Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

No era sexe sinó amor.



Tens foc?- em va demanar, en veurem amagar l'encenedor a la butxaca del meu pantaló. Vaig atansar-li i en estirar el seu braç, vaig fixar-me en un fi braçalet de plata i cristalls brillants lligat al seu canell. - Que bonic - vaig dir en veu alta i en contestar donant-me les gràcies, vaig intuir que la situació se li feia estranya. Cap home s'hi hauria fixat abans?

Sota una estufa de butà, davant la porta d'un bar de moda, embruixat per una dóna, em vaig enamorar. Potser caldria concretar que sóc generós i tinc facilitat per enamorar-me d'una persona. Em deixo seduir per les mirades de complicitat, els gestos i les paraules. Una vegada he picat l'ham, caldrà ser valenta i no deixar d'estirar la canya i recollir el fil. El premi, només està a l'abast de les dones més agosarades.

Us explicaria una mentida si contés, no vaig sentir-me atret o interessat per aquella dóna. No en sé, ni en sabré mai, d'acostar-me a una dóna, encara que només sigui per parlar, a la porta d'un bar. No em surten les paraules. Mentre penso en què els hauria de dir en acostar-m'hi sense que en surtin fugint, dissimuladament m'hi fixo i em demano perquè no és ella la que es pot acostar a mi.

- Tinc molt fred, sembla que aquesta estufa no escalfa prou. Em tremolen les dents - em va dir mentre acostava les seves mans prop del bolet mig encès. - No pot donar més escalfor?

Si més no, a banda de fer-me riure, em va semblar l'excusa perfecta per començar a mantenir una conversa, la típica del fumador que malgrat el fred, u sota zero, continuem sortint a la terrassa a fer la cigarreta.

Gairebé una hora després, glaçats de peus i amb el nas vermell, comprenguérem que potser resultaria millor entrar en el Bar per continuar la nostra conversa. Ens havíem deixat portar i cap del dos volia abandonar la companyia de l'altre. Els silencis eren còmplices de les nostres mirades i en tant, no ens en podíem estar, jo em fixava en les espurnes que sorgien dels seus ulls color avellana.

Vaig fer sort en ser enganyat pel seu abric llarg i voluminós. A ell li'n dono les gràcies, en tapar les corbes sinuoses d'aquella dóna. De peus a cap, vestia amb botes de mitja canya, mitges negres, una faldilla de cuir i un jersei d'angora de color blanc que, en posar-se de puntetes em deixava veure la panxa i per dalt, badava prou per deixar-me imaginar, sota l'angora, uns sostens de color fosc que estrenyien i aixecaven uns pits ferms. M'estava posant nerviós.

De pell bruna i cabells llargs esperrucats de color negre, per arracades lluïa dos cèrcols de plata gegants. En seure a la butaca del cafè, va encreuar les cames, estan jo al seu davant, amb els meus ulls clavats als seus i per tant, res a dir ni a intuir sobre la seva roba interior.

Li agradaven les pel·lícules espanyoles, els llibres d'En Mendoza i la tira còmica del "Calvin i Hobbes". El seu menjar preferit era l'arròs, caldós o sec tant li era. Bevia d'un got baix i ample, rom sec amb dos glaçons. Sense parella i amb una mainada, no més gran que la meva, tots plegats, a casa del seu pare o mare, havíem sortit de la feina sense voler-ne tornar. A ella la rutina la matava i a mi, el sou acabat de cobrar em tenia indignat.

En tancar el Pub la conversa es va traslladar altra vegada al carrer i d'aquest al cotxe, aturat davant la porta de casa, vaig convidar-la a pujar. El pis, tancat tot el dia i amb les finestres pujades, tenia la temperatura exacta que faig servir cada dia per anar a dormir. Massa fred per una dóna vestida per sortir de nit.

No hi ha sofà que no tingui la seva manteta i per tant, és el primer que li vaig oferir en treure's l'abric. Apujant la temperatura del termòstat de la calefacció, confiava en la seva màgia per temperar l'ambient i no fos necessari que es tapés amb l'abric fins al nas. A la cuina, un got baix amb dos glaçons per omplir-lo de més rom. No em va semblar malament compartir la beguda, el sofà i la manteta.

Abraça'm - em va demanar - mentre jo ho feia ella va acostar la seva cara als meus braços per trobar-ne l'escalf. La conversa va variar de contingut i to. Mentre ella murmurava no entendre que hi feia jo sol, jo em mostrava sorprès en tenir-la en els meus braços. Vaig besar-la a la boca, acostant-m'hi tendrament per notar l'escalf dels seus llavis, sentí com m'abraçava més fort i el seu bes es va tornar més intens. S'estirà al sofà i m'obligà a posar-me al seu damunt. Ens estàvem menjant a petons. Li besava el coll, m'acostava al lòbul de la seva orella, ens amanyagàvem tot el cos.

De tant en tant ens aturàvem per mirar-nos als ulls i d'una manera o altra preguntar-nos què ens estava succeint. Enredats de cames, les seves entre les meves i les meves entre les seves, abraçats mentre passejàvem les mans buscant els nostres nus, buscant la manera de desprendre'ns de la roba que en aquell instant ens molestava, a mitja llum, amb el cap clar, per veure el seu nu i deixar-me atrapar.

La fermesa i bellesa dels seus pits. La panxa plana. Els malucs rodons, punxeguts, ben formats. El seu sexe rapat al zero. Llavis carnosos. Sensualitat.

Seduït pels seus encants jo em deixava portar. Còmplices d'aquest relat per escriure, ens coneixíem sense mai haver-ho parlat. La seqüència d'abraçades, petons, carícies i excitació dels nostres sexes, continuaren llepant-nos l'un a l'altre, engolint i salivant, deixant córrer les llengües, humides, desitjoses, amants.

En mirar-nos altre cop, entrelligarem i unirem els nostres amors i solituds en un sol cos. Abraçats, damunt, de costat o estirada boca terrosa, no desàvem de gemegar i perllongar aquella unió. A voltes, un o altre s'aturava per prendre alè i mullar-nos la boca amb el rom. Les seves galtes pigades i vermelloses senyalaven com havíem aconseguit augmentar la temperatura de la cambra, despullada, desvestida de qualsevol encant que no fos la seva presència.

En passar uns dies, de quina manera em tornaria a seure en aquell sofà sabent que un dia, ella i jo hi vam jeure plegats. El cervell ens juga males passades, l'excitació del moment no va decaure i amb aquella dóna que just em tenia atrapat, no volia pensar en res més que en arribar a experimentar el màxim plaer. Mirant-la als ulls, besant-la a la boca, abraçant-la i sentint la humitat i convulsions del seu sexe en arribar al punt culminant, vaig unir-me al seu gest, tancant els ulls i sentint, com demostres l'amor que sents per una persona estimada.

No era sexe sinó amor.

- Tens foc - em va tornar a demanar. Si no hagués estat perquè tots dos fumàvem no ens hauríem conegut, jo li vaig contestar.

- No et semblaria natural, de la mateixa manera que t'he demanat em donessis foc, fos factible demanar-te per fer-te l'amor? No seria aquesta la forma més natural d'expressar l'atracció i necessitat que tens per estar amb qui t'atrau? Quan t'he vist, sota la llum vermella de l'estufa de butà, m'has semblat un home atractiu. M'he preguntat si potser no erets d'aquí. M'has semblat estranger. Grec. Cabells llargs rinxolats fins a l'espatlla, nas gran, mal afaitat. Prou alt i ben format, peus grans. El teu tipus m'ha suggerit que fores un bon amant.

- Bon amant?

- Ja saps que diuen dels peus i nassos grans, tot plegat ve a conjunt. I ja ho veus, en el teu cas, no m'he equivocat. Ets pelut i això m'ha fet pensar en el sexe salvatge, a més ja ho has vist, no hi ha molt per escollir un dimarts al vespre.

Per una vegada vaig ser jo qui va canviar el gest que d'altres amants m'havien posat en escoltar les meves raons en haver-les triat. En aquest cas, em va saber greu escoltar-la. No m'ho podia haver imaginat.

De la seva bossa de mà en tragué el telèfon amb intenció d'apuntar el meu número i mentre ho feia, mirant-me als ulls em tornà a preguntar - t'ha agradat?, vols que tornem a quedar un altre dia? -

Sense cap altra proposta ni futur, a les persones interessades a saber com va acabar, hauria d'explicar-vos que va ser una gran vetllada i l'inici d'una bonica amistat. D'aquests fets, en fa déu i encara dura. La Virgínia s'ha fet gran a prop meu i encara a hores d'ara, cap dels dos ha deixat de fumar.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes