Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Rufián de mis amores




Ho confesso. Sóc un dels catalans que en llegir per primera vegada el teu cognom a la llista Republicana, vaig posar-me les mans al cap. Ni et coneixia, ni en sabia res de tu.

Els votants d'Esquerra, a parer meu, històricament ens ha quedat un cert regust amarg. Caps de llista històrics, han demanat el vot independentista i s'han aliat amb forces nacionalistes, dites avui unionistes. Moltes vegades m'he sentit traït per la seva manera d'actuar.

Segurament em diràs que ells practicaven la política. Allò que ve a ser, dir el que t'agradaria i fer el que convé a cada moment.

De jovenet el meu pare acostumava a veure els debats del Congrés per la tele i a l'escoltar els líders polítics de l'època, separava els veterans dels novells. Discursos amb contingut. Bàsicament polítics que tenien maneres per explicar i debatre entre ells, de tu a tu. Jo no recordo massa el contingut dels debats, encara que sí recordo la sensació de presenciar grans batalles dialèctiques.

Segurament la diferència d'edat i època, l'entorn social i les vivències, a mi em varen situar en l'òrbita independentista i al meu pare, en el catalanisme més moderat. Les batalles dialèctiques entre nosaltres, d'haver existit, haurien estat al voltant del sobiranisme de Catalunya. Entre altres, l'educació religiosa que va rebre, la guerra i una vida en Dictadura, va forjar el seu caràcter i per tant, ens va voler transmetre els mateixos valors. A casa no existia debat i molt menys, polític.

Una vegada extingits els dinosaures polítics de l'època final de la Dictadura i més tard de la transició a la democràcia espanyola, la gent de la meva generació ha estat lliure per escoltar i creure que podia decidir segons la seva pròpia forma de pensar. A l'esquerra han sorgit més esquerrans, a la dreta els han avançat per la dreta i el suposat centre, no existeix. Hi ha hagut molts canvis de camisa. Des del PSUC per acabar al PP i des d'aquest, acabant per militar a les files d'Esquerra. Cap partit polític està lliure de militants reconvertits.

En aquella divisió que feia el meu pare assenyalant als grans polítics, segurament per la teva ideologia no hi series comptat. Segurament per aquesta raó i sobretot, per parlar com ho fa el poble i dir les coses clares al Congrés dels Diputats, per mi i per molts altres catalans t'has convertit en un referent. Potser no tindràs la mà esquerra que algú creu necessària per parlar en els grans debats, tot i que de ben segur, t'has convertit en portaveu de molts catalans que voldríem dir-ho de la mateixa manera que ho fas tu i no en sabem prou.

Les teves intervencions, pausades, raonades i clares, són tan contundents que en molts de nosaltres provoques aixecar-nos de la cadira i picar de mans. Personalment, el teu sorprenent discurs m'ha provocat que, més d'una vegada, acabi fent vessar el cafè de la tassa.

Avui t'he vist sortir emprenyat de la Cambra del Congrés. Entenc que la resposta del Ministre de torn, absurda i mentidera, et provoqui indignació. Sé que ets valent. Tens un discurs coherent, clar i concís. No deixes espai al dubte. El teu discurs ens emociona. No t'aturis. No caiguis en el seu joc. Fes que la teva veu sigui la nostra. Ningú ens farà callar.

Estic molt orgullós de ser Català i compartir projecte polític amb una persona com tu. Honores als teus votants i a la política.

Amb la veritat, s'arriba més lluny i somiant, a l'infinit.








Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes