Coincidències
Una, dues, tres, deu, quinze. Ho admeto, coincidències. Però en tot cas, digueu-me agosarat, no és estrany que amb cada noia per qui et sents atret en el seu perfil de Facebook, sigui d'ón sigui i faci el temps que faci que ha entrat a la colla, sempre et trobes el mateix amic en comú?
I pel que sembla, no sóc jo sol qui se n'ha adonat compte. Ho he comentat amb altres companys de colla i m'expliquen el mateix. Pot ser que sigui un home jove, guapo, ric i famós a qui totes li vagin al darrere? Sabent qui és, jo diria que no.
El que és cert, abans jo no demano l'amistat a Facebook, primer conec a la persona. Poc o molt, però hauré coincidit amb ell o ella. Tindrem punts en comú o senzillament, voldré saber-ne més i estar al corrent del seu dia a dia. El temps de demanar amistat indiscriminadament a desconeguts/des, ha passat a la història de Facebook.
A totes?, les coneix a totes?, ja recorda qui és cada una de les seves amistats? No dic que no ho pugui fer, més aviat el que dic és que se'm fa rar, Us confessaré, que al veure un perfil on hi ha aquest amic comú, deixo de mirar-lo de manera quasi immediata. Em sento malament, el defineixo com a un depredador d'amics i abans no em converteixi jo en una ombra de la seva manera de fer, em tiro enrere.
La veritat, he deixat de parlar amb algunes noies pensant, que potser també parlen amb ell. Digueu-me "tiquis-miquis". Cert. En tot cas, si una persona que em coneix, em demana amistat a Facebook, m'agrada parlar-hi de tant en tant. Per això són els amics, oi?
No m'agrada prejutjar. Ara, ja fa dies que he anat observant i amb perspectiva, intento fer-me una composició de situació i mentalment, raono el perquè d'aquestes coincidències.
Certament, dec una cervesa a una amiga a qui l'amic no ha tirat la canya! Jo m'hi jugava un pèsol que abans no es fes de dia, ja li hauria demanat amistat. Creu-me, rar, rar.
*** El temps ens posa a lloc. Per part meva, vaig demanar disculpes a la persona a qui em referia en aquest article. Jo mateix, podria ser el protagonista. Jo mateix he viscut el mateix procés. ****
I pel que sembla, no sóc jo sol qui se n'ha adonat compte. Ho he comentat amb altres companys de colla i m'expliquen el mateix. Pot ser que sigui un home jove, guapo, ric i famós a qui totes li vagin al darrere? Sabent qui és, jo diria que no.
El que és cert, abans jo no demano l'amistat a Facebook, primer conec a la persona. Poc o molt, però hauré coincidit amb ell o ella. Tindrem punts en comú o senzillament, voldré saber-ne més i estar al corrent del seu dia a dia. El temps de demanar amistat indiscriminadament a desconeguts/des, ha passat a la història de Facebook.
A totes?, les coneix a totes?, ja recorda qui és cada una de les seves amistats? No dic que no ho pugui fer, més aviat el que dic és que se'm fa rar, Us confessaré, que al veure un perfil on hi ha aquest amic comú, deixo de mirar-lo de manera quasi immediata. Em sento malament, el defineixo com a un depredador d'amics i abans no em converteixi jo en una ombra de la seva manera de fer, em tiro enrere.
La veritat, he deixat de parlar amb algunes noies pensant, que potser també parlen amb ell. Digueu-me "tiquis-miquis". Cert. En tot cas, si una persona que em coneix, em demana amistat a Facebook, m'agrada parlar-hi de tant en tant. Per això són els amics, oi?
No m'agrada prejutjar. Ara, ja fa dies que he anat observant i amb perspectiva, intento fer-me una composició de situació i mentalment, raono el perquè d'aquestes coincidències.
Certament, dec una cervesa a una amiga a qui l'amic no ha tirat la canya! Jo m'hi jugava un pèsol que abans no es fes de dia, ja li hauria demanat amistat. Creu-me, rar, rar.
*** El temps ens posa a lloc. Per part meva, vaig demanar disculpes a la persona a qui em referia en aquest article. Jo mateix, podria ser el protagonista. Jo mateix he viscut el mateix procés. ****
Quina curiositat saber qui és aquesta perdona. De fet crec que ara t'ho preguntaré. De totes maneres la meva opinió es que no t'hauria de condicionar tant el que fa una altra persona.
ResponElimina