Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Això sembla el pati d'una escola

Una opinió d'en Pep Cassany - això sembla el pati d'una escola


A diferència del pati de la meva escola, on reconec els personatges i rols de cadascú, inclòs el meu, quan un dia em conviden a jugar a un altre pati em continuo sorprenent. Tenim cinquanta anys i continuem comportant-nos de la mateixa manera que fèiem als setze. El meu pati, tampoc és diferent d'aquest.

Si en llegir aquest escrit acabes dient: "tu més" o "els altres grups són pitjors", no continuïs llegint. Amb arguments es fonamenta el diàleg i no em cal cap confrontació.

A diferència d'altres persones, sé molt bé com actuar en entrar de nou a una colla. Primer de tot, cal presentar-se. Ho faig a la xarxa i més tard, en persona donant la mà o fent petons. Encara que em costi recordar els noms, intento retenir-ne quants més millor. M'esforço. Sé prou bé que no puc, ni pretenc, caure bé a tothom. Se'n podria dir, una selecció natural.

Després de tant de temps anant amunt i avall, d'esdeveniment en trobada i de caminada en barbacoa, cinema, toc, cafè o senzillament, comentaris a les posts que més em provoquen, tinc clar què tots plegats som aquí amb un suposat fi comú com és "passar-ho bé". A hores d'ara, encara em costa d'entendre les ganes que teniu alguns i algunes de vosaltres en enfadar-vos amb l'altra gent. Per part meva he conclòs que tot això no m'interessa i he adoptat una regla d'or. No vaig on no em ve de gust anar i tampoc vaig allà no em volen.

Amb aquests principis, la vida em resulta molt més senzilla. A hores d'ara quan encara escolto picabaralles, per protecció de la meva salut, surto corrents. Em costa d'entendre que, amb tanta gent que hi ha en aquests grups, uns es fixin en el que no els agrada dels altres i en continuïn parlant amb aquells amb qui en teoria, els agrada d'estar.

Cada cop que algú prejutja a una altra persona, per la seva aparença o per la forma que creu es comporta aquesta, amb un altre, la caga. Senzillament això impedeix descobrir com pots interaccionar tu mateix amb aquella persona. Has perdut l'oportunitat per saber-ne més.

Ahir a la nit, davant d'un munt de desconeguts i desconegudes, es tornà a fer evident allò que ens uneix i ens separa. L'opció de seure a taula al costat de coneguts impedeix descobrir a altres persones. Tan és així què, a l'hora del cafè i les postres, en escoltar les opinions del nou pati d'escola, vaig adonar-me que en parlar malament dels altres, qui ho fa, queda en evidència doncs, està parlant malament d'ell o ella mateixa.

Les diferències entre uns i altres haurien d'aportar valors positius a cada grup i no confrontar-los en bàndols. Sumar!

A cada sopar o trobada acabo sentint-me afortunat. Sempre hi ha algú a qui no havies conegut i que et fa marxar amb un somriure als llavis. El motiu no és important. Un comentari, una opinió, un ball o a voltes, una manera de fer o de moure's que et suggereix quelcom positiu.

Potser el meu caràcter extravertit té una part més amagada que no m'agrada ensenyar. Observo i analitzo per intentar saber com m'he de moure. Aquí no hi ha fórmula. Amb cada persona, una manera diferent.

En les hores que vénen deixaré el grup. Algú va voler que en formés part i d'altres, m'han recordat que he d'actuar d'acord als meus principis. Si per distància no participo en les vostres trobades i esdeveniments, no comparteixo ni comento els vostres posts, m'ho heu deixat molt clar, què carai hi faig jo aquí?

No sóc ningú per posar-vos un mirall al davant. Tots plegats ja som adults i caldria comportar-nos com s'espera de nosaltres. Podem trobar-nos i sortir, compartir i difondre continguts, amb respecte i d'acord amb tot el que és inherent a la nostra edat, experiència i coneixements. Perdre el temps en bestieses d'adolescents ja ho vàrem fer de joves.

Si no ho heu entès, ho explicaré d'una altra manera. No us entesteu a excloure. Divertiu-vos i deixeu jugar als altres nens i nenes.

Com més sereu, més riureu.

Cap comentari

Desa el teu comentari