Cal tenir padrins
Amb 19 anys, qui va ser el meu Director de vendes, va deixar anar un refrany abans de donar-me la feina. "Cal tenir padrins". Més concretament va dir "quién a buen arbol se arrima, buena sombra le cobija". Jo no entenia res, però tantes vegades ho he notat, que de tant sentir-ho, he acabat creient-m'ho.
Efectes mimètics en diria jo. Si quan tot et ve de pega, amb els collons ensopegues, quan les coses et van bé, encara t'aniran millor.
Sempre plou sobre mullat. Funciona, tant pel bo com pel dolent.
Afeccionat com sóc al refranyer popular, podria omplir aquest article de missatges bons o dolents que, com sempre, atemporals i plens de significats ocults, poden fer-se servir en molts àmbits de la vida.
A tall d'exemple, un dia com avui, serè, el sol llueix i escalfa, carrers nets per pluges passades. Tothom a lloc, ha arribat l'hivern i ja duem abrics, bufandes i guants. Passejo per la ciutat, i trobo a d'altres que com jo, aprofiten el dia per sortir, a peu, a fer els encàrrecs. Tot i que continuem en crisis, avui la veiem més dèbil, aviat recuperarem i tirarem endavant. Que malament ho hem passat i quants plans de futur ens caldrà tornar a fer per arrencar de nou.
Si avui rebo un missatge, serà bo. Algú que percebi de mi l'optimisme que desprèn la meva manera de fer. La cara de felicitat i els ulls brillants que han sorgit després de temps de dur-los amagats sota els vidres fumats de les ulleres que formen part de la disfressa i que oculten a qui ens mira, la preocupació i patiment que desprenen els ulls, miralls de l'ànima.
Quan tot va bé, la gent s'acosta, et pregunta el motiu de tanta felicitat. Vol compartir el teu millor moment. Ans al contrari, veus sortir corrents, fins i tot a aquells que creies amics, si les coses van mal dades.
Que bonic és somiar i no tenir malsons. La diferència rau en el vessant positiu dels somnis imaginaris que són plaents, vers l'angoixa i el patiment que t'ofereixen les pors, reals i imaginaries, d'allò que desconeix o que no vols conèixer.
Si al llegir aquest escrit, ho has fet mitjançant la recomanació del blog en la web del diari, voldrà dir que continua essent bàsic tenir padrins, doncs fins ara, perdut en la secció d'enllaços no l'hauries trobat. Gràcies Marc, per donar-me l'oportunitat de ser llegit.
Cap comentari
Desa el teu comentari