Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Ja hem votat. I ara, què ? Jo continuo volent un país on només els petons ens tapin la boca.


Resultat d'imatges de resultats 21 desembre


Tots ens fem la mateixa pregunta. I ara, què? Doncs ara, res de res.

Primer de tot, hem evidenciat amb vots, allò que sabíem. Hi ha dos bàndols, partidaris i contraris a la República. Parlant d'aquest tema vinc a dir, hi ha tanta gent que vol construir un nou país com "ciutadans" que volen romandre a Espanya.

Està clar que socioculturalment parlant, les persones que vivim a Catalunya, som molt diferents entre nosaltres mateixos i més, amb els espanyols.

A banda de l'àrea metropolitana de Barcelona on s'ha concentrat el vot unionista, la resta del territori amb les excepcions que així ho confirmen, som sobiranistes. Vivim realitats paral·leles.

Segurament no ens movem pels mateixos llocs, no anem als mateixos teatres i no mirem les mateixes televisions. No portem els nostres fills a les mateixes escoles, no compartim les mateixes taules de Nadal i no llegim els mateixos mitjans. Suposo que som coneguts però no amics, lògicament amb les excepcions que confirmen la regla. Si això no es així, no ho entenc. En cap cas,  entendria que un amic justifiqués la violència de l'Estat per impedir-nos votar l'1 d'octubre. No m'agradaria escoltar a un amic justificar el 155 en contra de tots nosaltres.

Certament sembla que pot ser pitjor el mal que la malaltia. Vinc a dir que concentrant el vot en el partit taronja, per no votar la formació blava, les polítiques anticatalanes encara poden ser més radicals.

Ara tocaria dir allò d' "us ho vaig dir!". Augurava un panorama polític semblant al que ha esdevingut. Les coses segueixen més o menys iguals entre els dos blocs i els únics moviments succeïts són els canvis de votants entre un partit i l'altre del mateix bloc. I així, ara que hem de fer? Continuar el camí de la República sabent-nos una dèbil majoria o bé, continuar eixamplant el nombre de partidaris de l'independentisme fins que partits com el PSC i en Comú podem vulguin sumar-s'hi.

Cal tornar a buscar pactes per demanar un referèndum consensuat i pactat amb l'Estat Espanyol o continuar pel mateix camí unilateral?

Està clar que si nosaltres mateixos no som capaços de respondre a la pregunta, fora bo, no fer-la o canviar-la. Si no ens fem la pregunta som uns inconscients i si ens la fem , cal que tinguem clar que el nostre camí ha de ser el mateix. Cal continuar-nos il·lusionant i transmetent les bonances de construir un nou país. Més just, més solidari, més avençat. Un país on només els petons ens tapin la boca.

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes