dilluns

Big bang amor


Portada del Big Bang Amor, el primer llibre de relats d'en Pep Cassany


Ja està disponible el meu primer recull de relats d’amor i sexe en format llibre de paper. 

"Big bang amor" recull 30 dels millors relats curts d'amor, erotisme i sexe, en català.

El cervell, el múscul sexual més potent, és estimulat de manera suggeridora a fi d'identificar-se amb el personatge que relata l'acció. 

Amor, erotisme i sexe es barregen en cada relat, fent-los possibles i desitjables de viure.

Sentir, saber i voler viure l'amor i el sexe, suggerint-lo o fent-lo explícit, és la llibertat que té el lector per saltar de relat en relat segons el seu estat d'ànim.

Big Bang Amor és el resultat de descriure com pots viure l'amor i el sexe amb una extraordinària naturalitat.


Bon estiu i bona lectura.

Ajuda’m a fer-ne difusió

Suggereix la seva lectura  i comparteix l’enllaç amb les teves xarxes, fent-lo visible a les teves amistats.
Moltes gràcies !!
Pep Cassany



Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge

Quina és la màgia d'una nit de Sant Joan ?


Editorial costumista de Sant Joan - Pep Cassany


De petit, la revetlla de Sant Joan tenia un significat diferent. Acabàvem l'escola i encetàvem les vacances d'estiu amb foc i petards. No recordo a casa meva cap celebració especial, tret de la coca de llardons o pinyons.

Així doncs, els nens del carrer, teníem dos o tres dies abans de la revetlla per preparar la foguera. Començàvem cadascú per casa seva cercant caixes de fusta, mobles vells o qualsevol altra cosa que ens deixessin cremar. En desar les fustes en un racó de la placeta de Sant Feliu, al mig de la ciutat i entre cases, ens adonàvem que, tot just amb quatre caixes, el foc s'apagaria ràpidament.

Era hora de començar el nostre pla de xoc. Tots junts, o per separat, ens repartíem les escales per anar casa per casa a demanar als veïns si tenien trastets per cremar en el foc de Sant Joan. Passades les primeres hores, la pila creixia de manera exponencial. Havíem començat per apilar mobles i fustes no més enllà del metre d'alçada i al mateix vespre, no arribàvem a amuntegar-les al capdamunt del piló i per tant, eixamplàvem la base.

Tots els nens del carrer, érem els orgullosos propietaris de la nostra particular foguera de Sant Joan. Ara només calia comprar piules, trons, borratxos o coets per tal de complementar la festa. Individualment no en teníem gaires i per tant, enteníem que tots junts en teníem un munt.

Celebràvem haver acabat l'escola, començar les vacances i tornar a les platges, la piscina o anar de campaments amb els amics. Poder sortir a jugar al carrer. Disposar del nostre temps lliure per mirar la tele o avorrir-nos a casa. Un temps sense massa obligacions i amb molt de lleure.

A hores d'ara, continuo amb la il·lusió que tenia de petit per celebrar la revetlla. Diferent, de ben segur. Canviem les celebracions tradicionals adaptant-la a l'edat que tenim. Ara, els qui manem som nosaltres i els nostres fills, s'hauran d'adaptar a les normatives i costums que nosaltres marquem.

Ens entestem a preparar-ho tot perquè la revetlla d'aquest any sigui original, divertida i plena de màgia. Hem de fer-la memorable. Ens fixem tres punts bàsics: On, què i amb qui. Més tard, els complements i detalls de la festa. Cal fer un bon sopar i disposar de totes les comoditats. La màgia, només esdevé quan les bruixes i bruixots omplen l'olla de totes aquestes foteses. Si no és així, com pot esdevenir una nit màgica?

La revetlla de Sant Joan, com també la diada de Sant Jordi, la celebrem en dies feiners. Són festes col·lectives, transversals, populars. Nostrades. Hi participem tots. Col·lectivament i si cal, de manera individual. Siguis on siguis, et trobis bé o malament, floreixen sentiments com l'enyorança, el desig o l'alegria, Estem disposats a cremar en el foc les preocupacions i purificar-nos, renéixer altre cop.

Per poc que puguem, ens acostarem a una platja on encara deixin cremar les fogueres de Sant Joan. Ens disposarem a la festa i abans no ens trobem amb els amics o la família, aquest any ens vestirem de blanc. Ens disposarem a fer noves amistats i la nostra voluntat serà de riure molt i passar-ho bé. Hi ha qui invocarà a conjurs per a complir els seus desitjos. Voldrà creure que ja ha complert part del demanat anys enrere i per tant, només li caldrà repetir i desitjar altre cop la part incompleta del conjur fallit.

Hi haurà qui estarà disposat a obrir el seu cor.

En tot cas, què és la màgia? La màgia d'una nit de Sant Joan consisteix a tornar a sentir-nos petits per unes hores i creure que tot és possible.




Etiquetes de comentaris:

Girona, Benvinguts a la República Independent de Casa Nostra

Benvinguts a la República


Nosaltres, sempre ens hem vist diferents. Ens mirem, reconeixem i valorem, diferents. No ens podem comparar amb ningú, encara que en un cas, potser el nostre territori s'assembla, de lluny, a alguna província d'Euskadi.

Girona, una petita ciutat amb tots els serveis. Hi ha botigues, hospitals, centres esportius... Estem situats a trenta-cinc minuts de tot arreu. Tenim cinquanta platges i cales al costat de casa nostra. Podem anar a la muntanya, a les gorgues, a esquiar o fins i tot, anar a comprar a Perpinyà per tal de comprar productes diferents o més econòmics. No ens agrada baixar a la Capital. Massa gent, massa cotxes, masses massa i per tant, ens espavilem per tornar a casa aviat.

No volem sentir ni parlar dels xaves. Continuem pensant que són com una plaga. Ens els trobem per tot arreu. Garlen amb les vocals obertes i continuen dient "buzón" a les bústies. Els que saben parlar el català, ho fan en la intimitat. Continua quedant més "pijo" parlar entre ells "en castellano".

Som generadors de moviments catalanistes. En Llach va alliçonar al País, Sopa de Cabra els va explicar que significava viure entre Blanes i Cadaqués, deixant de banda a la gent de Port Bou que ara no els volen escoltar o veure.

Els nostres llibreters són reducte del coneixement catalanista. A les portes de l'ajuntament, a les voltes, hi ha qui dia a dia recorda als Senyors i Senyores Regidors i Regidores que, tots nosaltres volem quelcom diferent per a la ciutat i pel país.

L'esport d'elit, obliga a la ciutat a ampliar camps de futbol, millorar les carreteres amb corbes on practicar amb dues o quatre rodes o demanar als bars que tinguin pantalles de televisió més grans on veure els esdeveniments esportius.

Sortim a les petites pantalles de tot el món fusionant mar i muntanya a Joc de Trons. També ens fa gràcia que ens retratin burlescament als vuit cognoms catalans. Pels nostres carrers s'hi passegen anònimament tot tipus de personatges. Artistes, futbolistes, intel·lectuals o fins i tot, gurus de les xarxes socials com el Mark Zuckerberg.

Qui ens visita ens descriu com a una de les ciutats més romàntiques d'Europa. Nosaltres, tossudament, continuem amb el projecte de ciutat turística i netegem les pedres una a una, si cal, per desar més bonic el nostre barri vell.

Lluïm amb orgull i prepotència ser ciutadans de primera. Amb un President gironí. Capaç, d'anunciar data i pregunta sense despentinar-se. - Tampoc ens agrada el pentinat que duu però ho acceptem. - D'altres abans que ell, van passejar la seva procedència pel món. Sigui Dalí o Cugat. Tot sembla reduir-se a una qüestió de bigotis o pèls.

A hores d'ara, ningú dubta de nosaltres com a potència gastronòmica mundial. Sense local on instal·lar el "xiringuito", encara tenim al nostre estimadíssim "xarnego" particular que ha quedat per sobre del bé i del mal. El pare de tots. El geni, l'alquimista, inconformista Ferran Adrià. Tan nostrat, com el pa amb tomàquet, que segurament a casa seva es deu anomenar "desconstrucció de tomàquet sobre llit de farina de blat, llevada i torrada amb sal i oli". No oblidem de comptar amb els nassos dels germans Roca. Dic nassos per tal que sigui interpretat de manera literal i figurada. Si la seva mare de la cuina en treu uns plats boníssims, que no faran ells per superar-la i donar a tastar a tothom, els millors productes de casa, els vins més exquisits i els postres més genials.

Som més papistes que el papa. Els nostres bisbes sempre han estat catalans i en la intimitat, catalanistes moderats. Som reducte de la resistència, talment gals en una Europa envaïda pels Romans. Som i volem ser catalans, però gironins, més!

Si depèn de nosaltres, potser triarem posar fronteres al Tordera. Benvinguts a la República Independent de Girona. Una ciutat on la cultura, esport, gastronomia i política formen part del nostre ADN i per tant, més Gironins que Catalans doncs, a banda de documents i obligacions als que ens creiem sotmesos, no recordem mai que encara som espanyols.

SI T'AGRADEN ELS RELATS CURTS, ADQUIREIX  AQUÍ EL MEU PRIMER LLIBRE DE RELATS D'AMOR I SEXE - BIG BANG AMOR

Etiquetes de comentaris: ,

dimecres

Una colla de cabrons


En Pep Cassany i els seus amics



Vet ací que una vegada, vaig decidir que ja tocava. Després d'un divorci, criatures i un grapat d'amigues disposades a tornar-me a caçar, vaig dir prou. A mi no em toca. Ara, que ho provi un altre.

Cada divendres a la nit, amb l'excusa de fer petar la xerrada, cuinàvem, menjàvem i bevíem pels descosits. Aquelles trobades s'allargaven fins que es tancaven els ulls d'algun de nosaltres. Després d'un aperitiu, un bon sopar, un parell de copes semblaven desfermar les nostres llengües. Amics que en altres trobades socials passaven de puntetes i no gosaven badar la boca, a casa trobaven el seu lloc per esplaiar-se, discutir i fins i tot, explicar acudits suats. Hi ha qui ens definiria com a una colla de cabrons.

El més gran, tant per alçada, pes i edat, és qui més temps fa que conec. Ell va ser qui em va portar als seus amics a casa. El petit, potser el més jove, té la feina més normal, treballa de comercial i tot i que viu a pagès, és xava de mena. Qui ens uneix a tots amb l'etiqueta "friquis" i vés a saber, per feina, aficions i amistat, és qui disposa de la bici de muntanya, la moto per anar a la feina, el cotxe esportiu descapotable i la barca a port. No té el títol de patró però tant li fa.

Aquell dia, com qualsevol dels altres divendres a la nit, la conversa del sopar va girar al voltant dels mateixos temes. La feina, la política i les dones. Sempre en aquest mateix ordre i per tant, els distribuíem de la següent forma: Aperitiu i sopar, feina i projectes. Sobretaula i primera copa, procés independentista i caverna espanyola. Finalment, a partir de la segona copa, cansats de debats estèrils i amb la llengua esmolada, tocava parlar de dones.

Per experiència, vivències i aventures, a mi em tocava el paper de vividor. Qui més sortia i es relacionava amb el sexe oposat era jo. El currículum de relacions vitals dels meus amics es podria resumir en una quartilla i un full d'Excel.

Després d'estudiar arquitectura, treballar vint-i-cinc anys voltant per tot el món i tornant a casa cada dos mesos, al més gran no li havia quedat temps per mantenir relacions sentimentals. Vinc a dir, no és cap monjo de clausura però tanmateix, les dones s'avorrien d'escoltar els seus projectes i esperar de dos en dos.

El solter d'or, puix que disposa de tota mena de joguines per a homes sense que ningú l'aturi a l'hora d'escollir que comprar, per feina i afició, s'ha passat mitja vida enganxat a una pantalla d'ordinador i l'altra mitja vida, a l'altra pantalla doncs, ara en té dos. Les noies amb qui es relacionava quan era més jovenet, eren les clientes de la web que administrava doncs, els videoxats pornos són tan vells en la informàtica com la prostitució ho és en la història de la humanitat. Queda ben clar que ell no mantenia relacions sentimentals, amoroses o sexuals amb les seves clientes doncs, perquè parlar d'amor quan aquelles noies només parlaven i practicaven el sexe.

El full d'Excel és pel petit. Aquell que un dia si va mantenir una relació. Aquell qui encara a hores d'ara manté el do de la paraula comercial i per tant, quan es deixa anar, encara es deixa estimar per alguna dona. Val a dir, que internet per a ell ha estat per a Colon topar-se amb Amèrica. La xarxa li ha servit per a conèixer dones d'arreu del continent Americà, de color, amb pits grossos i llavis molsuts. Li agrada molt sentir-les parlar i que l'anomenin "papito".

I que dir de mi mateix si ja ho he dit tot d'altres vegades. Gat escaldat d'aigua freda fuig i per tant, difícil de caçar. Uns quants fracassos amorosos m'han dut a col·leccionar criatures i exdones. No són elles sinó jo.

Tant es val, vinc a dir, que després d'anys i panys sopant plegats i sentint-los parlar de dones i relacions, coneixent-los les vides i no entenent massa com havien arribat als cinquanta sense cap relació reconeguda o enfonsada, vaig sentir-me il·luminat. Per fi acabava d'entendre que no els havia calgut casar-se ni tenir fills per sentir-se complets o feliços. Ells havien arribat a la felicitat sols, amb amics o amb família, però en cap cas, una dona al seu costat, els podia prometre el jardí prohibit.

Em va caure l'ànima als peus i em vaig quedar blanc de cop. Enfadats, tots tres, teixiren aliances entre ells per fer-me saber que, jo no en sabia res dels seus anhels, la necessitat que tenien d'estimar i compartir la seva vida amb una altra persona. Tenir fills. Viure les mateixes il·lusions i els mateixos fracassos que podia haver viscut jo.

Ja han passat un parell d'anys d'aquell sopar. Per repetir-los, ja no hi entrarem tots a la mateixa taula. Les coses han canviat i molt. Hi ha qui ha deixat de viatjar i s'ha endut l'amor a casa. Qui ha deixat internet fent el salt de la bassa i casant-se per amor amb una rosa d'un jardí tropical i qui sense marxar de casa ha trobat qui el complementa.

Ja heu descobert qui continua de sopar en sopar cada divendres?
SI T'AGRADEN ELS RELATS CURTS, ADQUIREIX  AQUÍ EL MEU PRIMER LLIBRE DE RELATS D'AMOR I SEXE - BIG BANG AMOR

Etiquetes de comentaris: ,

dimarts

Tribunero de primera

En Pep Cassany, un tribunero de primera


Em sobta. Des d'una ciutat on la majoria de la població es reconeix independentista, celebrem la pujada del nostre equip de futbol amb càntics en llengua Castellana. Mig entenc que els jugadors professionals, vinguts d'arreu d'Espanya, parlin i cantin en la seva llengua materna, encara que m'hauria agradat que haguessin fet algun esforç més per dirigir-se a l'afició en Català. Ja ho sé, dues llengües oficials que conviuen fraternalment no han d'estar enfrontades i sí, és cert, algú va parlar en Català. Més que res, m'hauria agradat escoltar-ne més.

L'afició és mirall dels jugadors i per tant, si ells canten en Castellà, nosaltres els responem en la seva llengua, de la mateixa manera que quan cantem el "We are the Champions" tampoc la nacionalitzem al Català. Ens ventem de ser poliglotes.

En tot cas, en aquestes celebracions, em va semblar que el Català quedava a Segona o Tercera Regional. No cal dir que a Primera, amb la possibilitat de fitxatges que provinguin d'arreu del món, eixamplarem el coneixement d'altres llengües.

De futbol, no hi entenc massa. Val a dir, com molts. En el meu cas, seguidor del Barça i per tant, coneixedor de la Lliga on juga, la Copa que disputa o la Champions que persegueix. Sóc dels que a l'inici de jugar en Messi vaig titllar-lo d'individualista i per tant, dec tenir el perfil de "tribunero" que critica l'errada i exalta els gols. Com podeu veure, sóc sincer. Cinc pilotes d'or avalen Messi i per tant, reconec que tinc mal ull per descobrir talents.

Em deixo endur per la ràbia davant l'arxienemic del Barça. No suporto la fatxenderia del Cristiano ni tampoc escoltar la Caverna mediàtica. Tot just ahir em va passar pel cap que a partir d'ara, Girona estarà en boca d'aquests ganàpies i per tant, encara em farà més fàstic escoltar-los o saber d'ells.

Vuitanta-set anys perseguint pujar a primera i ho fem l'any on molts desitgem votar la Independència de Catalunya. Els independentistes futbolers ja han dit que en un Estat Català, els seus equips hauran d'anar a jugar a la Competició dels veïns. Espanya o França?

Sóc dels que poques vegades han estat en el Camp de Montilivi. La darrera vegada que hi vaig anar em va sobtar trobar-me amb tantes i tantes cares conegudes. Tant a la Directiva com en algun membre del cos tècnic i sobretot de l'afició. La temporada vinent, si hi ha lloc i puc, m'agradarà tornar-hi i tenir un nou record amb el meu fill. Segons diu, ell continuarà essent del Barça però en tot cas, ara que és petit, ha d'aprofitar el moment i així, quan sigui gran, recordar al Girona a Primera Divisió.

A banda dels sentiments dels afeccionats i seguidors, el futbol professional a Girona a partir d'ara serà un negoci. Per a alguns, una eina de màrqueting i per a d'altres, un motor econòmic. Com a qualsevol empresa, associació o institució, les decisions que es prenen deriven en política. Política d'empresa, de club o institucional. Tant se'n fa. Em sembla que tot acaba allà mateix.

El meu nas, a vegades tan esmolat com el d'En Jordi Roca, s'ensuma un cataclisme. Recordeu que sóc "tribunero" de mena i per tant, crític professional. En les meves prediccions tot esdevé catastròfic pel Girona fins al punt, vés a saber, que no acabi desapareixent com el Bàsquet de l'ACB a Girona.

Recordant que tot just fa quatre dies el Girona estava a punt de la fallida econòmica i que els actuals propietaris "professionals del futbol" no han invertit per no res, em penso que aviat tornarem a viure quelcom semblant. Si futbolísticament el projecte avença, el preu del Club serà prou interessant perquè arribin a un acord els propietaris actuals amb algun altre comprador també vingut de fora. Si la pilota no entra i tornem a baixar a Segona, arrossegant deutes, ves que no acabi amb l'efecte de bola de neu per acabar finalment, desapareixent.

Si els quaranta milions d'ingressos que provenen dels Drets de Retransmissió de Televisió ara ens semblen molt, d'altres clubs amb molt més recorregut a Primera Divisió els semblen insignificants. Ja sabeu, el preu del traspàs d'un bon jugador està pels núvols i recordem, que cada mes han de cobrar. Ajustar el pressupost i el projecte esportiu és la clau encara que tots sabem els deutes que arrosseguen la majoria dels equips. Així doncs, nosaltres en sabrem més que tots ells?

Fent servir els tòpics futbolístics, tot depèn de la pilota, i esperem que entri. El futbol "és així". Futbol és futbol. "Los millones en el campo y no en el banco".

Si més no, crònica d'una festa per a mi sense ressaca i per tant, a partir d'ara, un afeccionat més del Girona, "tribunero" des del sofà. Vigilant i atent als esdeveniments. Desitjós de continuar amb el somriure i amb ganes d'empassar-me les meves pròpies prediccions. No vull ni pensar en la dita popular "jugant, jugant, acabarem tots plorant"



Etiquetes de comentaris: , , , ,

diumenge

Coses per pensar abans no t'aixequis del llit.



En què penses tu abans no t'aixeques del llit ?


Ja fa estona que el sol s'esmuny per les escletxes de la persiana. Noto els llençols lleugerament humits resultat del contacte amb la meva pell, amarada per la suor provocada per la xafogor d'una nit d'estiu. La culpa deu ser d'aquests llençols i la flassada de llit que no trec mai fins passat el vint-i-quatre de juliol.

No em cal obrir els ulls ni mirar el maleït pas de les agulles del rellotge per adonar-me que avui és molt més tard que cap altra dia de feina. Per més que digui que sempre matino, avui se m'han enganxat els llençols. He tingut un somni eròtic o si més no, ho intueixo. No en recordo res encara que una part del meu cos s'encarrega de fer-m'ho notar.

Ni tinc, ni vull ningú al meu costat. El plaer d'aquests minuts és millor gaudir-los sol. Tant sigui per donar una coça als llençols i quedar-te nu damunt del llit com, per si et ve de gust tirar-te una sorollosa llufa retinguda tota la nit.

Ho sé, unes torrades amb mantega i melmelada. Un suc de taronja acabat d'esprémer. Un cafè. A qui no li agrada aixecar-se i trobar-se amb l'esmorzar preparat? Romancejar una estona més al llit, escoltar una estona la radio. Llegir el diari acabat d'imprimir.

Una dutxa tèbia. No cal afaitar-se. Pantalons curts, una samarreta qualsevol. Xancles.

Tal dia com avui, ja fa un munt d'anys, m'hauria llevat amb ganes d'anar a la platja. Prendre el sol. Fer bronzo. Gaudir del primer bany d'estiu i asseure'm a la sorra a veure passar les noies lluïn els nous models de bany. En realitat, llueixen els seus cossos derivats de l'operació biquini engegada per cap d'any. Tot i que moltes han fracassat en l'intent d'altres, per genètica i cura personal no els calen massa esforços.

A la fi, hi ha qui s'avorreix sol i d'altres que amb la imaginació fan córrer el cervell i no tenen temps per parlar amb ningú. Sempre se m'ha fet difícil estirar la tovallola a la platja, girar-me d'esquenes i notar com el sol em crema la pell blanca mentre, ximple de mi, gaudir pensant, que guapo resultaré ben morè. Certament, la veritat, acabo vermell com una gamba. M'agrada més asseure a la sorra, sota una ombrel·la, amagant els ulls rere unes ulleres de sol fosques. Mirar com desfilen els personatges i quin és el seu rol i paper en aquesta obra de ficció.

Joves, adults i avis. Nens amb bolquers, castellers, xulos de piscina. Models. Blancs malaltissos. Cremades dignes d'hospital. Morè. Morena. Rossa. Amb els pits enlaire. Banyadors de coll-alt. Tangues. Brasileres. D'ací. Estrangers. Melons, gasoses i Coca-coles. Entrepans. Truites."Xiringuitos". Gelats. Vaixells. Pales. Pilotes. Sorra. Mar. Brutícia. Carteristes. Voyeurs. Jo.

Assegut a la sorra tinc temps per a construir relats. Situacions i personatges que omplin planes per a escriure una novel·la de ficció. Un llibre d'història. Un relat eròtic. Una comèdia de situació.

M'aixeco del llit per tal de complir amb les obligacions d'aquest diumenge. Aixeco un pam la persiana. Cal renovar l'aire del dormitori amb cert contingut a metà, diòxid de carboni i tuf de suat. Canviar l'oli a les olives. Caminar descalç i acostar-me a la cuina on, si faig sort, trobaré una tassa neta per omplir-la de cafè. Bullirà l'aigua i xiularà la cafetera. Seuré davant aquesta maleïda màquina i escrutaré les xarxes per saber com s'han llevat els coneguts aquest matí. Notícies fresques a la vora de l'aigua tot i que avui, plourà.

SI T'AGRADEN ELS RELATS CURTS, ADQUIREIX  AQUÍ EL MEU PRIMER LLIBRE DE RELATS D'AMOR I SEXE - BIG BANG AMOR

Etiquetes de comentaris: