dijous

Ball d'emocions - Santa Cristina 2017 - Lloret de Mar


Ball d'emocions per Santa Cristina, Festa Major de Lloret 2017


De bon matí, en una plaça de l'Església buida, la Mar esperava al seu angelet. Ens hi acostàrem d'un a un i al cap de poca estona, tots de cop per acabar omplint la plaça. La Laia, l'Ariadna, la Marina i la Mar, lluïen somriures nerviosos al rebre les felicitacions de tothom que s'acostava per veure-les de prop, llençar floretes i desitjar que aquest fos un dia memorable.

En processó els músics obrien pas als Obrers i Obreres que, acompanyats de vogadors i vogadores, autoritats i vilatans, enfilaven rumb a Santa Cristina on celebrar tots plegats la festa de la patrona. Què dir de l'estofat i l'ambient que l'envolta. No hi ha millor esmorzar per tots aquells que els ha costat tant d'esforç arribar-hi bogant, en processó o desitjant retrobar-se amb la família i els amics.

Ses obreres no tenen descans, en acabat un acte, els cal preparar-se pel següent. És un dia de nervis i corredisses on les hores es toquen. Els estómacs es fan petits. Res no els passa fàcilment coll avall, ni el menjar, ni els nervis, ni les constants felicitacions i benaurances.

Vestir de Ball de Plaça és un moment inoblidable. Tot un any de preparatius es resumeixen en aquest moment. El vestit encaixa amb la personalitat de cada balladora i  sorgeixen papallones envoltant-les de bellesa i màgiques arts. Aquest instant els sorgeix un somriure que s'encomana a tot aquell qui tenen a prop.

No hi ha descans i cada minut es converteix en etern doncs, cada segon, restarà en el fons del seu cor tota una vida.

En mig de la gent que les envolta, ses obreres i els seus balladors disposen d'uns pensaments íntims per reconèixer les emocions de viure el seu somni. Mirades allunyades de la gent, perdudes en els sentiments que s'agrupen al cervell. Segons fugissers que s'esvaeixen quan emprenen el camí de la plaça.

Tothom restà bocabadat. Jo el primer. Res m'ha preparat per veure entrar la meva filla amb la seva mare i les llàgrimes brollen. Duu una capa del mateix color maragda del seu vestit. Al seu pas, un estol d'il·lusions la persegueixen per empènyer en aquest, el seu dia. Talment com qui lliure la filla, el ballador l'acull del bracet i rep la salutació de l'obrer.

Les notes de l'Orquestra donen pas i es preparen per donar el primer pas. Totes les mirades d'una plaça omplerta de gom a gom, es concentren en ells i a canvi, la primera parella no té ulls per ningú més que no siguin ells mateixos. Les puntes dels peus es mouen al compàs i al primer gir, entenen que ho han fet correctament. Continuaran al mateix ritme i escoltaran els aplaudiments per rebre la segona parella.

Ens miren i ens escolten encara que no en són conscients. Frueixen en viure el moment, res els destorba i llencen els somriures a tothom. Han acomplert el primer acte i en el segon, es vano pren el protagonisme a la parella. Diguin el que diguin qui els envolta ells viuen el seu somni.

S'esmicolen ses almorratxes omplertes d'aigües perfumades i flors consentides. Fruiran del "Toquen a córrer" tot sabent, tot s'acaba. Han estat a escala de les seves il·lusions, dipositades dia a dia en un racó dels seus cors.

Un sospir tanca l'acte. Es queden sols per un segons, pujant les escales cap a un acte que altre cop, els obligarà a regalar-nos a tots més somriures i encara més trossets del seu cor.

Es fa difícil tancar els ulls i descansar. Endreçar imatges i emocions. Creure en els somnis i a voltes, desitjar que no s'aturin ni s'acabin.

Santa Cristina, ball d'emocions.

Etiquetes de comentaris: , ,

divendres

Vint-i-dos anys i un dia, Santa Cristina 2017.


Vint-i-dos anys i un dia, Santa Cristina 2017


Difícilment algú que no sigui de Lloret arribarà a comprendre la magnitud dels sentiments que la tradició de Santa Cristina desperta entre alguns de nosaltres. Dic nosaltres tot i no haver nascut a Lloret, ja que els sentiments creixen allà on se senten estimats i en el meu cas, a Lloret.

Nascut a Girona l'any 66, m'enamoro de Lloret l'any 87 en què em convidà a ballar el Ball de Plaça l'Ester Mas, avui obrera de Santa Cristina. Em proposà acompanyar-la en el seu somni i jo, inconscient de què representava, vaig acceptar i compartir. Tot i les seves acurades explicacions mostrant-me fotografies i vídeos, fent-me viure els preparatius o els actes i les tradicions, ningú em podia preparar per enfrontar-me a una Plaça omplerta de gom a gom. Ni la multitudinària processó del matí, ni la gentada de l'estofat de Santa Cristina és comparable amb la visió que tenen els balladors des de la sala de descans al primer pis de l'Hotel Metropol.

Recordo perfectament el nus a l'estómac fruit de la barreja d''emocions i nervis. Des d'aquell dia, per l'Ester i per mi inoblidable, jo em sento lloretenc com qualsevol de vosaltres.

Uns anys després, el 7 d'agost, passat Santa Cristina, va néixer la Mar. L'Ester no havia pogut bogar i per part meva, m'esforçava amb els meus companys a guanyar la regata dels nois. Aquell any, no recordo qui va arribar primer a la sorra de la platja, si el Gremi d'Hotelers, o qualsevol altre, en tot cas, jo em sentia orgullós de participar-hi i continuar amb la tradició dels llaguts a Santa Cristina.

Dies abans del seu primer any de vida, la Mar estava asseguda a la plaça de la Vila amb nosaltres. De ben segur, l'Ester l'acompanyaria en les seves primeres passes al darrere de la fila dels nens. Duia un petit ram de flors i el seu vestit més bonic. En recordo, ja tenir per ballador en Toni David, el fill d'uns amics nostres. Semblava com un pacte convingut entre pares, pel cas que, si la Mar de gran el ballava, en Toni seria qui l'acompanyaria. Certament, no hem estat els pares qui ho han escollit ans al contrari, és la Mar qui l'ha triat per l'amistat que els uneix des de petits.

Els vestits, les sabates de princesa, es vano, la dansa, la seva participació en el dia dels nens al Ball de Plaça. Des de petita, tot plegat li semblava com una representació sorgida d'un conte de fades. Somiava en veure's vestida com elles i ballar-lo. Estirava d'en Toni , encara que ell, com d'altres nens, no sempre la seguia. El va ballar amb la Mariona, la seva cosina. Amb altres nenes o nens, amics i amigues. No volia perdre's cap dia i així, per Santa Cristina i pel dia dels nens ella estava a la Plaça.

L'any passat, no en va ser l'excepció, tot i que la Mar treballava als Estats Units, volia ser-hi present d'una manera o una altra. L'Ester, la seva mare, entraria a la Plaça com a Obrera de Santa Cristina, una fita prou rellevant doncs ha estat la primera dóna en ocupar aquest càrrec. La solució va ser prou senzilla gràcies a les noves tecnologies, una videoconferència de Skype, jo amb els seus germans asseguts a la Plaça i ella anant cap a les Cascades del Niàgara.

Aquest és el seu any. Complirà el seu somni. Entrarà a la plaça del bracet de la seva mare per ballar-nos el Ball de Plaça. Lluirà bonica i radiant amb el seu vestit, les sabatetes de princesa i el seu somriure d'alegria omplirà els nostres cors. Els vostres. Lloretencs i lloretenques. El cor dels qui s'estimen el seu poble i les seves tradicions.

A tots, agrair-vos la vostra acollida i desitjar-vos bona festa major.


Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres

Marató de sexe

Marató de sexe, un relat curt eròtic del llibre El carrer dels petons

Mentrestant es pujava els calçotets, en Xiu s'apressava a cercar una excusa versemblant per justificar-se d'aquell canvi d'opinió sobtat. La Joana restava ajaguda al sofà, amb la faldilla arremangada i la camisa oberta ensenyant els pits, per l'excitació i amb les presses, encara no havia tingut temps per abaixar-se les calces o deslliurar-se dels sostenidors. Atordida, la Joana es mirava al seu amic com es vestia mentre ell, enfilant la direcció de sortida pretenia justificar-se i ella, intentava endevinar que estava passant.- No puc tornar a fer-ho -va dir en Xiu sense mirar-la-, me'n vaig, no tornaré més. Demà em caso -

El gat s'enfilava al respatller del sofà per guaitar a la mestressa que, amb els ulls oberts com plats, havia perdut la capacitat de badar boca i dir-hi la seva. Saltà damunt la panxa i acostant-se a la mà de la Joana, "el trasto" - com així anomenava al gat - pretenia substituir el sexe acabat de perdre per l'amor que ell li donava.

Tot havia començat temps enrere, quan en una conversa de cafè, una colla d'amigues havien posat en comú les seves experiències sexuals. Totes elles, tenien parella estable i encara que sovint es trobaven en colla, soles, se sentien alliberades de parlar obertament de sexe sense que això provoqués cap sisme en les seves relacions de parella. Era recurrent parlar de la mesura dels membres masculins, la raça o del temps que necessitaven per arribar a l'orgasme. Valoraven com a pràctica imprescindible, explorar els plaers propis del seu sexe, encara que si arribava la complicitat amb la parella, deixaven de banda els jocs solitaris concentrant-se en fer-los l'amor.

Aquell dia la Joana es sentia animada i participava més en la conversa que d'altres vegades. S'havia definit a les seves amigues com a un Ferrero Rocher, d'aspecte rugós i farcida de dolça xocolata; exaddicte al sexe africà i desenganxada dels homes que la tenien tan ampla com una ampolla de vi. Tenia substituït el sexe dur pel joc en el sexe. Tot just estava descobrint el gust de la xocolata escampada per la pell, les sensacions que li provocava el seu amant quan, amb la boca plena de te calent, aigua freda o glaçons, li practicava un cunnilingus i li feia perdre el seny. La Joana va treure de la seva bossa un petit llibre per desar-lo damunt la taula. - Oblideu-vos de Grey. Llegiu-lo i en el proper cafè en parlem. -

Mesos més tard, tornaven a seure a la mateixa terrassa del Cafè de la Plaça. Les rialles i els comentaris es produïen més espaiadament que de costum. Observaven com passejava la gent al seu voltant i comentaven foteses del calçat o la roba que els semblava més estrident. A partir d'ara proposaven trobar-se més sovint, res ni ningú els esperava a casa. Totes tres tornaven a estar sense parella.

- No ho vaig entendre, va marxar tot dient-me que jo era la dóna perfecte. Doncs si sóc perfecte, per què em deixes? - així explicava la Joana a les amigues com havia acabat la seva relació -.
- Homes! -van exclamar totes alhora-, no hi ha qui els entengui. Són covards, tenen por de les dones com nosaltres.
- Una nit que volia fer l'amor amb la meva parella, em va dir que tenia maldecap. - explicava la Cristina - No hi ha millor remei per oblidar-te'n de tots els mals que fent l'amor, no?, me'n vaig fer un tip de riure. Va donar la culpa a l'amanida de canonges que havia preparat per sopar dient-me que, com el Bromur de la mili, aquelles fulles verdes el deixaven sense trempera.
- Hem de planejar una escapada - va dir l'Estel - Com fèiem abans. Llogar un apartament a la costa i passar tot el cap de setmana practicant sexe.
- Una Marató de sexe? - va preguntar la Joana - M'hi apunto.
- Encantada - va dir la Cristina - Encara que a hores d'ara com a molt, només podré fer mitja Marató. Fins al mes de setembre treballo cada dia i com a molt, em queden quinze hores lliures entre torn i torn.

Totes esclataren a riure acabant amb aquells absurds silencis.

- ens caldrà posar-nos en forma. Jo de ben segur hauria d'entrenar. Practico l'autoservei, encara que no sigui el mateix.
- Ningú millor que nosaltres mateixes per saber on ens agrada tocar-nos. Trigo menys estona en arribar a l'orgasme, que la durada dels anuncis de la tele enmig d'una pel·lícula!
- Jo prefereixo un polvo que s'allargui tant com sigui.
- No m'ho recordis. L'últim paio amb què vaig estar, abans de posar-me calenta, va acabar. Me'l vaig mirar i li vaig preguntar - i ara, que farem?
- Sabeu que em va dir un amic meu? -explicava la Joana- Vols fer el favor d'estar-te quieta! Jo m'havia proposat fer un 69, estava al seu damunt i em salta amb aquestes - Que què vaig fer? - vaig dir-li, atura't, m'he desconcentrat. Em vaig estirar al llit i li vaig demanar que continues ell, així jo em concentrava en mi mateixa i en el plaer que em provocava. (en sap un niu) Si de cas, ja arribarà la seva hora.- suposo que devia pensar - Jo no en sé més, no puc estar per dues coses alhora.

En mig any, totes tres havien acabat trencant la relació de parella que tenien. Una coincidència ben estranya, com moltes d'altres coses succeïdes en un passat on encara no es coneixien. Dues d'elles s'havien enamorat i compartit el mateix home sense saber-ho; Abans del casament d'una amiga, totes tres li havien proposat a un nuvi el seu particular comiat de solter; Les tres, havien demanat a un amic si les voldria deixar prenyades, alhora que també havien preguntat el preu de cost de la inseminació artificial. Moltes coincidències.

- Alguna va llegir el llibre que us vaig recomanar? - va preguntar la Joana -
- Sí, jo el tinc.
- Jo també, va dir la Cristina.
- Què us va semblar?
- No em calia mullar el dit a la boca per passar plana - va dir l'Estel-
- Quin Crac està fet aquest personatge. Res a veure amb Grey. Ja us ho vaig dir. Cada relat està fet a mida d'un moment. A vegades semblava que jo n'era la protagonista. Coses que em podien haver passat a mi.
- Recordeu els llibres d'activitats d'estiu quan anàvem a Escola? Si en comptes de sumes i restes ens haguessin obligat a fer aquests deures, ara tindríem un Doctorat!
- Quan em vaig quedar sola - explicava la Cristina - vaig recordar-me'n de vosaltres, aquella conversa i del títol del llibre que ens vas recomanar.- Big bang amor - la veritat és que no sabia on comprar-lo, per sort el vaig trobar a Amazon. Bé, el cert és que en pocs dies va arribar el llibre i el vaig dur a la bossa esperant de recuperar els meus ànims, feia poc que el meu ex m'havia deixat. A la cafeteria on treballo, abans no comença la temporada del turisme, les tardes són tranquil·les i a vegades avorrides, el fet és que vaig començar-lo a llegir. Al segon relat, va pujar-me una escalfor de les cames fins a les galtes que em va fer tancar el llibre. Vaig pensar que si entrava algun client i em preguntava què estava llegint, no sabria si contestar-li o tirar-me al seu coll.
- a mi em va passar alguna cosa semblant - va dir l'Estel. Jo el vaig comprar l'endemà d'aquell cafè, en una altra plana. Lulu crec que es diu. Lulu.com. De fet, vaig empassar-me els 30 relats en pocs dies. Anava com una moto. Perseguia al Jan per la casa i un dia que ell va entrar a la cuina, vaig aprofitar per demanar-li que agafés el sucre de la lleixa més alta de la cuina. Vaig obrir la nevera, vaig agafar la Nutela i mentre amb una mà li baixava els pantalons, amb l'altra obria el pot de la xocolata. No vull ni explicar-vos com va quedar la cuina. Bé, millor la cuina de casa que el minibar de l'Hotel. Allà vaig agafar cava i glaçons i la festa no va acabar fins a la matinada.
- Sempre acabem parlant de sexe - va dir la Joana -
- Nena - contestava la Cristina -, tres floretes com nosaltres de què vols que parlem, de les Olimpíades?, millor que comencem a entrenar-nos per a una marató de sexe o, voleu acabar com les iaies que els queda la figa seca i els hi cal melmelada per mullar-la.
Joana, m'hauràs de deixar el teu llibre - va demanar-li l'Estel - el meu se'l va quedar el meu ex. Em va dir que l'estava llegint ell i no me'l volia tornar. - Calleu! - sabeu que em va dir al cap d'uns dies?,  finalment ell havia descobert el seu Big Bang amor.

Encarrega i descobreix el teu Big Bang amor


Etiquetes de comentaris: ,

divendres

Migdiada



relat eròtic en català d'en Pep Cassany


Mig endormiscat, acalorat, em debato entre la son i el desig. Jeus al meu costat, com tantes d'altres vegades, despullada, damunt la roba de llit. A ulls clucs, els nostres i amb les mans destres, les nostres, deixem córrer els dits per resseguir els contorns dels nostres nus.

Em dius que ara tornes i alçant-te del llit, et persegueixo amb la mirada i a contrallum, em fixo en la teva pell bruna acaronada pel sol. Et reculls els cabells en una destra maniobra, t'estiregasses alçant-te de puntetes i duent els teus braços més enlaire, t'espolses la són de les orelles.

De lluny, escolto com remenes per la cuina. Un got, una ampolla d'aigua i glaçons. Et passeges d'una banda a l'altra tota nua i amb el got a la mà, t'atures als peus del meu llit i fent-ne un glop, t'acabes l'aigua. Només et resten els glaçons i ara, camines per damunt del llit fent-me lloc entre les teves passes i aturant-te damunt del meu pit. La perspectiva ha canviat i el teu nu, davant els meus ulls, em permet gaudir d'unes cames llargues i d'uns pits prominents.

Enduent-te el got a la boca extreus un glaçó per refrescar-te la gola. Deixes caure al damunt del meu pit les darreres gotes d'aigua que restaven atrapades en el got i somrient-me em preguntes - en vols?

Asseguda al damunt la meva panxa, t'enjogasses passejant el glaçó pels meus llavis, duent-lo altre cop a la teva boca i compartint-lo amb la meva i en aquest vaivé, aconseguim fer-lo desaparèixer del nostre joc.

Encara duus el got a la mà i endevino les teves intencions. Prenc l'avantatge fent meu el segon glaçó que passejo pels costats del teu coll per, baixar cap als teus pits, fent-ne sortir els mugrons i aparèixer la pell de gallina. Una esgarrifança ha sorgit provocant-te un espasme que ha sacsejat tot el teu cos.

L'aigua glaçada es dissolt damunt la teva pell i recorre camí cap al teu ventre.

Alces el cul i agenollada, resta el teu sexe al damunt la meva boca que, abans no s'alci a la seva recerca, omples del darrer glaçó que em refrescarà la boca.

Estranya i dolça sensació, humida i fresca, omple de sentit la migdiada de tots dos.



Compra'l ara a Amazon

Etiquetes de comentaris: ,