Connexions
Estranyament connectats. A voltes, inesperadament, amb una persona, un paisatge, un llibre o quatre acords.
Sovint, succeeix amb el desconegut. En un instant t'adones que forma part de tu. Et sedueix, t'atrapa. Un lligam màgic. Un instant, en acceptar-lo com a teu.
Et transporta. Et fascina. T'atordeix.
No pots entendre haver viscut sense adonar-te'n. Res tornarà a ser igual. Formarà part de la teva vida fins que es perdi altre cop entre els records.
Recordo el moment que Jordi Savall em va seduir amb la Viola de Gamba. No havia escoltat mai aquell so, les harmonies i els matisos que li donava a cada partitura.
El blau de la Mediterrània, Cadaqués als meus peus, Cap de Creus en un costat i sota la sola de les meves sabates, la terra eixuta, àrida vegetació, tramuntana valenta i serenor arran i arreu del blau del cel.
El meu gest de babau quan Mar i Cel desplega les veles. Els pirates canten, naveguen i demanen empara a Deus i inferns per arribar a bon port.
Subtilesa d'un gest, una mirada. La llum que travessa un centenari vidre per arribar a tocar un cop més, la rajola cuita del terra d'una masia.
Els color dels seus ulls, desconeguda, mirada expressiva, em relaten els camins d'on provenen i els camins que recerquen.
Un lliri, un paisatge de nit, una llum a la finestra. Traces de pinzells que recorren el gruix de la pintura.
No em vull perdre, ni pensar, en no poder-los recordar.
Petxines a la sorra.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany
pepgirona66@gmail.com
Cap comentari
Que t'ha semblat ? Dona'm la teva opinió i descobreix què en pensen els altres. Escriu el teu comentari aquí