Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Vint-i-dos anys i un dia, Santa Cristina 2017.


Vint-i-dos anys i un dia, Santa Cristina 2017


Difícilment algú que no sigui de Lloret arribarà a comprendre la magnitud dels sentiments que la tradició de Santa Cristina desperta entre alguns de nosaltres. Dic nosaltres tot i no haver nascut a Lloret, ja que els sentiments creixen allà on se senten estimats i en el meu cas, a Lloret.

Nascut a Girona l'any 66, m'enamoro de Lloret l'any 87 en què em convidà a ballar el Ball de Plaça l'Ester Mas, avui obrera de Santa Cristina. Em proposà acompanyar-la en el seu somni i jo, inconscient de què representava, vaig acceptar i compartir. Tot i les seves acurades explicacions mostrant-me fotografies i vídeos, fent-me viure els preparatius o els actes i les tradicions, ningú em podia preparar per enfrontar-me a una Plaça omplerta de gom a gom. Ni la multitudinària processó del matí, ni la gentada de l'estofat de Santa Cristina és comparable amb la visió que tenen els balladors des de la sala de descans al primer pis de l'Hotel Metropol.

Recordo perfectament el nus a l'estómac fruit de la barreja d''emocions i nervis. Des d'aquell dia, per l'Ester i per mi inoblidable, jo em sento lloretenc com qualsevol de vosaltres.

Uns anys després, el 7 d'agost, passat Santa Cristina, va néixer la Mar. L'Ester no havia pogut bogar i per part meva, m'esforçava amb els meus companys a guanyar la regata dels nois. Aquell any, no recordo qui va arribar primer a la sorra de la platja, si el Gremi d'Hotelers, o qualsevol altre, en tot cas, jo em sentia orgullós de participar-hi i continuar amb la tradició dels llaguts a Santa Cristina.

Dies abans del seu primer any de vida, la Mar estava asseguda a la plaça de la Vila amb nosaltres. De ben segur, l'Ester l'acompanyaria en les seves primeres passes al darrere de la fila dels nens. Duia un petit ram de flors i el seu vestit més bonic. En recordo, ja tenir per ballador en Toni David, el fill d'uns amics nostres. Semblava com un pacte convingut entre pares, pel cas que, si la Mar de gran el ballava, en Toni seria qui l'acompanyaria. Certament, no hem estat els pares qui ho han escollit ans al contrari, és la Mar qui l'ha triat per l'amistat que els uneix des de petits.

Els vestits, les sabates de princesa, es vano, la dansa, la seva participació en el dia dels nens al Ball de Plaça. Des de petita, tot plegat li semblava com una representació sorgida d'un conte de fades. Somiava en veure's vestida com elles i ballar-lo. Estirava d'en Toni , encara que ell, com d'altres nens, no sempre la seguia. El va ballar amb la Mariona, la seva cosina. Amb altres nenes o nens, amics i amigues. No volia perdre's cap dia i així, per Santa Cristina i pel dia dels nens ella estava a la Plaça.

L'any passat, no en va ser l'excepció, tot i que la Mar treballava als Estats Units, volia ser-hi present d'una manera o una altra. L'Ester, la seva mare, entraria a la Plaça com a Obrera de Santa Cristina, una fita prou rellevant doncs ha estat la primera dóna en ocupar aquest càrrec. La solució va ser prou senzilla gràcies a les noves tecnologies, una videoconferència de Skype, jo amb els seus germans asseguts a la Plaça i ella anant cap a les Cascades del Niàgara.

Aquest és el seu any. Complirà el seu somni. Entrarà a la plaça del bracet de la seva mare per ballar-nos el Ball de Plaça. Lluirà bonica i radiant amb el seu vestit, les sabatetes de princesa i el seu somriure d'alegria omplirà els nostres cors. Els vostres. Lloretencs i lloretenques. El cor dels qui s'estimen el seu poble i les seves tradicions.

A tots, agrair-vos la vostra acollida i desitjar-vos bona festa major.


Cap comentari

Desa el teu comentari