diumenge

A Ses Majestats, reis, reines o potser millor, als meus conciutadans


A Ses Majestats, reis, reines o als seus representants, 

Malament rai, si aquest any, i en fa cinquanta-tres, no continués amb la tradició d'escriure la meva carta del dia de reis. La màgia es pot produir en qualsevol moment i a hores d'ara, continuo pensant que si per les vostres arts, un dia us vàreu convertir en reis, qui sap si un dia a mi em pot tocar la loteria. Vés a saber, potser aquest any compraré un dècim.

A diferència d'altres anys, aquest any sí, he fet tanta bondat com he pogut. Fins i tot, potser massa!, ara bé, observant el món que ens envolta, no sabria dir-ho del cert doncs, el concepte i percepció de "bondat" canvia d'una persona a altre de manera espectacular. Hi ha qui assevera que "ull per ull" és qüestió de justícia, al contrari que d'altres que diuen que cal fer ulls clucs a les injustícies i si cal, posar-hi l'altra galta. No tothom és bo, ni quan es demostra el contrari.

Aquests darrers dies he llegit que de camí a les nostres terres us heu aturat a Brussel·les. No sé si heu fet màgia o senzillament era just. No sé si la sentència ha estat un regal a la manera de fer dels catalans o bé, una amenaça a tota la judicatura d'Europa perquè actués com Déu mana o al contrari, no es mereixerien res més que carbó. Fins i tot, un tal Sassoli, ha sortit a defensar els eurodiputats catalans. Els regals arriben tard o arriben d'hora?, vinc a dir, aquest present pertany a la llista de desitjos de l'any passat o és una bestreta de la llista d'aquest any? En tot cas, gràcies.

No sé si la taula de diàleg entre governs pactada entre les esquerres espanyoles i les catalanes és un present o un regal enverinat. Per experiències passades, no me'n refio. Ja sabeu, sempre us he demanat un referèndum d'autodeterminació, de la mateixa manera que de petit us demanava una moto i em vau dur una bicicleta, ara sembla que em voleu vendre la "moto" per fer-me pensar que una consulta pactada (a hores d'ara no sé de què) és el millor regal que en podeu dur.

Si accepteu "ull per ull" com a concepte de bondat, us demano que amplieu les presons espanyoles. Els demòcrates europeus haurien de demanar justícia i empresonar a bona part de la judicatura espanyola i als polítics i mitjans de comunicació que s'encarreguen d'atiar les masses contra els catalans i així, fer valdre les seves lleis per sotmetre'ns. Sí, aquest és un desig enverinat però, després de comprovar que feu més cas a les cartes als reis dels espanyols que us demanen just el contrari que nosaltres els catalans, ja és hora de la torna. Feu el possible perquè obtinguin els mateixos presents que hem obtingut els darrers anys els catalans. Si més no, poseu uns quants dels seus líders a la presó i a uns quants, feu-los fora de casa seva sense possibilitat de tornar en uns quants anys. No és això el que ells us demanen per nosaltres?

A casa tots hem fet bondat. Com diuen a la tele, som molt bona gent. Els nostres informes us diran que tots plegats ens estem fent més grans, més tolerants i més respectuosos els uns amb els altres. A poc a poc, tots estem recollint fruits dels nostres esforços a la feina i amb els estudis. Quin goig que fan els informes escolars!

No cal que repeteixi la meva llista dels desitjos de cada any: Autodeterminació, independència, salut, feina i unes quantes foteses materials. De fet, sempre heu fet el que us ha donat la "reial" gana. Així doncs, m'acomiado i aprofito l'avinentesa per saludar-vos afectuosament, treballant com fins ara per mantenir per llei a la família reial espanyola i en tot cas, desitjant que arribi el dia en què hom pugui veure com abdiquen tots els monarques del món per convertir-se en ciutadans i si ho desitgen, treballar per la igualtat, fraternitat, llibertat i la pau entre tots els pobles i persones.


--
Per:
Pep Cassany.

Etiquetes de comentaris: , ,

0 comentaris:

Publica un comentari

Desa el teu comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici