Vet aquí, que tot va començar així i ja en són CENT
Tot comença amb la necessitat de dir-hi la teva. No saps si a algú li pot interessar, que en dirà o en tot cas, si li donarà la seva aprovació amb el tan estimat Like de Facebook.
El Like, imagino, pot provenir del Circ de Gladiadors Romans, on el públic premiava als lluitadors que havien demostrat la seva valentia, encara que en aquella batalla, jeien sota l'espasa del seu oponent i els restava la vida en poder del Cèsar, malgrat el vot del públic, per tal que li fos llevada o perdonada amb honor.
Quan deixes que els teus dits llisquin pel teclat del teu ordinador i llences la teva creació a les xarxes públiques, al començament, preveus reaccions de tot tipus. Intentes ser respectuós, aportar valor i opinió i si pot ser, generar un cert rebombori o polèmica.
En el meu cas, els primers articles d'aquest bloc han estat opinions amb un cert regust polític. Més tard, vaig incorporar-hi records, relats, contes i fins i tot, un punt d'erotisme en català.
Molts amics i amigues saben que la meva darrera opinió en la polèmica del sopar del dia abans la trobaran en format d'article en aquest bloc. Em nodreixen d'històries, reals, imaginaries o de ciència-ficció per tal d'exposar uns fets o recrear futurs imaginaris.
Certament, aquest no és el bloc més llegit ni de bon tros. Llegir és un esport de risc practicat per molt pocs, si més no, dels habituals de les xarxes socials, més preocupats per saber que ha fet l'amic o amiga i practicar el voyeurisme legal.
A mesura que s'acostava la data d'avui i l'hora d'escriure aquestes quatre ratlles, em preguntava que hauria d'explicar en la meva publicació número CENT. En primer lloc, volia deixar enrere la imatge d'aquest home assegut capcot en el banc, amb les seves pertinences per terra, fet fora de casa seva, sense feina, família o amics. No era el meu cas, però gràficament la imatge demostrava el calvari d'aquest temps de crisi passat i sofert.
He passat molt de temps a la recerca d'una imatge d'un banc buit, però vaig creure que l'absència de la persona podia interpretar-se de massa formes diferents i contraposades, tant positivament com negativament. També vaig cercar imatges de felicitat, alegria, positivisme, avenç. Cercava el mateix banc i la mateixa persona saltant d'alegria. Cercava serenitat, mirada profunda, reflexió i un punt de punyeteria que us provoqués reacció, però finalment vaig pensar, hi ha cap relat més antic que el de la dona i la serp?
Vet aquí que tot va començar així ...
El Like, imagino, pot provenir del Circ de Gladiadors Romans, on el públic premiava als lluitadors que havien demostrat la seva valentia, encara que en aquella batalla, jeien sota l'espasa del seu oponent i els restava la vida en poder del Cèsar, malgrat el vot del públic, per tal que li fos llevada o perdonada amb honor.
Quan deixes que els teus dits llisquin pel teclat del teu ordinador i llences la teva creació a les xarxes públiques, al començament, preveus reaccions de tot tipus. Intentes ser respectuós, aportar valor i opinió i si pot ser, generar un cert rebombori o polèmica.
En el meu cas, els primers articles d'aquest bloc han estat opinions amb un cert regust polític. Més tard, vaig incorporar-hi records, relats, contes i fins i tot, un punt d'erotisme en català.
Molts amics i amigues saben que la meva darrera opinió en la polèmica del sopar del dia abans la trobaran en format d'article en aquest bloc. Em nodreixen d'històries, reals, imaginaries o de ciència-ficció per tal d'exposar uns fets o recrear futurs imaginaris.
Certament, aquest no és el bloc més llegit ni de bon tros. Llegir és un esport de risc practicat per molt pocs, si més no, dels habituals de les xarxes socials, més preocupats per saber que ha fet l'amic o amiga i practicar el voyeurisme legal.
A mesura que s'acostava la data d'avui i l'hora d'escriure aquestes quatre ratlles, em preguntava que hauria d'explicar en la meva publicació número CENT. En primer lloc, volia deixar enrere la imatge d'aquest home assegut capcot en el banc, amb les seves pertinences per terra, fet fora de casa seva, sense feina, família o amics. No era el meu cas, però gràficament la imatge demostrava el calvari d'aquest temps de crisi passat i sofert.
He passat molt de temps a la recerca d'una imatge d'un banc buit, però vaig creure que l'absència de la persona podia interpretar-se de massa formes diferents i contraposades, tant positivament com negativament. També vaig cercar imatges de felicitat, alegria, positivisme, avenç. Cercava el mateix banc i la mateixa persona saltant d'alegria. Cercava serenitat, mirada profunda, reflexió i un punt de punyeteria que us provoqués reacció, però finalment vaig pensar, hi ha cap relat més antic que el de la dona i la serp?
Vet aquí que tot va començar així ...
Cap comentari
Desa el teu comentari