dilluns

Quantes morts calen per començar a ajudar als països més pobres

COVID-19: Vitamin C, herd immunity the hope for India, Indian ...

Caldrà que passi el temps per saber fins on arriben els estralls propis de la Covid-19. De ben segur, el més important és la salut. L'actiu més important que disposem i que a hores d'ara, de forma inconscient,  posem en perill.

Mentre no ens afecti a cap de nosaltres ni al nostre entorn, continuarem mirant al virus de reüll per la televisió i tancant la porta de casa per tal que no entri. Per més que insisteixin que hem de quedar-nos a casa per no encomanar-nos o encomanar als altres, interiorment estem pensant com saltar-nos el confinament. Encara que siguin per cinc minuts. Per sort, ens permeten anar a llançar les escombraries i fem curses per ser els primers d'agafar la bossa.

La nostra cultura ens demana empescar-nos fórmules imaginatives per saltar-nos les normes imposades. Hi ha qui ha sortit de casa a passejar amb el gos de peluix; d'altres que no fumen han anat a comprar-nos el tabac, o qui fa esport pujant i baixant les escales de l'edifici tantes vegades com la seva fortalesa els permeti.

Malgrat tot, sort en tenim de viure en l'anomenat primer món. Disposem d'aigua i sabó, hospitals i personal sanitari competent, institucions públiques compromeses i diners suficients per invertir en investigació sobre medicaments o en un cas, comprar-los al primer que hi posi remei.

Mentre els països rics intenten aturar la pandèmia, els pobres en patiran totes les conseqüències. Quan el virus arribi a un camp de refugiats, un poblat de l'Àfrica o una fabel.la de Brasil, no hi haurà qui l'aturi. Els més febles restaran enllitats i els més forts, fugiran del confinament estenent més la malaltia. No estem fent res per canviar aquest destí i mirant-nos el melic, primer cal trobar la vacuna per nosaltres i després ja veurem quantes en podem produir gratuïtament i quantes persones queden al tercer món per ser vacunades.

Ara mateix els nostres governants vetllen per nosaltres. Els objectius són molt clars: aturar l'avenç del virus (en el nostre territori)  i salvar l'economia al més aviat possible. Malalts i pobres no ens sortirem. Sans i rics, ens podrem salvar nosaltres i després si es pot, salvar al món.

Doncs com sempre, tants caps tants barrets. Tothom té la seva opinió. La meva és ben clara, o comencem ara mateix a ajudar als països pobres per posar-hi remei o d'aquí a un any quan disposem de la vacuna no quedarà ningú a salvar.



--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , ,

0 comentaris:

Publica un comentari

Desa el teu comentari

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici