dilluns

Connexions



Estranyament connectats. A voltes, inesperadament, amb una persona, un paisatge, un llibre o quatre acords.

Sovint, succeeix amb el desconegut. En un instant t'adones que forma part de tu. Et sedueix, t'atrapa. Un lligam màgic. Un instant, en acceptar-lo com a teu.

Et transporta. Et fascina. T'atordeix.

No pots entendre haver viscut sense adonar-te'n. Res tornarà a ser igual. Formarà part de la teva vida fins que es perdi altre cop entre els records.

Recordo el moment que Jordi Savall em va seduir amb la Viola de Gamba. No havia escoltat mai aquell so, les harmonies i els matisos que li donava a cada partitura.

El blau de la Mediterrània, Cadaqués als meus peus, Cap de Creus en un costat i sota la sola de les meves sabates, la terra eixuta, àrida vegetació, tramuntana valenta i serenor arran i arreu del blau del cel.

El meu gest de babau quan Mar i Cel desplega les veles. Els pirates canten, naveguen i demanen empara a Deus i inferns per arribar a bon port.

Subtilesa d'un gest, una mirada. La llum que travessa un centenari vidre per arribar a tocar un cop més, la rajola cuita del terra d'una masia.

Els color dels seus ulls, desconeguda, mirada expressiva, em relaten els camins d'on provenen i els camins que recerquen.

Un lliri, un paisatge de nit, una llum a la finestra. Traces de pinzells que recorren el gruix de la pintura.

No em vull perdre, ni pensar, en no poder-los recordar.

Petxines a la sorra.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

pepgirona66@gmail.com

Etiquetes de comentaris:

diumenge

Un caramelo en mi primer San Valentin


Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany

San Valentín que cabroncete te has vuelto !! o fué cupido el que  bebió demasiado ?

Me vine de vacaciones y me quedé, prendada, querida, amada y puesta de patas al revés por dejarme querer y quererle demasiado.

Lo intenté y no volví. No sucumbí al momento. Fuí fuerte, por amor própio, por dejarme querer, volví a querer demasiado.

Y nuevamente lo intenté y lo volveré a intentar hoy, mañana y siempre. Vivir y verlas venir. No dejaré de amar por miedo a no ser amada.

Mi pequeño querubin, apunta con uno ojo cerrado. Será tuerto el desgraciado ? Le fuí infiel, cambié de fecha. Coleccioné rosas y no eran rojas, aunque de cristal, creí que llegaria a viejecita con un sinfín, aunque sólo llegué a tres y me quedan dos pues, una se rompió. Y así quedó nuestro amor.

Se sienta a mi lado mi amigo, mi amante o un bandido. Aún no sé calificarlo. O no se deja, o soy incapaz. Definiré mi relación con el herido, como, coherentemente incoherente.

Lo sé, soy feliz, soy vivaz, soy el alma de la fiesta aunque en casa, no cada dia es fiesta pues, mis deberes són los que són y los adoro. Lo que nunca estudié, lo estudio hoy. Pronto seré más catalana que el "pa amb tomaquet" aunque, mientras llegue el momento, un orujito de café, no dejaré de tomar.

Mordaz y no mal escrito, te pido: Cuenta la verdad de cómo ha sido. Conversaciones picantes, subidas de tono y con denominador común. San Valentin o como otros pretenden llamarlo, San Calentin, ha estado presente en todo el evento. Se le echa  en falta, dónde estás desgraciado ! 

Nada más pues. Otro dia será. Vete tu a saber si el Señorito, mañana me volverá a escribir. Aunque sea diferente, San Valentin cumplió su misión. Lo sentó a mi lado y mañana, Diós dirá.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Etiquetes de comentaris: ,

Sant Valentí amb allioli


Sant Valentí amb allioli, d'en Josep Cassany


Per un catalanet com jo, celebrar un dia com avui és realment impossible. Realment, construir un article a una taula on onze solters i solteres expliquen les seves experiències, finalment resumeixo, és impossible.

Vinc a dir, que per Sant Valentí, no hi ha regal que ompli més que compartir l'amor amb la parella, però si pot ser, que també et faci sentir un dia inoblidable.

Sant Jordi ve de gust, una flor, una rosa, un llibre i fins i tot per algú.. Un disc.

Entrem en matèria que hi ha de tot per explicar.

Punt número u, en l'amor, tants caps tants barrets. Comencem, hi ha qui creu en l'amor com en objecte de desig, sexual. Podem parlar de la quantitat, la qualitat i la dimensió de l'amor. Aquesta vegada no en parlarem del color, tot i que sí  podem parlar del lloc de procedència.

Número dos, l'amor que desitges segons l'amor que ja has viscut. Motxilles carregades. Qui ha viscut l'amor boig, refusa la passió com gat escaldat que de l'aigua bullent fuig.

Hi ha qui em diu, que per escriure, em cal la copa, el cigar i els amics. Per descomptat, escriure és un vici com qualsevol altra. Mentre escric, una altra em toca els pebrots posant majúscules on no calen. Ja se sap, de pixapins, n'hi ha a tot arreu.

Número tres, realment a aquesta taula el que cal, és fer més l'amor. I que no diguin que no, que d'amor ens en fa falta a tots. Bé, la pixapins i el gironí, reparteixen amor per a tothom.

L'amor amb allioli, és un concepte cultural. Si t'estimes a algú, realment no et farà res compartir el regust d'allioli. Com que en aquesta taula d'amor, en falta a galletades, cap de nosaltres diríem que no a un petó amb  allioli. Què és més important, el petó o l'allioli?

La gent que m'envolta m'entendrà, tot i que em diuen que tu que em llegeixes ets incapaç d'entendre el que dic. S'escapa un rot i em pregunten que estem fent? Senzillament, estic intentant descriure una sobretaula qualsevol, d'una colla qualsevol, de solters i solteres, encara que tindria de dir, senzillament, que això s'ha convertit en un aquelarre de bruixotes i bruixots.

Telèfons damunt de la taula per descobrir, que algunes converses no interessen i quan aixequen la mirada, els interessa que escriu un pobre columnista com jo. Vés a saber, potser el que explico els hi farà gràcia.

El fred passa factura. Comencen a marxar cap a dins. La llar de foc ens espera.

Encara no hi ha qui sap el secret per gaudir d'un bon cutis, una bona pell, hidratada. Senzillament, pregunteu-m'ho privadament. No són coses per explicar en públic.

Finalment, res a dir, avui ha estat el dia on algú ha rebut un caramel en comptes de rebre el ram de flors dels seus primers divuit. No es queixa tot i que recorda el seu primer Sant Valentí que va rebre, dos ninots de peluix amb un grapat de flors vermelles, mitjançant transport urgent. Ja se sap que Seur, serveix fins i tot per transportar sentiments.

I mentre acabo aquest post, on tothom m'està fotent fora de la taula, no puc dir gaire més.

Desitjar-vos que passeu un Sant Valentí amb final feliç.


--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: ,

Vet aquí, que tot va començar així i ja en són CENT

Opinió amb accent - d'En Pep Cassany



Tot comença amb la necessitat de dir-hi la teva. No saps si a algú li pot interessar, que en dirà o en tot cas, si li donarà la seva aprovació amb el tan estimat Like de Facebook.

El Like, imagino, pot provenir del Circ de Gladiadors Romans, on el públic premiava als lluitadors que havien demostrat la seva valentia, encara que en aquella batalla, jeien sota l'espasa del seu oponent i els restava la vida en poder del Cèsar, malgrat el vot del públic, per tal que li fos llevada o perdonada amb honor.

Quan deixes que els teus dits llisquin pel teclat del teu ordinador i llences la teva creació a les xarxes públiques, al començament, preveus reaccions de tot tipus. Intentes ser respectuós, aportar valor i opinió i si pot ser, generar un cert rebombori o polèmica.

En el meu cas, els primers articles d'aquest bloc han estat opinions amb un cert regust polític. Més tard, vaig incorporar-hi records, relats, contes i fins i tot, un punt d'erotisme en català.

Molts amics i amigues saben que la meva darrera opinió en la polèmica del sopar del dia abans la trobaran en format d'article en aquest bloc. Em nodreixen d'històries, reals, imaginaries o de ciència-ficció per tal d'exposar uns fets o recrear futurs imaginaris.

Certament, aquest no és el bloc més llegit ni de bon tros. Llegir és un esport de risc practicat per molt pocs, si més no, dels habituals de les xarxes socials, més preocupats per saber que ha fet l'amic o amiga i practicar el voyeurisme legal.

A mesura que s'acostava la data d'avui i l'hora d'escriure aquestes quatre ratlles, em preguntava que hauria d'explicar en la meva publicació número CENT. En primer lloc, volia deixar enrere la imatge d'aquest home assegut capcot en el banc, amb les seves pertinences per terra, fet fora de casa seva, sense feina, família o amics. No era el meu cas, però gràficament la imatge demostrava el calvari d'aquest temps de crisi passat i sofert.

He passat molt de temps a la recerca d'una imatge d'un banc buit, però vaig creure que l'absència de la persona podia interpretar-se de massa formes diferents i contraposades, tant positivament com negativament. També vaig cercar imatges de felicitat, alegria, positivisme, avenç. Cercava el mateix banc i la mateixa persona saltant d'alegria. Cercava serenitat, mirada profunda, reflexió i un punt de punyeteria que us provoqués reacció, però finalment vaig pensar, hi ha cap relat més antic que el de la dona i la serp?

Vet aquí que tot va començar així ...

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris:

dissabte

Per qui sonen les campanes ?


Per qui sonen les campanes ? Opinions d'en Josep Cassany

Fa anys, davant la queixa de pixa-pins que demanaven al rector de la Parròquia que fessin callar les campanes de nit, em resultava sorprenent, ridícul i una broma de mal gust. De fora vingueren i de casa ens tragueren.

Vaig nàixer i viure al Barri Vell de Girona. De nits, el silenci només es trencava pel so de les campanes que s'esmunyia fins a l'últim racó de la casa.

Certament els que cada dia les escoltem, no ens adonem que el seu so estrident espanta qui no hi té costum. De la mateixa manera que al pas d'un tren, la gent que viu al costat de la via, tot i que per a qualsevol de nosaltres ens semblaria que la casa s'ensorra al pas del primer vagó, ells no se'n donen ni conta.

Vaig intentar dormir una nit en una habitació damunt d'un Pub de Girona. No m'hi vaig emprenyar. Vaig baixar a prendre una copa fins a l'hora de tancar. Fer-ho un dia no és problema. Si és cada dia, o t'acostumes o fas un canvi.

Però com pots canviar? Si demanes fer complir les normatives urbanístiques i et fan cas, pots acabar com els propietaris de l'Hotel, insultats i malmirats pels seus veïns i conciutadans. Has de canviar tu mateix de casa, fer tancar el Pub, callar campanes, imposar normatives, o bé buscar una entesa entre uns i altres per assolir la convivència?

Les campanes són tradició i la música d'un Pub és delinqüència acústica?, i el tren?, tradició?

Quan els veïns es queixen perquè una determinada zona està plena de gent a la terrassa d'un bar i aquest tanca més tard de les dotze, que hem de fer? Gràcies a la normativa de l'Ajuntament fem tancar totes les terrasses de Girona a aquella hora.

Ja fa temps que dic que ens hem tornat fariseus. Més papistes que el Papa. Volem ser respectats i per tant, ens obliguem amb normatives que regulen el menys comú dels sentits. El seny.

Potser és la falta d'educació. Entendre que si ets a una terrassa i et poses a cridar de nit, molestaràs als veïns o potser, preveient el que pot passar, el consistori Gironí hauria de prohibir instal·lar terrasses allà on hi hagi habitatges al voltant, encara que recordem que aquest Ajuntament, fins i tot, no va permetre instal·lar les veles a la Devesa, perquè també molesten!!, i allà, no hi ha habitatges.

Així doncs, que fem?, més normes?, doncs no us queixeu quan s'apliquin. Si els propietaris de l'hotel han demanat fer-les complir i aquestes han obligat al Capítol de la Catedral a silenciar les campanes de nit, no teniu cap dret a menysprear-los ni insultar-los.

Si creieu que s'han de continuar escoltant el so de les campanes, proposeu i paguem entre tots algun sistema de pantalles acústiques que redueixin el seu so de nit i si no, no us queixeu per fer complir la normativa que, quan ens convé tots volem que es compleixi i quan no, ens queixem i ens la saltem si podem.

Ja seria hora d'aplicar la màxima, Viu i deixa viure

Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Etiquetes de comentaris: , ,

dimecres

Desconeguts

https://www.amazon.es/dp/1548242055?tag=cassany-21&camp=3598&creative=24794&linkCode=as1&creativeASIN=1548242055&adid=1T1V5X79WX8S4CNSY2XQ&

Desconeguts (inclós al  Big bang amor)

He obert la porta i el teu tímid somriure, nerviós ha esbossat un gest que t'ha forçat a torçar els llavis.

- Endavant. Entra. No et quedis a la porta.

Els meus ulls han guiat el camí que has de seguir.

- Sóc ...

- Sense noms. Sense preguntes. Sense pors.

- Em dónes el teu abric?

El silenci resta com a un convidat més.

- He preparat una habitació per tal que ens puguem sentir còmodes. Ja fa una estona que crema el sàndal.

Volia crear una atmosfera relaxant - perdona si m'engargusso amb les paraules - En veure't m'ha fet un salt el cor - he triat una música relaxant, sensual...

- Em despullo?

- He preparat aquesta tovallola per tal que et pugui cobrir. Sí i també ... Perdona, si vols anar al lavabo,el tens aquí al costat. Mentre tu et prepares, si et sembla bé, t'espero a l'entrada. Avisa'm quan et sentis preparada.

El vidre de la porta que ens ha separat em deixava intuir tots els teus passos i gestos. Has mirat per la finestra mentre et descordaves els botons de la camisa. Has deixat caure la faldilla a terra mentre amb un hàbil gest la recollies amb el peu. T'has descordat els sostens que atrapaven els teus pits, que acaronant-los amb un lleu massatge, has desat preparats.

No sé què et passava pel cap. Jo estava nerviós.

T'has assegut per després tombar-te de boca terrosa damunt d'aquest jaç improvisat. T'has tapat tant com has pogut mentre els teus llavis em demanaven d'entrar.

- Tens fred ?, estàs bé?

Estava disposat i tot semblava a lloc. M'he vestit per al moment. Blanc. Pantalons, samarreta i uns sabatots de farmàcia. Si ho volia fer, havia de posar-me en el meu personatge.

Arribava l'hora dels valents. Si era allà, era per fer realitat una fantasia.

Has fet caure els teus cabells al costat del coll mentre jo deixava lliscar l'oli al meu palmell abans no toques la teva pell. Per primer cop, la meva mà entrà en contacte amb la teva esquena. Faig corre l'oli i l'altra mà, entrà a la festa.

Em sembles perfecta.

Ressegueixo el coll, m'aturo a cada racó que em sembla tens. Llisco les mans cap a les espatlles per continuar braços avall. Torno amunt. Ressegueixo la columna, faig caure les meves mans cap als costats i em fixo com encaixen en el teu cos. El contacte amb la teva pell provoca als meus dits que augmentin la temperatura fins a notar-los roents. La música em transporta a la Platja d'Ipanema on una noia com tu va obligar a escriure al músic la cançó.

Continuo treballant i les mans s'esmunyen sota la tovallola que et cobreix. Em somrius. Els teus braços intenten amagar els costats dels teus pits. No em concentro en aquesta part del cos. Decideixo que és hora de les cames, fins a una mica més amunt del genoll, sota la tovallola. Oli, oli, una mica més d'oli. La teva pell el xucla i li agafa un color especial. Rellueix.

Aixeco la mirada mentre prenc el teu peu amb les dues mans. Veig les teves calces que s'albiren per l'entrecuix. Cotó, blanc. Adients per l'ocasió. Ni sexis, ni delicades per tal que no et faci res si s'embruten. No ho saps però, el color blanc m'excita.

Les meves mans volen arribar al final de les teves llargues cames. Oli, oli. El faig corre en cercles. Noto com tenses els glutis i s'aixeca lleugerament punxegut el teu cul. Les calces em fan nosa i les aparto una miqueta per tal de tenir millor accés. Ara una galta i després l'altra, acabant amb les dues a l'hora. El meu braç atrapa les natges per tal que em sentis en força. Tanques els ulls. No sé si et relaxes o t'excites.

Majestuosament et tombes i restes boca amunt mentre els teus braços tapen els teus pits.

Em preparo situant-me endarrere del teu cap, agafo oli i una mà separa el teu braç per deixar-lo de costat mentre l'altra mà, deixa caure l'oli en el teu pit. Tu mateixa enretires l'altre i veig com s'ericen els teus mugrons. L'oli calent t'ha fet entrar en situació i les meves mans, amanyaguen suaument els teus pits. Giren, volten, s'entrecreuen d'un a altra i de l'altra a l'un. A voltes s'aturen als mugrons, talment com a antenes aixecades que semblen escrutar senyals en el sostre de l'habitació.

Et mossegues el llavi i ho interpreto com el senyal de fer córrer l'oli més avall en direcció al melic. Un dit s'hi atura, juga, dóna voltes, entrant i sortint, fent vessar l'oli que s'hi ha acumulat. Decideixo baixar camí cap al blanc.

Deixo caure un fil d'oli. La tira de les calces es mulla i recorro amb un dit aquest camí fins a la part interior del teu entrecuix. Sento com s'accelera la teva respiració.

Les meves mans recorren la part interior de les teves cuixes i s'aturen sempre, una vegada i una altra, a tocar del teu sexe. Dues mans amunt i avall, de fora a dintre i d'avall a amunt i de dintre a fora. Una vegada més, aturades a prop d'aquest blanc, que a poc a poc, veig canviar de color.

El sàndal ha deixat pas a la fragància que desprenen els extractes de les ametlles dolces de l'oli. Marley em marca el compàs. Cada cop estic més a prop. La mà oberta s'esmuny sota les calces i amanyaga el teu pubis. És una constant que una mà recerqui l'altra com a parella de ball.

M'he esmunyit i acaronat el teu sexe mentre escoltava com deixaves sortir el teu primer gemec. Has doblegat les cames deixant pas franc a les meves mans.

No passava res si tallava aquelles calces i m'he després de la primera tireta. S'han arronsat i m'han permès veure el teu sexe, humit, lluent, calent. Desitjós de ser mimat, tractat amb amor i sacsejat fins a fer-te arribar a l'orgasme.

Les teves mans em demanaven més. Més fort. Més suau. Més endins.

Els teus gemecs s'acompanyaven del ritme que marcaven els meus dits i una mà, t'aixecava el cul per fer lloc i entrada complaent.

Situat al teu costat, contemplant els teus ulls com em somreien i em parlaven de l'experiència que estaves gaudint. No deixava de tocar-te i per primer cop, et robava un petó. Humit, ardent.

Un espasme m'ensenyava com arribaves al cel mentre em demanaves que no m'aturés i tancaves les cames impedint la meva retirada. T'aferraves al meu braç a ulls clucs.

Sense voler que aquest fos l'últim contacte amb la teva pell, he resseguit el teu cos amb un dit per darrera vegada. T'he tapat i he apagat el llum tot desitjant que gaudissis relaxadament del moment.

Ara sóc jo qui s'ha esmunyit de l'habitació i m'he assegut en una butaca, amb el cos estirat, la mirada perduda i fruint del moment.

He fet meu el teu cos un breu moment.

Encenc la cigarreta i el fum s'obre camí dins meu com jo he entrat a la teva ànima.

La teva resposta al meu anunci em va sorprendre.

Intercanvi d'una hora de massatge sense cap condició ni pregunta.

Ara sóc jo qui no sé el que m'espera.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor



ENCARA NO TENS EL TEU BIG BANG AMOR ? Aquí tens l'enllaç a AMAZON

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts

Savi d'amor



Savi d'amor, d'en Josep Cassany




No deixaré de creure en tu.

Ben segur que et trobaré a resguard dels vents.

El xiuxiueig mentider,

promet el que no pots sentir.

Reconeixeré la teva mà encaix perfecte de la meva.

Un dit recorre l'altra recercant el solc de l'amor,

llarg, profund i,

tallat dues vegades per, finalment,

no trobar-ne la fi.

Suau,

càlid tacte.

Perfecte encaix.

Sense miralls,

ni pors,

ni motxilles carregades.

Despullats per renàixer un cop més.

Camino empès per la tramuntana.

No m'aturo.

Tard o d'hora et trobaré, amor.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


pepgirona66@gmail.com



Etiquetes de comentaris: , ,