, família, economia o intel·ligència.

Ara bé, no parlàvem d'això, sinó de l'atracció que sents et sedueix i que no és res més que la intel·ligència d'una altra persona. T'atrau pel que et transmet la seva manera de pensar, parlar i actuar. En aquest cas, el físic és un complement. Ara bé, és aquest tipus d'atracció, sexual?

Si tenim en compte el percentatge de belleses que trobem pel carrer, aquest és sens dubte molt més baix al de les persones normals o físicament desagradables - eufemisme per no dir lletges. Per sort, tota sabata encaixa perfectament en un o altre peu i per tant, entre gustos, no hi ha res escrit. Si no fos així, molts de nosaltres no trobaríem mai parella.

En la moda d'inventar-se nous termes lingüístics que defineixin els comportaments de les persones, n'hi ha que triomfen pel concepte que transmeten sense que calgui cercar el mot en el diccionari. De fet, unir saviesa i sexe en el terme Sapiosexual, ha estat un èxit per unir dues aptituds positives desitjades per tothom.
Seguint la tendència i amb ganes de cercar mots per definir grups, us en proposo dos de nous, que difícilment seran acceptats per ningú, doncs ningú es voldrà reconèixer en les definicions proposades.. Estúpidsexuals o Sapioasexuals
Es diu de l'Estúpidsexual d'aquell que no té en compte el sexe com a part important de la seva vida Aquell que no entén la relació sexual com un acte d'amor o plaer propi o amb d'altres. Qui no té en compte les seves pròpies necessitats sexuals o de la seva parella, tant sigui casual com estable.

Els Sapioasexuals, es podria dir de les persones adultes que tot i acumular coneixements teòrics sobre tot tipus de relacions sexuals, no disposen de l'experiència i la pràctica necessària per viure plenament la seva sexualitat i la dels altres. Donen mostres de coneixement i no el practiquen

Encara pitjor seria la combinació de les dues definicions en termes com Estúpid-asexuals, hi ha algú que ho reconeix en un altre o es definiria així a si mateix?

En conclusió, tot i ser el cervell el múscul sexual més potent d'una persona, qui no se sent atret per un culet bonic?

Etiquetes de comentaris: , , , , , ,