Llum i guia

Com passa el temps.

Com m'hauria agradat estar present entre vosaltres. Ja ho saps, en certa forma, hi sóc.

Sóc dins teu, en els sentiments, la memòria i l'enyorança.

No em ploris, sóc la llum, sóc energia. Sóc el teu àngel de la guarda.

En tot moment em saps present.

A vegades guio el traç dels teus llapis dibuixant cercles, flors i papallones.

Sóc color, sóc dibuix, em transformo en paraula.

Sóc orgullosa germana, amiga i confident dels teus pensaments més íntims.

Sóc la força que t'empeny i t'esperona.

Miro pels teus ulls i em transformo. A vegades em reconeixes en un paisatge, una flor o un arbre. Em sents abraçada, somrient i esclatant a riure. Quina bajanada!, les bestieses i foteses de la vida. A hores d'ara, s'encaparren. Si hi ha solució, no cal patir, doncs hi ha solució i si no en té, no cal patir més doncs, no en té hi caldrà posar un punt i tot seguit, tornar a començar.

Com passa el temps

Sóc la llum, sóc energia. 

Sóc part de tu i del camí pel qual ens guies.

Sóc l'estel i llum que il.lumina l'horitzó.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany