Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Esquitxades


El carrer dels petons d'en Pep Cassany


Poques vegades em trobava sol en obrir la porta per entrar a casa. Normalment era en Floc qui m'esperava saltant d'alegria. Els seus sentits s'aguditzaven i reconeixent l'hora d'arribada, treia el cap passant pel mig dels barrots de la barana del balcó i vigilava el carrer, segurament preguntant-se, perquè trigava tant en aparèixer. Tot plegat demostrava l'interès que tenia el gos en sortir corrents cap a la porta i bordar reclamant puntualitat en la seva hora de sortir a passejar.

Les ànsies de pixar al primer arbre lliure que trobés, només eren comparables amb les ganes de córrer per la sorra de la platja quan encara no han arribat els banyistes. M'agrada veure'l com descobreix cada racó de les dunes de sorra i com salta d'una a l'altra en una constant infinita.

En floc es perdia la meva companyia d'aquell vespre, acabat d'arribar de treballar i amb ganes d'una nit de gresca. Els meus fills havien marxat a passar la nit a casa d'un amic i amb ells, havien decidit endur-se el gos. Pobre bèstia, lluny de casa s'haurà d'acostumar a la meva absència.

Segurament com a moltes altres cases, els costums converteixen la vida diària en rutinària. Deses la bossa de mà i l'abril a l'entrada, prens les sabates d'estar per casa, et desfàs de la corbata i t'asseus en el sofà amb una bossa de patates i una cervesa a la mà. Si mires cap al carrer t'adones de la foscor del cel que només reflecteix la claror dels llums del carrer i dels cotxes. Si no fos per l'edifici construït davant del nostre, quinze anys després de comprar aquest pis, continuaríem veient el mar i les barques arribant a port.

Se'm feia estrany saber-me sol i en un instant contemplatiu, no sabia que havia de fer en aquell moment. Quantes coses tens pensades fer i no fas mai per les obligacions del dia a dia. Uns instants de relaxació a la banyera, escoltar la música que a mi m'agrada i, amb el volum que em dóna la gana. Fumar-me una cigarreta al sofà de casa. Veure documentals?, certament és ben trist transcriure la meva llista de desitjos doncs, per més especials que em puguin semblar, continuen essent banalitats i per tant, res espectacular per trencar la rutina d'un home casat.

Recordo el batec del meu cor esclatant rítmicament en el meu pit. Em demanava motivar-me i fer-me moure el cul i exercitar el cervell a la recerca d'emocions. Vaig prendre un got baix de la cristalleria regalada per la seva tia, el dia que ens vàrem casar. Dos glaçons del fons del calaix del congelador. Em lliurà al moble bar, prengué una ampolla de whisky i mirant de treure'n el precinte i encetar l'ampolla, servir-me un trago que m'ajudés a despertar.

Com el Floc, vaig treure el cap enmig dels cortinatges de les finestres del menjador. La panoràmica era decebedora. Una llum ací i allà, em donaven pistes dels veïns que aquella hora eren a casa. Les pampallugues de colors m'explicaven que en aquella casa algú estava mirant la tele. Jo m'entretenia mirant l'interior de les cases. Menjadors amb sofàs atrotinats, cuines mal endreçades o armaris oberts en les habitacions de la mainada.

M'hi vaig passar una bona estona doncs, sense mirar el rellotge, vaig fer el badoc fins a acabar-me la copa. Just abans de girar cua, una altra llum i un moviment de cames bellugaven pel dormitori d'un altre pis. Semblava cansada. Va seure damunt del llit, al costat de la finestra i, a poc a poc, comença per desprendre's de les botes que portava. S'alça i deixà caure la faldilla, quedant visible les mitges negres acotades fins a la panxa, es desprengué de la brusa blanca i, un ràpid moviment de mans pel darrere de l'esquena, alliberà els seus pits.

Va fugir del davant de la finestra i al moment, la llum de l'habitació es va apagar. Una llum més atenuada s'encengué mentre altre cop, aquelles llargues cames vestides amb mitges de seda, aparegueren emmarcades pel forat de la finestra. Mentre les feia baixar, tornà a seure al seu llit, deixant-les caure fins a mitja cama i amb les mans, s'ajudava per treure-les ben arremangades dels seus peus. Es tornà a posar en peus, es girà cap a la porta i em desà contemplar el tanga de setí verd amb una filigrana floral en l'encreuament dels dos fils.

Sense adonar-me de la meva excitació, esperava posar punt final al striptease inesperat de la veïna quan, vaig escoltar el soroll de la clau entrant i girant el pany de la porta d'entrada, la veu de l'Ester saludant la tarda i com jo, dient com d'estranya li resultava l'entrada a casa sense trobar-se de sobte en Floc saltant-li a les cames.

Els costums de l'Ester són semblants als meus. Estem casats. Ja en fa una colla d'anys.

Ens estimem i respectem i finalment, compartim amistat i projecte vital encara que, allò que més ens lliga entre nosaltres són els fills què un dia, decidirem concebre i criar plegats. L'amor, la passió o el desig ja fa dies restava oblidat. Ens hauria costat recordar, un cap de setmana sols.

Mentre ella passava per l'habitació, es despullava i es disposava a dutxar-se com acostuma a fer dia a dia, jo m'omplia de nou la copa i m'acostava altra vegada a la finestra. No hi havia ni llum ni pampallugues a casa la veïna. Nerviós, em movia d'un costat a l'altra per la casa fins a plantar-me al davant de la porta del lavabo on l'Ester, aprofitant l'avinentesa, havia canviat la dutxa diària per una banyera omplerta d'aigua calenta.

Amb la porta ajustada, una escletxa de llum il·luminava el nostre dormitori. Vaig jeure al llit desant la copa a la tauleta de nit. Fixava la vista al sostre i recordava les imatges que acabava de gravar al meu cervell. La veïna, una noia jove i guapa, soltera o si més no, jo no li coneixia parella estable. Em resultava una escena excitant. No per veure una dona despullar-se sinó, per fer-ho sense pudor de ser vista i desitjada.

Girant el cap a la nostra finestra, vaig adonar-me que l'Ester havia abaixat la persiana i ajustat els cortinatges. Em sabia dins d'una caixa tancada on, només la porta que ens separava em podia dur a un altre lloc. Mentre escoltava l'esquitx de l'aigua, l'estímul de la veïna em va donar coratge per provar quelcom diferent.

Despullat, prudent, situat davant la porta i fent gran l'escletxa oberta, l'Ester va adonar-se de les meves intencions i em convidà a compartir els seus instants.

Entra, tanca la porta. No deixem escapar el baf. I cabrem tots dos dins la banyera?, no ho havíem provat mai. No sabíem com de gran, calia ser la banyera o, petites les persones que hi entressin, per compartir el plaer d'un bon bany.

Coneixent-la, l'aigua bullia i per tant, lentament vaig entrar i asseure'm al seu davant. El nivell de l'aigua i l'espuma de sabó ens cobria fins a l'alçada del pit. Les meves mans cercaven on atansar-se per sota l'aigua. No em sabia estar quiet. Amb les cames doblegades o de costat de les seves, el meu cul relliscava fent-me caure i cobrint-me d'aigua i sabó fins a gairebé la meva boca. Jo bufava i jugava amb el sabó mentre ella, em mirava i reia de les ximpleries que estava fent. Talment mainada acabada de conèixer. Nerviosos per allò que era indubtable que acabaria succeint.

Fent caure el meu cap enrere vaig aprofitar per tancar els ulls. Escoltar l'aigua. Compassar la respiració. Relaxar-me. Deixar-me seduir per al moment. La desitjava. Era ella qui m'havia seduït i ara, vint anys després, volia tornar a saber-me desitjat.

Si això ho expliqués, qualsevol que m'escoltés, em titllaria de boig, somiador o mentider. La passió s'esmuny entre llençols rentats i apedaçats de tant fer-los servir en el dia a dia. Jo continuo enamorat d'aquella noieta acabada de sortir de la Universitat que un dia, vaig conèixer al despatx on havia començat a treballar. Senzilla, més aviat discreta o tímida. Voluntariosa i amable. Amb ganes d'aprendre.

Incorporant-me vaig obrir de nou els meus ulls i al meu davant, els ulls bellugadissos de l'Ester em preguntaven on havia marxat. Acostant la meva mà al seu rostre, desà el meu dit als seus llavis entreoberts. Ella s'hi va recolzar i en la meva ma oberta, cercà la carícia desitjada. Mirant-la als ulls, vaig acostar-m'hi i la vaig besar. T'estimo.

Els seus braços es tancaven al voltant del meu coll. Els seus dits s'endinsaven entremig dels meus cabells. La seva boca es menjava la meva boca a petons. Em calia fer quelcom perquè tot plegat ens resultés diferents de tots dos. En aixecar-me, ella va entendre que jo volia passar a l'acció. La meva erecció no li deixava cap dubte i prenent-la amb la mà, es posà de genolls per endinsar-la dins la seva boca. S'hi entretenia més que de costum. Ho feia lentament, llepant els costats i passant la seva llengua pels racons més excitants del meu sexe. Em mirava i em somreia fent-me entendre, era el meu torn i en seguit, fora el seu torn.

Abans no pogués aguantar-me més, vaig atansar-li la meva mà en senyal d'aturada i com un suport per llevar-la fora del meu abast. No s'aturava i no em deixava de llepar. Feia córrer les seves mans amunt i avall i amb la boca, a vessar de saliva, l'engolia i em mullava fent-me sentir el plaer del sexe. Jo em sentia viril, atrapat en aquella situació, agafat pel cul i mogut al seu ritme.

Acostumat a dur el control, em trobava fora de lloc. La meva dona m'estava fent la mamada més extraordinària que mai havia imaginat. La complicitat i el costum, restava fora de la cambra de bany. En aquella situació, va ser ella qui em manava i dirigia. Jo podia fer poca cosa més que atansar-me a les parets, als seus cabells o al meu sexe.

L'inimaginable va acabar per succeir. No vaig saber ni poder aguantar un sol instant més. Aquella dóna, va aconseguir fer-me córrer sense deixar-me escapar i entomant les esquitxades dins la seva boca, al seu rostre, als seus pits, al meu orgull.

A partir d'aquell dia ja no és, la meva dóna. Jo sóc seu. Em sé esclau del seu amor i el seu sexe. Compartim més moments íntims. Obrim cortinatges i persianes per deixar-nos veure. Ens toquem quan pugem a l'ascensor, dins el cotxe o en el provador d'una botiga.

Ens desitgem i sabem, abans que pares, parella.

En l'amor i en el sexe.

Cap comentari

Desa el teu comentari