dijous

Judici: El botxí acusa les víctimes


Resultat d'imatges de ens volen enterrar i no saben que som llavors


Quan ets jutjat segons les lleis de l'Estat de qui et vols separar, qui es pot creure que obtindràs una sentència absolutòria?

Diuen que feta la llei feta la trampa i, de ben segur, tots els nostres representants varen buscar la fórmula per, arribada la situació actual, defensar-se de l'Estat Espanyol amb els subterfugis o les interpretacions de les lleis que ens permetessin a tots exercir el dret a decidir.

Imputats per haver escoltat i executat el manament majoritari del seu poble, el dret a decidir, com a resultat obtingueren l'encàrrec d'impulsar la independència de Catalunya envers Espanya.

En defensa de la Constitució Espanyola i amb el dret que els assisteix i obliga, les institucions d'Espanya, polítiques, judicials i policials, impulsaren els mecanismes dels quals disposen per impedir-nos exercir el dret a decidir per nosaltres mateixos el nostre futur. D'acord a la Constitució del 78, el territori espanyol pertany a la totalitat dels espanyols i per tant, no existeix el dret d'un poble o part d'un territori a decidir per ell mateix el seu futur. Així doncs, si no ens agrada la Constitució actual, o bé impulsem una reforma on sigui acceptat aquest dret universal, amb l'obligació d'obtenir una majoria al Congrés dels Diputats d'Espanya on els catalans, bascos i altres partits sobiranistes estem representats en minoria, o bé marxem de casa nostra a la recerca d'un altre lloc on viure. En to burleta podrien dir-nos, si no ens agrada, fotem-nos !

Segueixo amb atenció el judici. Les preguntes de la fiscalia, la fiscalia de l'Estat i Vox estan dirigides a demostrar la culpabilitat dels encausats. Els advocats dels encausats només poden defensar-los. Tot i que clarament es tracta d'un conflicte polític no resolt, aquesta no és cap mesa de diàleg. Ells tenen les lleis a favor i els nostres representants només la legitimitat democràtica impulsada per bona part dels ciutadans de Catalunya.

Encara que bona part de la ciutadania de Catalunya voldríem no veure'ls asseguts en el banc dels acusats, molts d'altres que viuen a Catalunya i als pobles d'Espanya, desitjarien veure'ls tancats a la presó de per vida i, fins i tot, si la llei els ho permetés, alguns demanarien la seva execució. Qui mana es creu amb la veritat absoluta i l'assistència del dret per dictar sentència quan es desobeeix la seva llei.

Defensar-se de les acusacions de rebel·lió i sedició, per haver-nos cridat a manifestar-nos en protesta a les actuacions judicials i policials davant les Institucions i representants del poble de Catalunya, segons volen fer-nos creure, és delicte.

La concentració espontània davant les portes de la conselleria d'economia el 20 de setembre del 2017, assumida per les entitats socials més representatives de Catalunya, segons el relat de l'acusació, mai hauria estat possible. Caldrien 48 hores de preavís per manifestar la nostra indignació i protesta.

Si la concentració del 20 S, entre 40 i 60.000 ciutadans segons dades estimades de participació, demostrava l'estat dels nostres ànims, esperançats per exercir el nostre dret, dubtosos en no conèixer com es portaria a terme, atemorits pel trasllat dels efectius policials i Guàrdia Civil al crit de "a por ellos", escèptics de la política catalana, espanyola i europea, incapaç de reconèixer els nostres drets, els concentrats demostràvem aquest còctel d'emocions fent sentir les nostres veus demanant la independència.

No hi veiem cap altra solució. No ens entenen ni volen fer l'esforç per entendre'ns. Creuen que el territori conquerit per les armes el 1714 els pertany i 300 anys després, mantenen els seus drets de conqueridors i ens volen sotmesos. No entenen, ni a hores d'ara, ni mai, fer l'esforç per entendre que som un poble amb cultura pròpia, llengua, costums, història, economia, drets i maneres de fer molt diferent de la resta de pobles de l'Estat Espanyol. Sabem que els drets no es conquereixen per les armes i que avui, no hi ha independència sense acords polítics.

Som un poble pacífic i estem tips de demostrar-ho. Quan ens acusen de violència per haver demostrat el nostre enuig cridant davant l'actuació judicial, puc entendre que en aquell moment es sentin atemorides en desconèixer què pot passar, de la mateixa manera que nosaltres, els ciutadans què vàrem anar a votar, després de veure les notícies i vídeos de les actuacions policials en d'altres col·legis electorals, desconeixíem si seríem el següent objectiu de la policia per impedir-nos votar.

Si parlem de violència, des del punt de vista del qui defensa els seus drets, les nostres armes eren les nostres veus, els nostres cossos i la nostra decisió en exercir el dret a vot. Pacíficament i democràticament. Malgrat tot, en defensa de les urnes, ens mantinguérem ferms davant de les portes dels col·legis electorals.

De la mateixa manera que d'altres moviments pacifistes, agredits amb pals per les autoritats, ningú es va moure. Coneixíem com havia actuat la policia i la violència emprada per aconseguir el seu objectiu: requisar urnes. La indignació i la por, barrejades amb el seny i la rauxa, ens obligava moralment a seguir el seu joc, ells ens atacaven i nosaltres ens protegíem. La nostra defensa passava únicament per demostrar el gran nombre de persones que ens interposàvem entre ells i les urnes. La massacre va estar servida quan ells, a qualsevol preu, varen actuar.

Les seves imatges han estat difoses arreu del món i aquells que són imparcials han dictat sentència. L'estat espanyol va actuar de botxí i els catalans vàrem ser les seves víctimes.

La tragicomèdia està servida, el botxí jutja a les víctimes, quina sentència cal esperar ?

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

0 comentaris:

Publica un comentari

Desa el teu comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici