Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Uns carden la llana i els altres s'emporten la fama



El cafè ha sortit de la seva boca en una explosió que ha acabat per tacar tota la paret de la cuina.
  • Què t'ha passat? - li he preguntat.
  • No ho sents com criden - em diu un amic meu que estava prenent el cafè a la cuina de casa - hi ha uns veïns que estan cardant.
En aquesta, la meva, la nostra comunitat, fins ara, no hi havia ningú cardant i en tot cas, si algú cardava, em cardaven la tabarra si trobaves algun veí pesat per l'escala. L'edat és l'edat i en la joventut, ara que puja sense complexos, acaba cardant tothom i jo, només sentint com carden, el més cardat.
  • Millor no escoltar-los però en tot cas, "l'acte" es compon de cinc parts. Seducció, preliminars, jocs eròtics, introducció i final. I en tot cas, si no els agrada com marxa l'assumpte, ella li demana que pari i tornen a començar.
  • Criden molt aquesta gent! - em confirma el col.lega -
  • No criden, gemeguen. Vés a saber, potser els agrada ser escoltats. En un edifici vell, portes, finestres i parets són prou primes i s'acaba sentint tot.
  • I ara que hi rumio. Sabies que després de set o vuit anys de viure en aquest pis, on encara de tant en tant escolto les orenetes cantant, gairebé mai havia escoltat cap paraula més alta que una altra? Val a dir, que ara, els nous llogaters són gent més jove i per tant, estan en aquella edat que la testosterona i les hormones continuen ballant a un ritme esbojarrat. En aquest cas, a la nostra comunitat, en un ritme de tres per quatre amb un so prou estrident.
Si la comunitat continua canviant, hauré de demanar-los que es limitin a respectar els torns. No pot ser tots alhora. Ho haurem de votar en junta, dels més joves als més grans i en cas d'empat, prevaldrà com a criteris prioritaris, l'edat i els anys que fa que hi viuen. O sigui, els més grans els toca a l'hora de la migdiada doncs, de nit, ja no serveixen per res. - Així ho he comprovat amb la veïna de dalt, després de set anys, només una nit vaig escoltar-la gemegar. Va ser curt, dues etzibades i ja està. Gairebé en acabar, vaig acabar picant de mans i cridant "torero, torero!".

Cal convocar una junta de propietaris urgentment. Hi ha veïns que es queixen i amb raó - "O cardem tots o matem la rabia", però així no podem continuar.- Uns carden la llana i els altres ens emportem la fama.

En veure la meva imatge reflectida al mirall penso - ho has de fer, per això ets el president de la comunitat - a mi em tocarà trucar a la porta i demanar-los per parlar, si pot ser, després de demanar-los per tancar la porta d'entrada i, en la intimitat. Encara que ben pensat, quina intimitat? En aquesta la nostra comunitat es carda en públic. Tot se sent i un tot s'ho imagina.

Ja ho he dit al meu amic, tenim dues opcions. O sortim i marxem de casa, o acabarem trucant a la porta de casa dels veïns per preguntar - Puc passar?, si no t'acabes la feina... - pot ser que em deixis entrar.

Ai senyor, quina feinada que se'ns gira.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes