Al ingenioso hidalgo, Don Mariano de la panza que, tras una copa de vino, dió el discurso más difícil de su vida
Desconnectat de la política des de fa mesos, em fot molt encertar els resultats i tenir les raons.
Espanya és el país de pandereta que tots coneixem i que en definitiva, és el que tots volem. Els Catalans, ja fa temps que prediquem la desafecció per la política Espanyola, però res més lluny de la realitat. El Govern a Madrid mana i nosaltres obeïm.
Els Espanyols, mesells. Tant se'ls fot si els seus representants viuen en Hotels de luxe mentre molts a hores d'ara encara es foten de gana. Tant se val si el pinxo de torn, sigui del partit que sigui, els hagi robat i estafat, dilapidats els seus estalvis de pensions o malbaratat els calés en macro obres innecessàries. I tampoc cal dir gairebé res dels sopars, cotxes, roba i regals de luxe, comprats amb els Impostos de tots o rebuts en agraïment als serveis prestats. Tots continuen votant el mateix i molts d'altres s'abstenen sabent, que res canviarà.
Als Espanyols, a diferència dels europeus del nord, els agrada conèixer als seus lladres. Millor un lladre conegut que no un que encara li falti per fer la seva fortuna.
Els agrada saber que, quan els seus representants perden el càrrec, encara tenen l'atur i les prestacions molts anys. Els agrada veure'ls en els càrrecs de grans Empreses a qui abans han beneficiat amb les seves polítiques.
Molts se senten orgullosos del seu exèrcit de fireta, a qui professionalment paguen i que a cada soldat, arribats els 45 anys prejubilen amb una pensió de 600 € al mes fins a la jubilació.
La religió Cristiana, ben arrelada a la cultura espanyola, rep la seva manutenció gràcies als Impostos de la renda de tots i a sobre, continua beneint els actes oficials i dictant als seus feligresos, noves lleis terrenals que prohibeixin decidir a una dona que vol fer amb el seu cos.
L'Espanya, orgullosa de disposar del segon llibre més llegit de la història, la del Quixot, que per terres castellanes continua els seus deliris de grandesa.
Deixeu-m'ho preguntar, qui en el Segle XXI vol un Rei imposat, un President que no se sap expressar ni en el seu idioma i una cort de Diputats que no els deixen decidir ni el seu vot? Els Espanyols.
Malauradament, arriba l'hora del gran pacte d'Estat. El que ens vendran com l'èxit de la política Europea i en benefici de tots. Un govern inoperant amb més pinxos per omplir-los la panxa.
Per cert, no us il·lusioneu amb Europa pensant que el cas de la Gran Bretanya, sortint de la gran coalició, veurà amb millors ulls la creació de nous estats. Nosaltres som el gos del nostre amo i per més que bordem, ens tenen ben estacats.
Catalans, Catalanes, amb il·lusió. Visca Catalunya i Girona, més!
Espanya és el país de pandereta que tots coneixem i que en definitiva, és el que tots volem. Els Catalans, ja fa temps que prediquem la desafecció per la política Espanyola, però res més lluny de la realitat. El Govern a Madrid mana i nosaltres obeïm.
Els Espanyols, mesells. Tant se'ls fot si els seus representants viuen en Hotels de luxe mentre molts a hores d'ara encara es foten de gana. Tant se val si el pinxo de torn, sigui del partit que sigui, els hagi robat i estafat, dilapidats els seus estalvis de pensions o malbaratat els calés en macro obres innecessàries. I tampoc cal dir gairebé res dels sopars, cotxes, roba i regals de luxe, comprats amb els Impostos de tots o rebuts en agraïment als serveis prestats. Tots continuen votant el mateix i molts d'altres s'abstenen sabent, que res canviarà.
Als Espanyols, a diferència dels europeus del nord, els agrada conèixer als seus lladres. Millor un lladre conegut que no un que encara li falti per fer la seva fortuna.
Els agrada saber que, quan els seus representants perden el càrrec, encara tenen l'atur i les prestacions molts anys. Els agrada veure'ls en els càrrecs de grans Empreses a qui abans han beneficiat amb les seves polítiques.
Molts se senten orgullosos del seu exèrcit de fireta, a qui professionalment paguen i que a cada soldat, arribats els 45 anys prejubilen amb una pensió de 600 € al mes fins a la jubilació.
La religió Cristiana, ben arrelada a la cultura espanyola, rep la seva manutenció gràcies als Impostos de la renda de tots i a sobre, continua beneint els actes oficials i dictant als seus feligresos, noves lleis terrenals que prohibeixin decidir a una dona que vol fer amb el seu cos.
L'Espanya, orgullosa de disposar del segon llibre més llegit de la història, la del Quixot, que per terres castellanes continua els seus deliris de grandesa.
Deixeu-m'ho preguntar, qui en el Segle XXI vol un Rei imposat, un President que no se sap expressar ni en el seu idioma i una cort de Diputats que no els deixen decidir ni el seu vot? Els Espanyols.
Malauradament, arriba l'hora del gran pacte d'Estat. El que ens vendran com l'èxit de la política Europea i en benefici de tots. Un govern inoperant amb més pinxos per omplir-los la panxa.
Per cert, no us il·lusioneu amb Europa pensant que el cas de la Gran Bretanya, sortint de la gran coalició, veurà amb millors ulls la creació de nous estats. Nosaltres som el gos del nostre amo i per més que bordem, ens tenen ben estacats.
Catalans, Catalanes, amb il·lusió. Visca Catalunya i Girona, més!
Publicat a El Periodico de Catalunya: http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/espanya-pais-que-els-espanyols-han-volgut-75441
Cap comentari
Desa el teu comentari