diumenge

Paràbola del pescador


un relat sobre les relacions a les xarxes socials


Llancen la xarxa, engeguen les màquines de la barca i pentinen la platja amunt i avall amb l'esperança d'una captura fàcil, indiscriminada i amb l'única finalitat d'omplir el cistell i vendre el peix. Impossible de menjar-se'ls tots, els duen a mercat. En capturen de tot tipus i per descomptat, hi ha qui els compra encara que sempre resten els excedents de la captura que s'estimen més llençar, abans de dur-los a casa.

Palplantat, de matinada, a la platja hi ha qui llença la canya. Ha triat l'esquer, el lloc, el fil i està disposat a marxar de buit i un altre dia tornar-hi. El motiva la selecció, la lluita per aconseguir l'objectiu.

Encara que ambdós els agrada sortir a pescar, un és professional i l'altra, esportista. El primer cada dia que el mar li permet, surt a feinejar i guanyar-se la vida, mentre que l'altra, només ho fa quan pot, vol o el deixen.

Si jo fos peixet, per estrany que us pugui semblar, difícilment cauria a les xarxes del professional. Normalment estic badant en un corall o altre, entretingut fent-li pessigolles i pensant, on és la colla amb qui havia vingut per aquí.

A mar obert sempre hi ha el peix gran que es menja al peix petit. Pèrdua d'identitat quan et mous al mateix ritme que el banc de peix on pertanys, per espècie. Termoclina que et destrempa quan t'agafa de sorpresa.

A recer, d'una pedra valenta que s'esmuny del fons per treure cap, més amunt d'aquest Mediterrani on el sol desploma amb força la llum i l'escalf que ens dóna vida, em passejo com he dit, badant entre coralls, movent la cua en un bosc de gorgònies i jugant tot amagant-me a la sorra blanca i fina dels bancals propers a les platges.

Abans no piqui l'esquer, trec el nas prop de la platja o la roca. Miro de cua d'ull d'on prové la rosca, l'ham, el fil, la canya i si el que la llança, palplantat al seu costat, gaudeix dels sentits mirant el mar, escoltant la remor de les onades, en flairant l'aroma que desprèn l'aigua salada, que a voltes tasta, quan la rosada de matinada, barreja i amara els seus llavis.

En aquesta etapa de la vida he decidit ser peixet i no pescador, de la mateixa manera que he decidit escriure una paràbola i no explicar clarament el que ahir, abans-d'ahir, la setmana passada i l'altra hem anat parlant entre tots plegats. Qui arribi fins ací i ho entengui, que ho expliqui i ens ho comenti.

I tu, pescador/a, peix gran o peixet?


Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres

Petons

Petons, d'en Josep Cassany



Saps quin gust tenen els teus petons ?

A coca de sucre i anís acabada de sortir del forn.

Llavis molsuts,

tendres i roents.

Fràgils retalls de tendresa.

Un cop tastats,

qui me'n donarà la recepta?

N'encarrego uns quants per dijous.

Qui sap, si els vespres,

me'n regales o me'n dónes o

me'ls prestes.

Et prometo que te'ls torno!


Etiquetes de comentaris:

diumenge

En bona companyia



Hi ha senyors i senyoretes que es fan grans i tot així, hi ha qui no s'adona que hi ha una primera vegada per a tot. Vigila amb el que desitges perquè els somnis es fan realitat.

El "tic-tac" del rellotge biològic s'escolta cada cop més i més fort, i en una taula amb senyors que creu tenim més de cinquanta, de solters, pocs i separats o divorciats sense fills, cap. Vés a saber els tombs que faràs en aquesta vida i que aquesta nit t'ha provocat l'Escurçó negre.

Això si, tant se li fa quedar bé com mal. Si el piset té més de cent cinquanta metres quadrats, allà podem fer-hi la primera festa. En tot cas, com t'ho faràs sola i amb set senyors? No pateixis, set contra un, merda per cada un i no per això et titllarem d'antisocial.

Qui a la taula anuncia el mateix estatus social, solteria i edat semblant, li falta empenta per lluitar per la mossa, qui em comenta, que li agraden els "Bollicaos" i en tot cas, els dònuts perduts a la cartera i per tant, vés a saber, potser encara ha de néixer qui li ompli la panxa de papallones. S'examina de química al pretendent i coneixent-lo i observant, la diferència d'elements que el diferencia amb la mossa, l'explosió està assegurada, si és que un dia la bomba detona amb el rellotge del compte enrere.

Tant t'ha afectat l'escurçó negre de déu graus o és aquesta la teva manera de riure't de la vida? S'encomana el riure talment com un badall, que en tot cas, tot i aixecar-me d'hora, encara no ha sorgit per la boca, cap queixa de ressaca ni dits atrofiats.

Lentament el temps transcorre i al carrer, cap fumador fa la pausa del cafè. Puc perdre'm detalls pel relat d'aquest matí i per tant, corro cap dins per escoltar nous consells de qui l'experiència els ha fet mestres en la pesca de l'art. Tard, en tot cas, demano els apunts als companys de pupitre i pregunto - què ha dit el Senyor mestre? - i em responen que proposa caçar les papallones gràcies al lament i la desgràcia que ens permeti demostrar-nos davant qui va ser titllat de sexe dèbil, com bordegassos malaltissos que proposem cançons romàntiques i enyorem les carícies del passat. Ja us dic jo que, per lliçons com aquestes, és millor no agafar apunts.

Cal anar per feina i pagar el compte abans no ens tanquin. Tallat de Baileys, més vi, seny, hipoteques i bona companyia.




Etiquetes de comentaris: ,

Mirada perduda



Mirada perduda, relats curts d'en Pep Cassany


Bé, estàs bé.

Bé amb tu mateixa i així i tot, et manca la parella, subjecte indefinit amb qui abraçar-te quan el sol cau.

Buides el pap per omplir de sentiments els dits. Transcriure'ls. Fer-nos saber que, quan t'hi acostumes, mai n'hi ha prou amb la felicitat que tens. Golafres, mai en tenim prou.

Escoltes com parlem. Calles. Respectes. No t'ho creus. Es fa difícil d'imaginar que tots ens sentim plens. Gaudim del que vivim i tot i això, sempre hi ha un moment per trobar-nos, com ara, que et sents, sola.

Tant se'n fa d'estar envoltada d'un o mil amics, a cops hauries de cridar i calles, t'envaeixen sentiments melangiosos i et preguntes, que succeiria si en comptes de compartir la felicitat col·lectiva, compartíssim els sentiments de soledat? La melangia es passejaria de cadira a cadira i buidarien el pap des del cor. Ens confortaria saber-nos que estem bé i així i tot, ens planyeríem del que ens manca.

Hi ha dies que per sort, passen de pressa. T'adones com es fa difícil descriure i transcriure sentiments?, manquen paraules.

Sembla com si la felicitat mai pogués ser serena. Una recerca que no té fi. Noves portes, nous camins, nous companys de viatge.

Buides el pap i compungeixo el cor. Miro al davant, als costats i al darrere per tal de recordar la duresa del camí que m'ha dut fins ací. He aixecat el cap, admirat el cel per les rescloses de les branques de dues alzines sureres. He atrapat l'escalfor del sol mentre tancava els ulls i deixava que el vent del sud fes la guitza al seu pas, entre muntanyes i ombres.

A la fi, una mirada perduda. Sentiments atrapats i buidats.



--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris:

dissabte

Insomni


Insomni, relats eròtics d'en Pep Cassany



Insomni

No podia dormir, m'he llevat i en obrir el balcó i encendre la cigarreta m'adono que la veïna pateix del mateix mal. Insomni.

El carrer és tan estret que quasi puc veure la marca de cigarretes que fuma. Veus la lluna des del teu balcó, m'ha preguntat – també té punxes el teu llit? Li he contestat.

- Sota el meu llit hi tinc un corral d'ovelles que tenen el mal costum de sortir a pasturar i saltar pel meu damunt. Fins ara, en tinc comptades cinquanta de blanques i quaranta-nou de negres. No sé si m'he descomptat o l'ovella negra que falta sóc jo. També he rumiat que, segurament faig de pastor o de gos de Tura, encara que m'agrada més creure que, sóc l'ovella negra que s'ha esgarriat del ramat.

Ella em respon - Mai he comptat ovelles. Compto pastors - dos de blancs, un de negre i ja em descompto. M'adono que n'hi ha un que m'agafa per les natges, l'altre em fot mà pel davant. El que s'ho mira de lluny també vol participar i com que els altres dos no el deixen, s'esbatussen entre ells i dementre, jo m'aixeco per sortir a fumar. Ja s'ho faran!

- Pastoreta, el pròxim dia que t'aixequis, vine al meu llit a tancar el ramat. Vés a saber, potser faig de pastor i acabada la feina, no ens caldrà sortir a fumar la cigarreta.

- Ai Senyor! Si estiguessis al meu balcó, no et deixaria mirar la lluna.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


pepgirona66@gmail.com

Etiquetes de comentaris:

Amor, a canvi d'un plat de llenties. - Un relat d'amor i sexe del Big Bang Amor


Amor a canvi d'un plat de llenties -  d'en Josep Cassany


Mai. Mai diguis mai. D'aquesta aigua no en beuré

El sol m'enlluerna i la tarda s'ho val. Ressegueixo la riba de l'Onyar i per sota les vies m'endinso en els carrerons del barri vell. El plaer de conduir amb la cigarreta encesa i escoltar la música de la ràdio. Aquesta calor, el sol i el vi del dinar em confonen i m'han provocat una necessitat imperiosa d'arribar a casa per a estirar-me al sofà, prémer el primer botó del comandament a distància del televisor i quedar-me adormit. A aquest, altre plaer no el supera. Excepte el sexe.

Segurament no és un dia qualsevol. Les flors treuen cap i el verd s'imposa en el paisatge d'hivern. Quan aquest matí m'he llevat, feia fresqueta, tot i que passades les hores, el sol escalfa i m'ha acompanyat en la terrassa del cafè.

No estic pensant, ni rumiant. Em deixo dur per l'instint.

Em somriuen i saluden i a la velocitat que condueixo, em dóna temps per visualitzar a la noia desconeguda. Continuo conduint i deixant darrere les llambordes que trepitgen les rodes del meu cotxe pel mig del barri vell i certament, s'encén una llumeta vermella al meu cervell que m'alerta de la ximpleria que acabo d'escometre i com a Home, suposadament intel·ligent, em decideixo a allargar el meu camí abandonant el destí, donar la volta i tornar enrere, per complaure al somriure encantador que em regalava aquella dona.

Du el cabell llarg, cabells que li arriben on l'esquena perd el seu nom. Rossa, tintada. M'hi acosto, m'aturo i faig baixar el vidre del costat del passatger sense baixar del cotxe. No puc concebre que voldria de mi. Em semblava haver rebut un gest d'aturada i jo, tros d'ase, poc atent, badoc i sense alerta de preavís, continuava camí. On vas burrico, no t'adones que et reclama?

No ets d'ací, ens coneixem? He tornat per preguntar-te si els somriures els regales.

Voldria creure en el destí i la sort del que no ha cregut mai en la sort. En tot cas, la sort és inversament proporcional a la necessitat de les persones que la requereixen i és per això, que la Marta té un preu de lloguer i s'ofereix per fer-me feliç per un breu espai de temps i per un import, a on l'oferta supera la demanda i per tant, el preu resta per terra tal butlleta de loteria que acabo de trobar.

Amb poques paraules em guia i em demana, continuï més amunt, pel costat de la Catedral, per arribar a casa seva. L'escala s'enfila camí cap al cel. Poca cosa en sé de tot plegat, excepte que ella, reflex de la societat d'avui, ahir, demà i sempre, ha decidit fer-me l'amor a canvi d'un plat de llenties.

A l'entrar a l'habitatge, deslluït de tota modernitat i disseny, projecte de segles passats, percebo com ha arribat al nostre temps amb el coratge suficient per tornar a ser desitjat per generacions presents i futures. Marta em demana que m'acosti i em despulli per tal que comenci a fer realitat la promesa pactada.

Es despulla dreta al meu davant, mentre jo assegut al seu llit, començo a treure'm les sabates mentre observo el procés. Estranya la situació que estic vivint. Tan sols un quart d'hora abans, el meu projecte era jaure a casa meva i ara aquí estic, abaixant-me els pantalons a casa d'una dona que ha quedat nua al meu davant.

M'ajuda a descordar-me la camisa. Resto despullat i amb els peus freds al contacte amb la terrissa dels rajols d'una casa del barri vell. M'atansa la mà camí cap al bidet. Deixa córrer l'aigua calenta abans les seves mans, esquitxin i mullin el meu sexe. Abans no hi posi sabó, símbol de seguretat i higiene en el treball, davant d'un sexe prominent, que creix a marxes forçades al primer contacte amb la seva pell.

Em mostra com es renta. Segueix el mateix procés, fa servir la mateixa tovallola i em demana, acompanyar-la cap al seu llit, alt, amb capçal de llautó, somier de molles i matalàs de llana. L'embolcalla un cobrellit de color gris, coixins que acoten el terreny de joc i impedeixen que un o altra no hi clavi les banyes.

S'agenolla al meu damunt i m'agafa la cigala. Els cabells li molesten i se'ls posa a un costat. Se l'empassa. Deixa córrer la saliva i els seus llavis es desplacen amunt i avall. L'estic mirant i observant, com en sap la malparida!, és una professional i jo, un novell aficionat, que de cop i volta li toca la loteria.

S'esforça per complaure'm mentre la palpa amb les mans i les deixa anar amunt i avall, avall i amunt. Compulsivament i al mateix ritme, la torna a posar a la boca i m'escalfa per deixar-me al límit del terreny de joc. No me'n puc estar de tocar-li els pits, caiguts en vall, punxeguts acabats amb mugrons sortits i rodons, piuets plaents que un cop acaronats endureixen la seva condició distesa. No m'ho diu però en gaudeix.

Agafant-te dels cabells et dono l'ordre d'aturar la fel·lació. M'agrada menjar-me els conys de les meves parelles i tu no en seràs l'excepció. El tens pelut i pelat. Damunt la vulva el pèl s'enfila cony amunt, en canvis llavis avall, com si es tractés d'una nina, pelat i net. Tens els llavis grans i molsuts. Color fosc. Desprens l'olor del sabó i el regust del detergent que a poc a poc, després de la segona escopinada comença a prendre l'aroma del sexe moll i el desig. Ets asseguda a la meva cara i la meva boca omplerta de sexe, succiona, llepa, mossega i juga amb els forats del teu cony i el teu cul, arribant i acabant cada cop en el teu clítoris, sorgit entre els teus llavis, vermell i molsut, que a cada xarrupada es torna més i més dur.

Ets tu qui gemegues quan sóc jo qui pago pel meu plaer. Em demanes que et folli i tu mateixa et claves en el pal del meu sexe. Fa temps que no gaudeixes del sexe per plaer. Et mulles de cop i arribes a un primer orgasme que et produeix convulsions que estremeixen el teu cony, el teu ventre i obliguen als teus pits a extreure el suc que omple de plaers a l'home que els tasta.

No t'atures ni ho faràs, comences a refregar-te al meu damunt i escolto la remor que produeixen, pèl a pèl,els nostres sexes, humits i desitjosos de trobar altres camins que ens excitin tant com les primeres passes que hem donat.

T'has girat d'esquena a mi per mostrar-me el forat del teu cul i el teu cony pelat. D'en peus i de puntetes, una mà que m'agafa la polla i pretén que els meus ous, entrin a dintre teu, tornes a provocar-me per tal que deixi córrer la meva lleterada i acabar així amb el preu convingut en el nostre contracte.

No he signat cap document. Ni tan sols he revisat prèviament la mercaderia que mai he tractat i tractaré com a tal, perquè per mi una dona és el bé més preuat que ha parit aquesta terra mare.

T'ho estàs fent venir bé per estimular-te altre cop i arribar a una nova fita. La segona correguda davant d'un client que, vés a saber, pot haver estat el primer del dia, la setmana o tota una vida. Es nota que aquesta no és la teva feina i si ho és, la faries igualment sense cobrar. M'agrada mirar el nostre reflex en el mirall que ens acompanya prop del llit. Sexe salvatge.

T'agenolles i t'estires damunt del llit i em demanes que sigui jo qui m'incorpori al teu darrere. Tinc el pas franc per fer-te meva. Estimules el forat i amb un dit em senyales el camí del teu cul, agafant-me el membre i guiant-lo cap a darrere. Em cau la saliva que aprofito per escampar pel voltant del forat i a poc a poc, faig força perquè notis com vol entrar la punteta. No et mous, gemegues de dolor i la teva actitud em diu que és de plaer. Continuo i no m'aturo. Ara he entrat la gla, després ve el tronc i abans no sigui jo qui l'entri del tot, ets tu qui em demanaràs que te la clavi fins al fons.

T'agafo per les natges i et faig moure contrària al meu ritme mentre escolto les galtes xocar i produir-se l'esclat de l'aire que s'esmuny pels teus forats. No sona a sexy però si a sexe i ens agrada a tots dos. T'hi ajaus i jo sobre teu. Ens abracem i rodolem damunt del teu llit sense treure el meu membre del teu cony i per primera vegada a la història, caiem al terra de la teva habitació. Arronses les cames i jo aixeco el meu cul. Estic a punt d'explotar i notes com la llet se m'acumula a la punta de la polla que es fa gran. Creix i somica per sortir a dintre teu i reacciono. Deixa'm que em corri a la boca.

Em munyeixes com si a una bèstia de corral li extreus el semen per la cria del ramat.

Et cau pels costats, mixtura de saliva i lleterada, mentre continues amb la mamada que m'ha fet arribar més enllà del barri vell.

Amb les presses i sense experiència em pregunto com sabré que és l'hora de marxar, pagar i intentar oblidar-te?. Has quedat ajaguda al meu costat, el cap damunt del meu pit, el braç creuant la meva panxa i les cames, damunt les meves cames.

No hi ha migdiada més plaent que la d'una tarda amb sol de primavera, calent i calmat, damunt la roba del teu llit, un somriure a la cara i la sort, per haver estat el teu primer client, ara tu no vulguis ni sentir-ne parlar del preu del lloguer convingut. Tot pagat.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


pepgirona66@gmail.com

Etiquetes de comentaris: , ,

divendres

Bona nit i tapa't ! - Un relat curt o una opinió sobre la relació entre els homes i les dones


Bona nit i tapa't. Relats curts d'en Josep Cassany

Els homes diuen a les dones el que elles volen escoltar. Una dada contundent, clara i objectiva a llavis del solter d'or que la pronuncia. Vindria a dir, no llencis pedres damunt la teva teulada o si no vols pols, no vagis a l'era.

L'experiència és una carrera. O més ben dit, després de lluitar en mil combats, sortir-ne vencedor i sempre ferits, els que encara restem en peu podem explicar als novells que, fem el que volem i quan volem i ens deixen, perquè ja no ens cal quedar bé, explicar acudits i quedar-nos amb la gallina si el que volem és menjar gambes.

A tota regla, la seva excepció. Hi ha qui diu que dia a dia continua aprenent i li resta tota la vida per, mirar enrere i intentar recordar, tot el que haurà viscut i après.

Mai se'n sap prou de res i de relacions humanes, molt menys. No costa res reconèixer en veu alta que l'he cagat. No ho volia fer. Ferir amb la paraula als companys de viatge suma pedres a la motxilla. Em sap greu. No ho tornaré a fer.

En cap cas hi ha dubtes de com demanar les coses. Amb paraules. Clarament. Sense subterfugis que portin a malentesos i confonguin o obliguin a l'oient a interpretar les teves paraules. Al pa, pa i al vi, vi.

A hores d'ara encara hi ha qui s'amaga darrere l'escut de l'educació rebuda als anys setanta. Reminiscències d'una cultura masclista on l'home, continua amb l'obligació de fer el gallet davant la dona i aquesta, mirar-lo de cua d'ull, aixecar la cresta i girar-li l'esquena esperant, que canti el gall i aixequi el vol.

Mentre la vida transcorre, sempre hi ha qui treu el cap per la finestra per tal de veure'ns passar. Fa fred o fa calor, plou o neva, nevarà, vés a saber, ja m'hauria agradat però, ja que jo no puc, quan tornis ja m'explicaràs. Que històries tan molsudes com les vostres no les trobo ni el "Hola" i en tot cas, si no fos per un cap gros com aquest que subscriu aquest article, de la missa, la meitat.

Hi ha qui recorda la dita de l'exministre Solana. Si et mous, no surts a la foto. Per tant, miris la foto que miris, idèntic semblant. Ais tu rai, sempre envoltat de les dones més joves, guapes i formoses!

Si algú surt a la foto, és perquè hi ha algú que no deixa de fer-ne. Perquè avui és dijous i per primer cop un ha vingut. El dimecres, també va haver-n'hi. Dimarts, es comentaven les que havien fet el dilluns, que per descomptat, d'altres ja havien passat al davant i sense encomanar-se a Déu i a sa mare, mogudes, desenfocades i mal retallades, ja havíem quedat tots retratats.

Bipolar. Ha estat batejada. La dona que després de sopar ha demanat al seu acompanyant, que li donés de postres sexe i adormida, llevada, dutxada i pentinada, és capaç de retreure-li al seu amant, que la relació no l'omple i per tant, sexe per sexe no és el que pretenia.

No s'acaba aquí, tot i que ja arribo al final de l'article. Dones que celebren el divorci tatuant-se la pell i comprant-se la moto emulant, als àngels de la mort. Homes, que ja no aguanten els missatges hipòcrites dels seus companys i abans no sigui massa tard, prefereixen tallar de soca-rel l'arbre abans aquest no creixi tombat.

A la fi, el primer de qui podria haver parlat. La meva admiració per la persona que, davant d'un futur més que incert, gaudeix del dia a dia i no s'amaga. És aquí, ho ha patit i lluitarà fins al final.

Companys, companyes, bona nit i bona sort!

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: ,