Supermamis i papis

Aniré al gra. Existeixen les Supermamis? Sí, igual que també existeixen Superpapis. Jo en conec i a hores d'ara moltes dones continuen dient que són llegendes. Potser ara estem canviant els papers i haurem de començar a protegir als homes.

Val a dir que segurament jo tinc un problema. El que entenc com a normal en una parella, segons sembla, no tothom ho entén igual. Per mi, no hi ha cap diferència en una parella, o entre un home i una dóna. El mateix que fa un, ho pot fer l'altra. I que ningú sigui tant tiquis-miquis de treure la fisiologia de l'home o dóna per fer evident la impossibilitat de l'home a parir. La natura ens ha donat aquests atributs i a hores d'ara, no hauria d'existir cap altra diferència.

Evidentment, l'educació què ens varen donar a casa, l'escola o al nostre voltant, ens ha marcat la nostra manera de ser i actuar envers els altres, en molts casos masclista, encara que també hem tingut prou temps per canviar. Això no vol dir, que nosaltres mateixos/es no ens estigui bé el paper que fem i no el vulguem canviar. De saber, ho sabem. De poder, podem. Només cal que ho vulguem fer. Per tant, allà cadascú amb el que fa i no fa, per ell/a mateixa i per qui té més a la vora.

Tema a part és la societat en la qual convivim. Si tenim normes, lleis o costums que no ens agraden, no són paritàries o igualitàries, quelcom haurem de fer per canviar-les. No creieu que a hores d'ara hi ha algú que hauria de començar a canviar el vot?

Per mi és evident que una dóna mana sobre el seu cos i per tant, no tinc cap dubte del dret que té qualsevol dona a avortar d'un embaràs no desitjat. Podem posar-hi límits de temps, però en cap cas, no caldria donar cap més explicació. Vosaltres pariu, vosaltres decidiu.

La igualtat dels salaris. Per la mateixa feina el mateix salari. Només faltaria!, hi ha algú que en dubti? Paritat de càrrecs públics o executius d'empreses, entenc que si tradicionalment hi han estat a càrrec els homes, ara els costi arribar-hi a les dones. No hauria de ser així doncs, jo firmo ara i aquí que vull a davant de les institucions i les empreses a les persones més ben preparades.

Ens toca a tots nosaltres educar als nostres fills en la igualtat. Si ho fem així, desapareixerà el masclisme, encara que jo em pregunto, el feminisme vol ocupar el lloc del masclisme o en té prou amb la igualtat? Ho dic per tal de començar a canviar velles etiquetes. De la mateixa manera que existeix el concepte de la Supermami i el del Mascle Ibèric, les llencem totes o comencem a masculinitzar i feminitzar les existents. Així doncs, hi ha homes que també porten endavant la casa, els fills, la feina i tampoc es queixen, de la mateixa manera que hi ha dones que no foten ni brot a casa, criden a la seva parella i deixen de banda als seus fills per anar a fer un toc amb les amigues. Eps!, abans no m'oblidi, la dóna que vol, també té el seu amant.

Tants caps, tants barrets i per tant, cada casa és un món. Els comportaments que acceptem o rebutgem, són decisions nostres.