Carrosses, regals i carbó

Foto: Pere Masó Castro - Comitiva de la Ciutat

Surto del meu ostracisme literari per tal de fer costat als Manaies de Girona i de tots els participants de la cavalcada de reis d'enguany.

Des de fa mesos, un munt de gent ha treballat a dissenyar, organitzar i posar a punt tota la logística que comporta un nou recorregut i sobretot, obligats pel resultat de la queixa al Defensor del Poble, d'un ciutadà Gironí, que va denunciar el maltractament d'un cavall què, en trobar-se envoltat de públic, es va posar nerviós i els seus cuidadors varen subministrar-li un tranquil·litzant en el decurs de la cavalcada del 2020. Tal com vaig escoltar de primera veu, els representants dels Manaies varen respondre als requeriments del Defensor del poble, però no els responsables de l'Ajuntament de Girona que, nou mesos després de ser requerits, contestaven no haver disposat de prou temps per presentar les al·legacions de la ciutat. Així doncs, una cavalcada sense animals.

Repensar les tradicions i portar-les a nous escenaris, és complex. Mai plourà a gust de tothom. Prendre decisions és de valents. Hi ha el risc de no encertar, ara bé, una cavalcada pensada pels més petits és un encert.

La comitiva de la cavalcada està formada aproximadament per 360 persones, al marge de totes aquelles altres persones que col·laboren rere en la foscor, com ara modistes, perruqueres, maquilladores, conductors, coordinadors, productors, coreògrafs, etc. És impossible no deixar-se a ningú. Tots plegats, hem format part d'una màquina ben engreixada, jo mateix n'he estat una peça nova i en cap moment m'he sentit desplaçat ni fora de lloc.

Molts dies abans, tothom ha fet proves de vestuari per tal que cada un de nosaltres mostrés la millor versió d'un mateix. Hem assajat i conegut el nou recorregut, rebut instruccions particulars depenent del nostre personatge i vist com interactuaríem els uns amb els altres.

Com a Carter Reial, he visitat els barris del Carme i Germans Sàbat. Vaig pensar haver estat de sort, a altres companys i companyes els va tocar llocs més desagraïts com la Font de la Pólvora. No vaig escoltar cap queixa, ans el contrari, contents de la rebuda que els varen oferir els nens.

Nens que potser són més conscients que els pares. Amb mascaretes, complint el distanciament social i lliurant cartes on, les seves peticions eren mesurades. Tres o quatre regals. Sorprenent després d'haver vist com de sobre regalats n'estaven molts infants.

El campament de fora muralles va morir d'èxit i en el nou emplaçament, la Devesa, l'espai ens ha permès apropar-nos i gaudir d'espai suficient per a tots.

Si tinguéssiu la sort de veure per un forat com es prepara la cavalcada, hauríeu d'aixecar-vos ben d'hora, a les set del matí ja hi ha qui estava convocat per començar la seva feina, que en tot cas, més que feina és una afició, fer somriure als infants. Amb tant de personal, sempre hi haurà qui pensa que no tot són bones cares. Doncs no, cap mala cara, ni una paraula fora de to. Tothom content, il·lusionat i col·laborant, amatents a la seva hora de sortida per donar-ho tot i fruir de la rebuda dels nens i nenes de la Ciutat.

A qui digui que no hi havia música, balls o coreografia, només fer-los saber que al llarg de tres hores o més, no es va deixar de tocar, cantar i ballar la cançó dels tres reis. Una cadència infinita. Si per mi fos, jo us hauria dut carbó. Tots els regals per la mainada, com així ha de ser.

Ves a saber si totes aquestes explicacions són necessàries però, en aquest article, venen motivades per les crítiques llegides en les xarxes socials on, sense pensar, tothom i diu la seva perdent de vista l'objectiu pretès, fer feliç als més petits de la casa. A qui no els agrada el canvi, jo els diria Carrosses.

N'estic convençut, que tots aquells que hem format part de la cavalcada i, tots aquells que per la Covid han estat de baixa, l'any vinent i tornarem. Com els he ensenyat a contestar als meus fills quan algú els escridassa, hem de donar-los la raó i proposar-los, l'any vinent ho farem més bé.

Felicito a tots aquells que, d'una o altra manera, han col.laborat amb la cavalcada. Us mereixeu els millors regals del món,  com són els somriures i rialles  rebudes de tota la canalla de Girona.

Visca els tres reis!

Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany