Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

La mosca collonera


Com el periodista que expressa opinió a la seva columna del diari, també sóc dels qui em poso en camises d'onze vares quan, des d'aquest blog, parlo de personatges públics, encara que, a diferència d'ell, sense dir cap nom. Jo tinc la meva excusa: a mi no em paguen. Si aquest home llegís aquest escrit, probablement el més bonic que diria és, "tu ets un burro".

Els seus lectors (jo també vaig ser un d'ells) mai resten indiferents. A ell tant li fa escriure de política, religió o putes. No feu cas de l'ordre, tampoc el segueix. És com la mosca collonera. Pel que sembla ara, en contra de tot i a favor del seu propi ordre mundial. Lluny de convertir-se en un encantador de serps, en llegir-lo, a molts ens sembla un gra al cul.

Tant a la barra del bar, des d'on aparentment treu inspiració per algunes de les seves columnes d'opinió, com des del seu mur de les xarxes socials, contesta contundentment a tot aquell qui li expressa una opinió diferent de la seva.

Són temudes les seves entrevistes i entenc que aquesta és la seva virtut i el motiu perquè encara, el Director del diari, manté la seva columna.

Després de tants anys estudiant, voltant i treballant com a periodista, aquest home s'ha guanyat una reputació i per tant la firma de periodista molest. Hi ha qui murmura d'ell a la seva esquena i d'altres, li hauran dit a la cara, encara que tan li fot. La fama se l'ha guanyat cardant la llana i en cap cas, no crec, a hores d'ara, vulgui passar desapercebut. I si cal fotre una garrotada, la fot.

A diferència dels seus col·legues de professió que informen sobre successos, política, tecnologia o qualsevol altre fet noticiable, ell expressa opinió. La seva opinió és tan respectable com la de tots els seus lectors. Ningú té l'obligació d'estar-hi d'acord, no és paraula de Déu, ni cap ciència exacta.  La seva opinió és tant respectable com la de tothom i no li caldria contestar-los a tots pretenent imposar la seva opinió per sobre dels comentaris d'altres. Quan opines caus directament en el seu parany. Li cal safareig i merder per sobresortir.

No hi ha polític, capellà, ni puta que no tingui por a les seves preguntes malèvoles, però encara més por, a la transcripció interessada que ell podria fer de les seves respostes. A diferència de les putes a qui hauria de pagar, els capellans traurien el sant cristo gros per obligar-lo a deixar de posar mà a la bacina. Els polítics, en la intimitat, somriuran o desputricaran d'ell segons cap on dirigeixi la seva pixarada.

Clar que sí, cal ser valent i parlar clar, per això a tu et paguen, encara que en fer-ho mostris el menyspreu per la societat que t'envolta. Dic societat i no amics doncs, és més senzill que et llepin el cul els que s'acosten a tu per ser un personatge públic que, aquells qui et coneixen i et deixen per inútil abans no siguis tu qui els mostris el teu menyspreu i els enviïs a fer punyetes.

No hi ha més sord que aquell qui no vol escoltar. El diàleg et serveix per deixar clar la teva postura inamovible. El que pensin els altres, a tu, tant te la bufa.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes