divendres

El perfum de Nadal


El Perfum de Nadal. relats curts en català d'en Pep Cassany


Puja la temperatura. No és una nit qualsevol. És la nit de Nadal. I sembla estrany, però em cal dir, que aquesta és la nit més calenta de l'any.

Sense calefacció, ni alcohol. Tan sols una conversa.

Escull una parella d'acord amb l'olor personal que desprèn. Les feromones. Puja i baixa la libido de qui primer, t'agrada físicament, t'atrau intel·lectualment i finalment, quan arribes a la pell i la tastes, decideixes repetir l'experiència o no tornar-te ni acostar.

En una taula on no hi ha família, clàssicament entesa, les amistats passen a ser la família recorrent.

La família que valorem en el dia a dia, aquella que avui hi és i demà no hi és. La recorrent. Aquella que triem. La família capaç de parlar de sexe sense complexos en una càlida nit de Nadal.

Per als qui tenen valors catòlics i cristians, aquesta és una conversa i un escrit, on no poden trobar forat. Per a la resta, tant es val escoltar per aprendre, com expressar opinió per atraure, doncs en un sopar on tres i tres no fan sis, encara que tres parelles sortirien, qui escolta i no vol expressar, qui explica vol imposar i qui diu, que ni fu ni fa, acabarà per ficar-se al llit amb el menys pensat.

Mentre escric escolto les rialles dels amics.

Mengen maduixes amb xocolata i les mullen amb cava del Priorat.

Vés a saber, una nit de Nadal calenta, si no l'heu coneguda, us recomano reservar-ne plaça per l'any vinent, que encara que no siguem tots, o no siguem els mateixos, a l'edat que tenim, sense paranys ni mentides religioses, paga la pena haver-la viscuda al seu costat.

Permeteu-me doncs abandonar-vos. Em toca atendre als amics. Vés a saber com acaba la nit, o la matinada.

Només m'enduré el que hauré viscut.

Nanit i bona hora.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Etiquetes de comentaris: , , ,

dissabte

CINC i CINC, fan deu i CINC fan quinze

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany


Tots sabem que els qui tenim la sort de treballar, passem més hores amb els companys/es de feina que amb la família.

Per la meva banda, tot just fa quatre mesos que he tornat a tenir feina estable. Reinventar-me, tornar a començar. Conèixer, aprendre, compartir, col·laborar, fer equip.

Per primer cop, he estat convidat a un sopar d'Empresa. Per tots aquells que ja en dueu vint o vint-i-CINC a les vostres panxes, potser no recordareu com va ser el primer cop. Vés a saber. Per més estrany que us pugui semblar, nervis, en vaig passar tots aquests dies.

No ho sé pas. Seixanta o setanta i de nous, una dotzena, comptant-m'hi jo.

Feia dies que sentia com s'esmunyien els dies del calendari i la Concepció i tot l'equip de comunicació de CINC, comptaven i recomptaven les persones amb qui es havia de comptar. Companys, amics, treballadors, socis, clients, coneguts. De fet, compten i recompten per no deixar de pensar en ningú que al llarg de tots aquests anys i ja en fa un munt, ens ajuden a tots nosaltres en la feina del dia a dia.

No manca detall. Benvinguda a tots els nous, Nadala, torró, número de loteria i de la grossa on el CINC hi és omnipresent. Jocs d'equip, records d'agraïment pels 10 o 20 anys de feina i agraïments dels homenatjats, per tantes atencions rebudes en aquestes llargues carreres.

Faig esment especial d'en Salvador, qui després de vint anys continua aixecant-se dia a dia amb il·lusió per començar a treballar un nou dia. Ell és patrimoni de l'Empresa així com l'Empresa és patrimoni del seu cor, vinc a dir, allò que ara està tan de moda i es fa dir LOVE MARK.

Era tard, però gràcies potser al cafè, la vetllada em va fer pensar com podia millorar i arribar tan lluny com CINC em vulgui deixar arribar. Les cabòries del passat es van acabar dissolent com el sucre del cafè. Hora del gintònic, llevar-me amb ganes i il·lusió per encetar un nou dia de treball. Compartir amb tots vosaltres, companys i companyes, la tasca de donar a conèixer la vostra feina, assessors i assessores fiscals, comptables, laborals i juristes, auditors, corredors d'assegurances i gestors administratius i per no deixar-me a ningú, companys i companyes que amb la vostra tasca manteniu nets els centres de negocis, manteniu els edificis impecables i feu que tots nosaltres disposem de la sort de treballar, en aquesta gran empresa.

A en Josep Maria, Concepció, Jaume, Francesc, Gemma, Neus, Salvador, Enric i Mercè, agrair-vos de tot cor la confiança i el vostre suport.

Bones festes de Nadal!
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Etiquetes de comentaris: ,

dimarts

Amagats


Amagats d'en Pep Cassany


El temps ens ha ajudat a construir les nostres veritats. No existeixen veritats absolutes. Encara que mirem de fit a fit, segurs de nosaltres mateixos i del nostre discurs, es ben cert que el construïm d'acord amb les nostres fortaleses.

No sortim al carrer amb la veritat per bandera perquè sabem, que cal amagar les nostres febleses si no volem ser jutjats, culpats i castigats. 

No amaguem res més que bestieses emotives per nosaltres. No hem robat, ni matat, ni trencat cap d'altra llei humana o celestial.

Aprenem a ser nosaltres. Mirar-nos al mirall, reconèixer la imatge que ens retorna i que aquesta, sigui agradable als nostres ulls. Contínuament intentem ser millors, per nosaltres mateixos, per acabar, ser millor per els altres.

Vivim contradits. Quan hi són, ens impedeixen fer i quan per fi marxen, ens resta un forat al pit que ens ofega.

Caminem a la recerca de nostre jo, sols. Ens acompanyem de la família, els amics, dels amors, la música, la paraula i l'escriptura. Jo em tanco a la clova on m'hi sé a recer. Escolto el cant de les sirenes. Em manca la il·lusió que m'embogeix i m'expulsa del cau per sortir al carrer amb la cara neta, a la recerca del sol, amb el somriure els llavis, les ulleres de sol, el cotxe descapotat i els cabells al vent.

El que volem a voltes es torna utòpic doncs, sempre podem trobar l'excusa per dir que no, ara no toca, ens manca res. La felicitat es una actitud vital i perduda, has d'aprendre i emprendre fent camí.

Retòric, millor així. Millor així que no directe, amb la veritat per davant, on tothom es creu amb dret a dir la seva i fer de jutge. Castigats, condemnats i complint pena per redimir-se d'un llunyà passat, quasi oblidat, vivint un present ple, doncs demà ja no és tan lluny i l'any vinent segur que encara serà millor.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris:

diumenge

La bona sogra

Curts en català d'en Josep Cassany


I un dia, en sentir obrir la porta, veus entrar a la teva filla amb un amic!

Hola, venim a estudiar.

I s'encenen totes les llums d'alarma.

S'han tancat a l'habitació. És el primer cop que porta a un amic a casa. A casa, un noi. Una persona d'un altre sexe. En l'edat on les hormones salten i ballen sense control.

Jo, moderna com sóc, mare divorciada amb dos fills i una vida sexualment encara activa, fa quatre dies sortia de "pendoneo" amb les meves amigues i ja m'ho veig a venir tot.

Com aquell qui no vol la cosa, comparteixo la bona nova en el grup dels meus amics de watts.

Em xiulen les orelles i per fi, les veus masculines de la colla comencen l'assalt.

Què vols dir?

No l'hauràs deixat passar del menjador?, vols dir que no fa massa estona que no sents cap veu?, ja li has explicat de què va el conte?, et cal un desfibril·lador per recuperar-te del xoc??

Clavada en el sofà, mirant la pantalla del mòbil, immòbil, penses i repenses el que has fet bé i malament. Els homes que no has deixat entrar a casa. L'edat de la innocència. El teu primer petó. Que ha sentit el primer cop?

I els altres que burxen i burxen. T'has fet gran de cop.

Et surten les canes?, una arruga nova?, i encara no han sortit del dormitori. Com s'allarga el tema! Val a dir, que a segon de batxillerat hi ha una feinada de por!!

I el nen, què pensarà el nen? Ell també em durà les seves amigues a casa? No es voldrà casar molt jove, no?, millor que visqui la vida.

Ais, ja està! No diguis res.

Bona nit.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , , ,

dissabte

Cinquè dia de desembre i ja li veig les orelles al llop

Articles d'opinió en català d'en Josep Cassany



Cinquè dia de desembre i ja li veig les orelles al llop. Se'm farà llarg, com cada any. Em fa més por que goig, encara que aquest any no hi hauria raó per ser així.

Em justifico. Dies de consum quan no es pot. Dinars i sopars amb família, companys de feina i amics fan mandra quan no són triats i tots amuntegats en quatre dies. Ja m'arriben missatges d'advertència que el 7 de gener caldrà endarrerir la balança cinc quilets!

Per sort ja fa anys que no vaig a missa del gall, encara recordo quan de petit m'obligaven a anar-hi amb el fred que passàvem a l'església de Sant Fèlix. Altre cop tots amuntegats vora les estufes de butà penjades a les columnes que, si més no, ens escalfaven els caps, abans peluts i ara pelats.

Quin tip de picar al tió. El de cada any. Aquell que diem només cagarà quatre bajanades i que acaba per fer diarrea amb tants padrins i parenteles. Sense control. Per més que es digui.

Caríssim sopar el de cap d'any, vi blanc, vi negre, rosat i cava, raïm, gintònic, cubata, guisqui i narinan. De ximpleries se'n diran un munt i vés a saber on acabes dormint i amb qui t'aixeques doncs, dies d'oblit es combinen amb il·lusions i, amb tant d'alcohol dins les venes, acabes per explicar la missa del gall o compartir les teves fantasies sexuals.

Nit de bruixes i bruixots.

Signo aquest calvari gràcies al retorn dels somriures dels meus fills la matinada de reis. La il·lusió, els nervis, les sorpreses i alegries que es desprenen.

Un dia més i tot s'acaba.

S'han acabat les festes i sobreviurem un altre any a les festes consumistes del solstici d'hivern. Deixant de banda simbolismes religiosos que per a mi, resten com a record i comparteixo com tradicions i no creences.

La ressaca pot ser gran.

Per a tots aquells que les festes de Nadal us entristeixen i se us fan feixugues de passar, em plau convidar-vos a la meva taula. Menjarem, beurem i explicarem bestieses i mentre duri la festa, somriures d'orella a orella. Qui no ho signaria?

A la taula d'en Bernat, qui no hi és no n'és comptat!

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor



Etiquetes de comentaris:

divendres

Pèrdues i guanys, balanç 2015

Articles d'opinió d'en Josep Cassany


S'acosta el cap d'any i d'una manera o l'altra tots mirem de reüll enrere. Tot plegat, com si haguéssim de passar comptes amb nosaltres mateixos. Quins són els propòsits complerts dels objectius que ens vàrem fixar quan tot just començava l'any.

I no em refereixo a aprimar-nos, fer esport dos cops per setmana, ni tan sols, la indepe. Si més no, l'amic Carod Rovira que fa anys la va vaticinar pel 2014, no ha acabat de veure complert aquest desig ni el 2015 i si seguim així, potser tampoc l'arribarà a veure mai.

No sé vosaltres, però en tot cas els meus, eren objectius més intangibles. Em vaig proposar pessigar la felicitat.

Per retrobar-la tenia un pla. Començar a creure que no havia de patir per les coses que no tenien solució, perquè no en tenen, ni tampoc per les coses que sí en tenen doncs, si en tenen, no cal patir per elles. Tant patir per les situacions que m'obligaven a viure sotmès a les circumstàncies, no sabia com, però havia d'aconseguir-ho. Val a dir, que he arribat a pessigar-la.

L'experiència em demostra que no existeix la felicitat absoluta, o més ben dit, és passatgera. A voltes un instant, un moment, uns dies o vés a saber, una llarga temporada.

He conegut la felicitat als ulls de qui la viu i la comparteix. Quan surts d'un període fosc, tanta joia resumida en l'actitud d'una persona, sembla que no pugui existir. Doncs, tinc la sort de compartir l'amistat amb la felicitat.

No puc deixar de pensar en l'Assumpció, la nostra germana. Compto quants som i una mà em basta. La Xon, compartia les meves estones de felicitat per les coses que he anat conquerint. La feia patir, tot i que sabia de la meva fortalesa, també sabia que em calia fer coses diferents per obtenir resultats diferents.

El càncer li va causar dolor i mort. Mentre l'acompanyàvem, va extreure de nosaltres els somriures que en la infantesa vàrem endreçar per quan ens manquessin. Me'n va regalar un munt abans de marxar. Si més no, quan va finar era conscient de la millora de la meva situació laboral i per tant, se sentia alleugerida d'aquest patiment.

No he deixat de fumar, ni faig esport. No és que no vulgui, però no era aquest l'objectiu. Per aquest any que ve, crec que començaré per fer petits canvis que tornin a donar resultats diferents. Segurament, sense voler o saber, ho fem tots. Si fixem objectius i canalitzem les nostres energies en cada pas que donem, quan acabi el 2016 tornarem a mirar enrere i podrem meravellar-nos del camí recorregut.

Tòpicament, la felicitat no està en el destí sinó en el camí del dia a dia.


--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor



Etiquetes de comentaris: