dgtv - de Girona de tota la vida

M'agradaria pensar, tot i algunes absències, que soc un gironí de soca-rel, o com m'han dit, etiquetar-me amb l'hashtag #dgtv #degironadetotalavida.

Cert, vaig néixer a la Clínica Girona i els primers anys, vaig ser veí del barri vell, o com alguns s'entestaven a anomenar, del "barri xino". Aquell mateix barri on la pel·lícula basada en la novel·la d'en Cercas no aconsegueix retratar. També és cert que convivíem parroquians, putes, macarres i policies. Ara bé, la gran majoria érem famílies amb escassetat de recursos, ara anomenades famílies en risc de pobresa i exclusió social.

He de dir que n'estava orgullós del meu barri, dels meus veïns i dels amics. Segurament, una població econòmicament molt homogènia, encara que amb conductes molt diferents. Ves a saber si, més d'un, aprofitava l'excusa d'anar a missa i tot acabat, fer el vermut al bar Pepe amb alguna pepeta.

Més endavant, vaig viure al barri de la devesa, als anomenats pisos de la Caixa, venuts als antics llogaters i revenuts per a fer un bon negoci. Seguint la meva singladura nòmada, amb els anys, vaig anar a parar al barri de Santa Eugènia de Ter, on queden pocs autòctons, tanquen esglésies i obren mesquites. La veritat, se m'en refot! Soc ateu de qualsevol religió, creença, energia o la qualificació que li vulgueu donar a la necessitat de creure en un Déu o força superior. Això sí, ho respecto tot i tothom, menys aquells que se'n beneficien de les creences dels altres.

Qui ho havia de dir, deu anys després torno a la devesa. Amb unes vistes de Girona, fantàstiques. Podia veure els focs artificials, la mainada jugant a les places, la gent passejant els gossos, els serveis municipals fent la neteja i recollida d'escombraries, els jardiners podant arbres, tallant la gespa i mantenint la ciutat neta. De tot i més. Un balcó fantàstic per a qualsevol badoc.

Per circumstàncies personals, recentment he anat a viure als Salesians. Aquell barri de Pont Major que els Gironins passem de llarg amb el cotxe perquè hi ha la presó, o perquè hi vivien els immigrants, o perquè potser no és un bon barri per passejar o, perquè ... Tants caps, tants barrets, tothom té els seus motius o senzillament, ni el coneixen, ni el volen conèixer. Aquí no se'ls hi ha perdut res.

Amb només un parell de mesos, sorprès per la bona convivència amb els veïns i comerciants d'aquest barri, m'he adonat que fins i tot, l'Ajuntament de Girona el té oblidat. Hauríem de salvar l'excepció de l'edifici Aurora, en tan mal estat que l'Ajuntament es proposa fer les obres de sanejament i repercutir-ho més tard als propietaris, però com bé he dit, sembla l'excepció que confirmaria la regla si és que un dia es decideixen a portar-ho endavant. No sigui cas que els caigui una pedra al cap a algun veí i acabi l'Ajuntament al banc dels acusats.

Passejant per aquest bonic barri, m'he adonat que, cap dgtv (gironins de tota la vida) es plantejaria veure els jardinets de la Plaça Miquel de Palol al barri de la devesa, o el parc Migdia, per donar només dos exemples, els trobéssim descuidats, ple d'herba alta, brut, plens de caques, sense flors o amb els camins malmesos. Ni pensar a trobar herbes a les voreres dels carrers Joan Maragall, Jaume I o qualsevol altra del barri vell. Ningú entendria veure l'Onyar, el Ter, o el Galligants amb una vegetació de canyes, herbes i sense accessos d'entrada a les deveses.

Així doncs, jo em pregunto: Per què succeeix tot això al barri dels Salesians i Pont Major? Per descuit dels seus veïns o, per una falta imperdonable dels responsables municipals que només recorden aquest barri quan arriben les eleccions municipals?

Manca neteja, manteniment, protecció, agents cívics i un munt de coses més. A l'Ajuntament, els hi proposo canviar el pressupost de qualsevol dels barris del centre de Girona pel pressupost del barri de Pont Major. No? En pocs dies haurien de dimitir per la pressió dels influents veïns que hi rauen, que a diferència dels de Pont Major que no aixequen la veu, es limiten a treballar i acceptar les condicions de vida que ja tenen assumida. Som ciutadans de tercera.

Si els dies que venen, algun candidat a la poltrona municipal vol veure els barris perifèrics, amb ulls d'un dels seus conciutadans, els hi demano que triïn a persones que hagin viscut en diferents barris de la ciutat, així de segur, aquests els explicaran les diferències positives i negatives entre uns i altres barris i conciutadans i potser, els farà entendre la necessitat que tenim els veïns per saber-nos tots iguals. És molt bonic disposar d'un barri vell de postal, amb pocs veïns i molt de turisme, però, a tots ens agradaria disposar d'uns serveis mínims indispensables.

Si per mi fos, als responsables municipals actuals, els hi diria: A cagar a la via!!, i fins i tot, que us voti la iaia (al cel sia).