diumenge

Curt i ras: la sentència al procés


Segueixo amb atenció les declaracions dels imputats per rebel·lió i sedició. Des de Catalunya i els sectors més progressistes de l'estat, ningú de nosaltres troba culpables als nou catalans empresonats. Encara que tots els volem en llibertat, potser ens caldria preguntar-nos si l'estratègia de Jordi Cuixart és la correcta. La prioritat ha canviat, no és hora de sortir de presó sinó de fer visible a la resta del món la manca de democràcia d'Espanya.

No em consta la violència per part dels catalans, muralles i escuts humans protegint el dret a votar i sí que he vist i patit la por a la violència policial. El clima de terror que ens va sotmetre l'Estat Espanyol mitjançant el poder judicial, polític i policial, no l'oblidarem ni perdonarem mai. Si algú a hores d'ara no entén que era el poble el que va manar als polítics permetre'ns posar urnes per votar i decidir per nosaltres mateixos, voldrà dir que no ha volgut entendre res. Una vegada per totes eren els polítics qui feien cas de la nostra voluntat.

La percepció de cada una de les contestes dels testimonis del procés és interpretada a gust del qui les escolta. Allò que decideix Puigdemont, intentant no quedar amb el cul a l'aire, declarant i suspenent la declaració unilateral d'independència, per uns és una bogeria i per tant una acció que resulta de la por a les conseqüències de repressió estatals i per altres, un sense sentit on ens talla les ales i els anhels expressats en les urnes democràtiques més protegides de qualsevol consulta ciutadana feta mundialment.

Marchena i els sis magistrats de la Sala del Suprem es troben amb la patata calenta. Jutgen uns actes polítics que no els pertoca  i estan obligats a sentenciar d'acord a les lleis. Tot i que tenen ideals polítics clars, les proves i testimonis hauran de prevaldre o en tot cas, ells mateixos seran jutjats en tribunals superiors europeus.

Admetre rebel·lió i sedició, malversació o altres càrrecs en contra dels imputats en el procés, serà perpetuar i ampliar el conflicte entre els nostres pobles. Als convençuts en el dret dels pobles a decidir el seu futur ens dóna més raons, a l'hora que als contraris els obliga a escoltar i intentar comprendre en quin nyap constitucional els varen col·locar els seus representants polítics.

Creix l'extrema dreta, o més ben dit, aflora. Mai ha deixat d'existir. El sentiment espanyolista de propietat col·lectiva en contra d'una part del sentiment dels ciutadans del seu mateix estat, treu la part més visceral i agressiva del seu comportament. Les posicions i paraules dels líders dels partits espanyolistes accentuen i exciten als seus seguidors contra els independentistes catalans. Allò que regia en èpoques franquistes continuarà vigent. "una grande y libre".

Veurem quina solució política sentencia la justícia espanyola. El dilema institucional està servit, com podran demostrar la independència del poder judicial?

#llibertatpresospolítics
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

0 comentaris:

Publica un comentari

Desa el teu comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici