dimarts

LAS PYMES PUEDEN APLICAR DEDUCCIONES EN EL IMPUESTO DE SOCIEDADES.



Los resultados de la actividad empresarial  aumentan gracias a las inversiones realizadas y el esfuerzo de todos y cada uno de los empresarios y trabajadores. En  CINC estamos resolviendo consultas y elaborando informes de consultoría de los procesos a realizar, para PYME's que desconocen que pueden y deberían pagar menos impuestos, aplicándose deducciones fiscales para Investigación, Desarrollo e Innovación (I + D + I). Empresas de todos los sectores y dimensión que, asumen procesos innovadores como coste de su actividad habitual sin disponer del conocimiento para contabilizar las partidas que en parte o en su totalidad, son susceptibles de acogerse a este incentivo fiscal.

Desde CINC sabemos como los beneficios fiscales se materializan aminorando el Impuesto de Sociedades, al aplicar la deducción entre el 12% hasta el 42% de las cantidades destinadas a inversiones en Investigación y Desarrollo. Es decir, que procesos habituales como por ejemplo son el diseño, pruebas o prototipos, generan competitividad empresarial y un importante ahorro fiscal.

Las deducciones por innovación, abarcan las actividades que suponen un avance tecnológico en la obtención de nuevos productos o procesos de producción y mejora substanciales de los existentes.



El estudio y aplicación de las deducciones en la I + D permite a la empresa obtener otros beneficios como por ejemplo, las reducciones en las cotizaciones a la seguridad social, subvenciones, concursos, etc.

Estos y otros incentivos fiscales como la "Patent Box" consistente en la minoración del 60% de la renta neta por la cesión de activos intangibles (patentes, diseños industriales, modelos de utilidad, Know How, ...). són tratados personalmente por los Abogados y Consultores especialistas en Derecho Tributario y Fiscal de CINC.

Consulte con nosotros las principales ventajas fiscales 2016 para las pymes innovadoras:

Deducción por R+D+i para PIMES

  • ¿ Puede mi empresa aplicar la deducción ?
  • ¿ En qué consiste ?
  • ¿ Qué documentación necesito ?

Patent Box, el beneficio fiscal de las empresas de "conocimiento" y "software"
  • ¿En qué consiste?
  • ¿Cómo lo puedo aplicar?

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns

Al ingenioso hidalgo, Don Mariano de la panza que, tras una copa de vino, dió el discurso más difícil de su vida


Don Mariano de la panza tras una copa de vino




Desconnectat de la política des de fa mesos, em fot molt encertar els resultats i tenir les raons.

Espanya és el país de pandereta que tots coneixem i que en definitiva, és el que tots volem. Els Catalans, ja fa temps que prediquem la desafecció per la política Espanyola, però res més lluny de la realitat. El Govern a Madrid mana i nosaltres obeïm.

Els Espanyols, mesells. Tant se'ls fot si els seus representants viuen en Hotels de luxe mentre molts a hores d'ara encara es foten de gana. Tant se val si el pinxo de torn, sigui del partit que sigui, els hagi robat i estafat, dilapidats els seus estalvis de pensions o malbaratat els calés en macro obres innecessàries. I tampoc cal dir gairebé res dels sopars, cotxes, roba i regals de luxe, comprats amb els Impostos de tots o rebuts en agraïment als serveis prestats. Tots continuen votant el mateix i molts d'altres s'abstenen sabent, que res canviarà.

Als Espanyols, a diferència dels europeus del nord, els agrada conèixer als seus lladres. Millor un lladre conegut que no un que encara li falti per fer la seva fortuna.

Els agrada saber que, quan els seus representants perden el càrrec, encara tenen l'atur i les prestacions molts anys. Els agrada veure'ls en els càrrecs de grans Empreses a qui abans han beneficiat amb les seves polítiques.

Molts se senten orgullosos del seu exèrcit de fireta, a qui professionalment paguen i que a cada soldat, arribats els 45 anys prejubilen amb una pensió de 600 € al mes fins a la jubilació.

La religió Cristiana, ben arrelada a la cultura espanyola, rep la seva manutenció gràcies als Impostos de la renda de tots i a sobre, continua beneint els actes oficials i dictant als seus feligresos, noves lleis terrenals que prohibeixin decidir a una dona que vol fer amb el seu cos.

L'Espanya, orgullosa de disposar del segon llibre més llegit de la història, la del Quixot, que per terres castellanes continua els seus deliris de grandesa.

Deixeu-m'ho preguntar, qui en el Segle XXI vol un Rei imposat, un President que no se sap expressar ni en el seu idioma i una cort de Diputats que no els deixen decidir ni el seu vot? Els Espanyols.

Malauradament, arriba l'hora del gran pacte d'Estat. El que ens vendran com l'èxit de la política Europea i en benefici de tots. Un govern inoperant amb més pinxos per omplir-los la panxa.

Per cert, no us il·lusioneu amb Europa pensant que el cas de la Gran Bretanya, sortint de la gran coalició, veurà amb millors ulls la creació de nous estats. Nosaltres som el gos del nostre amo i per més que bordem, ens tenen ben estacats.

Catalans, Catalanes, amb il·lusió. Visca Catalunya i Girona, més!


Publicat a El Periodico de Catalunya:  http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/espanya-pais-que-els-espanyols-han-volgut-75441


Etiquetes de comentaris: , , , , ,

diumenge

A la cua


Pixapins i pagesos fent cua



Talment processó dels Dolors. Un a un, rere un l'altra, aturem el cotxe i com aquell qui diu, encara no hem enfilat el camí de la platja. Les processons abans es feien de Barcelona cap a la Costa Brava i ara som nosaltres, pagesos, qui per enveja malalta, hem posat totes les traves a la Carretera per semblar-nos als pixapins i Senyors de Barcelona que, talment abans com ara, sortien escopetejats de la ciutat a la recerca de la sorra de la platja, la maltractada paella i la Sangria, objecte de desig, en la llarga i feixuga retenció que esportivament han encaixat sempre a fi d'obtenir el preuat retrat, ara anomenat selfie, que obtingui més likes i més comentaris de les seves amistats que, al mirar el retoc i cara de felicitat, creuen que ha estat un camí de flors i violes.

Pobres de nosaltres, pagesos, que hem posat els semàfors a les carreteres comarcals, per tal que puguin passar vianants, si és que mai en passa un, aturant als cotxes minut a minut, per si mai un Avi Siset acompanyat dels seus amics volgués asseure's al costat de la Carretera a veure'ns passar i així, fer volar coloms d'on anem, a qui portem al costat i desitjant, que alguna donassa de llavis molsuts i pitram descomunal s'aturin a comprar a l'estanc o bé, si són de terres llunyanes o acabades d'arribar, els preguntin si aquesta cua les durà fins a mar.

Amb tant de temps al davant, segons el pagès que dugui el cotxe, el viatge es fa més llarg que un dia sense pa. Radars de tram absurds, a carreteres on no hi ha trencants, incorporacions ni desviaments que facin del tram, zona perillosa. Rètols on adverteixen dels radars i deixen el dubte al dominguero que creu, que si va a seixanta kilòmetres per hora, segur no el caçaran. Mossos, situats en rotondes que atemoreixen els conductors. En fi, una cursa d'obstacles absurds que no deixen d'obligar a tocar el fre al conductor del davant, que obliga al de darrere, alhora que l'altra s'encomana i acaba per aturar el trànsit i començar la caravana amb l'anomenat efecte acordió.

A tots aquests professionals del trànsit, lliure pensadors de la xarxa de carreteres públiques segures, demanar-los que es quedin prop de la capital, mentre els pagesos fem el que vàrem fer tota la vida, regular-nos nosaltres mateixos les carreteres, la velocitat i la seguretat, per tal que sortint molt més tard de casa, arribem molt abans que els pixa-pins, trobem aparcaments a prop de mar i no arribem cansats i tips de tantes cues i amb ganes de marxar o tirar-nos a la beguda del xiringuito, que a banda d'escurar-nos les butxaques encara pot oferir-nos alguna cosa pitjor, un servei lent, poc professional i car.

Si per mi fos, als caps de Trànsit, els enviava a pasturar xais, vés a saber, si veient que els ramats també se'ls poden escapar de les mans, confiarien més en els gossos de Tura o bé triarien per no deixar sortir mai al ramat del seu tancat.

Val més arribar tard que no arribar mai, però si més no, millor que arribem avui.

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte

Cau la pluja i la melangia m'atrapa

cau la pluja i la melangia m'atrapa - Pep Cassany


En el meu estudi, refugi de pedra, fusta i vidre, talment com una caixa de pessebre rematada amb una xemeneia que crema la darrera fusta seca que em resta d'aquest hivern, el sofà de coixins farcits de plomes i folrats de pana negre em reclamen que m'hi estiri a pensar i decidir, quin llibre triaré per descansar de cos i estirar cervell.

Algú en el cel ha decidit, remullar-nos o endreçar-nos a tots a casa i aprofito aquestes darreres hores de primavera per capbussar-me sota la manta que em procura escalf i em fa venir soneta. En la meva migdiada, després d'un bon àpat, regat per un bon vi, cafè i copeta, el meu estat és l'idoni per a tancar els ulls i somiar.

Escolto com la pluja impacta violentament a la teulada i l'aigua corre per les canals, cau pels muntants i s'escampa per la terra que, xopa, la rebutja i l'obliga a embassar-se.

La melangia m'atrapa amb la seva dolça melodia acompanyant la lletra d'un poeta que, a parer meu, tal dia com avui, vés a saber quants anys fa, mig endormiscat a la seva cambra, després d'un vi calent i tot pensant a fer la migdiada, escriuria versos sense saber, que tal dia com avui, jo i altres cent, el llegirem i en faríem esment.

Certament la realitat supera la ficció doncs, plou i fa fred, el sofà el tinc ocupat per quatre ganàpies petits que, cridant i barallant-se, diuen passar-ho bé mentre jugant, interpreten les normes al seu gust.

Em resta fregar els plats, escombrar la cuina, portar a l'amiga de la nena a quaranta quilòmetres de distància i pensar, quanta estona haurà de passar abans no em pugui apropiar del meu sofà, el meu llit i tancar els ulls, sabent que demà hauré de tornar a deixar córrer l'aigua i continuar a escombrar, fregar i deixar que corri l'aigua per netejar altres plats.

La realitat supera la ficció.

Etiquetes de comentaris: ,

divendres

Per sentit comú, el menys comú dels sentits.

Articles editorials - Pep Cassany



Com a persona em declaro Autònom, obro 24 h, 365 dies l'any i quan em dóna la gana, tanco. Em mou el sentit comú, el menys comú dels sentits. Ningú decideix per mi, sóc suficientment responsable per donar el "servei" que he promès. Compleixo. Sóc amic dels meus amics.

Com tothom, tinc els meus dies bons i dolents. A cops, m'envolto de gent amb qui m'agrada compartir aquest estat anímic, les alegries o les penes i ells, autònoms, compleixen. Per això, quan crec que algú em pot necessitar al seu costat, hi sóc.

Això em du problemes i alegries. Com en tot, a la vida, tants caps tants barrets. Cadascú hauria de pensar i fer el que volgués i si això, no afecta negativament a ningú, endavant.

De tarannà, sóc com sóc. Particular o com a voltes m'he definit, rar. Vaig a la meva sense pensar, que això provocarà apatia o reaccions de qui m'envolta. Si a algú fereixo, em sap greu. Ho intento arreglar. M'excuso i intento rectificar. La veritat, molts de cops no me'n en puc sortir i finalment, acabo ferit jo mateix.

"Val més el que es calla que el que es diu", refrany popular que la meva mare em va ensenyar de petit i que sembla que mai n'he fet cas. Coneixeu l'expressió "si no ho dic, rebento"? Doncs, som-hi.

M'agrada envoltar-me d'amics i amigues. Quants més serem més riurem. No m'agrada ser sectari. Si a tu et va bé, a mi també, encara que a vegades no gaire i d'altres, gens. No et jutjo. No em quedo a on no em volen, a mi, als meus amics, o als amics dels meus amics.

Peti qui peti, fer la meva, escoltar la meva veueta interior, seguir la meva intuïció i mostrar-me ferm, coherent i conseqüent amb les meves pròpies decisions, m'aporta seguretat en mi mateix. Quan traeixo els meus principis, tot s'enfonsa al meu voltant.

No em cal l'aprovació de ningú, tot i que segurament la desitjo o m'agrada que em demostrin el seu suport. Quan algú expressa respectuosament una opinió radicalment oposada a la meva, la curiositat em guanya i em demana que m'hi acosti, encara que potser després, fugi a la velocitat del llamp.

Quan he estat inclòs a la llista del bé o del mal i aquesta, es converteix en un lobbie tancat on els membres defensen l'estatus i condició per a incloure a un, sota la votació per majoria dels altres, a voltes en hi ha un que vol portar la veu cantant i s'acaba imposant, per tant, és una llista a la qual jo no vull pertànyer. Democràticament, s'han comès els crims més terribles de la història. Tothom sabia el que estava malament, però a voltes, ningú va fer res per evitar-ho. Les masses són "tontes", manipulables i fàcilment, influenciables.

La condició humana ha evolucionat i permès que l'individuo, disposi de pensament propi gràcies als coneixements adquirits i experiències viscudes. L'opinió d'un, pot ser o no compartida, en tot o en part, gràcies a l'opinió formada i que dia a dia, pot evolucionar o canviar d'acord un munt de circumstàncies. La teva o la meva per damunt de la dels altres, mai.

Com sigui, només fa falta que tu vulguis, sumem. Carpe Diem. Viu i deixa viure!

Etiquetes de comentaris: ,

dissabte

Metàfora de la meva transmutació primaveral

Metàfora de la meva transmutació primaveral


Després de mesos d'ostracisme, reclosos a casa pel fred, tapats amb bufanda fins al nas i amb els calçotets o calces de llana i coll alt, arriba el suposat bon temps i com a papallones que sorgim del capoll, creiem que la transformació és evolució i despleguem les nostres ales per sortir a volar.

Ens manquen ales per descobrir tots els indrets que tenim al nostre abast. A vegades, sense direcció aparent, volem alt per descobrir en perspectiva tot el que tenim al nostre abast. Des de tan amunt, tots els camps són verds, inundats de colors, flors i aromes. Dolçament acotats per camins i amb construccions que a voltes, semblen cases sòlides, elegants, boniques. Res més lluny de la realitat quan t'hi acostes a vol ras.

Hi ha tant per descobrir que no sabem per on començar, si centrar-nos en tant una parcel·la com l'altra o si en el nostre vol de reconeixement, passejarem d'una a altra banda convertint-nos en la mosca collonera o papallona que, es deixa admirar i surt volant quan algú s'acosta.

En aquesta època de l'any, rarament el nostre vol és ferm, amb destí fixat. Hi ha molt per flairar. Les flors despleguen els seus encants i ens captiven i sedueixen amb dolces fragàncies i els colors més purs. De fet, sabem que hi ha flors de temporada i les anomenem, flors d'un dia.

Com més primaveres han passat, més experiències has viscut i camps has visitat. Ara sé, que els arbres fruiters són la meva opció. Els he vist créixer, lluitar per sobreviure, han estat consentits i guarits quan algú els ha fet mal o quan indesitjables plagues, han volgut destruir els seus fruits. Despleguen fulles, flors i fruits, envaeixen els meus sentits.

A poc a poc he decidit que ja és hora de construir un niu en un d'aquests arbres, a recer de vents i tempestes, a l'ombra del sol i prop d'un riu que ens doni vida. No massa lluny del mar.

A hores d'ara, que ja sé el que m'agrada, em tocarà trobar companya de viatge, objectiu i projecte. Haurà de ser de la meva espècie i encara que m'agradin els ocellets de colors, el galop de les eugues i les sirenes sorgides del mar, caldrà trobar una papallona, sorgida com jo d'un capoll, que hagi vist el món en perspectiva i que també, cansada de volar i flairar tot tipus de flors d'un dia, decideixi que el seu niu en un arbre fruiter, prop del mar, a recer dels vents, tempestes i la solana de l'estiu, al meu costat, és la seva opció de vida.

Passi-ho bé Senyoreta Primavera.

Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns

Sense por


una opinió sense por - per Pep Cassany


Sense por, sense res a perdre, afrontes la vida sense por, gaudint del que arribi i aprenent com la vida ens dóna lliçons i hem d'acceptar que també ens equivocarem.

La por ens enganya, no ens permet moure'ns i fer un pas més.

Es té por al desconegut. A tornar-ho a provar i tornar-te a equivocar. Es té por de la por.

La por és un sentiment. Qui creu no tenir-ne és titllat d'insensat o imprudent per uns quants i de valent i audaç per uns d'altres.

"No tinguis por" és la frase feta dels que abans que tu, han tingut por del mateix que estàs a punt de fer.

Sigues coherent amb tu mateix. Viu la por i supera-la doncs, quan l'hagis superat estaràs disposada a tornar a assolir un nou repte.

Viu, viu sense por. Fes un pas endavant i salta al vuit si el que vols és tastar l'adrenalina del moment de perdre la por lligada a una corda per fer "ponting", llençar-te d'un avió amb paracaigudes i en qualsevol cas, saber que abans que tu tots arribem a terra d'una peça.

Estima i deixa't estimar.

Viatja sola. Deixa't seduir pel que veuràs i viuràs.

Surt de casa, emporta't un llibre, puja una muntanya, llegeix, contempla, gaudeix i torna plena de moments viscuts.

Viu, viu el moment, viu la vida, viu el que t'arribarà, el que cercaràs i el que mai hauries volgut viure doncs, així és la vida. Una muntanya russa disposada per descobrir-la dia a dia.

Etiquetes de comentaris:

diumenge

Parelles a ritme de la música: Play, Stop i Pausa




Play, stop, pausa: opinió d'en Pep Cassany


Hi ha qui relata la seva vida amorosa a ritme de casset. Estic On/Off, Play, Stop o Pausa

D'altres, directament estan fora de joc, però no per això, deixen de ballar a ritme de la música més actual i caribenya, encara que sempre restarà lloc pels ritmes lents, enganxosos i romàntics que et permeti ballar arrapat a qui tens més a prop en aquell moment.

A la diversitat de formes de pensar i actuar n'hi sumo una, aquesta, definir el teu estat de disponibilitat d'acord amb les tecles del radiocasset. Hi ha qui balla a ritme de la música que estan posant, d'altres que volen fer córrer la cinta endavant més apressa doncs aquesta cançó no els agrada, d'altres que tot i ballar la cançó recorden la d'abans i voldrien prémer la tecla per fer córrer la cinta enrere, pocs creuen que el millor és posar pausa i encara n'hi ha d'altres que directament, si fos per ells, canviarien la cara A per la B o directament, llençarien la cinta a la piscina.

Si ens posem a parlar de música, millor no discutir i fer-nos mal. Que és el més important, l'aparell reproductor o el que transmet el so del moment? La màgia es troba en el racó dels sentiments quan menys t'ho esperes.

En l'amor, tant se'n fa la música que escoltis, si t'atrapa, estàs fotut. La música sorgeix de l'interior de dues persones que compassen i amplifiquen el seu ritme, creant nous sons i ballant melodies que mai ningú d'altra haurà escoltat. El seu so és estereofònic i per la seva qualitat, no hi ha dubte que és amor.

Si la cançó serà llarga, curta, lenta o marxosa ja es veurà. Quan et fiquis el llit i ressoni al teu cap aquell ritme, no cal que hi pensis més, t'has enamorat.

Així doncs, vigila on vas i la música que escoltis, tant siguin cants de sirenes o lleons marins, que a la fi són el mateix. Per més que creguis que estàs en pausa recorda, la música mai no s'atura. El seu so s'esmuny per finestres i balcons des de les cases dels veïns, dins els cotxes, des dels telèfons, les teles, els ordinadors i sobretot, la música la reproduïm cada dia en el nostre interior. Ara només cal trobar qui sintonitza la mateixa emissora.


Etiquetes de comentaris: , ,